26 de maig 2009

Ja hi som. Els directius dels estudis Universal han convidat el director Quentin Tarantino a tornar a la sala de muntatge per retocar la versió que es veurà als cinemes de la seua última última pel·lícula, Inglourious Basterds. L'objectiu és que tinga més acció i menys diàlegs, cosa que sens dubte podria trair l'esperit de l'obra de Tarantino. Finalment, el director nord-americà no es va emportar la cobejada Palma d'Or al festival de Cannes, si bé l'actor alemany Christoph Waltz va aconseguir emportar-se el premi al millor actor. Com ja sabreu, Inglourious Basterds és l'esperada pel·lícula de Tarantino sobre la Segona Guerra Mundial, que suposa la seua revenja personal contra els nazis. Interpretada per Brad Pitt, Diane Kruger, Mike Mayers i Christoph Waltz, la pel·lícula explica la història d'un escamot de soldats aliats que rep la missió d'eliminar membres de la jerarquia nazi, a la França ocupada pels alemanys. De fet, les sensacions que el film va deixar entre el públic, després de la seua projecció al festival francès, van ser molt dispars i van deixar una mica freds uns espectadors que, tenint en compte la carrera de Tarantino, esperaven alguna cosa més "brutal". A més, la falta de ritme en la narració ha estat el retret més generalitzat entre els crítics que van veure Inglourious Basterds. És per això que el director de Pulp Fiction li donarà uns retocs que, segons assegura una informació publicada per la revista Variety i recollida avui per Europa Press, consistirà, entre d'altres coses, a afegir alguna escena d'acció ja filmada, i que va quedar al calaix perquè la durada actual de la cinta s'ho permet. El muntatge d'Inglourious Basterds que va arribar a Cannes durava poc menys de dues hores i mitja i, per tant, a Tarantino li queda encara marge fins a arribar al límit imposat per contracte amb la Universal, que és de dues hores i 48 minuts. Amb tot, per poder afegir aquesta dosi extra d'acció i acontentar els directius de l'estudi, Tarantino ha hagut de sacrificar el paper que encarna Maggie Cheung. En aquest sentit, Tarantino ja s'hauria posat en contacte amb l'actriu, natural de Hong Kong, per comunicar-li que després de l'estrena a Cannes es veurà "forçat" a retocar la pel·lícula i tallar el seu paper. Per tant, Cheung i tots nosaltres haurem d'esperar fins que que es comercialitze el muntatge del director, per veure en acció la seua Madame Mimieux. Una veritable llàstima. Els bastards són ells, Quentin...



Els bastards són ells, Tarantino

25 de maig 2009

Ens hem guardat aquest apunt expressament per poder celebrar des de Pantalla-Completa, avui 25 de maig, el Dia Mundial de l'Orgull Friki. Perquè cal ser descaradament friki per formar una banda de rock i cantar versions dels temes musicals de les sèries de dibuixos animats de la nostra infantesa, com han fet la gent del grup El Hombre Linterna. El disc es titula Cartoon Rock i fa pocs dies que ha sortit al mercat. De ben segur que ja haureu escoltat alguna de les cançons, si sou seguidors d'El Hormiguero, el programa de Cuatro presentat per Pablo Motos. De fet, tres dels membres d'El Hombre Linterna són col·laboradors del programa, Marron, Juanito i Damián, aquests dos últims també coneguts per posar les veus a les formigues Trancas i Barrancas. El disc (però també la formació de la banda, que ja fa un parell d'anys que s'està foguejant als escenaris) és un veritable exercisme de frikisme i un acte per reivindicar la subcultura popular de la generació Naranjito. Qui de nosaltres no va torturar els pares, durant els llargs viatges en cotxe, amb les cintes de les cançons de sèries com D'Artacan y los tres mosqueperros, Willy Fog o Dragones y mazmorras? La gent d'El Hombre Linterna li han posat morro i han enregistrat tot un disc, que s'obre amb una versió força acceptable de la cançó introductòria de Dragon Ball, que com que és en castellà potser se us farà una mica estranya, si esteu acostumats a sentir la versió catalana.
Tot seguit, hi ha la millor aportació de Cartoon Rock. Es tracta d'una versió rockera d'Oliver y Benji, el tema central de l'anime Campeones, que els nois d'El Hombre Linterna fan al costat dels Pereza [escolteu-lo aquí]. Menys atractiva és la versió de D'Artacan y los tres mosqueperros, tot i que serveix perquè tornem a cantar aquest tema immortal. El quart tema és un cover de la cançó d'obertura de la comèdia El príncipe de Bel-Air, també un dels millors dels disc, però no per mèrits d'El Hombre Linterna sinó perquè compten amb la col·laboració del Langi, la veu del grup de hip-hop La Excepción [escolteu-lo aquí]. D'altra banda, després d'un enganxós tema de presentació de la banda, titulat també El Hombre Linterna, hi ha versions de les cançons Dragones y Mazmorras, Soy un Gnomo i La Bola de Cristal. La primera està força bé, però les altres dues no milloren les versions de l'argentí Andy Chango (al disc Patitos Feos) ni molt menys la cançó original de Santiago Auserón per al mític programa infantil de TVE. La cosa millora amb la versió del tema Sílbame, que sonava als crèdits finals de Willy Fog, però torna a decaure amb Marco i La abeja Maya. Per sort, al final queda un millor gust de boca, gràcies a la versió d'El rock de Fraguel, tot i que el cantant pretén imitar la veu d'una de les titelles creades per Jim Henson.
Conclusió: si ets molt freak i t'agraden els dibuixos animats és una raresa que cal tenir, tot i que cal reconèixer que no és un disc per tirar coets.

Tot seguit podeu veure un making off del disc...

