31 de març 2011


L'actriu Jennifer Garner ("Alias", "Elektra") serà Miss Marple de jove, en una adaptació del popular personatge creat per Agatha Christie, que la companyia Walt Disney Pictures vol portar ara a la gran pantalla. De fet, l'objectiu de l'estudi és que la primera de les aventures de la jove Miss Marple siga la primera pel·lícula de tota una nissaga, per intentar repetir l'èxit de Warner Brothers amb l'última versió de "Sherlock Holmes" que fa dos anys va dirigir Guy Ritchie, amb Robert Downey Jr. i Jude Law. Per cert, que Ritchie ja es troba en la fase de producció de l'esperada seqüela, amb un repartiment espectacular: a més de Rachel McAdams, que repeteix com la delinqüent Irene Adler, també hi haurà Stephen Fry com l'intel·ligent germà del detectiu, Mycroft Holmes; Noomi Rapace, a qui recordareu de les pel·lícules de Millennium, i Jared Harris, en la pell del malèfic professor Moriarty.

Però tornant a "Miss Marple", amb la tria de Jennifer Garner queda clar que s'aposta per un gir en el personatge clàssic, ja que sempre havia estat interpretat per actrius d'avançada edat (Julia McKenzie, Gracie Fields o Joan Hickson). De fet, la mateixa Jessica Fletcher de la sèrie "S'ha escrit un crim" és, en realitat, un transsumpte de Miss Marple, i Angela Lansbury va interpretar la detectiu anciana a la pel·lícula "El espejo roto". A més, també Garner torna al cinema d'acció, després de protagonitzar diverses pel·lícules més assossegades, entre les quals algunes comèdies romàntiques. L'encarregat d'escriure el guió de la joventut del personatge creat per Agatha Christe és Mark Frost, responsable dels llibrets de la mítica "Twin Peaks" i de la no menys recordada "Canción triste de Hill Street", i que més recentment ha escrit les dues entregues de "Los 4 Fantásticos".

Disney rejoveneix Mis Marple per imitar 'Sherlock Holmes'


El retorn de l'actor Tom Selleck ("Magnum") a la televisió és un dels èxits de la temporada, la sèrie "Blue Bloods" de la cadena CBS. Telecinco va comprar els drets d'emissió per poder emetre-la en obert al nostre país, però la setmana passada ja vam poder gaudir del capítol pilot en el canal de pagament Fox Crime, on es pot veure tots els dijous a les 21.25 hores (també els diumenges, a les 21.50 hores). Els seus creadors són Robin Green i Mitchel Burgess (productors executius de "Los Soprano" i també responsables de "Doctor en Alaska"). Per tant, avui estarem ben atents al segon episodi d'aquesta sèrie que segueix les vides de les diferents generacions de la família Reagan, i la seua dedicació al departament de Policia de Nova York. Així, tot i ser una família unida, els Reagan tenen diferents punts de vista sobre com fer justícia. Selleck hi interpreta Frank Reagan, el cap de policia i pare de la família protagonista; Donnie Wahlberg és el detectiu Danny Reagan, el fill gran de Frank; Bridget Moynahan és Erin Reagan Boyle, filla de Frank, que a més de fiscal de districte és mare soltera, i Will Estes és Jamie Reagan, el més jove de la família, que deixa els estudis de dret per ingressar també a la policia.Finalment, també hi ha Len Cariou com Henry Reagan, el pare de Frank, que també va fer de cap de la policia en el passat.



Un dels encerts de "Blue Bloods" és que no és una sèrie pretenciosa; és a dir, no pretén ser una sèrie de policies com la que farien les cadenes HBO o Showtime, ja que la CBS té un estil per atraure públics més amplis. Però "Blue Blood" t'enganxa des de la primera escena, amb la música de "New York, New York". A més, tampoc és la típica sèrie de policies amb un cas per resoldre i detalls de la investigació inversemblants. Sí que hi ha una part de sèrie procedimental, però "Blue Bloods" té finalment més a veure amb "Cinco hermanos" que amb "CSI", quant al desenvolupament dels personatges. Per començar, en el pilot ja ens trobem amb un sopar familiar que acaba com el rosari de l'aurora, ja que la germana fiscal no està d'acord amb els mètodes expeditius del germà policia, i hi ha una interessant discussió sobre els límits dels drets civils. Als Estats Units, més de 13 milions d'espectadors van veure l'estrena de "Blue Bloods" a la CBS, que va encarregar un total de 22 episodis per a la primera temporada.

'Blue Bloods', la família de policies de Tom Selleck

30 de març 2011



L'espai "Sense ficció" de TV3, destinat al gènere documental i al reportatge periodístic, s'està consolidant com un dels programes més interessants i imprescindibles de la televisió pública catalana. Per exemple, fa unes setmanes va emetre el polèmic documental "Videocràcia", sobre el model de televisió italiana, el poder de la imatge i l'ascens al poder de Silvio Berlusconi. També van ser molt recomanables el documental "L'assassinat de Kennedy, 24 hores després" o el revelador "Comprar, llençar, comprar". Aquest dimecres, a les 21.50 hores, TV3 ofereix el documental "ETA a la ciutat dels sants. Un atemptat al cor de Catalunya", que ha dirigit el periodista de la casa Albert Om. L'atemptat terrorista va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d’edat, el 29 de maig del 1991, i encara és l'atac més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita. En el documental, Om narra els fets en primera persona, ja que el periodista era aleshores el subdirector del diari “El 9 Nou”, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Per tant, va viure els fets molt de prop, i va ser un dels primers periodistes que van arribar-hi, instants després de l’explosió. Ara, vint anys després, Albert Om torna a Vic per trencar el silenci de la ciutat, sobre les conseqüències polítiques que va tenir aquell atemptat. I aquesta tarda, al programa "Divendres" (16.40 hores), Om conversarà amb els periodistes Manel Cuyàs i Jordi Barbeta sobre el documental.

