Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris documentals. Mostrar tots els missatges

11 de març 2012


L'11 de març de 2011 a les 14.46 hores de la tarda, un terratrèmol de magnitud 9,0 en l'escala de Richter va sacsejar Japó. L'epicentre es va situar al mar, davant de la costa de Honshu, i el tremolor va durar uns cinc minuts, temps suficient per convertir-se en el terratrèmol més potent sofert al Japó i el quart més potent de la història.

Exactament un any després, el diumenge 11 de març de 2012, National Geographic Channel commemora aquesta tragèdia amb una programació especial que inclou l'estrena d'un episodi de la sèrie Segundos Catastróficos titulat, precisament, Fukushima i l'emissió del documental Testigos: la tragedia de Japón. La cita, el dia de l'aniversari de la tragèdia, a partir de les 21.30 hores.

Al llarg de la vetllada, National Geographic Channel recordarà què va passar minuts després del terratrèmol i també la posterior alerta de tsunami, una catàstrofe que va desembocar en una alerta nuclear després de conèixer que el tsunami podrien haver danyat els nuclis de diverses centrals nuclears de la zona afectada, entre elles la de Fukusima, una de les més grans del país. A les enormes pèrdues materials i de vides humanes, en poques hores es va sumar una situació de pànic nuclear durant la qual es van haver de prendre decisions crítiques.

El primer documental recorda la cronologia dels fets. Mentre Japó trontolla després del terratrèmol més potent de la seua història, un tsunami de 14 metres escombra la central nuclear de Fukushima Daichi i deixa inutilitzat el subministrament elèctric i els sistemes de refrigeració, bàsics per al seu funcionament. En quedar sense electricitat, la central corre el perill que es produeixi una fusió del nucli del reactor, cosa que els enginyers intenten evitar. Els reactors comencen a reescalfar-se i acaben produint dues explosions que destrossen la central i dispersen la radiació. Japó s'enfronta a la pitjor emergència nuclear des de Txernòbil.

El documental segueix la investigació d'un expert internacional en energia nuclear per esbrinar què va passar i si es va poder fer alguna cosa per evitar-ho. A més, Fukusima rememora com es va gestionar aquesta crisi des del govern central, sabent que eren cinc les plantes nuclears a la zona del desastre.

A continuació, a les 22.30 hores, National Geographic Channel completarà el seu especial aniversari de Fukusima amb el documental La tragedia del Japón, documental realitzat a través dels vídeos domèstics, filmats amb càmeres de vídeo i telèfons mòbils, pels mateixos afectats per la tragèdia. En els primers vídeos, residents dels afores de Tòquio demanen calma. Però, a mesura que el tremolor es fa gran, es provoca el pànic. Cauen els sostres de centres comercials, el paviment s'obre, les canonades esclaten llançant aigua a la superfície, els gratacels i altres construccions comencen a vibrar de forma molt sensible, i la població surt espaordida de casa a la recerca d'alguna protecció.

Mentrestant, a la zona costanera de Japó, les sirenes llancen l'alerta de tsunami. Gairebé sense temps per reaccionar, quan tot just han passat 30 minuts del tremolor principal, una onada de gegantines proporcions engoleix les poblacions costaneres. Des zones de muntanya i des de llocs protegits, els supervivents usen els seus telèfons i càmeres de vídeo per documentar l'horror que estan vivint, alhora que els helicòpters segueixen la trajectòria destructiva de l'ona que devora tot el que troba al seu pas.

Gràcies a aquests improvisats i valents videoafeccionats,  i a les noves tecnologies, aquest segon documental ofereix el testimoni audiovisual de les conseqüències del tsunami a la regió. Des de l'aeroport de Sendai al petit poble de Otsuchi, passant per la ciutat de Asahi, tot és destrucció: les imatges mostren cases doblegades com cartes i cotxes devastats. La desolació és tal que sobren les paraules. Només queda lloc per a les immediates reaccions de pànic, terror i incredulitat, les petjades emocionals recollides després de la tragèdia, que s'uneixen als primers intents de recerca de supervivents.