'Cartoon Rock', el disc d'El Hombre Linterna

La cadena privada 8TV ha estrenat avui la sèrie El equipo A, sens dubte una de les més populars dels anys vuintanta. El equipo A arriba just després de Walker Texas Ranger (sèrie sobreexplotada que ja comentarem un altre dia), ja que s'emetrà de dilluns a divendres a partir de les 16.00 hores. En aquest sentit, cal tenir en compte l'aposta nostàlgica que està fent 8TV a l'hora de recuperar sèries antigues com Se ha escrito un crimen, Poirot o Colombo, per citar-ne només algunes. El equipo A explica les aventures d'un grup de veterans de la guerra del Vietnam, acusats d'un delicte que no han comès i fugitius de la justícia, que esdevenen merceranis per defensar gent amb problemes. La sèrie va ser emesa primer per la cadena nord-americana NBC, del gener de 1983 al març del 1987, i a l'Estat espanyol va arribar per primer cop el 1985, a través de La 1 de TVE. El Equipo A s'emetia els dissabtes a la tarda. De fet, va ser la sèrie encarregada de substituir V. Los visitantes, amb un èxit gairebé igual d'important. Després, El equipo A va ser rellevada per McGyver, però se'n van fer diferents reposicions i més endavant els drets d'emissió de la sèrie van passar a Antena 3. Amb tot tipus de rumors sobre un possible remake de la sèrie, tot i que no per a la televisió sinó per a la gran pantalla, ara El equipo A ha arribat a 8TV. Això sí, la sèrie no ha estat doblada al català, i s'emetrà amb el doblatge en castellà. Així hagués estat la mítica introducció de l'openning de la sèrie, si l'haguessin doblada al català:
El 1972, quatre dels millors homes de l'exèrcit americà que formaven un escamot, van ser empresonats per un delicte que no havien comès. No van trigar a fugar-se de la presó en què es trobaven reclosos. Avui, buscats encara pel govern, sobreviuen com a soldats de fortuna. Si té vostè algun problema i se'ls troba, potser pugui contractar ... L'Equip A.


8TV recupera 'El equipo A'

24 de maig 2009

El programa Callejeros Viajeros, que la cadena Cuatro emet els diumenges a les 21.30 hores, arriba aquesta nit a la capital del Japó. A Tòquio hi viuen 35 milions de persones. Els seus carrers són un formiguer de gent, sons i llums que enlluernen a cada pas. L'encreuament més transitat del món està a Tòquio, es diu Shibuya i el seu semàfor en verd permet el pas de cinc milions de persones al dia. Per anar a treballar milions de tokiotes agafen el metro diàriament. A les vuit del matí només hi ha una forma d'entrar en un vagó del metro, "d'esquena i empenyent". Així ho explica David, un madrileny de Móstoles que admira la cultura japonesa. Enmig d'aquest enrenou, la tranquil·litat d'un temple budista. Els japonesos utilitzen aquests llocs sagrats per a l'oració i per a curar els mals amb encens. A la capital japonesa és fàcil trobar una dona vestida amb el tradicional Kimono, però també veure un gos en texans i camisa. En quina altra ciutat es pot llogar un gos per passejar? Hi ha establiments en què et seus al terra per gaudir de la companyia ... d'un gat. Carícies, mims i proximitat felina per una estona, com el que contracta una senyoreta de companyia. És afecte animal per hores.
Mentrestant, en un parc de Tòquio, un grup d'imitadors d'Elvis balla les cançons del mite del rock davant la indiferència dels vianants. Res del que passa a la capital nipona impressiona els seus propis habitants. Ni tan sols el menjar de plàstic, imitacions perfectes de qualsevol producte que veiem en el plat d'un restaurant i que llueixen en un aparador esperant a ser comprats com a objecte de decoració. Dormir unes hores en un "hotel càpsula"-nínxols cuirassades en forma de tomba on dormen els japonesos-per als tokiotes és una cosa normal, però per Chema, "el nen cagat", és claustrofòbic: A Espanya s'enterra a les persones de la mateixa manera, diu. Chema porta onze anys vivint a Tòquio i encara que, segons ell, no és un bon cantaor, es guanya la vida cantant flamenc. La capital de l'imperi japonès és la barreja de moltes ciutats. És el passat i el futur. Tòquio és un reportatge de Sonia López, i tot seguit teniu la promo del programa d'avui diumenge...

Tòquio vist per 'Callejeros Viajeros'

23 de maig 2009

El canal d'AnimEbre a Livestream Studio (abans Mogulus) us ofereix la possibilitat de veure en línia els set primers episodis de Dragon Ball Kai, la nova versió actualitzada de Bola de Drac. Els capítols fa dies que es poden veure en diversos portals d'internet, i nosaltres hem aprofitat els enllaços de l'usuari Otakusama1 a YouTube. La sèrie, que va començar el 5 d'abril a la cadena FujiTV del Japó, reexplica la història de Son Goku que ja coneixem, però actualitzant-la als gustos actuals i amb motiu dels 25 anys del manga creat per Akira Toriyama. De fet, el Kai que han afegit al títol vol dir "renovat". Com podreu veure, Dragon Ball Kai passa molt de pressa per l'etapa infantil de Goku (tot i que molts fans de la sèrie considerem que són els millors capítols de Bola de Drac), incorpora algunes escenes noves per entendre millor la història, i se centra bàsicament en la vida adulta del personatge. Des del punt de vista tècnic, la principal diferència en relació a la sèrie original és que és una nova Bola de Drac remasteritzada, en alta definició i en format panoràmic. A més, s'han fet uns nous títols de crèdits, tant d'inici com al final. Des del punt de vista artístic i narratiu, la principal característica és que s'ha tornat a doblar, que s'han regravat els efectes de so i que s'han eliminat dos terços de la història original, fins al punt que els 291 episodis que tenia la primera Bola de Drac, aquesta nova Dragon Ball Kai els ha reduït a 100 capítols, tot eliminant les escenes que s'allargaven massa o farciments absurds. De fet, moltes vegades s'ha criticat Dragon Ball per fer-se eterna en alguns arcs argumentals, així com per allargar massa els combats, les lluites. Per tant, després de veure els primers capítols, sembla que Dragon Ball ha guanyat en ritme, és un anime molt més dinàmic. Tot i així, pensem que la sèrie original encara aguantava força bé el pas del temps. En canvi, hi ha altres animes de la mateixa època que sí que necessiten un retoc urgent... Tot seguit teniu l'openning de Dragon Ball Kai, i recordeu que podreu veure tots els episodis al canal d'AnimEbre a Livestream Studio (també en opció de vídeo sota demanda).






'Bola de Drac' es fa la cirurgia estètica

22 de maig 2009

Antena.Neox preestrena aquesta nit (22.30 hores) l'exitosa sèrie britànica Merlín, una de les últimes produccions de la BBC. Més endavant, Merlín també es podrà veure per la cadena mare, Antena 3, però són aquest tipus d'estratègies les que han fet que Neox siga ara mateix el canal de la TDT més vist a Espanya, ja que la nova televisió digitial terrestre el que necessita per reeixir són continguts exclusius i de qualitat. La sèrie explica les aventures del jove mag Merlí, quan coneix al futur rei Artur Pendragon, amb una edat similar a la seua. Com és de suposar, les joves Ginebra i Morgana també els acompanyen pels paisatges de Camelot, tot vivint noves i grans experiències. Merlí arriba a Camelot de la mà del seu mestre, Gaius, i aviat s'adona que la seua missió és protegir Artur, l'hereu al tron. D'aquesta manera, el jove mag haurà de fer front a tots els perills, tot utilitzant els seus poders, encara que hagi de fer-ho sense que ningú s'adoni que els té. La primera temporada de la sèrie té 13 episodis, i avui Neox emetrà els tres primers capítols. Amb una barreja de fantasia, aventures i intriga, aquesta producció té un repartiment format per joves actors com Colin Morgan ( Doctor Who) i altres cares conegudes de la televisió com Anthony Head ( Buffy, cazavampiros) o Michelle Ryan, protagonista del fallit remake de La dona biònica. La sèrie ja compta amb dues temporades en antena, i ha captivat al públic amb la original idea de portar a la pantalla la història d'Artur i Merlí, això sí, explicada d'una altra manera que potser no convencerà els més puristes...

