Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

30 d’oct. 2013



Sense la fama que va aconseguir gràcies a la polèmica transmimssió de 'La guerra dels mons', potser Orwon Welles hagués trigat més temps a fer el salt a Hollywood dirigir la seua primera pel·lícula, la llegendària 'Citizen Kane'. Aquest dimecres, 30 d'octubre, es compleixen 75 anys del que es considera el primer gran impacte dels mitjans de comunicació de masses, la vespra de Hallooween del 1938. I és que l'emissió a la cadena CBS de l'obra dramàtica de la companyia Mercury Theather, dirigida per un Orson Welles amb només 23 anys, va commocionar els Estats Units. Amb el pànic generat entre la població i la polèmica generada posteriorment, Welles va aconseguir fama internacional i va demostrar el gran poder dels mitjans de comunicació en un moment en què la propaganda política feia els seus avenços més esgarrifosos en països com l'Alemanya nazi o la Rússia soviètica.

En el cas dels Estats Units, encara commocionats per la crisi econòmica del 1929, Welles va fer creure que la invasió marciana era un fet real, ja que va adaptar el text original d'H.G. Wells com si fos un noticiari radiofònic que interrompia de forma sobtada l'emissió d'una vetllada musical. Les famílies van reunir-se espantades al costat dels aparells de ràdio esperant la fi del món, i també s'ha dit que fins i tot van haver suïcidis, tot i que el més probable és que les morts que van haver-hi fossin accidents causats pel pànic de la gent que fugia. Orson Welles va estar a punt d'anar a la presó, però el més important és que la polèmica va fer que captés l'interès de Hollywood i que la productora RKO el contractés l'any 1939 per fer la seua primera pel·lícula.

Després de descartar una adaptació de la novel·la El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, l'ambiciós i genial Orson Welles es va embarcar en la seua gran obra prima: 'Ciutadà Kane' (1941), una pel·lícula en què Welles va tornar a parlar dels mitjans de comunicació.

La versió radiofònica de 'La guerra dels mons' d'Orson Welles compleix 75 anys



Només un vídeo de Paul McCartney pot aconseguir que tantes estrelles s'ajuntin en una mateixa habitació. Hem llegit aquesta frase i no podem estar-hi més d'acord, després de veure la versió final del videoclip del tema 'Queenie Eye', que l'exmembre de The Beatles ha començat a difondre a les xarxes d'internet fa menys d'una setmana. En el vídeo, enregistrat a l'estudio 2 dels Abbey Road Studios ha aconseguit aplegar gent com Johnny Depp, Meryl Streep, Sean Penn, Jeremy Irons, Kate Moss, Jude Law o Tamara Rojo.

'Queenie Eye' és el segon single del darrer disc de Paul McCartney, titulat 'New'. Tot un vídeo viral, ideal per fer-lo córrer per internet, on també es pot veure un 'making of' per saber com es va fer el videoclip dirigit per Simon Aboud. Per cert, 'Queenie Eye' és un tema basat en una cançó infantil que McCartney recorda de la seua infantesa a Liverpool: "Queenie eye, queen eye, who’s got the ball? It isn’t in my pocket. O-U-T spells OUT!".

Paul McCartney s'envolta de 'celebrities' al videoclip del tema 'Queenie Eye'

28 d’oct. 2013



"A vegades sento que estic suplantant l'inconscient fosc de tot el gènere humà. Sé que això sona malaltís, però m'encanta", va explicar l'actor Vincent Price en una ocasió. El canal de pagament TCM ha recordat la figura i la trajectòria de Price amb motiu del vintè aniversari de la seua mort a Los Angeles. Ho ha fet emetent dues de les seues pel·lícules més emblemàtiques: 'Los crímenes del museo de cera' i 'El péndulo de la muerte', aquesta última dirigida per Roger Corman segons el relat d'Edgar Allan Poe. Dos títols en els quals es poden apreciar els seus grans dots com a actor i les característiques que el van convertir en una figura imprescindible d'aquest gènere: més de metre noranta d'alçada, i la seua elegància, mirada torbadora i veu greu i profunda.

Vincent Leonard Price va néixer a la ciutat de Saint Louis, a Missouri, el 27 de maig de 1911. Provenia d'una família benestant i amant de la cultura. Es va llicenciar en Història de l'Art per la prestigiosa Universitat de Yale, una passió que no va abandonar mai. De fet, en els anys 60 va escriure una columna periodística sobre art en diversos diaris. Va ser un gran col·leccionista, va obrir la seua pròpia galeria a Los Angeles i va animar als seus amics i coneguts a invertir en obres artístiques. A mes, el seu altre gran amor, a més del teatre i el món de la interpretació, va ser la cuina. Amb els anys es va convertir en un gran gourmet, va escriure diversos llibres de cuina i les seues opinions en programes de televisió com a gastrònom eren molt valorades.