Fukushima un any després, a National Geographic Channel

3 de juny 2011



Si us ha passat com a mí, que aquest dimecres em vaig perdre l'emissió per TV3 de la pel·lícula documental 'Bicicleta, cullera, poma', aquest dissabte teniu una altra oportunitat per veure aquest treball de Carles Bosch. El programa 'Sense ficció' es tornarà a veure pel canal 33 a partir de les 20.05 hores, el proper 4 de juny. Aquest dimecres, el documental que explica la lluita de l'expresident Pasqual Maragall contra els efectes de l'Alzheimer va ser líder d'audiència a Catalunya, amb uns 600.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 20,9%. Emès en horari de "prime time", 'Bicicleta, cullera, poma' va arribar a un màxim d'audiència de 777.000 espectadors i el 25,4% de quota, a les 22.32 hores. En aquell instant, i després d'unes seqüències en què les filles de Maragall explicaven els seus sentiments, els metges treien sang a Maragall i detallaven els avantatges de la investigació científica de l'ADN dels malalts.

A la tardor del 2007, a Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seua família inicien una croada contra la malaltia, i, des del primer moment, aquesta pel•lícula es converteix en testimoni d'excepció. Amb intel•ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seua lluita personal.

'Bicicleta, cullera, poma', un documental per no oblidar

23 de maig 2011


'San Francisco' és una pel·lícula del 1936, dirigida per W.S. Van Dyke, que es pot considerar com la primera gran pel·lícula de cinema catastròfic produïda per Hollywood. El film, interpretat per Clark Gable només tres anys abans de l'èxit d''Allò que el vent s'endugué', s'emmarca en els fets històrics del terratrèmol de San Franciso, que va destruir la ciutat el 18 d'abril del 1906. Per tant, feia només trenta anys d'aquests fets, la tragèdia era molt recent i això va provocar que fos la pel·lícula més vista del 1936 als Estats Units. Sens dubte, 'San Francisco' és molt recordada per la recreació del terratrèmol, amb uns espectaculars efectes especials -artesanals- tenint en compte que estem parlant dels anys trenta i encara faltaven dècades per als efectes digitals. Però la imatge que reproduïm aquí es correspon a l'escena dels incendis posteriors al sisme, i que van acabar de devastar la ciutat. De fet, quan semblava que res pitjor no podia passar, van començar a declarar-se incendis arreu de la ciutat. Les canonades de gas, rebentades, van propagar el foc a les cases caigudes, però també va haver-hi propietaris sense escrúpols que cremaven les propietats per cobrar les assegurances. Això és, precisament, el que explica l'interessant documental que el canal 33 emet aquest vespre a les 21.40 hores, dins del programa 'Cronos'.

El terratrèmol de San Francisco

9 de maig 2011


La 2 de TVE va recuperar ahir a la nit el documental 'Gitanos en Buenos Aires', un documental dirigit por Xavier Villaverde i Regina Álvarez. La pel·lícula explica la història de David Amaya, un guitarrista flamenc que va marxar d'Espanya fugint de la seua addició a les drogues per emigrar a Buenos Aires. Un cop allà, dedica tota la seua vida a la música i buscant una guitarra espanyola en una botiga d'antiguitats descobreix una comunitat de gitanos d'origen andalús, que van emigrar durant el franquisme fugint de la misèria de la postguerra i de la marginació social.  Actualment, la comunitat gitana de Buenos Aires està formada per unes 250 persones, que mantenen la seua cultura, el seu accent i la seua llengua ancestral, i que viuen del flamenc o del comerç. A banda, juguen a futbol en les pistes de barri de la capital argentina, amb les samarretes de l'albiceleste, de Boca Juniors o de River Plate, i comparen amb sorpresa com els gitanos espanyols són rebutjats i molts van caure en el món de la droga, mentre que ells s'han integrat fàcilment pel fet haver arribat d'Espanya, i no han sofert tan brutalment el fenomen de la drogoaddicció. Podeu tornar a veure 'Gitanos en Buenos Aires' gràcies al servei de vídeos a la carta del web de RTVE.


Gitanos de Buenos Aires from Kalida Producciones on Vimeo.