'Sense ficció' i Albert Om recorden l'atemptat de Vic


La periodista Lois Lane, l'eterna parella de Superman, ja té una nova actriu que la interpretarà. Es tracta de la més o menys desconeguda Amy Adams, tot i que ha estat nominada en tres ocasions als premis Oscar, pels seus treballs a "Junebug" (2005), "La duda" (2008) i "The Fighter" (2010). Serà a la nova versió sobre Superman, Man of Steel, que està preparant Zack Snyder ("300", "Watchmen", "Sucker Punch"), amb l'actor Henry Cavill ('Los Tudor') en la pell de l'Home d'Acer i del seu alter ego Clark Kent. De fet, cal dir que Adams, nord-americana però nascuda a Itàlia el 1974, és nou anys més gran que Cavill, i això farà que tornem a tenir la sensació que Lois Lane és "massa vella" per a Superman, com li passava a Margot Kidder en relació a Christopher Reeve, en el "Superman" de Richard Donner (1978). Com a curiositat, però, dir que Amy Adams ja està relacionada amb les versions sobre el còmic creat per Joe Sushter i Jerry Siegel, ja que va aparèixer a la sèrie "Smallville" el 2001, interpretant un personatge anomenat Jodi Melville, una noia grassa que després de prendre's un batut dietètic comença a perdre pes ràpidament, alhora que necessita menjar-se el greix d'animals vius, com un cérvol. Per cert, que els pares adoptius de Clark Kent ja se sap que estaran encarnats, ni més ni menys, que per Kevin Costner i Diane Lane. Només falta per saber qui farà de dolent, tot i que es parla de Michael Shannon o d'Edgar Ramirez. La nova versió de "Superman", produïda per Christopher Nolan ("Batman Begins", "El caballero oscuro", "Origen") hauria d'estrenar-se al  desembre del 2012.

La nova Lois Lane del nou 'Superman'

28 de març 2011


No tot allò que fa el Barça està necessàriament ben vist pels mitjans catalans i per alguns dels seus col·laboradors. Ni tan sols quan fa una cosa que, d'entrada, beneficia la salut de l'afició blaugrana, especialment dels més menuts. Ho hem comprovat aquest matí, en una tertúlia del programa El Dia a la COM, que Jordi Duran dirigeix a COM Ràdio, en què hi participava el periodista Vincent Sanchis. L'exdirector de Barça TV, que va ser despatxat per la junta de Sandro Rosell al juliol del 2010, és un dels que ha qüestionat la posada en funcionament de la campanya "Camp Nou Sense Fum", que el club implantarà de forma immediata amb l'objectiu de "recomanar" els socis i afeccionats que no fumen en els llocs oberts de l'estadi. Per tant, no es tracta de prohibir, com als estadis de la Premier, la lliga anglesa. Tot i així, Sanchis ha ironitzat quan ha criticat que hi ha gent que té la síndrome del policia, ja que s'han dedicat a denunciar els locals que no respectaven la nova llei antitabac. Una reflexió que crec del tot injusta i desencertada, i que ningú a la taula li ha rebatut. En primer lloc, perquè les persones que han pogut denunciar els bars o restaurants que incompleixen la normativa són, principalment, ciutadans que s'han limitat a exercir els seus drets legals com a no-fumadors. Ni més ni menys. El tema era si es podia prohibir el fet de fumar en un lloc obert com el Camp Nou, cosa que el Barça potser demanarà en una consulta als seus socis, ja que amb aquesta mesura el club aniria més enllà del que dicta la llei. Però lamentablement, la conversa ha derivat en criticar les persones que denuncien els locals infractors, i no els infractors que fan apologia del tabaquisme.

El Camp Nou sense fum i els ciutadans-policia


L'any 2011 un desastre industrial va eliminar el 99% de la població de la Terra. No, no és el desastre de Fukushima, sinó la llavor argumental de la pel·lícula 'Aeon Flux', que aquesta nit de dilluns podrem veure al canal 3XL (22.40 hores). Es tracta d'un film del 2005 dirigit per Karyn Kusama i protagonitzada per Charlize Theron, en un dels papers més explosius i sensuals de la seua carrera. 'Aeon Flux' és, en realitat, la versió cinematogràfica d'una sèrie d'animació d'avantguarda emesa per la cadena MTV, l'any 1991. Però la pel·lícula té poc a veure amb l'anime de culte creat pel coreà Peter Chung. A 'Aeon Flux', es l'any 2415 i els pocs supervivents de la Terra estan instal·lats en una ciutat aïllada, Bregna, controlada per càmeres de seguretat i liderada per un grup de científics. Així, Aeon Flux és una dona que, en el seu dia, va ser una terrible assassina, però que ara s'encarrega de protegir la comunitat de les innombrables amenaces externes. No passarà a la història del cinema de ciència-ficció, però es deixa veure...



Tot seguit, teniu l'openning de l'anime de Chung per a l'MTV...

'Aeon Flux', la distopia de Charlize Theron al canal 3XL


Antena 3 havia adquirit la minisèrie 'The Pacific' per al seu canal Nitro de la TDT, al costat d'altres producció nord-americanes de prestigi com 'Boardwalk Empire' o l'esperadíssima 'Juego de Tronos' (Canal+ ja ha anunciat l'estrena per al 9 de maig). Però ara s'ha sabut que la cadena privada estrenarà aquest dijous 'The Pacific' a la seua cadena principal, de ben segur arran de l'èxit que ha aconseguit amb la britànica 'Downton Abbey'. En els últims anys, l'audiència no havia premiat les apostes d'Antena 3 per les sèries internacionals, però amb 'Downton Abbey' li ha sonat la flauta (la setmana passada va guanyar el capítol d'Ángel o demonio' de Telecinco), i ara ja ha anunciat que aviat estrenarà dues ficcions britàniques més, 'Sherlock' (ja es pot veure en obert i en català pel canal 3XL) i el remake d''Arriba y abajo', la mítica sèrie dels anys setanta. En principi, Antena 3 ha situat la preestrena de 'The Pacific' el dijous per poder competir amb el retorn de 'Gran Reserva' a La1 de TVE, així com amb el reality 'El Reencuentro' de Telecinco; però si les xifres són bones, no es descarta que es puguen veure els 10 capítols de 'The Pacific' en el prime time dels dijous a Antena 3. Si l'experiment no funciona, la minisèrie es veurà directament a Nitro.

'The Pacific' ja es va veure al nostre país de la mà de Canal+, i a més, ja ha estat editada en DVD. En l'última edició dels premis Emmy, es va endur vuit guardons. És una producció de la prestigiosa cadena HBO, que ha tingut un pressupost de 200 milions de dòlars, tot esdevenint la minisèrie més costosa de la història de la televisió. A més, va ser una de les produccions més esperades del 2010, ja que al capdavant de 'The Pacific' hi ha el talent d'Steven Spielberg, Tom Hanks i Gary Goetzman, qui també va ser coresponsable de la minisèrie 'Hermanos de sangre', que Antena 3 també recuperarà en les properes setmanes. En aquest cas, és la tercera incursió de Tom Hanks i Steven Spielberg en la Segona Guerra Mundial, després de la pel·lícula 'Salvar al soldado Ryan' (1998) i de la mateixa 'Hermanos de sangre'. Així, si les dues primeres parts d'aquest tríptic sobre la Segona Guerra Mundial van estar ambientades en el front d'Europa, 'The Pacific' està emmarcada en el front del Pacífic, des del bombardeig japonès a la base nord-americana de Pearl Harbor fins a les batalles d'Iwo Jima i Okinawa.