Antena.Neox preestrena el nou 'Merlín'

21 de maig 2009

Águila Roja, la sèrie revelació d'aquesta primavera televisiva, s'acomiada aquesta nit dels espectadors fins a la nova temporada, que ja ha estat confirmada per Televisió Espanyola (TVE). La 1 emet a partir de les 22.00 hores l'últim episodi de la primera temporada d'Águila Roja, que contra tot pronòstic ha aconseguit audiències excel·lents, de més del 25,4% de quota de pantalla i una mitjana de 4,7 milions d'espectadors en la sempre difícil nit dels dijous. Ahir, com a prèvia a la season finale d'avui, l'actor David Janer, que interpreta Águila Roja a la sèrie, va ser el convidat del dia a El Hormiguero, el programa de Cuatro. En aquest sentit, Pablo Motos va fer-li una entrevista més aviat fluixa, i el caràcter tímid de l'actor tampoc va ajudar gaire. A més, de forma pactada o no, Motos no va fer-li cap pregunta sobre com acabarà la primera temporada d'Águila Roja. Doncs bé, en el capítol d'avui, La Logia designarà la Marquesa perquè atempte definitivament contra el Rei, que ja hem descobert que està interpretat per Xavier Elorriaga. Però Lucrecia ignora que li han parat un parany, perquè ella i el seu fill també morin a l'església en què té lloc un funeral. Paral·lelament, el comissari es debatrà entre els seus sentiments cap a la Marquesa i el seu deure cap a La Logia. Águila Roja descobrirà qui va matar la seua dona i s'enfrontarà al comissari, al mateix temps que intentarà evitar que el Duc de Valois arribe al poder. Però a canvi de satisfer la seua set de revenja, Águila Roja haurà de sacrificar el seu amor, ja que Margarita acceptarà en matrimoni el seu altre pretenent...

'Águila Roja', season finale

20 de maig 2009

L'espai Sense Ficció de TV3 ofereix aquesta nit (23.30 hores) l'estremidor documental Taxi cap a la foscor, el treball d'Alex Gibney que l'any passat va guanyar l'Oscar en la seua categoria. En aquest sentit, aquest documental torna a estar més d'actualitat que mai, després de les controvertides decisions de Barack Obama sobre la publicació d'imatges de les tortures a les presons nord-americanes a l'estranger. Taxi cap a la foscor explica la història de Dilawar, un jove taxista afganès que va ser assassinat mentre estava empresonat a Bagram, l'any 2002. Prenent aquest episodi com a punt de partida, la pel·lícula mostra les mesures preventives que el govern dels Estats Units va aplicar de manera reiterada, en un intent deseperat per aconseguir informació dels detinguts a Guantánamo. El títol de la pel·lícula fa referència, precisament, a unes paraules del vicepresident Dick Cheney davant d'un grup de periodistes, per justificar la nova estratègia dels Estats Units després dels atacs de l'11-S: "Nosaltres també hem de treballar al costat fosc". Així és com van aprovar l'ús de mesures cruels i poc habituals, de tècniques per fer interrogatoris que van implicar la tortura, i que van ser sistemàticament exportades a les presons dels Estats Units a l'estranger. El documental està escrit, produït i dirigit per Gibney, responsable d'altres dos treballs molt combatius, que també van ser nominats als Oscar: Enron: Los tipos que estafaron a América i Los juicios de Henry Kissinger.

'Taxi cap a la foscor', aquesta nit a TV3

No és gens habitual que la cadena Veo7 programe bones pel·lícules els dies laborables a la tarda. Però avui, a partir de les 16.45 hores, el canal d'El Mundo a la TDT ha anunciat l'emissió del film Frenesí, el thriller que Alfred Hitchcock va dirigir l'any 1972 sobre un psicokiller que assassina dones tot escanyant-les amb una corbata. De fet, la història comença quan Richard Blaney es converteix en el principal sospitós per a la policia, després del brutal assassinat de la seua ex-dona, amb qui mantenia una relació molt tensa. Així, tenint en compte la tradició d'altres assassins en sèrie britànics, la ciutat de Londres viu completament atemorida, i Blaney decideix provar la seua innocència tot localitzant el veritable culpable. En aquest sentit, a Frenesí hi ha alguna de les obsessions del cinema de Hitchcok, com el tema del fals culpable, però també temes nous, com la presència d'un assassí en sèrie. De fet, Frenesí va ser la penúltima pel·lícula de Hitchock, i la primera que rodava al Regne Unit després de 30 anys de treball a Hollywood. Per això no és gens estrany que siga la seua pel·lícula amb més violència i sexe explícits, i també un dels seus films amb més humor negre. En aquesta línia, cal recordar l'escena memorable en què l'assassí (que l'espectador coneixerà molt aviat, sense que això reste suspens a la pel·lícula), intenta recuperar un objecte que podria servir perquè la policia l'identifiqués, dins d'un camió ple de patates i amb el cadàver d'una de les seues víctimes al costat, posant-li les coses encara mes difícils. Frenesí està basada en una novel·la del britànic Arthur La Bern, tot i que el guió cinematogràfic és d'Anthony Shaffer (La huella), i la simpatia amb què Hitchcock tracta l'assassí protagonista, interpretat per un magistral Jon Finch, va incrementar la seua llegenda de director misògin.
Tot seguit teniu el mític fals pla seqüència dels crèdits inicials de Frenesí, en què Hitchcock ens avisa del seu retorn a Londres, filmant des d'un helicòpter i fent passar la càmera per sota del pont del Tower Bridge, tot i que es tracta d'un truc, un efecte visual fet amb el teleobjectiu.