'Gitanos en Buenos Aires', una veritable joia

4 de maig 2011


Aquest divendres, a les 00.05 hores, el programa del 33 "El documental" estrena "Amuertemorir", una pel·lícula documental que narra dos anys a la vida de la colla Emboladors, d'Amposta. Es tracta d'una coproducció de Televisió de Catalunya amb Filmsnòmades, dirigida per l'ampostí Santi Valldepérez. Els Emboladors d'Amposta són famosos en el circuit taurí espanyol perquè han batut en nombroses ocasions el rècord nacional espanyol, amb menys de quatre segons, tot un èxit de treball en equip, coordinació, agilitat, precisió, valentia i, sobretot, molta passió per aquesta tradició. Una passió que es transmet de pares a fills, que forma part dels jocs dels nens i de les festes populars. Prenent el nom del seu crit de guerra, "Amuertemorir" és un retrat coral. El rodatge del documental va durar més de dos anys, des del març del 2008 al setembre del 2010. Durant aquest temps, els autors van seguir els protagonistes en diversos concursos d'emboladors, on van viure èxits i fracassos. Valldepérez ja havia tractat el tema del fenomen taurí a "Escenes de bous al delta de l'Ebre" (2006), coproduït per Paral·lel 40 i Televisió de Catalunya, i emès pel programa "Taller.doc". Juntament amb el director de fotografia, el tortosí Guillermo Barberà, ha vertebrat un documental d'estil marcadament observacional que segueix el curs de les vides dels protagonistes concurs rere concurs paral·lelament amb la feina, les aficions o la família, amb el sempre present teló de fons dels preciosos paisatges del delta de l'Ebre. D'altra banda, en la confecció de la banda sonora hi han participat diferents professionals i formacions, com ara els grups del delta de l'Ebre Xeic! i Junior's, els compositors Gastón Isola, Tomàs Simon i el colombià Rubén Darío Salcedo, amb una cançó dedicada als Emboladors d'Amposta.

Via Televisió de Catalunya

'Amuertemorir' s'estrena a 'El documental'

27 d’abr. 2011


Un dels millors moments d'aquesta Setmana Santa, parlant des del punt de vista televisiu, ha estat l'emissió del documental "La primera Passió", que el canal 33 va emetre divendres a la nit. Si se us va escapar, encara es pot veure íntegrament al servei de vídeos 3alacarta, tot i que deixarà d'estar disponible aquest divendres a la nit, just una setmana després de l'estrena. "La primera Passió" repassa el procés de creació de la pel·lícula "From the Manger to the Cross", una veritable joia del cinema mut dirigida el 1912 pel nord-americà Sidney Olcott. De fet, es considera com el primer llargmetratge produït a Hollywood, però sobretot és coneguda per ser la primera pel·lícula basada en la vida i la mort de Jesús de Natzaret. Amb tot, el que més destaca el documental de Philippe Baron és que "Del pessebe a la Creu" ha estat l'única pel·lícula sobre Jesucrist que s'ha filmat en els llocs descrits al Nou Testament. Així, el documental redescobreix, gràcies a la col·laboració de fotògrafs locals i historiadors, les localitzacions que Olcott va utilitzar per filmar "From the Manger to the Cross", tant a Israel com a Palestina. Mogut per una voluntat d'autenticitat i de rigor històric, Olcott es va basar, també, en la coneguda Bíblia il·lustrada pel gravador francès James Tissot. Com deien en el documental, la Bíblia de Tissot va ser, en realitat, un magnífic story board per a la pel·lícula d'Olcott. Tot seguit, podeu veure la pel·lícula original, gràcies als vídeos penjats a YouTube...

'La primera Passió', un documental imprescindible

14 d’abr. 2011


Els abonats a Digital+ feia temps que esperàvem un servei com Digital+ Player. El nou dispositiu que la plataforma ha començat a testar aquesta setmana, encara en període de proves, funciona amb un programa que cal instal·lar a l'ordinador de l'abonat, i que permet veure en directe alguns dels canals contractats, així com recuperar les sèries, els documentals i les pel·lícules emeses durant aquesta temporada per Canal+, gràcies al servei 'A la carta'. Per exemple, aquesta nit hem pogut veure el primer episodi de la comèdia 'Portlandia', que Canal+ va estrenar l'1 d'abril i que ens havíem perdut. A banda, ara ja no caldrà esperar al passi d'aquella pel·lícula que volies veure, com per exemple 'The Road', amb Viggo Mortensen, que al Canal+ no tornen a fer fins al diumenge, 17 d'abril. Els serveis de Digital+Player són gratuïts fins el 31 de maig del 2011, i encara es desconeix si la plataforma ens farà pagar algun cost addicional a partir d'aquesta data.