El tema central de 'The Pacific' és explicar com els Estats Units i el Japó van crear una imatge negativa i monstruosa de l'enemic. Però també pretén donar veu a tots els soldats que no van tenir l'oportunitat de relatar el que van viure i el que van veure a la batalla del Pacífic. Així, els 10 capítols de 'The Pacific' van acompanyats per un pròleg en què alguns dels veterans que van combatre a la Segona Guerra Mundial expliquen la seua experiència en el camp de batalla. A banda, el guió de 'The Pacific' es basa en les memòries novel·lades de tres marines nord-americans: Euge Sledge ('With the Old Breed: At Peleliu and Okinawa'), Robert Leckie ('Helmet for my pillow') i John Basilone ('I'm staying with my boys. The heroic life of Sgt. John Basilone'). És, per tant, un retrat sense concessions, rigorós, realista i poc mitificador d'una guerra que va canviar el curs de la història. A més, amb l'objectiu d'aconseguir que 'The Pacific' semblés encara més realista, Spielberg i Hanks van buscar actors poc coneguts per fer els tres personatges protagonistes: un periodista esportiu de New Jersey, l'hereu d'una família adinerada d'Alabama i el fill d'uns immigrants italians de família nombrosa, que estaran interpretats per James Badge Dale, Jon Seda ('Oz') i Joe Mazello ('Jurassic Park').

'The Pacific' arriba a Antena 3

24 de març 2011


Quan "La gata sobre el tejado de zinc" es va projectar a Tortosa el 1960 (la pel·lícula de Richard Brooks és de dos anys abans), la premsa local va catalogar-la amb el qualificatiu de "gravemente peligrosa". Feia temps que l'Asociación de Padres de Familia demanava a La Voz del Bajo Ebro que entre les dades de les pel·lícules que es projectaven als cines de Tortosa, i no només a les d'estrena, figurés la seua qualificació moral. El drama protagontizat per Paul Newman i Elizabeth Taylor era titllat de "deprimente, repulsivo, amoral y patológico", segons una crítica recollida pel cronista local Francisco J. Renau en el seu llibre "Son i cansament", la segona part de "Rapsòdia en gris".

He recuperat aquesta informació, gairebé per casualitat, arran de la mort de l'actriu Elizabeth Taylor, aquest dimecres als 79 anys, a causa d'una malaltia cardíaca. Era un dels últims mites vius de l'època daurada de Hollywood, amb una vida convulsa dins i fora de la pantalla, però protagonista de pel·lícules memorables com "La gata sobre la teulada de zinc calenta", "Qui té por de Virginia Wolf?", "Cleopatra", "Una dona marcada" o "Gegant". Personalment, també recordaria els seus papers a "Donetes", "Ivanhoe", "El pare de la núvia" i "El árbol de la vida", un intent de la Metro de repetir l'èxit de "Lo que el viento se llevó". Va ser amb aquesta última pel·lícula, dirigida per Edward Dmytryk el 1957 i molt maltractada per la crítica, que Liz Taylor va aconseguir la seua primera nominació als Oscar com a millor actriu. És una cinta molt recomanable, una epopeia familiar ambientada en la Guerra de Seccessió en què Taylor fa un gran paper al costat del seu amic Montgomery Clift. Liz Taylor no aconseguiria l'Oscar fins el 1960, amb "Una dona marcada", i encara repetiria el 1966 amb "Qui té por de Virginia Wolf?". Abans, el 1958 i el 1959, també havia estat candidata amb "La gata sobre el tejado de zinc" i "De repente, el último verano". A LaSexta 3 podeu veure, aquesta nit, dues de les seues pel·lícules més conegudes, "La gata sobre el tejado de zinc" i "El padre de la novia". Aquesta és la crònica que ahir li van dedicar a TV3:

Adéu a la gata sobre la teulada de zinc calenta

22 de març 2011


Les pífies comunicatives semblaven patrimoni del tripartit, però la realitat i les primeres autocrítiques ens demostren que el govern de CiU també la sap vessar. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha renyat la vicepresidenta Joana Ortega per l'afer del currículum inflat, en una entrevista a la cadena Ser. I, d'altra banda, ha reconegut que no podran eliminar el famós impost de successions en quatre dies, tot adverint que el seu compromís electoral era per als quatre anys de la legislatura. Ja ahir dilluns, Mas va afirmar que Catalunya no pot estar discriminada i que ha d'igualar l'impost de successions a altres territoris de l'Estat més favorables, com ara Madrid i València. Per tant, ja s'està parlant d'una reforma legislativa, i no d'una supressió de l'impost. Però no deia el mateix Artur Mas en aquest apunt al seu videobloc, el 16 d'octubre del 2009, que CiU resumia així: "Artur Mas presenta l’enèssima iniciativa de CiU al Parlament de Catalunya per eliminar l’impost de successions i donacions, que considerem profundament injust. Mas es compromet a eliminar-lo si governa". Un discurs que en les últimes hores només han mantingut des d'Unió Democràtica, cosa que ha obert la primera escletxa important en el bipartit. Amb tot, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ja ha deixat clar aquest matí que Unió donarà "ple suport" a la decisió que puga adoptar la conselleria d'Economia sobre l'abast de la supressió de l'impost. Així, Duran ha admès que CiU ha comès "algun error de comunicació", ja que no han estat hàbils a l'hora de transmetre les seues intencions a l'opinió pública. "Hem pogut despistar l'electorat en les últimes hores", ha conclòs Duran. En tot cas, a l'electorat el van "despistar", no sabem si intencionadament, durant la legislatura passada, durant la campanya electoral i just després de les eleccions. Ara només s'han despistat ells mateixos.

Imatge: Generalitat de Catalunya

El bipartit també fa pífies comunicatives

21 de març 2011

Què dir que no s'haja dit ja d'"Akira" (1988), la pel·lícula basada en el manga homònim de Katsuhiro Otomo que va revolucionar l'anime? La notícia, a banda que s'estaria preparant una versió nord-americana en imatge real, és que falten pocs dies perquè el 29 de març es pose a la venda un pack amb "Akira" en DVD i Blu-Ray, per un preu d'escàndol: poc més de 20 euros. La reedició es deu al fet que Sony s'ha fet càrrec de la distribució del catàleg de Selecta Vision, el segell que fins ara estava distribuint més anime al nostre país. La pel·lícula ha tornat al primer pla de l'actualitat després del terratrèmol del Japó i el desastre nuclear a Fukushima.