'Frenesí', de Hitchcock, a Veo7

19 de maig 2009

Avui ja hem pogut veure el primer tràiler de la nova pel·lícula de Sherlock Holmes, dirigida per Guy Ritchie, que interpreten Robert Downey Jr. i Jude Law. Aquesta vegada, l'actor que l'any passat va encarnar Iron Man serà el detectiu més famós de la història de la literatura, que també és un dels personatges de ficció que s'han portat més cops a la gran pantalla. Així, entre els actors que abans han precedit Robert Downey Jr. en aquest paper, hi ha Basil Rathbone, Peter Cushing, Robert Stephens i Jeremy Brett, considerat el millor Sherlock Holmes per l'alt grau de fidelitat de la sèrie Las Aventuras de Sherlock Holmes. Per la seua banda, Law encarnarà un atípic doctor Watson, cosa que ens fa preveure una de les adaptacions més estranyes i magnètiques dels personatges creats per Arthur Conan Doyle. En aquesta ocasió, la base de la pel·lícula és un còmic de Lionel Wigram, inspirat en l'obra de Conan Doyle. A priori, en aquest nou Sherlock Holmes, el detectiu i el seu ajudant s'enfrontaran a un dolent misteriós anomenat Blackwood (encarnat per Mark Strong), tot i que s'havia especulat que Russell Crowe podria interpretar Moriarty. Però Crowe ha preferit protagonitzar una altra pel·lícula amb personatge anglès, ni més ni menys que el nou Robin Hood que està dirigint Ridley Scott. D'altra banda, Downey Jr. i Law també compartiran pantalla amb una dona, Irene Adler, que tindrà la cara de l'actriu, solvent però relativament desconeguda, Rachel McAdams.
Encara falta molt per veure el resultat final, ja que el nou Sherlock Holmes no s'estrenarà al nostre país fins al 15 de gener del 2010. Tot i les crítiques que ha rebut per alguna de les seues pel·lícules, sóc dels que confio en la direcció de Ritchie, que va substituir Neil Marshall en el projecte, ja que l'exmarit de Madonna ens va fer riure molt amb Snatch, cerdos y diamantes. De fet, el còmic de Wigram fa presagiar un Holmes força diferent al detectiu canònic que tots coneixem. Si tot va bé, la intenció de la Warner Bros és fer una trilogia. De moment, aquí teniu el tràiler de Sherlock Holmes...

'Sherlock Holmes', primer tràiler de la nova pel·lícula amb Robert Downey Jr. i Jude Law

El delta de l'Ebre és un dels paisatges favorits de Catalunya que avui obriran el programa que aquesta nit estrena Televisió de Catalunya. A partir de les 22.10 hores, TV3 estrena l'espai El paisatge favorit de Catalunya, i el tortosí Artur Gaya (membre de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) serà l'encarregat de presentar a als espectadors el paisatge del Delta. En aquest sentit, l'audiència podrà votar cada setmana quin és el seu paisatge favorit, d'entre un total de 24 propostes. Per exemple, en el programa d'avui, l'actor Toni Albà també presentarà el paisatge de la vall de Núria, mentre que el periodista Antoni Bassas passejarà per Collsacabra. En els programes següents, Pasqual Maragall presentarà l'Empordanet; Peret, el litoral de la Barceloneta; Jordi Pujol, el Baix Maresme, Josep Cuní, la Costa Brava; Pau Donés, la Vall d'Aran; Álvaro Palacios, el Priorat; Eudald Carbonell, Girona; Joan Barril, la Garrotxa; Carme Ruscalleda, el Pedraforca; Lluís Gavaldà, Tarragona, i Lluís Bassat, els miradors de Barcelona; i així, fins a un total de 24 propostes de paisatges catalans.

TV3 estrena 'El paisatge favorit de Catalunya'

18 de maig 2009

Feia dies que s'especulava amb la possibilitat d'un nou canvi en els noms dels canals de televisió digital terrestre (TDT) de Telecinco, tot i que tant Telecinco 2 com FDF van nàixer al febrer de l'any passat, després de la transformació de Telecinco Estrellas i Telecinco Sports. Pel que sembla, havia aparegut algun banner informatiu durant l'emissió d'alguns programes, tot anunciant la promera posada en marxa de La Siete, i això havia desfermat els rumors en fòrums d'internet com els de Mundoplus.tv. Avui s'ha confirmat el canvi de nom, amb l'aparició d'una mosca nova a Telecinco 2, en què s'informa que cinc al quadrat (logo de Telecinco 2) és igual a set. De la mateixa manera, també es parla de la possible transformació de FDF en Boing, la nova marca de programació infantil de Telecinco. De fet, amb la posada en marxa de l'última edició de Gran Hermano, però sobretot amb l'inici de la present edició d'Operación Triunfo, Telecinco 2 havia esdevingut un canal especialitzat en la retransmissió d'aquests reallities durant gairebé les 24 hores, i la programació del contenidor infantil Boing havia passat a FDF, que ja ha incorporat la doble mosca. Sembla, per tant, que Telecinco ha vist que els seus dos canals estaven perdent la batalla de les audiències a la TDT (clarament superats per altres temàtics com Teledeporte, Clan, Antena.Neox, Antena.Nova o Intereconomía. Per remuntar posicions, Telecinco opta ara per la programació infantil a FDF (la veritat és que els quedaria millor rebatejar el canal com a Boing, encara que fos només a la franja diària, i deixar FDF per a la franja de nit, més dedicada a les sèries, com fa Televisió de Catalunya amb el K3-300). L'altra estratègia és fer que els espectadors situïn La Siete a la setena posició del dial, com ja va intentar Veo posant-li un set al nom del canal (ara Veo7), o fins i tot Neox (8) i Nova (9).

Telecinco 2 passarà a dir-se 'La Siete'

16 de maig 2009

Les empreses que tenen els drets de les sèries d'anime havien de veure, d'un moment a l'altre, que YouTube i altres llocs com Megavideo s'han convertit en una plataforma impressionant de difusió dels seus continguts. Els otakus fa temps que pengen els episodis de sèries completes, fins i tot subtitulant ells mateixos les últimes estrenes que arriben del Japó, i les companyies s'estaven quedant al marge del negoci. Doncs bé, avui es dóna un pas important en la difusió d'aquests continguts televisius a internet , ja que YouTube estrenarà a Europa la sèrie d'anime Full Metal Alchemist Brotherhood. Com ja haureu endevinat, és una revisió de la sèrie original, Full Metal Alchemist, creat per Hiromu Arakawa. La seua estrena al Japó va ser el 5 d'abril del 2009, i per tant només s'han emès sis episodis. Panini ha anunciat que té previst estrenar la sèrie a YouTube a partir d'avui, 16 de maig, a partir de les 20.00 hores (hora central europea) amb subtítols en 11 idiomes i en alta definició. I si aquesta estrena us semblava poca cosa, sapigueu que YouTube també té previst emetre, a través del canal de Full Metal Alchemist Brotherhood, tota la primera temporada de la sèrie, tot estrenant els set primers capítols durant la propera setmana i després, emetent un episodi nou cada dimecres. Aquest és un dels tràilers que ja es podia veure ahir, tot anunciant la sèrie...

