'La Tribu' millora l'audiència però ofereix poca cosa nova a l'espectador

Ahir vaig estar mirant durant una bona estona el programa La Tribu, amb què el català Xavier Sardà ha tornat a les nits de Telecinco. Bé, primer va tornar a la nit dels divendres, i des d'ahir ho fa a la nit dels dimarts, obligat per la batalla de l'audiència. La nova ubicació a la graella de Telecinco va fer-lo pujar en 3,8 punts, amb un 13,1% de quota de pantalla i un total de 813.000 espectadors. Però això no va ser suficient per escalar posicions en el rànquing, i va quedar-se en tercera posició, força per darrera de les reposicions de House a Cuatro (16,8%) i de Sin rastro a Antena 3 (11,6%). De fet, Buenafuente (que ahir va fer dues entrevistes molt divertides a Chiquito de la Calzada i Julio Salinas) va estar prop de desbancar Sardà, ja que el programa de La Sexta va registrar un 8,3% amb 731.000 espectadors. Sort va tenir Sardà que Buenafuente va acabar una mica abans que La Tribu.
La sensació és que La Tribu recorda excessivament Crónicas Marcianas, però sense representar la novetat que va suposar el late show més vist de la història de Telecinco. Sardà és un monstre de la televisió, però la cadena s'ha empenyat en reproduir un format caduc, només apte per a nostàlgics d'aquella manera de fer. Només em va semblar genial la secció de Sardà amb el pare Loring, un sacerdot de 88 anys que funciona com a assessor espiritual del presentador, i que va assegurar que quan feia Crónicas Marcias es va merèxier més d'un mastegot. També em va semblar prou interessant i prou ben feta l'entrevista a Rubén Noé, el primer espanyol transexual que espera bessons, tot i que la intervenció final de la polemista Pilar Rahola només va servir per estripar-la. A banda, només comentar que David Bustamente va fer una versió de La chica de ayer, en record d'Antonio Vega. Res de l'altre món, però com a mínim cal reconèixer que Bustamante és dels pocs cantants actuals que té clar quin és el seu ofici i que accepta cantar en directe quan va a la televisió.