"Akira" està ambientada l'any 2019, en una megalòpoli anomenada Neo-Tokyo, que els japonesos han construït al damunt de l'antiga capital, destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó, en realitat, és un país al límit del col·lapse, que pateix greus crisis polítiques. En secret, un equip de científics dirigits per l'exèrcit ha reactivat un experiment per trobar individus que puguen controlar l'arma definitiva, una força coneguda com "l'energia absoluta". Mentrestant, Kaneda és un jove que lidera una banda de motoristes, i que veu com el seu amic Tetsuo és ingressat en unes instal·lacions militars després de tenir un accident durant una baralla. Un cop allà, els militars descobriran que Tetsuo posseeix l'energia absoluta, però el jove no es resigna a ser un conillet d'índies, i molt aviat esdevindrà una amenaça enorme i desconeguda. Com dèiem, el pack combo inclou dos discos amb la pel·lícula, un amb "Akira" en DVD i l'altre amb el film en Blu-Ray d'alta definició. A més de la versió original en japonès, també hi ha un nou doblatge en castellà, el doblatge en espanyol amb què "Akira" es va estrenar en els cinemes, i els doblatges posteriors en català i valencià. A més, també hi ha la banda sonora amb so hipersònic, composada pel mestre Shoji Yamashiro, diversos tràilers i l'storyboard de Katsuhiro Otomo. En concret, el so hipersònic és possible gràcies a la capacitat del Blu-Ray, i alguns l'han descrit com la possibilitat de sentir el so en el cos humà, ja que produeix un augment de l'estimulació cerebral. Això és a causa de l'exposició a freqüències sonores ultrasòniques de fins a 100 Khz, que són absorbides pel cos a través de la pell i els teixits, tot activant la xarxa neuronal que processa la bellesa, el plaer i l'emoció. Amb tot, per poder reproduir-les cal un equip de so capaç de processar aquest tipus de freqüències.

"Akira", en DVD i Blu-Ray, i amb so hipersònic

TV3 estrena aquesta nit a les 22.25 hores el primer capítol de la superproducció "Ermessenda", el díptic sobre la dona amb més poder de la història de Catalunya. Mare de Berenguer Ramon i àvia de Ramon Berenguer, Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va governar durant 60 anys en un món d'homes i ho va fer sense amagar-se al darrera dels seus descendents. A més, en el seu sepulcre apareixen per primer cop les quatre barres vermelles sobre fons daurat, pròpies de l'escut comtal de Barcelona. En realitat, "Ermessenda" és una "ficció històrica", però pels tràilers i promos que ja ha emès TV3 podem veure que s'ha fet un gran esforç de fidelitat en el disseny de producció i el vestuari. L'actriu Laia Marull protagonitza aquesta minisèrie (demà dimarts s'emetrà el segon capítol) dirigida per Lluís Maria Güell ("Les veus del Pamano", qui ja va fer una primera incursió en la història medieval de Catalunya amb la sèrie "Arnau". A part de Marull també hi ha un repartiment amb noms tan importants com Lluís Homar, Francesc Orella, Rosa Renom, Pau Durà, Julio Manrique, Bea Segura, Joan Massotkleiner, Marina Gatell o Roger Coma. Les guionistes d'"Ermessenda" són Mercè Sarrias i Núria Furió ("Porca misèria", "Plats bruts"), les quals han signat un llibret que destaca la personalitat forta i lluitadora de la que és considerada com la primera dona política catalana.

"Ermessenda", gran superproducció històrica a TV3

17 de març 2011


El canal Gran Hermano amb què el grup Telecinco va substituir CNN+ ha baixat la reixa sense pena ni glòria, i ja ha donat pas al senyal en proves de Divinity. Mentrestant, el canal 24 Horas de TVE s'ha quedat com l'únic canal d'informació contínua d'abast estatal, i aquests dies està marcant múscul amb l'extraordinària cobertura del terratrèmol del Japó i el conseqüent desastre nuclear a Fukushima. L'endemà del terratrèmol i del tsunami del passat 11 de març, ja es va poder comprovar que més de 100.000 espectadors van connectar amb el canal 24 Horas per conèixer les primeres notícies que arribaven des del Japó. De fet, el canal va doblar la seua audiència habitual, sense la competència directa de CNN+. Si fa just set anys l'antic canal de notícies de Prisa va ser un referent per informar-se minut a minut de l'atemptat de l'11-M a Madrid, aquest 2011 la gran finestra per seguir l'actualitat ha estat el canal 24 Horas. A més, des de divendres i durant gairebé tot el dia, la cadena de notícies de TVE també incorpora a la part inferior dreta de la pantalla el senyal en directe de l'NHK, la cadena pública japonesa. D'altra banda, dilluns a la nit, va ser curiós veure Vicente Vallés entrevistant el també periodista Iñaki Gabilondo a l'espai La noche en 24 horas, el programa que havia estat la seua competència fins fa uns mesos, quan encara presentava "Hoy" a CNN+.

El terratrèmol del Japó, sense CNN+

La Conferència Episcopal Espanyola, propietària de la cadena COPE, ha comprat el 51% de la cadena 13TV, el canal generalista d'inspiració catòlica que emet a través de la TDT per a tot l'Estat. Els bisbes han subscrit una ampliació de capital que la companyia havia llançat el 17 de febrer, amb una inversió total de quatre milions d'euros. L'objectiu de la Conferència Episcopal és disposar d'un canal de televisió d'abast estatal, després del fracàs de Popular TV, que seguia un model d'implantació territorial més limitat, basat en la televisió local i regional. Així, han estat els mateixos bisbes, i no la COPE, els que han comprat el paquet d'accions per no interferir en la situació de l'emissora de ràdio, que ara mateix té un ERE temporal que afecta la plantilla, però que està tornant a tenir beneficis econòmics després d'una sèrie d'ajustos. Ara mateix, la Conferència Episcopal ja controla indirectament el 59% de la cadena, ja que la COPE ja tenia un 8% de les accions de 13TV. El canal catòlic, que emet en una freqüència llogada al grup Unidad Editorial (El Mundo) passarà a estar controlat per un òrgan de supervisió de la pròpia COPE.