'Full Metal Alchemist Brotherhood': estrena europea a YouTube amb subtítols

15 de maig 2009

L'estrena més forta del cap de setmana és Ángeles y Demonios, la nova pel·lícula de Ron Howard basada en la nissaga de best-sellers de Dan Brown. Aquí, Tom Hanks torna a interpretar el paper de Robert Langdon, l'expert en religió de la Universitat de Harvard, que com ja va fer a El Código Da Vinci, també descobreix forces ancestrals que estan disposades a tot, fins i tot a assassinar, per assolir els seus objectius. En realitat, la història d'Ángeles y Demonios és anterior a la que s'explica a El Código Da Vinci, novel·la que va ser portada primer a la gran pantalla. En aquesta preqüela, quan Langdon descobreix evidències del ressorgiment dels Illuminati, la més poderosa organització clandestina de la història, s'enfronta també a una amenaça mortal contra l'existència de l'enemic més gran d'aquesta organització secreta: l'Església Catòlica. En adonar-se que el rellotge d'una imparable bomba dels Illuminati està en marxa, vola immediatament cap a Roma, lloc on uneix les seues forces amb Vittoria Vetra, una científica italiana tan bella com enigmàtica. Per tant, tant si us va agradar com si us va decebre El Código Da Vinci, ja sabeu què podeu trobar-vos a Ángeles y Demonios...


D'altra banda, altres estrenes interessants de la setmana són Cosas insignificantes, produïda per Guillermo del Toro, i la pel·lícula d'acció Fighting, puños de asfalto.

'Angeles y Demonios' dominen la cartellera

L'espai Versión Española emet aquesta nit a La 2 (a partir de les 21.50 hores) el documental Invierno en Bagdad, que el peruà Javier Corcuera va dirigir el 2005, amb producció d'Elías Querejeta. El treball retrata l'abans i el després dels bombardejos aliats a la capital de l'Iraq. Tot comença quan els presidents dels Estats Units, George Bush; Regne Unit, Tony Blair, i d'Espanya, José María Aznar, declaren sense cap mena de dubte que l'Iraq posseeix armes de destrucció massiva, que poden posar en perill la pau al món. A partir d'aquí, s'inicien mobilitzacions contra la guerra i un grup d'espanyols decideix viatjar a l'Iraq, lloc on es troben amb gent compromesa de molts altres països. Un cop iniciada la guerra, s'entrevisten amb ferits, mutilats i altres víctimes del conflicte, especialment els nens. Tots afronten amb pessimisme les seues expectatives de futur, com a conseqüència del brutal i despietat canvi que la contesa bèl·lica ha produït. Corcuera, declarat pacifista, va ser part dels escuts humans que van intentar aturar la invasió nord-americana, i per tant la pel·lícula també narra el seu testimoni personal. El documental va guanyar la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga. El mateix equip també va dirigir el conegut documental La espalda del mundo (2000), premiat al festival de cinema de Donosti i al festival de nou cinema llatinoamericà de La Habana. Abans de dirigir Invierno en Bagdad, Corcuera també va realitzar La guerrilla de la memoria (2002), Condenados al corredor (2003) i En el mundo a cada rato (2004). Un dels seus últims treballs és Invisibles (2007), un documental col·lectiu en què comparteix la direcció amb realitzadors de la talla de Win Wenders o Isabel Coixet.
D'altra banda, si voleu veure Invierno en Bagdad, també hem trobat el documental penjat a Documentales libres, amb la tecnologia de Megavideo...

'Invierno en Bagdad', avui a La 2

14 de maig 2009

Canal+ estrena aquesta nit una de les seues novetats del mes de maig, la quarta temporada de la sèrie Weeds. En aquesta nova temporada, Weeds s'emetrà cada dijous a la nit, a partir de les 21.30 hores, amb un episodi doble, i per tant haurà de competir en la televisió de pagament amb dues sèries molt potents: Perdidos (que la setmana passada va estrenar la cinquena temporada a Fox) i Héroes (que també emet episodis nous a Sci Fi). A més de tractar el sempre polèmic tema de la venda i el consum de drogues (Weeds explica la història d'una vídua que decideix vendre marihuana per poder mantenir el seu alt nivell de vida), la nova temporada introdueix altres trames al voltant de l'eutonàsia, el sexe entre adolescents o la immigració il·legal. De fet, un dels atractius de la quarta temporada de Weeds és veure-la en versió original subtitulada, ja que els seus protagonistes viatgen a Mèxic i en alguns moments també parlen en castellà.
Creada per Jenji Kohan i protagonitzada per una genial Mary-Louise Parker, la sèrie va aconseguir trencar la barrera dels audímetres de la cadena nord-americana Showtime, i els seus responsables van encarregar d'una tacada dues noves temporades de Weeds, la cinquena i la sisena. Per tant, es filmaran 26 nous episodis de la sèrie. La quarta temporada de Weeds, que va estrenar-se als Estats Units el juny de l'any passat, va aconseguir una audiència de més d,1,3 milions d'espectadors (una xifra remarcable per a una cadena per cable, realtivament jove, com Showtime), un 64% més que l'estrena de la temporada anterior. De fet, Weeds va situar-se com la sèrie més vista del seu canal des del 2004.

'Weeds' estrena quarta temporada a Canal+

La rentransmissió de la final de Copa del Rei a Televisió Espanyola (La 1) va ser el programa més vist d'ahir, però també l'emissió més vista en totes les cadenes del país en l'últim any. Més de 10 milions d'espectadors, amb una quota de pantalla del 48,5%, van veure ahir el partit entre el Barça i l'Athletic a través de La 1 de TVE, tot i que el minut d'or del partit es va produir en el moment en què Touré va marcar el gol de l'empat, instant en què els audímetres van registrar més del 55% de l'audiència i més de 11,7 milions d'espectadors. A més, el partit va ser vist en algun moment de l'emissió per més de 20,2 milions d'espectadors. En el cas de Catalunya, en què el partit també s'emetia per TV3, la cadena autonòmica va registrar un 41,9% de quota de pantalla, amb més de 1,4 milions d'espectadors. Però més audiència encara va tenir el post-partit i la celebració de la Copa del Rei, amb un 44% de quota de pantalla. En canvi, a Euskadi van preferir veure la final per La 1, ja que només el 16,4% van veure el partit en basc per l'ETB1, i el 7,1% la retransmissió en castellà per ETB2. En total, es calcula que més del 65% de bascos i catalans que van mirar la televisió ahir a la nit estaven veient la final de Copa.
Però el que no van veure els que van optar per la retransmissió de TVE va ser la xiulada monumental de les aficions a l'himne espanyol, en el moment en què els Reis entraven a la llotja de Mestalla. Les ràdios van parlar de seguida de censura, i a la mitja part TVE va rectificar i va oferir allò que no s'havia vist perquè, en lloc d'emetre les imatges de l'himne en directe, la realització de TVE va preferir connectar amb San Mamés i amb la rambla de Canaletes. També va emetre aquest mateix moment al final el partit, tot atribuint l'omissió de les xiulades als Reis a un "error humà". Avui, el director de TVE, Javier Pons, ha demanat disculpes per l'afer i ha anunciat la destitució fulminant del cap d'esports, Julián Reyes, que ahir a la nit ja hauria presentat la seua dimissió com a "màxim responsable" del que havia passat. Així es com van emetre aquests moments previs a la final les tres cadenes, ETB, TV3 i La 1 de TVE...