De fet, Vincent Price va ser un dels primers actors de teatre i cinema que va tenir clar que també calia fer el salt a la televisió. La seua carrera es va anar consolidant gràcies a cintes com 'La canción de Bernardette', 'Las llaves del reino' o 'Laura', d'Otto Preminger. El 1953 va protagonitzar 'Los crímenes del museo de cera', una nova versió d'una història estrenada vint anys abans però aquest cop en color i en 3D . En aquest film Vincent Price era el protagonista absolut i es va convertir en una estrella, intervenint posteriorment en llargmetratges com 'La mosca', 'La mansión de los horrores', 'La caída de la casa Usher', 'Historias de terror' o 'El cuervo'. Price dibuixava la majoria dels seus personatges amb una idiosincràsia especial, amb una fina ironia que contribuïa a augmentar la seua popularitat.

El seu últim treball al cinema va ser el 1990 a 'Eduardo Manostijeras, de Tim Burton'. El seu paper havia de ser més llarg, però patia un emfisema i la malaltia de Parkinson, i només va poder rodar unes quantes escenes. Va morir fa vint anys, el 25 d'octubre de 1993. Les seues cendres van ser escampades a la costa californiana de Malibú.

Via TCM

El canal TCM commemora els 20 anys sense l'actor Vincent Price

24 de set. 2012

Paramount Channel s'està consolidant com un dels canals més interessants de la TDT. I aquest dilluns ha fet pública una bona notícia per als amants del cinema, ja que ha anunciat el naixement de Fotogramas TV, el primer programa de producció pròpia del canal dedicat a l'actualitat del setè art. Amb el segell de qualitat de Paramount i Fotogramas, referents al sector i sinònim de cinema, Fotogramas TV obrirà cada setmana una finestra a Paramount Channel, per acostar als espectadors tots els secrets del món del cel·luloide. Borja Cobeaga -nominat al Goya com a Millor Director Novell per 'Pagafantas'-, exercirà de director del programa, i el periodista i conegut crític cinematogràfic Jordi Costa serà el guionista de Fotogramas TV, un programa que inclourà entrevistes exclusives, tota l'actualitat cinematogràfica, les estrenes de la setmana, reportatges en profunditat, els rànquings de la crítica i el rànquing de les pel·lícules més vistes. Cada divendres, en prime time, Fotogramas TV aproparà als espectadors les últimes notícies de la gran pantalla, però també tindrà cura en les grans clàssics de tots els temps. Les pel·lícules mítiques i els grans moments de la història del cinema es barrejaran a la perfecció amb la versió televisiva d'algunes de les seccions més seguides de la revista Fotogramas, com ara La zona caliente, Parecidos razonables, Los mil rostros de... o bé La joya del archivo.


Fotogramas TV arriba a Paramount Channel el proper 5 d'octubre

31 de març 2012

TV3 ofereix aquesta Setmana Santa un cicle de pel·lícules protagonitzades per Louis de Funès, un dels millors còmics francesos de tots els temps amb els seus personatges exagerats, colèrics i aparentment antipàtics. Els films s'emetran de dilluns a dijous a les 15.40 hores. Així, diluns 2 d'abril s'emetrà "Fantomas ", del 1964. Louis de Funès interpreta aquí per primer cop al famós comissari Juve, que intenta demostrar que Fantomes és el veritable culpable d'un terrible crim. El dimarts 3 d'abril és el torn de "La fúria de Fantomas", de 1965. En aquest segon film de la sèrie, en el moment en què condecoren l'inspector Juve per haver derrotat Fantomas, el criminal reapareix espectacularment segrestant un científic, Marchand, que ha inventat un nou armament. La sèrie de Fantomas acabarà dimecres 4 abril amb "Fantomas a Scotland Yard", del 1967.  L'inspector Juve arriba a Escòcia perseguint el seu vell enemic Fantomas, que canvia constantment d'aparença.


El cicle de Louis de Funès es tanca dijous 5 d'abril amb "Òscar, una maleta, dues maletes", també del 1967. Aquí Louis de Funès és Bertrand Barnier, un ric empresari amb una bona vida junt amb la seua família. Tot es veurà trastocat quan el seu home de confiança, Christian Martin,li exigirà un augment de sou amb la intenció de casar-se amb la seua nòvia. El caos arriba quan descobreixen que la novia és Colette, la seua filla.