Els bisbes espanyols controlen el 59% del canal 13TV

14 de març 2011


Bé, Andrés Iniesta surt amb Shakira; però no com a parella, sinó com a protagonistes de la portada d'El País Semanal d'aquest diumenge. Ha estat amb l'excusa d'un reportatge sobre la revolució que ha representat Twitter en la comunicació global. A la portada, a més de les respectius xiulades de Shakira i d'Iniesta, també hi surten dos missatges de Lady Gaga i de Barack Obama. Quasi res... Tant el futbolista del Barça com la cantant colombiana són dos dels personatges famosos més actius en aquesta xarxa social d'internet, però no he sabut trobar cap referència a Iniesta en tot el reportatge. I quant a Shakira, només hi ha una al·lusió indirecta, quan es comenta que Gerard Piqué va fer confirmar la seua relació sentimental amb la cantant a través de Twitter i Facebook, amb la publicació d'una famosa fotografia. Però ja fa temps que hem notat que als mitjans del grup Prisa els encara parlar d'Iniesta i de Shakira sempre que poden, i amb qualsevol excusa. Ha arribat un moment en què fins i tot se m'estan fent una mica pesats... Per tant, per a la cadena Ser, El País, Cuatro i 40 Principales la notícia perfecta no seria que Shakira tinga una relació sentimental amb Piqué, sinó que la tingués amb Iniesta. Això sí, avui no han tingut més remei que publicar que una revista colombiana ha tret en exclusiva el petó de Piqué a Shakira. Per cert, en aquest videoclip promogut pel mateix grup de comunicació també sortien Shakira i Iniesta...

Andrés Iniesta surt amb Shakira!

12 de març 2011


Ja ho havíem notat aquests dies, quan vam detectar que la guia de programació del canal TV3HD era la mateixa que la de TV3, i que en alguns casos no s'emetien els programes que s'anunciaven a través de la graella del teletext. Finalment, aquest dilluns, el canal TV3HD deixarà definitivament d'emetre en proves i passarà a ser un canal en "simulcast" de TV3. Per tant, el canal no emetrà una programació especial (i en alguns casos, massa repetitiva, com fins ara), sinó els mateixos continguts que TV3, però en alta definició. Segons Televisió de Catalunya, gairebé un 20% dels continguts del canal TV3HD ja han estat produïts d'origen en alta definició, i la resta s'emetran adaptant-los a través d'un procés basat en reescalat de la imatge. Però perquè no hi haja dubtes, i no ens donen gat per llebre, els programes que estiguen enregistrats i postproduïts en alta definició estaran clarament senyalitzats, com havia demanat el govern de l'Estat a totes les televisions que ja tenen canals en HD.

Més endavant, s'anirà incrementant el nombre de continguts en alta definició fins arribar a la totalitat de la producció, tot i que el procés podria durar tres o quatre anys. A partir d'aquest dilluns, però, ja es poden veure amb definició real d'alta definició alguns films de "La gran pel·lícula", tots els partits de futbol, alguns reportatges de "30 minuts", alguns documentals de "Sense ficció", les sèries "Fringe", "Danys i perjudicis", "Diaris de Vampirs", "Infidels", "Polseres vermelles" i "La Riera", i la superproducció catalana "Ermessenda" (que s'estrenarà aquest mes), així com alguns especials. A la zona de Tortosa, TV3HD es pot veure a través de la freqüència 36 de la TDT, al costat d'altres canals com Esports 3, IB3 Sat i la carta d'ajust de l'espai reservat per a Canal 9.

Tot TV3 en alta definició


Tsunami és una de les paraules japoneses que hem incorporat a la nostra llengua, en aquest cas, per designar les grans onades marines d'origen sísmic. Amb el terrible terratrèmol del Japó d'aquest divendres, que després ha generat una onada monstruosa que ha colpejat la costa nord del país i ara amenaça tot el Pacífic, hem estat més conscients que mai del veritable sentit d'aquesta paraula. D'altra banda, quan aquest migdia hem volgut posar la cadena pública japonesa NHK World per veure les imatges en directe, no hem pogut evitar pensar en el tsunami poètic de 'Ponyo en el acantilado', l'obra mestra de Hayao Miyazaki. I la idea ens ha rondat el cap durant tota la tarda, com si Miyazaki ens hagués advertit, com sempre fa amb en els seus animes, que si continuem abusant de la natura el planeta es rebel·larà contra l'espècie humana. Ja a la nit, hem buscat la seqüència del tsunami de 'Ponyo en el acantilado', i a YouTube ens hem trobat amb aquest vídeo d'algú que també havia pensat el mateix, i que ha combinat les imatges de les notícies de l'NHK amb els dibuixos animats de Miyazaki.

El tsunami del Japó, segons 'Ponyo en el acantilado'

9 de març 2011


Ja hem vist el primer episodi de 'Crematorio', la gran aposta de la temporada de Canal+ en l'àmbit de la producció pròpia. Fa unes setmanes ja ens va regalar '¿Qué fue de Jorge Sanz?', una sèrie sensacional dirigida per David Trueba, i aquest dilluns a la nit va estrenar aquesta adaptació de la novel·la de Rafael Chirbes, protagonitzada per Pepe Sancho, i que pretén ser una gran sèrie sobre la corrupció a Espanya. Vist el primer capítol -la minisèrie en té vuit- ja podem dir que el director Jorge Sánchez Cabezudo ("La noche de los girasoles"), Fernando Bovaira i MOD Producciones ho han aconseguit. 'Crematorio' està a l'alçada de les millors produccions nord-americanes, internacionals.



Rubén Bertomeu (Pepe Sancho fa un paper immens, que li queda com un guant) és un promotor immobiliari que es fa ric i poderós amb l'especulació urbanística que va començar a la costa valenciana durant els anys vuitanta. Bertomeu, amb el permís de la seua mare (interpretada magistralment per una espectacular Montserrat Carulla), és el patriarca de la família, en què també destaquen la seua filla (Alicia Borrachero) i el seu gendre (Chisco Amado). Però sobretot, el personatge interpretat per Sancho és la punta de l'iceberg d'una trama de corrupció política i policial que comença a destapar-se quan, per casualitat, la Guàrdia Civil intercepta el vehicle d'una funerària que, per estalviar costos, enterra els difunts en un antic picador hípic. De fet, la història comença amb la mort i el funeral del germà de Bertomeu, que han d'acabar celebrant a la casa familiar, com si fos un gran esdeveniment social. Així, si "El Padrino" i les grans històries de mafiosos començaven amb una boda, 'Crematorio' arrenca amb un enterrament. També a través de diversos flashbacks, comencem a conèixer la història dels dos germans Bertomeu, i a endevinar la influència que la mare ha tingut en els esdeveniments. La factura tècnica és impecable, i el càsting ben triat (la majoria dels actors són catalans, valencians o balears, com ara Pep Tosar, Pau Durà, Pep Guinyol, Vicente Romero, Juli Mira...) fa que 'Crematorio' puga considerar-se com una gran sèrie d'actors. Atenció al tema de Loquillo per als títols de crèdit, que imprimeixen una inqüestionable estètica HBO a 'Crematorio', en la línia de produccions de prestigi com 'True Blood' o 'Los Soprano'.