La final de Copa arrasa i TVE acomiada el cap d'esports per amagar la xiulada al rei

13 de maig 2009

Ahir vaig estar mirant durant una bona estona el programa La Tribu, amb què el català Xavier Sardà ha tornat a les nits de Telecinco. Bé, primer va tornar a la nit dels divendres, i des d'ahir ho fa a la nit dels dimarts, obligat per la batalla de l'audiència. La nova ubicació a la graella de Telecinco va fer-lo pujar en 3,8 punts, amb un 13,1% de quota de pantalla i un total de 813.000 espectadors. Però això no va ser suficient per escalar posicions en el rànquing, i va quedar-se en tercera posició, força per darrera de les reposicions de House a Cuatro (16,8%) i de Sin rastro a Antena 3 (11,6%). De fet, Buenafuente (que ahir va fer dues entrevistes molt divertides a Chiquito de la Calzada i Julio Salinas) va estar prop de desbancar Sardà, ja que el programa de La Sexta va registrar un 8,3% amb 731.000 espectadors. Sort va tenir Sardà que Buenafuente va acabar una mica abans que La Tribu.
La sensació és que La Tribu recorda excessivament Crónicas Marcianas, però sense representar la novetat que va suposar el late show més vist de la història de Telecinco. Sardà és un monstre de la televisió, però la cadena s'ha empenyat en reproduir un format caduc, només apte per a nostàlgics d'aquella manera de fer. Només em va semblar genial la secció de Sardà amb el pare Loring, un sacerdot de 88 anys que funciona com a assessor espiritual del presentador, i que va assegurar que quan feia Crónicas Marcias es va merèxier més d'un mastegot. També em va semblar prou interessant i prou ben feta l'entrevista a Rubén Noé, el primer espanyol transexual que espera bessons, tot i que la intervenció final de la polemista Pilar Rahola només va servir per estripar-la. A banda, només comentar que David Bustamente va fer una versió de La chica de ayer, en record d'Antonio Vega. Res de l'altre món, però com a mínim cal reconèixer que Bustamante és dels pocs cantants actuals que té clar quin és el seu ofici i que accepta cantar en directe quan va a la televisió.

'La Tribu' millora l'audiència però ofereix poca cosa nova a l'espectador

Un dels reptes de la televisió digital terrestre (TDT) en l'àmbit local és la creació i la difusió de continguts atractius per a l'audiència. Així, després de l'èxit aconseguit per Distrivision, el primer canal de distribució de continguts per a la TDT local i autonòmica, l'empresa Visiona TV i el productor gallec José María Besteiro han posat en marxa Localvisió.cat, una plataforma de programes per a les televisions locals, que emetrà continguts en català i via satèl·lit. De moment, la seua oferta de continguts es basa en sèries de ficció i en programes divulgatius i documentals, com les sèries del Doctor Caparrós, Medicina Natural (1979) i Metge de poble (1982); la sèrie Amor Meu (1981), amb Joan Pera i Carme Sansa; l'espai de rutes Els camins de la calma (2004); el programa gastronòmic Bona Terra (2001), presentat pel malaguanyat Llorenç Torrado; Els nous catalans (2008) i el mític Gran Angular (1997-2009), programa de reportatges desaparegut de la graella de TVE a Catalunya. Localvisió.cat utilitza el satèl·lit Hispasat, cosa que permetrà els seus clients rebre el senyal dels programes amb una antena parabòl·lica fins i tot inferior als 80 centímetres de diàmetre. A més, els programes s'enviaran amb un sistema d'encriptació d'última generació, que farà que només els clients de la nova plataforma puguin rebre els continguts.

Naix Localvisió.cat per servir continguts en català per a la TDT local, via satèl·lit

L'esdeveniment televisiu del dia és la retransmissió de la final de la Copa del Rei, entre l'Athletic de Bilbao i el FC Barcelona. Serà a partir de les 22.00 hores, tant a La 1 de TVE com a TV3. Amb tot, la final ja ha hagut d'afrontar el seu primer contratemps. Un dels atractius d'enguany, que era l'actuació a la prèvia d'Estopa (en representació de l'afició del Barça), de Fito & Fitipaldis (en representació de la gent de l'Athletic) i de Seguridad Social (en representació de l'afició amfitriona, ja que el partit es juga a València) se n'ha anat en orris. Fito, Estopa i Seguridad Social han renunciat a actuar a Mestalla, ja que el planejament inicial de la festa ha patit canvis per una decisió de l'organització. El desencadenant de la cancel·lació de les actuacions ha estat la inclusió en el cartell de Manu Guix, que a més de músic és professor de l'acadèmia d'Operación Triunfo. Per això, els artistes han decidit renunciar a actuar en els moments previs al partit, ja que s'han pasat d'unes actuacions molt concretes, "amb un sentit concret de representació d'aficions, a un acte promocional amb un carrusel d'artistes". Una veritable llàstima, ja que la idea era realment bona.

Estopa, Fito i Seguridad Social no tocaran a la prèvia de la final de la Copa del Rei

12 de maig 2009

Excel·lent iniciativa la que han tingut la gent de Delta Dharma, el col·lectiu de seguidors ebrencs de la sèrie Perdidos (Lost). Aquest grup de fans, amb llista de correu pròpia a Google, ha dissenyat una samarreta amb el logo de Delta Dharma, que finalment costaran uns 12 euros. Una vintena de persones ja hem confirmat que volem la camiseta lostie de les Terres de l'Ebre, de la qual se n'han fet dos models diferents (una samarreta verda i una altra color granota de treball). D'altra banda, a l'espera de l'emissió dels capítols finals de la cinquena temporada als Estats Units (s'està parlant de fer també una projecció en alguna illa del territori), avui també s'ha sabut que l'any que ve podria començar a filmar-se la pel·lícula de Perdidos, que donaria continuïtat a la franquícia quan s'acabe la sisena i última temporada de Lost. Els productors saben que tenen una de les sèries de televisió més addictives de l'última dècada, i que encara poden continuar explotant aquest filó als cinemes. La producció aniria a càrrec de la factoria Disney, propietària de la cadena ABC, que emet la sèrie als Estats Units. Amb tot, el guionista Damon Lindelof, un dels creadors de la sèrie i mà dreta de J.J. Abrams, ha deixat clar que la possible pel·lícula de Perdidos no se centraria en cap dels personatges actuals, ja que les històries i els misteris dels supervivents del vol 815 d'Oceanic es tacaran al final de la sisena temporada. Haurem d'esperar una mica més, per tenir més notícies...

