Moebius, dibuixat a Canal+

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.


Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Moebius, dibuixat a Canal+

2/10/2009 alien, blade runner, ciència-ficció, cinema, còmics, documentals, dune, el incal, el quinto elemento, masters del universo, televisió, the abyss, tron, willow

'El último truco', estrena exclusiva a Canal+

En alguns cinemes de l'Estat encara s'està projectant la pel·lícula documental El último truco, un treball de Sigfrid Monleón dedicat a un dels últims mestres dels efectes visuals anteriors a l'arribada dels efectes digitals, l'especialista espanyol Emilio Ruiz del Río. Ja ens pensàvem que ens quedaríem sense veure-la, quan hem comprovat que avui Canal+ té previst estrenar la pel·lícula a la televisió, a pattir de les 18.20 hores.Una estrena realment exclusiva, tenint en compte que el documental va estrenar-se el passat 9 d'abril al Festival de Cine de Màlaga, i que en aquests moments encara s'està projectant a les sales de cinema.

Ruíz del Río va ser el gran mestre espanyol dels efectes visuals, ja que va treballar en més de 500 pel·lícules i estava considerat com el millor del món en la seua especialitat. Ara aquest documental recorda la seua vida i la seua trajectòria professional, però sobretot els seus millors trucs, quan el cinema encara consistia en crear una il·lusió de la realitat. Nascut l'any 1923 a Macdid, on també va morir l'any passat, aquest professional del setè art va treballar en pel·lícules com Espartaco, d'Stanley Kubrick; Cleopatra,;de Josep L. Mankievicz; Lawrence de Arabia i Doctor Zhivago, de David Lean; Patton, de Franklin J. Schaffner; Conan el Bárbaro, de John Milius, i Dune, de David Lynch. També és seua la famosa escena de l'atemptat contra Carrero Blanco, de la pel·lícula Operación Ogro, que avui en dia encara s'utilitza com si fos una imatge d'arxiu dels noticiaris, quan en realitat tota l'escena va fer-se amb una maqueta i un cotxe de joguina. Un dels seus últims treballs, però, va ser a la pel·lícula El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro. Molts dels seus trucs eren de collita pròpia, com utilitzar una planxa d'alumini per poder pintar escenaris sense haver d'utilitzar els vidres, que es trencaven massa sovint. A més, gràcies al seu art, també van deixar d'utilitzar-se piscines per filmar les escenes de vaixells a l'interior dels estudis, ja que Ruiz del Río va pensar que es podia portar un recipient i la maqueta del vaixell al mar de veritat. La seua tècnica, per tant, consistia en posar una part de la mentida al damunt de la realitat. I què és el cinema, si no és això?

'El último truco', estrena exclusiva a Canal+

11/17/2008 cinema, cleopatra, conan el bárbaro, doctor zhivago, dune, el laberinto del fauno, el último truco, espartaco, lawrence de arabia, operación ogro, patton

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

3/18/2008 alien, blade runner, ciència-ficció, cinema, còmics, don quijote, dune, el incal, el planeta de los simios, literatura, star wars, televisió, the abyss, tron

El pack de 'Dune', abans de Sant Joan

La distribuida Manga Films ha anunciat pel proper 20 de juny la posada a la venda d'un pack de Dune, amb l'edició especial del clàssic de David Lynch (1983) i la minisèrie Los Hijos de Dune, produïda l'any 2003. El pack costarà uns 25 euros i estarà fomat per cinc discos. Als dos primers DVDs hi haurà la versió remasteritzada i la versió extesa de la pel·lícula de Lynch. Al tercer disc hi ha la versió tv-film de la minisèrie, mentre que als quart i cinquè DVDs hi ha les versions exteses de Los Hijos de Dune, dividides en dues parts. Evidentment, també hi ha una gran quantitat de material extra, que agradarà molt als seguidors de Dune. Especialment interessant em sembla el documental La saga de Dune de F. Herbert, així com un altre que explica la història de la versió extesa de la minisèrie. Ciència ficció de la bona a un preu molt assequible, però que farà rabiar una mica als que (com jo), ja té la primera versió de Dune en DVD i també l'edició especial que fa sortir fa uns mesos: per una mica més, ja m'hagués comprat aquest pack que inclou la minisèrie!

El pack de 'Dune', abans de Sant Joan

6/01/2007 ciència-ficció, cinema, dune, dvd, sèries

La minisèrie de 'Dune', a partir d'avui i tot el cap de setmana a Sci Fi

El canal de pagament Sci Fi emet aquesta nit a les 22.00 hores el primer episodi de la minisèrie Dune, adaptació televisiva de la novel·la de Frank Herbert que el director David Lynch també va portar al cinema l'any 1984. De la mateixa manera, la segona i la tercera part de la minisèrie s'emetran demà dissabte i diumenge a la mateixa hora. Pels que no sapigueu de què va la cosa, Dune és la història de la lluita de dues grans famílies del futur, les dinesties dels Atreides i els Harkonnen, que s'enfronten per dominar un planeta insignificant i desèrtic, però que és l'únic lloc en què es conrea l'espècie, el bé escàs i més valuós de l'univers. A la minisèrie, una producció entre Itàlia i els Estats Units de l'any 2000, ens trobem actors de la categoria de William Hurt o Giancarlo Ginannini, però també altres més desconeguts, com Alec Newman i Saskia Reeves. Des de la seua publicació l'any 1965, la novel·la de Frank Herbert ha venut més de 12 milions d'exemplars arreu del món, i ha provocat l'aparició d'una sèrie de llibres seqüela. De fet, hi ha qui parla del sorgiment d'un subgènere literari que incorpora a la ciència ficció elements com la crítica política, els problemes del neocolonialisme, l'ecologisme, la lluita de classes o el fanatisme religiós. Personalment, crec que l'última trilogia de La Guerra de las Galaxias, els episodis I, II i III de la nissaga de George Lucas, estan ideològicament més a prop de Dune que de la trilogia original d'Star Wars.

La minisèrie de 'Dune', a partir d'avui i tot el cap de setmana a Sci Fi

3/23/2007 ciència-ficció, cinema, dune, literatura, star wars, televisió