Després d'una carrera complicada i plena de personatges secundaris, Louis de Funès es va fer mundialment famós quan ja era gairebé un veterà, gràcies a "El gendarme de Saint-Tropez". A partir d'aquell moment, es van succeir els èxits i els mitjans de comunicació de l'època el  van arribar a comparar amb Laurel i Hardy i fins i tot amb Chaplin. El secret del seu humor i del seu èxit van ser un seguit de personatges histriònics, cridaners, antipàtics i hipòcrites, que maltractaven a tothom sense contemplacions. Però amb les seues sortides de to, ganyotes i disfresses, sempre feia riure. Era un còmic total. Encara avui el cinema francès no ha trobat el seu hereu, el seu successo legítim.

TV3 passa la Setmana Santa amb Louis de Funès


Els bucles promocionals de les últiems setmanes ens feien presagiar que Paramount Channel era un nou canal de la TDT amb molt bona pinta. Finalment, ja ha arribat el dia, i aquest divendres, 30 d'abril, han començat les emissions regulars de Paramount Channel, el nou canal gratuït amb 24 hores íntegrament dedicades al cinema, en la freqüència que antigament ocupava La 10. I la pel·lícula elegida per inaugurar la graella del canal ha estat 'El Padrino' de Francis Ford Coppola, que ja és un clàssic immortal del setè art. A Paramount Channel no podien tenir un millor començament.

La cosa promet. El catàleg de Paramount és un dels més extensos del món, ja que la productora està a punt de celebrar el seu centenari, i al llarg del temps ha anat adquirint diversos estudis. A banda, el canal també es compromet a programar cinema espanyol. Però sobretot, la graella de Paramount Channel combinarà èxits de taquilla, clàssics i algunes de les pel·llícules més guardonades de la història del cinema. Cada dia s'emetran onze pel·lícules, tot reservat l'horari de màxima audiència (22.00 hores) als films més aclamats per la crítica i el públic. En tot, Paramount Channel afirma que emetrà més de 600 títols anuals, que ordenarà a través de nou gèneres diferents: acció, familiar, comèdia, passió-romanç, pel·lícules premiades, drama, crim-misteri, ciència ficció-fantasia i terror. Alguns dels títols que s'emetran en els propers dies seran 'American Beauty', 'Desayuno con diamantes', 'Inteligencia Artificial ',' Atracción fatal ' i ' Elizabethtown '. Però, per la nostra banda, ja recomanem també algunes de les pel·lícules dels propers quatre dies: 'Barbarella', 'Hairspray', 'Exploradores', 'Cazador blanco, corazón negro', 'El espantatiburones', 'Hatari', 'El paciente inglés', 'El tren del infierno', 'Chantaje contra una mujer', 'La vida es bella', 'Ciudadano Kane', 'Runaway. Brigada especial', 'Corre, Lola, corre' i 'Vacaciones en Roma'.

A més, les pel·lícules també s'emeten en versió original i amb subtítols en castellà. L'únic però, de moment, són les interrupcions publicitàries de les pel·lícules, i que el canal no tinga una versió en HD. Potser més endavant, a través de les plataformes de pagament...

'El Padrino' inaugura la graella de Paramount Channel, el nou canal de cine de la TDT

12 de març 2012

El misteri i el thriller es donen la mà al canal de pagament TNT a partir d'aquest dilluns, amb el cicle 'Mystery Nights', una sèrie de set pel·lícules produïdes pel canal TNT nord-americà que adapten novel·les dels autors més destacats del gènere, entre els quals figuren Mary Higgins Clark, Patricia Cornwell, Richard North Patterson i Scott Turow.

Cada dilluns, els espectadors del canal gaudiran de la versió cinematogràfica de best-sellers plens de detectius, jutges, investigadors, criminals i misteris per resoldre. La cita és a les 22.15 hores. A la primera d'aquestes pel · lícules, titulada Inocente, li seguiran les cintes Ricochet, Escondida, Testigo silencioso, Buenos días, asesino, Secuestro en Nueva York i El avispero.

En la cinta Inocente, basada en la novel·la d'Scott Turow, el jutge Rusty Sabich, ja sexagenari, és acusat de l'assassinat de la seua dona. Han passat 20 anys des que Rusty es trobés en una situació similar. En aquella ocasió, va quedar absolt de l'homicidi del seu amant, però es va guanyar un enemic per sempre, el fiscal Tommy Molto, que ha esperat tot aquest temps per passar comptes. Molto no està disposat a deixar passar aquesta oportunitat, ara que la defensa Sabich no se sosté.

Basada en la novel·la de Sandra Brown, Ricochet ens mostra com les carreres de dos detectius del departament d'homicidis donen un tomb inesperat quan es veuen immersos en un cas d'assassinat i traïcions en les altes esferes de la societat. Jutges corruptes, crim organitzat i passions es barregen en un intens relat.