'Crematorio', la gran sèrie sobre la corrupció a Espanya

8 de març 2011




Un dels grans misteris de la humanitat s'ha acabat de revelar. El 13 d'abril es posarà a la venda, per primera vegada, l'edició en DVD de la sèrie d'animació japonesa Dr. Slump, considerada l'opera prima d'Akira Toriyama ('Bola de Drac'). Com ja sabreu, 'Dr. Slump' narra les aventures del professor Sembei Norimaki i de la seua creació, Arale, un robot amb forma de xiqueta de 10 anys. L'encarregat de comercialitzar el pack és Emon Home Entertainment, sota el segell de Jony Media, amb motiu del 30è aniversari de la sèrie. El primer volum, que es vendrà per uns 40 euros, inclourà quatre discos amb una dotzena d'episodis, a més d'un llibret il·lustrat. D'entrada, la previsió és traure al mercat els primers 50 capítols (la sèrie en té més de 240), en un total de quatre volums de DVDs. A banda d'alguns extres interessants, com un reportatge sobre la millora de la qualitat de la imatge o els esborranys originals, hi haurà un karaoke que ens permetrà cantar les cançons del principi i del final. A més, les pistes d'àudio inclouran l'immillorable i imprescindible doblatge del  'Dr. Slump' al català, el que es va poder escoltar per TV3. Curiosament, també cal dir que s'ha fet un nou doblatge de la sèrie al castellà, i que Pull & Bear (del grup Inditex) té previst aprofitar el 30è aniversari de la sèrie per comercialitzar a l'estiu una col·lecció de samarretes d'Arale i del doctor Slump, així com una altra de de dessuadores per a la tardor.

Arale i el 'Dr. Slump', a l'abril en DVD


En cada país, l'ambient en el cinema és diferent. A França, per exemple, la gent mai parla al cine, mentre que als Estats Units els espectadors no tenen cap problema si algú menja, aplaudeix o salta damunt dels seients. A l'Índia, en canvi, la sala de cine és un lloc de culte, un lloc per escapar, perquè la pel·lícula es considera la vàlvula d'escapament social per excel·lència. El país asiàtic, un dels que més estima el setè art, té uns 14 milions d'espectadors i unes 12.000 sales de cinema, amb confortables butaques però amb pel·lícules molt difícils d'imaginar en qualsevol altre lloc. A l'Índia, cada sessió comença amb l'himne nacional, des de Bombai a Calcuta, tot passant per Nova-Delhi. Tot això és el que explica el documental Los cines de Índia (Les Toiles de l'Inde), que el realitzador francès Stéphane Carrel va dirigir el 2010 per a Capa Télévision, i que aquesta setmana podem veure al canal Viajar, a la plataforma Digital+. Del mateix autor, Viajar també emet el documental Los cines en Estados Unidos. Si els voleu veure seguits, ho podeu fer la matinada de dimecres a dijous, a partir de les 01.00 hores.



Tot això, la mateixa setmana en què Antena 3 ha anunciat que ha comprat tres pel·lícules de Bollywood, per avaluar quina és l'acollida que aquestes produccions poden tenir en el nostre país. La primera en emetre's serà Saawariya, aquesta nit a partir de les 22.00 hores al canal Nova de la TDT. Es tracta d'una coproducció entre l'Índia i els Estats Units, basada en el conte 'Nits blanques' de Dostoyevski, i realitzada el 2007 pensant en poder vendre-la al públic nord-americà. A més, va ser una de les primeres pel·lícules de Bollywood que es va editar en format Blu-Ray. D'altra banda, per al 15 de març han programat Mangal Pandey, un hombre contra el imperio, i el 22 de març, La reina de Bollywood.

Els cinemes a l'Índia i l'arribada de Bollywood a Antena 3

7 de març 2011




Cuatro ha decidit tornar als seus orígens i apostar per les sèries internacionals, tot recuperant un dels seus eslògans més coneguts, "Las series eligen Cuatro". Al llarg del 2011 s'estrenaran una vintena de sèries, bàsicament nord-americanes i britàniques, que s'afegiran a algunes de les ficcions bandera del canal, com ara "House", "Anatomía de Grey" i "Castle". Així, enguany també es podran veure "Blue Bloods" (la nova sèrie de Tom Selleck, sobre una família de policies), "Ladrón de guante blanco", "Mentes criminales" (repescada de Telecinco), "Los defensores", "Los increíbles Powell" o "El cuerpo del delito". Però algunes de les principals novetats són "Hijos de la Anarquía", "Being Human" i "Wallander" (la versió de Kenneth Branagh que aquí ja hem vist per TNT), així com "The Kennedys", una polèmica superproducció amb Greg Kinnear i Katie Holmes, que el canal The History Channel va rebutjar emetre a causa del seu qüestionat rigor històric. "Tot i que la minisèrie ha estat produïda amb la màxima qualitat, després de veure el producte global hem conclòs que la interpretació dramàtica no encaixa amb la història", va dir un representant del canal a 'The Hollywood Reporter'. En aquest sentit, encara no hi ha data per a l'emissió de "The Kennedys" al nostre país, ja que la minisèrie estava prevista per ser emesa als Estats Units durant la propera primavera. Finalment, la minisèrie ha estat oferta a la cadena Showtime i es vendrà en els mercats internacionals. Siga com siga, serà una producció molt interessant.