De fet, el Digital+Player ve a complementar el servei que el web Plus.es posava en marxa al novembre, amb l'opció Digital+ en directe per internet. De moment,és preferible descarregar i instal·lar el Digital+Player en el vostre PC habitual, ja que només deixen instal·lar el programa en un ordinador per abonat. Així, cada vegada que el vulgueu aprofitar en un altre ordinador, l'haureu de donar de baixa al web Plus.es, desintal·lar-lo i tornar-lo a instal·lar. D'altra banda, un altre aspecte a millorar és la qualitat d'imatge, tot i que els continguts s'emeten amb un bitrate d'entre 400 Kbp/s i 1 Mb/s, que s'ajusta al poc d'uns segons a la velocitat del vostre ample de banda. De fet, Digital+ aconsella una velocitat mínima de 3 Mbps, tot i que l'ideal és de 6 Mbps. Teniu més informació i totes les qüestions tècniques clicant aquí.

Digital+ Player, televisió a la carta al vostre ordinador

1 d’abr. 2011


La Sexta ha fet una obra obra. El programa 'Salvados' deixa els diumenges a la nit i passa als divendres amb un millor horari, ja que s'emetrà a les 21.30 hores. A canvi, el proper diumenge a la nit La Sexta estrenarà la sèrie policial Chase. "Salvados Deluxe", diu la promoció del programa d'aquesta setmana, fent una clara al·lusió a un dels espais estrella de Telecinco. De fet, en el reportatge d'avui, Jordi Évole finalitza el seu periple pels Estats Units retratant l'homofòbia, i el Follonero participa en una sessió de pregària ben curiosa, en què gent que considera els homosexuals com a malalts mentals fan una oració per salvar un tal Jorge Javier, nom que coincideix amb el presentador de "Sálvame". Però un dels moments de més impacte del programa d'avui serà quan Évole entrevistarà el patriarca de la família Phelps, una nissaga ultraconservadora. Segons l'ancià, els atemptats de l'11-M a Madrid són un càstig diví a Espanya, per haver aprovat la llei de matrimonis homosexuals. De res servirà que el Follonero li digue que l'11-M va ser abans de la victòria del PSOE, i que per tant la llei aprovada del govern de Zapatero va arribar després dels atacs islamistes. Segons els Phelps, els 'mariques' volien votar el PSOE, i per això Espanya va rebre un càstig diví. Un programa, com gairebé sempre, imprescindible.

'Salvados' retrata l'homofòbia als Estats Units d'Amèrica

30 de març 2011



L'espai "Sense ficció" de TV3, destinat al gènere documental i al reportatge periodístic, s'està consolidant com un dels programes més interessants i imprescindibles de la televisió pública catalana. Per exemple, fa unes setmanes va emetre el polèmic documental "Videocràcia", sobre el model de televisió italiana, el poder de la imatge i l'ascens al poder de Silvio Berlusconi. També van ser molt recomanables el documental "L'assassinat de Kennedy, 24 hores després" o el revelador "Comprar, llençar, comprar". Aquest dimecres, a les 21.50 hores, TV3 ofereix el documental "ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya", que ha dirigit el periodista de la casa Albert Om. L'atemptat terrorista va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d’edat, el 29 de maig del 1991, i encara és l'atac més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita. En el documental, Om narra els fets en primera persona, ja que el periodista era aleshores el subdirector del diari “El 9 Nou”, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Per tant, va viure els fets molt de prop, i va ser un dels primers periodistes que van arribar-hi, instants després de l’explosió. Ara, vint anys després, Albert Om torna a Vic per trencar el silenci de la ciutat, sobre les conseqüències polítiques que va tenir aquell atemptat. I aquesta tarda, al programa "Divendres" (16.40 hores), Om conversarà amb els periodistes Manel Cuyàs i Jordi Barbeta sobre el documental.

'Sense ficció' i Albert Om recorden l'atemptat de Vic

8 de març 2011


En cada país, l'ambient en el cinema és diferent. A França, per exemple, la gent mai parla al cine, mentre que als Estats Units els espectadors no tenen cap problema si algú menja, aplaudeix o salta damunt dels seients. A l'Índia, en canvi, la sala de cine és un lloc de culte, un lloc per escapar, perquè la pel·lícula es considera la vàlvula d'escapament social per excel·lència. El país asiàtic, un dels que més estima el setè art, té uns 14 milions d'espectadors i unes 12.000 sales de cinema, amb confortables butaques però amb pel·lícules molt difícils d'imaginar en qualsevol altre lloc. A l'Índia, cada sessió comença amb l'himne nacional, des de Bombai a Calcuta, tot passant per Nova-Delhi. Tot això és el que explica el documental Los cines de Índia (Les Toiles de l'Inde), que el realitzador francès Stéphane Carrel va dirigir el 2010 per a Capa Télévision, i que aquesta setmana podem veure al canal Viajar, a la plataforma Digital+. Del mateix autor, Viajar també emet el documental Los cines en Estados Unidos. Si els voleu veure seguits, ho podeu fer la matinada de dimecres a dijous, a partir de les 01.00 hores.



