Com que avui és l'aniversari del meu amic
Jaume Llambrich, he previst parlar-vos
de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc
El basar de les espècies.
Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per
Frank Herbert l'any
1965. De fet, l'autor va titular-la
Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula
doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de
Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any
1984 pel director
David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal
Sci Fi l'any
2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie
El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de
Turquia. El mateix
Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de
Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar
Dune al cinema (
1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'
Arthur P. Jacobs.Just després, el polifacètic
Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar
Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de
Jodorowsky a través del seu treball amb
Moebius per al còmic
El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de
Dune, novel·la que ell encara no havia llegit.
Jodorowsky va aconseguir un pressupost de
10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer
una adaptació lliure i molt personal de
Dune, que considerava
una obra amb múltiples lectures, a l'estil del
Quixot de
Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb
Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que
Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que
Jodorowsky va proposar
una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i
anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que
l'espècia equival a la
pedra filossofal. De fet, sembla que
Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'
El Incal en l'adaptació de
Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès
Jean Giraud, també conegut com
Gir o
Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat,
Moebius també acabava de llegir
Dune, i va acceptar acompanyar
Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns
3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el
Dune frustrat de
Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure
Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de
l'emperador Padishah, i sobretot a
Orwon Welles fent del baró
Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com
Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any
1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre
Jodorowsky i el productor
Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de
Hollywood, però el
1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb
Moebius, l'any
1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre
El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'
Star Wars i de l'adaptació que
Lynch va dirigir el
1984. I per la seua banda,
Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com
Alien (1979),
Tron (1982) i
The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com
Blade Runner (1982).