Cuatro estrenarà la polèmica 'The Kennedys'

5 de març 2011




El nou canal Divinity s'està quedant amb algunes de les millors sèries del grup de comunicació que ha resultat de la fusió de Telecinco amb Cuatro. Al marge de l'emissió de "Betty", una sèrie que al nostre país no està tenint gaire sort (potser a causa que ja hem vist altres versions de la mateixa història), Divinity també es quedarà amb "Anatomía de Grey" i amb les sempre recomanables "Gossip Girl" i "Felicity". Els que sou habituals del bloc recordareu que "Felicity" és una de les meues debilitats. Es tracta d'una de les primeres sèries de J.J. Abrams, creador d'altres èxits de la televisió com "Alias", "Lost" o "Fringe". A partir d'aquest dissabte, el nou canal Divinity, encara amb la seua programació provisional, recupera "Felicity" des del primer episodi, amb una marató que començarà a les 18.30 i que durarà fins a les 22.00 hores. I també ha programat uns quants episodis per diumenge a la tarda, des de les 18.30 fins a les 20.15 hores del vespre. De fet, tant Telecinco com Cuatro ja han emès "Felicity" en alguna ocasió, però mai ha acabat de confiar en la sèrie, i a casa només l'hem pogut seguir amb una certa dignitat als canals Cosmopolitan i Clan de TVE.


"Felicity" és un complex i intel·ligent drama juvenil protagonitzat per Keri Russell, una de les actrius favorites d'Abrams (com vam poder comprovar a "Missión Imposible III"). Però a "Felicity" també apareixen altres actors de l'univers particular del creador de "Perdidos", com Greg Grunberg o la mateixa Jennifer Garner. "Felicity" explica la història d'una jove que decideix anar a estudiar medicina a la Universitat de Nova York, però que només ho fa perseguint a Ben (Scott Speedman), el noi que li agradava a l'institut. De fet, els seus dubtes creixeran quan conegui a Noel (Scott Foley), el seu orientador universitari. La sèrie, que va estrenar-se l'any 1998 a la cadena WB Television Network, amb quatre temporades amb un total de 84 episodis, està considerada de culte, sobretot pels seguidors de J.J. Abrams, ja que hi ha moltes connexions temàtiques i argumentals amb "Alias" o "Perdidos". De fet, "Alias" sembla una adaptació de "Felicity" al gènere d'espies, sobretot en la seua primera temporada: és a dir, "Felicity" és com podria haver estat la vida de Sydney Bristow, si no hagués estat reclutada per l'SD-6, la branca secreta de la CIA. I "Felicity" exposa moltes de les relacions personals complicades que més endavant J.J. Abrams va aprofundir a "Perdidos", derivades de la crisi de maduresa, de la mentida, del sentiment de culpa, dels conflictes amorosos, de la sempre difícil relació pare-fill o dels problemes amb l'alcohol. De fet, no hem d'oblidar que el pare de Sydney es deia Jack, com el Jack de "Perdidos", i que Sidney és d'on surt el vol accidentat d'Oceanic , en direcció a Los Angeles. A més, Ben, el protagonista de "Felicity", vol ser metge, com Jack, i el pare del mateix Jack és alcohòlic, com el pare de Ben... Per tant, si voleu veure una molt bona sèrie, aclamada tant per la crítica com pel públic dels Estats Units, ara teniu una nova oportunitat per veure "Felicity", que al nostre país encara no s'ha editat mai en DVD. Incomprensiblement.

Divinity es queda 'Anatomía de Grey', 'Gossip Girl' i 'Felicity'

3 de març 2011

Pessebre o pessebrada és el terme amb què els periodistes ens referim col·loquialment als actes, normalment esmorzars o dinars, que convoquen els partits polítics, sobretot quan s'apropen les eleccions. Els partits, però també algunes institucions, i cada dia més empreses, els organitzen perquè consideren que un periodista escriu millor si té la panxa ben plena. És ben cert que la crisi ha fet que cada dia siguen més escassos, però aquest migdia el Telenotícies de TV3 ens ha ofert un pessebre dels grossos. Ni més ni menys que des de Nova York. Segons la notícia, que signava el corresponsal de la cadena a Washington, Antoni Bassas, el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, ha visitat la ciutat de gratacels per conèixer experiències d'èxit i per explicar a la Universitat de Columbia la seua proposta de regeneració per a la capital catalana.Però al portal E-Notícies veiem que CiU ha pagat el viatge, de quatre dies, al grup de periodistes que normalment cobreixen les informacions de Trias. En el cas de TV3, la tourner del candidat de CiU pels Estats Units ha tingut un tractament gairebé de visita oficial d'un cap d'estat a l'estranger, amb dos talls de veu de Trias en un vídeo d'un minut i mig. I tot, perquè Trias ha anat a Nova York a fer un acte de precampanya. Les imatges preses a la universitat feien vergonya aliena, i ni tan sols l'herba de les antigues vies del tren, reconvertides en un passeig elevat per als veïns, no semblava una zona verda, com deia el Bassas al final de la crònica. Més aviat, tot plegat semblava una via morta, plena de males herbes.

+Vídeo: Trias presenta a Nova York el seu model per Barcelona
Imatge: TV3

Precampanya de Trias a Nova York, al Telenotícies


Els actors de cinema abandonen vells perjudicis i proven sort a la petita pantalla, tot aprofitant la nova edat d'or de les sèries, i els guionistes de televisió fan el salt a la pantalla gran. El guionista Aaron Sorkin, popular per ser l'escriptor de sèries com El ala oeste de la Casa Blanca o la incompresa Studio 60, s'ha consagrat aquest dilluns de matinada amb un merescut Oscar al millor guió adaptat, per la pel·lícula La red social. Abans, també havia participat en altres films molt notables, com Algunes hombres buenos, Malicia o una altra ficció amb president nord-americà, El presidente y Miss Wade. Per tant, abans d'assolir l'èxit i el reconeixement més absolut, Sorkin ha hagut de picar molta pedra, com els guionistes que sortien a 'Studio 60', la sèrie que explicava com es feia un programa del tipus Saturday Night Live. Perquè ens fem una idea de la dura feina del guionista, el canal de pagament TCM estrena aquest dissabte, 5 de març, el documental "Tales from the Script" (22.00 hores). Dirigit per Peter Hanson, el documental parla durant 105 minuts amb guionistes com William Goldman ("Dos hombres y un destino", "Todos los hombres del presidente"), Frank Darabont ("Cadena perpetua", "La Milla Verde") o Shane Black ("Arma letal"), els quals expliquen quines són les claus de l'èxit o els motius del fracàs d'un guió de cinema, així com les dificultats i obstacles que s'amaguen darrera del fet d'escriure una pel·lícula. De la mateixa manera, el també director Paul Schrader (autor del guió del "Taxi Driver" de Martin Scorsese) recorda els seus anys de formació a la universitat, fonamentals per aprendre a escriure guions de cinema. De fet, TCM concentrarà a les nits dels dissabtes i diumenges de març algunes de les millors pel·lícules amb guions memorables, com "Taxi Driver", "La niebla" o "La sombra de la corrupción".