Tot això, la mateixa setmana en què Antena 3 ha anunciat que ha comprat tres pel·lícules de Bollywood, per avaluar quina és l'acollida que aquestes produccions poden tenir en el nostre país. La primera en emetre's serà Saawariya, aquesta nit a partir de les 22.00 hores al canal Nova de la TDT. Es tracta d'una coproducció entre l'Índia i els Estats Units, basada en el conte 'Nits blanques' de Dostoyevski, i realitzada el 2007 pensant en poder vendre-la al públic nord-americà. A més, va ser una de les primeres pel·lícules de Bollywood que es va editar en format Blu-Ray. D'altra banda, per al 15 de març han programat Mangal Pandey, un hombre contra el imperio, i el 22 de març, La reina de Bollywood.

Els cinemes a l'Índia i l'arribada de Bollywood a Antena 3

3 de març 2011


Els actors de cinema abandonen vells perjudicis i proven sort a la petita pantalla, tot aprofitant la nova edat d'or de les sèries, i els guionistes de televisió fan el salt a la pantalla gran. El guionista Aaron Sorkin, popular per ser l'escriptor de sèries com El ala oeste de la Casa Blanca o la incompresa Studio 60, s'ha consagrat aquest dilluns de matinada amb un merescut Oscar al millor guió adaptat, per la pel·lícula La red social. Abans, també havia participat en altres films molt notables, com Algunes hombres buenos, Malicia o una altra ficció amb president nord-americà, El presidente y Miss Wade. Per tant, abans d'assolir l'èxit i el reconeixement més absolut, Sorkin ha hagut de picar molta pedra, com els guionistes que sortien a 'Studio 60', la sèrie que explicava com es feia un programa del tipus Saturday Night Live. Perquè ens fem una idea de la dura feina del guionista, el canal de pagament TCM estrena aquest dissabte, 5 de març, el documental "Tales from the Script" (22.00 hores). Dirigit per Peter Hanson, el documental parla durant 105 minuts amb guionistes com William Goldman ("Dos hombres y un destino", "Todos los hombres del presidente"), Frank Darabont ("Cadena perpetua", "La Milla Verde") o Shane Black ("Arma letal"), els quals expliquen quines són les claus de l'èxit o els motius del fracàs d'un guió de cinema, així com les dificultats i obstacles que s'amaguen darrera del fet d'escriure una pel·lícula. De la mateixa manera, el també director Paul Schrader (autor del guió del "Taxi Driver" de Martin Scorsese) recorda els seus anys de formació a la universitat, fonamentals per aprendre a escriure guions de cinema. De fet, TCM concentrarà a les nits dels dissabtes i diumenges de març algunes de les millors pel·lícules amb guions memorables, com "Taxi Driver", "La niebla" o "La sombra de la corrupción".



Imatge: 3cat24.cat

Els millors guionistes de Hollywood

15 de febr. 2011


La nova graella de programació del canal 33 potencia l'emissió dels documentals sobre la història del cinema. Així, aquesta tarda a partir de les 18.35 podrem veure el documental  "Monstres de l'Id", sobre la gran influència que les pel·lícules de ciència-ficció dels anys cinquanta van tenir sobre la societat nord-americana de l'època. La por al conflicte nuclear durant la Guerra Freda i els avenços científics van fer que s'incrementés l'interès del públic per les històries de ciència-ficció, i això va provocar un augment de les pel·lícules de sèrie B sobre professors malèfics que volien dominar el món i tot tipus d'invasions extraterrestres. Tot això va durar, aproximadament, fins que el 1969 la humanitat trepitjava la Lluna i el gran misteri sobre la vida a l'espai es va aigualir: a la Lluna no hi havia éssers baixets de color verd, sinó un paisatge àrid i avorrit ple de pedres. Durant la dècada dels 70, la ciència-ficció va deixar de banda la sèrie B i es va convertir en un gènere intel·lectual, gairebé d'art i assaig, fins que al tombant dels anys vuitanta una sèrie de directors joves com George Lucas o Steven Spielberg van tornar a popularitzar-la. De fet, dimecres al 33 també podrem veure l'interessant documental "Spielberg parla de Spielberg", a partir de les set del vespre. Un treball original del canal TCM ("Spielberg on Spielberg") en què el director d'èxits com "E.T.", "Jurassic Park" i "La Guerra dels Mons" també parla de l'impacte d'aquelles pel·lícules dels anys 50 i 60 sobre l'imaginari col·lectiu dels Estats Units d'Amèrica (EUA), sobre la seua obra, i de la recuperació del gènere a finals dels setanta i del retorn de la gran ciència-ficció a les sales de cinema.