'Perdidos': camisetes Delta Dharma i possible pel·lícula per continuar la sèrie

Aquesta nit comença a Antena 3 l'esperada cinquena temporada de la sèrie El Internado (22.00 hores). Una sèrie que no hem seguit gaire, però a la qual li hem de reconèixer l'èxit aconseguit amb una aposta clara pel misteri i el suspens, però sobretot per uns guions força elaborats. El capítol d'avui, que ahir va preestrenar-se al web d'Antena 3, promet noves revelacions i noves incorporacions al repartiment de personatges de la Laguna Negra. Així, els alumnes decideixen continuar les seues investigacions, tot i que són més conscients que mai del perill que corren. Entre les noves incorporacions, només destacar la presència de l'actriu catalana Irene Montalà, habitual de les telenovel·les de TV3, i que en els últims temps també havíem vist en una sèrie d'abast estatal, Herederos. D'altra banda, una de les novetats és que cada episodi serà un dia complet, en els últims nou dies que falten per acabar el curs a l'internat. A més, l'estrena de la nova temporada d'El Internado representa la posada en marxa del projecte 3.0, la nova forma de veure la televisió que ha dissenyat la gent d'Antena 3. Bàsicament, serveix per veure els continguts de tots els canals d'Antena 3 a la tele, a internet i també a través del telèfon mòbil, així com per xatejar amb els altres espectadors mentre s'està mirant la programació.



'El Internado' estrena cinquena temporada a Antena 3, que posa en marxa el 3.0

Una de les estrenes més esperades de l'any, la nova pel·lícula de la nissaga Star Trek que ha dirigit J.J. Abrams (el nou rei Mides de la televisió, creador de sèries com Perdidos, Fringe o Alias), no ha pogut aquest cap de setmana amb la pel·lícula de Hannah Montana. El film de la factoria Disney, destinat al públic preadolescent, ha tingut una recaptació superior als 2,7 milions d'euros, tot confirmant el seu èxit a la taquilla espanyola.La tripulació de l'Enterprise, amb les noves cares per al capità Kirk i l'enigmàtic i carismàtic Spock, s'ha quedat un milió i mig d'euros per sota de Hannah Montana, que ha estat vista per 439.000 espectadors i ha aconseguit una mitjana de 7.000 euros per còpia (387 còpies). Als Estats Units, la pel·lícula ja ha recaptat ja 74 milions de dòlars. En realitat, Star Trek ha hagut de conformar-se amb la tercera posició, amb una recaptació de poc més d'un milió d'euros, just després del film X-Men Orígenes: Lobezno, que ha aconseguit quedar-se al segon lloc de la llista de pel·lícules més vistes. No ha estat així al Top Box Office dels Estats Units, la taquilla nord-americana, en què Star Trek ha entrat amb força al número 1 de la llista, recaptant 72,5 milions de dòlars el cap de setmana (76,5 milions des de l'estrena). La crítica ha posat la pel·lícula pels núvols, tot destacant que Abrams ha sabut jugar bé les cartes i reinventar Star Trek per a les noves generacions, tot respectant els trekkies més veterans. A més, els votants de la base de dades IMDb ja consideren Star Trek com una de les 250 millors pel·lícules de la història del cinema. En canvi, als Estats Units Hannah Montana ocupa el número 10 de la llista, i aquest cap de setmana només ha recaptat 2,41 milions de dòlars.

'Star Trek' no pot amb Hannah Montana

El músic Antonio Vega, líder de la banda Nacha Pop, ha mort avui a Madrid als 51 anys. L'autor de La chica de ayer, un dels himnes generacionals de La Movida, feia dies que estava en estat crític ingressat a l'hospital Puerta de Hierro de Madrid com a conseqüència d'una malaltia pulmonar greu, una pneumònia que va complicar-se amb el càncer de pulmó que feia anys que patia. Nacha Pop va durar 10 anys, des del 1978 fins al 1988, any en què Antonio Vega va començar una fructífera carrera com a solista. Especialment valuosos són els seus discos El sitio de mi recreo (1992), un recopil·latori de les seues millors balades; Básico (2002), un disc en directe amb un concert antològic al Círculo de Bellas Artes de Madrid, i el seu últim treball d'estudi, l'excepcional 3.000 noches con Marga (2005). També cal destacar el disc d'homenatge Ese chico triste y solitario, en què companys de professió com Tam Tam Go, Rico, Ketama, Rosendo, Gabinete Caligari, Fangoria, Aviador Dro, Manolo Tena, Los Lunes, Los Secretos, Dunchan Dhu, Ramoncín o Cómplices van retre un merescut homenatge a Antonio Vega. Una de les últimes aparicions públiques de l'artista va ser, fa unes quantes setmanes, al programa Los mejores años de nuestra vida, que presenta Carlos Sobera a La 1 de TVE, en què el líder dels Nacha Pop va interpretar en directe el seu tema més conegut. Un dels meus temes favorits és El sitio de mi recreo...

La veu d'Antonio Vega s'apaga per sempre

11 de maig 2009

La notícia televisiva del dia és aquest curiós crossover que es produirà aquesta nit entre la sèrie Pelotas, que emet a La 1 de TVE l'últim episodi de la seua primera temporada, i el programa de Buenafuente, a La Sexta. A la sèrie dirigida per José Corbacho, el presentador Andreu Buenafuente serà l'encarregat d'oficiar la boda entre dos dels personatges, Richi i Vanessa. Per la seua banda, Corbacho i el seu soci a la direcció, Juan Cruz, seran els convidats d'avui a Buenafuente, i a més del seu èxit televisiu amb Pelotas (la sèrie, amb una mitjana del 14,4% cada dilluns, ja ha aconseguit la renovació i per tant hi haurà una segona temporada), també explicaran què és la Wikipeli, el seu proper projecte cinematogràfic, un curtmetratge creat en col·laboració amb els internautes, a través d'un bloc i un web. En aquest sentit, cal destacar que tant Buenafuente com Pelotas són de la productora El Terrat, i que la sèrie va estar a punt d'emetre's a Antena 3 i a La Sexta, abans d'aterrar a TVE. Ja havíem vist altres crossovers insòlits, com la coincidència de CSI i Sin Rastro a Antena 3, però aquesta és la primera vegada al nostre país que una sèrie i un programa d'entreteniment, d'una mateixa productora, es barregen en cadenes diferents, una de pública i una de privada, en una mateixa nit. La intertextualitat televisiva total.