Imatge: 3cat24.cat

Els millors guionistes de Hollywood

2 de març 2011


El cuiner català Isma Prados, que visitarà Tortosa la setmana que ve amb motiu de la segona edició de la fira alimentària Festast, estrenarà nou programa a La Sexta2. Es tracta del docu-reality Hoy cocinas tú, que antigament havia presentat Eva Arguiñano. El programa s'emetrà de dilluns a divendres a La Sexta 2, que com el canal La Sexta 3 també renovarà la seua graella, tot centrant-se més en la producció pròpia. El popular expresentador del 'Cuina x solters' de TV3 rebrà a la seua cuina un convidat, al qual li ensenyarà a preparar un bon menú. El participant haurà d'estar molt atent a les explicacions del xef i col·laborar amb ell en l'elaboració de les receptes, que seran un plat principal i unes postres. Després, en el seu lloc d'origen, el convidat haurà de preparar allò que ha après, perquè s'ho mengen els seus familiars o amics, i finalment l'Isma Prados l'avaluarà i li dirà què ha fet bé i què ha fet malament. La nova programació de La Sexta 2 arrencarà el proper 7 de març, amb algunes novetats com "Este es mi barrio", "Bestial", "Bares, qué lugares" i edicions renovades de "Vidas anónimas", "Decora tu interior", "Hoteles con encanto", "Mundo oficina", "Carreteras secundarias" i "Piso compartido". Quant a l'humor i l'entreteniment, es mantindran "Buenafuente" i "El club de la comedia". Finalment, a la mitjanit també continuarà el debat d'actualitat política "Al rojo vivo".

Imatge: Facebook del programa 'Hoy cocinas tú'

El cuiner Isma Prados se'n va a La Sexta 2

1 de març 2011


Televisió de Catalunya ha decidit acabar amb la sèrie 'Infidels', segons han anunciat els seus responsables a través de la pàgina oficial de la sèrie a Facebook: "Fa dies que ens pregunteu sobre el futur de la sèrie. Després de 3 temporades d'amors, desamors, infidelitats i sobretot amistat, la sèrie s'acomiada. Des d'avui fins el dimarts 8 de març us proposem acompanyar-nos i celebrar conjuntament tots els moments més divertits i emocionants que ens han regalat les nostres 5 protagonistes! La sèrie s'acaba però l'esperit infidel no s'atura!". Després de l'episodi d'aquesta nit, l'últim capítol d''Infidels' s'emetrà el 15 de març, ja que TV3 ha programat un programa especial per dimarts que ve, després de l''APM?', amb motiu del partit de Champions entre el Barça i l'Arsenal (que es podrà veure per La 1 de TVE). Els fans de la sèrie, entre els quals no m'incloc, ja han començat a mobilitzar-se a través de la xarxa, i han creat la pàgina No volem que matin Infidels. De fet, es pot considerar 'Infidels' com una de les primers sèries totalment 2.0: TV3 la va preestrenar a finals de març del 2009 a través d'internet, i va permetre que la gent pengés els capítols als seus blocs i webs, durant les 48 hores anteriors a l'estrena televisiva. En aquest mateix bloc, per exemple, es va poder veure el primer capítol d''Infidels' abans que a TV3. I 'Infidels' lidera amb 'La Riera' i 'Crackòvia' el consum de vídeos de TV3 a través d'internet.

Protagonitzada per les actrius Íngrid Rubio, Montse Guallar, Montse Germán, Sílvia Bel i Aina Clotet, la sèrie ha estat una coproducció de Televisió de Catalunya amb la productora Diagonal TV. 'Infidels' ha explicat les històries d'un grup de dones necessiten ser infidels a les seues parelles per mantenir-se fidels a elles mateixes. I potser és aquest esperit lliure de la sèrie el que ha acabat de condemnar-la, a ulls del nou govern. De fet, ahir llegíem un article que el digital Directe.cat! va publicar en la ja llunyana data del 9 de desembre del 2010. Feia només uns dies de les eleccions del 28 de novembre, i ja s'apuntava que 'Infidels' estaria en el punt de mira de l'executiu d'Artur Mas: "La temporada 2010-2011 ja està iniciada però per la propera alguns dels espais que podrien veure's afectats pel tarannà del nou executiu podrien ser 'Polònia' i la sèrie 'Infidels'". Quant a 'Infidels', deia l'article, "alguns alts dirigents d'Unió Democràtica comenten sense embuts que 'promou uns contravalors d'exaltació del divorci, l'adulteri i el relativisme moral que no són exemplificants en una societat en plena crisi de valors". Si realment aquesta és la causa del final d''Infidels', ja ens podem preparar per al nou regne de la hipocresia i la doble moral. S'atreviran a carregar-se també el 'Polònia'?

Per què s'acaba 'Infidels'?


L'actriu nord-americana Jane Russell, molt popular durant la dècada dels cinquanta gràcies al seu paper de noia morena a 'Los caballeros las prefieren rubias' / 'Els senyors prefereixen les rosses' (Howark Hawks, 1953) amb Marilyn Monroe, ha mort aquest dilluns als 89 anys, a causa d'una fallada respiratòria a casa seua. L'actriu va ser descoberta pel milionari Howard Hughes quan treballava com a model i secretària d'un metge, i va ser una de les grans estrelles de Hollywood durant els anys quaranta i cinquanta, gràcies a pel·lícules com 'El forajido' (1943), on va destacar pel seu físic exuberant i una actitud erotitzant que va posar nerviosos els censors. En aquella època, Russell també va participar com a model de glamour en algunes revistes militars, per aixecar la moral de la tropa. Al costat de Robert Mitchum va protagonitzar les pel·lícules 'Las fronteras del crimen' (1951) i 'Macao' (1952). Després de l'èxit de la pel·lícula amb Marilyn Monroe, també va protagonitzar una seqüela, 'Los caballeros se casan con las morenas' (1955), però la seua carrera cinematogràfica va anar decaient, i es va centrar en la televisió, el teatre i la publicitat, tot aprofitant la seua estètica de pin-up per ser la imatge comercial d'una marca de sostenidors. En concret, per a la casa Playtex, per a la qual va protagonitzar la campanya del "Creuat Màgic'. En la seua última etapa, Russell va destacar per les seues obres solidàries, sobretot en favor de la infància i de les adopcions.

Adéu a Jane Russell, la Marilyn morena

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com