La ciència-ficció dels 50 i la seua influència social

10 de juny 2010

Tenia una certa curiositat de veure quina audiència va tenir TV3 aquest dimarts, dia de la vaga dels treballadors del sector públic. Finalment, avui hem sabut que Televisió de Catalunya va registrar la pitjor quota diària del curs en aquest dia de la setmana, amb un 10,9% de quota de pantalla. De fet, només van funcionar el Telenotícies i l'emissió del dia de "La Riera", els dos únics espais que no eren repeticions. Ni tan sols va anar bé el debat de l'"Àgora", que va caure fins al 4,9%. Tot i així, personalment vaig aprofitar les redifusions amb motiu de la vaga per recuperar un documental que m'havia perdut fa uns mesos, i que TV3 havia estrenat al gener d'enguany dins de l'espai "Sense ficció". Es tracta de Cerdà, un visionari maleït, que TV3 va programar al mateix temps que La 1 de TVE estava fent la primera part del partit amistós entre Espanya i Polònia. En aquest documental, que es va fer coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, el periodista i reconegut cronista de Barcelona, Lluís Permanyer, evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat, però que sobretot explica la Barcelona que coneixem avui dia. Amb tot, aquesta pàgina brillant i decisiva de la història de Barcelona és també un relat de la injustícia i de la maledicció que va envoltar Ildefons Cerdà, fins i tot molts anys després de l seua mort. De fet, Cerdà era un enginyer i havia estat militar, i treballava per al Ministeri de Foment. Per tant, el seu pla es veia com una imposició de l'Estat liberal a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, el documental trenca molts de mites, ja que explica que el mateix Ajuntament i la burgesia barcelonina de l'època, així com els arquitectes modernistes i noucentistes, van posar traves de tot tipus fins acabar desvirtuant l'Eixample que Cerdà havia dissenyat. A banda d'explicar el context històric que justificava l'enderroc de les muralles i el disseny d'un nou urbanisme per a una ciutat en plena expansió per la revolució industrial, el documental produït per TV3 i Paral·lel 40 té una factura tècnica impecable. Potser abusa de la narració en veu de Permanyer, però també és una oportunitat de veure en acció Salvador Tarragó, com uns dels experts consultats...

'Cerdà, un visionari maleït", el documental de la vaga

7 de juny 2010

TV3 estrena aquesta nit (22.25 hores) el nou programa "Sota terra", presentat per Fermí Fernàndez sota la direcció científica de l'arqueòleg Eudald Carbonell. En aquest sentit, l'espai naix amb l'objectiu de demostrar que l'arqueologia pot ser entretinguda, i que un programa d'història pot compatibilitzar el rigor amb l'humor, l'aventura i la diversió. Així, "Sota terra" són 13 aventures arqueològiques rodades en 13 jaciments diferents de Catalunya. Un recorregut que comença fa tres milions i mig d'anys, i que arriba fins a l'actualitat per conèixer millor la història del país i descobrir qui som i d'on venim. El viatge recorre tots els períodes i també tot el territori, des de l'Empordà fins a les Terres de l'Ebre, la Noguera, el Maresme, Osona, el Bages, el Berguedà o el Tarragonès. El nou programa ha estat coproduït per TV3 amb la col·laboració de Batabat i dirigit per Josep Maria Andrés "Aranya". Oriol Grau, el cap de Programes d'Entreteniment de TVC, va defensar durant la presentació la incoporació de "Sota terra" en el prime time de TV3 com una aposta "valenta" de la televisió pública catalana. "És com un CSI, però amb fets de veritat", va dir.

En realitat, "Sota terra" és una adaptació del programa anglès "Time team", que presenta Tony Robinson des de fa 17 anys a Channel Four. Amb tot, la versió catalana incorpora una mica més de tensió narrativa, d'espectacle i d'humor. El programa que obre temporada segueix el rastre del cèlebre cavaller medieval Arnau Mir de Tost, que va conquerir la vall d'Àger l'any 1047, després d'una llarga campanya militar.