Buenafuente aterra a 'Pelotas'

La 2 de TVE emet aquesta nit, a partir de les 22.00 hores, la pel·lícula Elephant (2003), poètica versió del director Gus Van Sant sobre la tragèdia de l'institut Columbine. De la mateixa manera que Michael Moore va fer amb el seu documental Bowling for Columbine, el realitzador de El indomable Will Hunting també parla aquí de la massacre en aquest institut nord-americà, però amb una estètica plena de metàfores. Van Sant presenta els extractes de la vida d'uns joves sense sentiments, en què la superficialitat i la crueltat van agafades de la mà. A més, també és una dura crítica cap al sistema educatiu nord-americà, tot i que en cap moment pretèn trobar una explicació per a una tragèdia sense sentit. Així, la història comença en un dia qualsevol de tardor a l'institut Columbine. Els alumnes i els professors es mouen pels passadissos del centre, sense sospitar que, potser, seran els últims minuts de la seua vida. D'altra banda, els més curiosos potser voldreu saber que la majoria dels diàlegs són totalment improvisats, que Elephant està produïda per l'actriu Diane Keaton, i que els actors adolescents van haver de superar un càsting amb més de 3.000 estudiants reals.

'Elephant', de Gus Van Sant, a La 2

10 de maig 2009

Avui recomanem la pel·lícua Les amistats perilloses, que TV3 emetrà a partir de les 23.20 hores. L'any 1988, el director Stephen Frears va escollir la novel·la epistolar de Choderlos de Laclos (adaptada per Christopher Hampton primer per al teatre, i després per al cinema) per dirigir la seua primera pel·lícula a Hollywood. Així, tot i ser una pel·lícula d'època (marc poc habitual en la seua filmografia), el tema té un rerefons actual: la manipulació que s'exerceix per mitjà del sexe i el poder. En el film, Madame de Merteuil (Glenn Close) vol venjar-se del seu amant i convenç el seductor vescomte de Valmont (John Malkovich) perquè l'ajude. Aquest, però, també té un projecte: conquistar una dona casada bonica, que té fama de religiosa i fidel (Michelle Pfeiffer). Per tant, tots dos aristòcrates teixeixen una trama d'enganys i traïcions que acaba enfrontant-los entre ells. D'altra banda, aquesta no es l'única adaptació que existeix de la novel·la original. Anteriorment, Roger Vadim la va dur al cinema (Relacions perilloses, 1959) i, paral·lelament al film de Frears, Milos Forman va realitzar una altra versió més personal de la mateixa obra (Valmont, 1989), que molts han jutjat encara millor que Les amistats perilloses. Nominada al 1988 per als Oscar a la millor pel.lícula, millor actriu i millor actriu secundària, Les amistats perilloses va haver de conformar-se a guanyar només el premi al millor guió adaptat. Amb tot, també cal destacar la música de George Fenton i la fotografia de Philippe Rousselot.

'Les amistats perilloses', aquesta nit a TV3

8 de maig 2009

Ja vam criticar la decisió de Cuatro de fer una adaptació espanyola del programa nord-americà Saturday Night Live, així com de situar-lo a la nit dels dijous, tot traint la primera paraula del títol. Setmanes més tard, amb motiu de la baixada en les audiències i per la necessitat de fer un lloc a l'estrena de Gossip Girl (que finalment ha acabat a la tarda dels diumenges, fent companyia a les absurdes maratons de Perdidos), Cuatro va traslladar Saturday Night Live a la nit dels dimecres, encara més lluny de la nit dels dissabtes. Ara, ja anunciada la no renovació per a una segona temporada, l'últim despropòsit de Cuatro ha estat emetre el programa produït per Globomedia sense les parts en directe, és a dir, només amb gags enregistrats. La sensació global és que, tot i la qualitat dels actors i presentadors, sobretot Llum Barrera, Secun de la Rosa i Gorka Otxoa, el poc atractiu d'uns guions poc adaptats a l'actualitat espanyola han fet fracassar un format que, tot i l'èxit als Estats Units, no tenia per què funcionar al nostre país. Un altre problema, al nostre parer, és el fet que tenies la sensació d'estar veient els mateixos convidats de sempre, amb aquesta mania de Globomedia de caure en l'endogàmia de les seues sèries i programes, amb hosts com Fernando Tejero, Florentino Fernández, Amparo Baró, Paco León o Antonio Resines. Dimecres passat, amb Santi Millán com a convidat, el programa va obtenir un discret 5,9% de quota de pantalla, enfonsant l'audiència prèvia d'El Hormiguero (9,7) i quedant-se darrera de Bones a La Sexta (9,3%) i més d'un punt per sota de la mitjana de Cuatro dimecres (7,1%). A més, SNL va ser el segon espai menys vist al prime time, només per davant de La historia d'El Bulli, a La 2 de TVE (3%).

'Saturday Night Live', ni en dissabte ni en directe

6 de maig 2009

L'odissea dels supervivents del vol 815 d'Oceanic torna al canal de pagament Fox a partir de demà, 7 de maig, amb l'estrena en rigorosa primícia de la cinquena temporada de Perdidos. Fox començarà la nit de Perdidos amb l'emissió d'un episodi especial a partir de les 20.45 hores, titulat Destiny Calls, que és un resum de la temporada anterior, sens dubte una de les millors de la sèrie. Un capítol especial que també s'ha preestrenat a través del web de Fox, per als usuaris registrats.Tot seguit (21.30 hores), el canal taronja emetrà els dos primers episodis de l'esperada cinquena temporada, que va estrenar-se a la cadena nord-americana ABC al gener d'enguany. Als Estats Units, avui s'emetrà l'episodi Sigue al líder, que és el capítol 15 de la nova temporada. El el cas de Fox, emetrà dos capítols nous cada dijous, almenys durant el mes de maig. La cinquena temporada, com ja s'endevinava al final de l'anterior, gira al voltant d'una nova premisa en l'argument de la sèrie: Per què els que van aconseguir sortir de l'illa estan convençuts que cal tornar? En el primer episodi de demà, titulat Porqué os fuisteis, Jack i Ben comencen a buscar els Sis d'Oceanic per tornar a l'illa, mentre Sayid ajuda Hurley a sortir del psiquiàtric. Al segon capítol, La mentira, els supervivents que van quedar-se a l'illa són atacats per unes forces desconegudes.

'Perdidos' estrena cinquena temporada a Fox

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com