TV3 barreja entreteniment i divulgació arqueològica a "Sota terra"

22 de febr. 2010

No serà en horari de màxima audiència en cap dels seus quatre canals. Però Televisió de Catalunya ha programat per avui un homenatge a Salvador Espriu, amb motiu del 25è aniversari de la mort del poeta. Així, a partir de les 18.05 hores, el canal 33 recupera tres de les produccions de la televisió catalana que han servit per repassar la vida i l'obra d'Espriu: El meu avi, Retalls  i Tons. Sens dubte, el millor de tots és El meu avi, una sèrie de programes que donava a conèixer els trets fonamentals de la personalitat i de l'obra de catalans il·lustres del segle XX, des de l'òptica dels seus néts i nétes. Per tant, a través dels seus descendents directes, El meu avi recordava els episodis que van marcar la vida d'Espriu, com la mort dels seus germans; però també descobria un poeta irònic i gran conversador. En el cas de Retalls, és un mosaic amb la biografia i un recull de les declaracions del poeta a programes de Televisió de Catalunya. Quant a Tons, és un programa que va contribuir a apropar i retrobar els diferents universos literaris, i que presentava poemes recitats i musicats a través de noves veus.En el programa dedicat a Espriu, la periodista Sílvia Cóppulo recitava alguns dels seus poemes, i Laura Guiteras els interpretava acompanyada dels guitarristes Moreno i Raphael. El podeu veure clicant aquí. Tot seguit, podeu veure el vídeo del programa Identitats, en què Josep Maria Espinàs també entrevista el poeta...

El 33 recorda Salvador Espriu recuperant els programes 'El meu avi', 'Retalls' i 'Tons'

18 de febr. 2010

L'estrella afganesa no és cap taliban. És el títol d'un documental extraordinari, que aquesta nit s'emet per TV3 (23.30 hores), i que fa uns mesos ja vam poder veure a Canal+. El treball, dirigit per Havana Marking, recull el cas del programa L'estrella afganesa, un concurs de nous talents de la cançó, a l'estil d'Operación Triunfo, que es va poder veure en la televisió d'Afganistan, i que presentava Daoud Sediqi. En aquest sentit, el principal objectiu del programa era “aconseguir que la gent deixi les armes per la música”. L'estrella afganesa va ser un èxit, i el programa va revolucionar una població marcada per 30 anys de règim talibà i per la guerra. De fet, més d’11 milions d'espectadors van seguir en directe la final del concurs, al qual s’havien presentat 2.000 aspirants. Entre aquests, dues dones. Tota la població va tenir l'oportunitat democràtica -per primera vegada, i encara que fos un concurs musical de televisió- de votar i de donar suport al seu candidat preferit.

'L'estrella afganesa', OT contra els talibans

9 de des. 2009


Ja sabíem que la classe política i la societat nord-americana més conservadora consideraven que els Beatles eren un perill per als joves dels Estats Units, però també cal tenir en compte que els Quatre de Liverpool també provocaven molts de recels a l'antiga Unió Soviètica. De fet, els Beatles no hi van actuar mai, però els joves soviètics que dissentien del règim comunista van convertir Lennon, McCartney, Harrison i Ringo en símbols de les llibertats que els negava el govern del seu país. Això és el que explica el documental que el programa Sputnik, del canal 33, estrena aquesta nit a partir de les 00.00 hores. De fet, Els Beatles contra el Kremlin argumenta que la banda de Liverpool va ser fonamental en el procés de desintegració de la Unió Soviètica. El documental, produït aquest 2009 per a la cadena BBC, està dirigit pel periodista britànic Leslie Woodhead, especialista en països de l’Est, i inclou els testimonis de fans, músics, periodistes i del vicepresident del govern de Rússia, Sergei Ivanov. A més, Els Beatles contra el Kremlin (How the Beatles Rocked the Kremlin) estarà disponible en streaming al web durant els set dies posteriors a la seua emissió al 33.

'Els Beatles contra el Kremlin', un documental d'estrena al 33

4 de des. 2009


El coach-show més conegut és Supernanny, un programa original del Channel 4 britànic i adaptat amb èxit a molts països, que ensenya els pares com educar els fills. La televisió ens entreté però també ens ensenya a tenir una vida més fàcil i feliç. És l'adaptació dels llibres d'ajuda a la petita pantalla. Ara arriba al nostre país, de la mà del canal de pagament Decasa, el programa Sex Inspectors, també del Channel 4, un coach-show en què els experts Tracey Cox i Michael Alvear observen les parelles en la seua intimitat, i els donen pautes de conducta per estimular i millorar les seues relacions sexuals. En cada capítol, els inspectors sexuals segueixen de prop el comportament de les parelles, gràcies a la col·locació de càmeres estratègicament situades. Així, els experts saben amb quina freqüència tenen relacions, les posicions que prefereixen al llit, el tipus de sexe que els agrada i els problemes als que han d'enfrontar-se. Per tant, amb la informació obtinguda d'aquestes imatges i les entrevistes personals als afectats, els experts els poden aconsellar millor perquè el sexe torne a ser un plaer per als dos. Per exemple, en el primer episodi, els dos inspectors sexuals hauran d'assessorar una parella, perquè la noia puga assolir l'orgasme. El canal Decasa estrenàra Sex Inspectors aquest divendres a les 22.00 hores. Ara només caldrà veure quant trigarà alguna cadena espanyola a adaptar aquest format tan interessant.

'Sex Inspectors', arriben els supernannys de les relacions de parella

26 de nov. 2009


Canal+ estrena aquest dijous al vespre l'especial de producció pròpia Serial fan, a partir de les 20.15 hores. El programa intenta explicar com actuen els nous fans de les sèries, què busquen, què ha canviat des dels pioners seguidors de sèries mítiques com Star Trek, o quina és la seua influència real en la totpoderosa indústria televisiva. Alguns dels protagonistes del documental són el catedràtic Henri Jenkins, considerat un dels gurús de la cultura de la participació; Courtney Monroe, la dona més admirada del màrqueting mundial per les seues campanyes en la cadena HBO, i actors i creadors de sèries com Perdidos, El Séquito, Mad Men o True Blood (Sangre gresca). De la mateixa manera, Serial fan dóna veu a diversos aficionats il·lustres a les sèries, com el cineasta Agustín Díaz Yanes, que confessa que de tant en tant consumeix les sis temporades d'El Ala Oeste de la Casa Blanca, o també Matthew Fox, un dels protagonistes de Perdidos, que assegura que va devorar les cinc temporades de The Wire en un mes. A més, també podreu escoltar les opinions de seguidors anònims com nosaltres, fans de sèries tancats durant unes hores amb les càmeres de Canal+.

El retrat robot dels nous fans de les sèries, en un programa especial de Canal+

19 de nov. 2009


El programa Sense ficció de TV3 ofereix aquesta nit (23.45h.) un sensacional documental sobre la fotògrafa nord-americana Annie Leibovitz. Aquest treball, titulat Annie Leibovitz, la vida a través d’un objectiu, té guió i direcció de Barbara Leibovitz, i ja es va poder veure fa uns mesos a Canal+. Ara arriba a Televisió de Catalunya, acompanyat d'una conversa prèvia entre Joan Salvat, director i presentador de Sense ficció, i el fotògraf Paco Elvira, que va ser professor nostre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Ara que Leibovitz no passa pels seus millors moments (devia 16,7 milions d'euros i va estar a punt de perdre els drets de la seua obra), és interessant recuperar aquest documental que revela alguns aspectes poc coneguts de la fotògrafa, la primera dona que ha exposat a la Galeria Nacional de Retrats de Washington, i també l’última que va fotografiar el músic John Lennon, l’any 1980, hores abans que l’assassinessin. De fet, també una fotografia seua va servir per il·lustrar la famosa portada de la revista Rolling Stone, en què John Lennon i Yoko Ono apareixien despullats. La seua família, els inicis com a fotògrafa, l’addicció a les drogues, la maternitat, la seua faceta de fotoreportera i els aspectes més íntims de la relació amb l’escriptora Susan Sontag, prenen forma en aquest documental dirigit per la germana de la fotògrafa més reconeguda dels darrers 30 anys. De fet, el testimoni de Leibovitz va acompanyat de la veu d’altres personatges cèlebres que han format part de la seua vida personal i professional, com ara Mick Jagger, Keith Richards, Hillary Clinton, Mihaïl Baryshnikov, Demi Moore, Patti Smith o Yoko Ono.

El documental 'Annie Leibovitz, la vida a través d’un objectiu', al 'Sense ficció' de TV3

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com