A la pel·lícula Escondida, basada en la novel·la de Lisa Gardner, els cossos momificats de sis joves desaparegudes fa anys han estat descoberts en una cambra sota terra d'un hospital per a malalts mentals ja abandonat. La detectiu de la policia de Boston, D.D. Warren, és l'encarregada del cas. En la seua investigació es creua amb Annabelle, una jove que va passar la seua infantesa anant de ciutat en ciutat, canviant de nom, sempre amagant-se. En la seua retorçada infància s'amaga la clau per debloquejar la investigació.

Testigo silencioso de Richard North Patterson, se centra la història en el prestigiós advocat Tony Lord que torna a la seua ciutat natal per encarregar-se de la defensa d'un vell amic, un professor que suposadament ha assassinat  una estudiant de la seua classe. El cas reobre velles ferides ja que, dècades enrere, Tony va ser acusat sense raó d'haver acabat amb la vida del seu amor de joventut.

A la pel·lícula Buenos días, asesino, basada en la novel·la d'April Smith, una agent de l'FBI, de mètodes poc convencionals, segueix la pista d'un segrestador en sèrie que sembra el pànic a l'oest de Los Angeles. Un inesperat canvi en el comportament del criminal marca l'inici del compte enrere per capturar-lo abans que trobe una nova víctima.

Secuestro en Nueva York, de Mary Higgins Clark i Carol Higgins Clark, segueix la detectiu Regan Reilly, qui ajudada per la investigadora afeccionada Alvirah Meegan investiga el segrest del seu pare i el xofer d'aquest, just abans de les festes nadalenques. Comença un compte enrere per trobar tots dos, que es complica per la malaltia de la mare de Regan i el nerviosisme d'uns segrestadors, que pot provocar un desenllaç fatal.

A El avispero, basada en la novel·la de Patricia Cornwell, la tranquil·litat de la ciutat de Charlotte, a Virgínia del Sud, s'ha vist trencada per una sèrie d'assassinats amb patrons comuns: les víctimes són homes de negocis que no viuen a la ciutat i els cadàvers apareixen en cotxes de lloguer aparcats als afores. La cap de la policia Judy Hamner i la seua ajudant Virginia West intentaran resoldre el cas amb la col·laboració d'Andy Brazil, un jove periodista.

'Mistery Nights', novel·la negra recent a la televisió

29 de nov. 2011


És una de les el·lipsis més boniques de la història del cinema i forma part de la pel·lícula 'Los inmortales' (1986), que aquesta nit comentem al programa Districte 21 de Canal 21 Ebre. El film de l'australià Russell Mulcahy va ser protagonitzat per Christopher Lambert, que només dos anys abans havia saltat a la fama internacional interprentant 'Greystoke. La leyenda de Tarzán, el rey de los monos'. Completaven el repartiment Rosanne Hart, Clancy Brown i Sean Connery, amb un dels seus papers més memorables. La pel·lícula estava ambientada en el 'contemporani' 1984, però també en el segle XVI, ja que el seu protagonista, l’escocès Connor MacLeod, pertany a una raça d’immortals que només poden morir si se’ls talla el cap. Així, el destí dels Immortals és lluitar entre ells en duels, al llarg de la història i en diversos llocs del món, fins assolir el Premi que només obtindrà el guanyador del duel final. 'Només en pot quedar un', és el lema que no deixen de repetir els protagonistes.

'Los inmortales' és una interessant barreja de drama fantàstic, aventures i intriga policíaca, amb un rerefons èpic i romàntic. És a dir, una pel·lícula post-moderna en tota regla. Amb un bona ambientació històrica, bons efectes especials i bona realització tècnica. Sobretot, és molt recordada per la seua fotografia i pels espectaculars moviments de càmera. Evident, és molt interessant ús del flashback i de les el·lipsis, però sobretot destacaria les transicions per passar d'una època o una altra. D'altra banda, cal dir que la pel·lícula ha envellit millor quant explica aquelles escenes que transcorren en el passat. Tot i així, veure la pel·lícula en DVD o Blu-Ray, amb còpies remasteritzades, fa que 'Los Inmortales' no semble tan antiga com quan la passen per algun canal de televisió, amb les còpies més gastades.

D'altra banda, avui hem triat aquesta pel·lícula per commemorar d'alguna manera la mort de Freddie Mercury ara fa vint anys, el 24 de novembre del 1991. El disc 'A Kind of Magic', un dels millors de la discografia de Queen, és en realitat la banda sonora de 'Los inmortales', que també va comptar amb la participació del compositor Michael Kamen. Amb tot, la que potser és la cançó més coneguda de 'Los inmortales', aquesta 'Who wants to live forever' que il·lustra l'escena de més amunt, no va ser una composició de Mercury, sinó del guitarrista Brian May. Inicialment, els Queen només havien de composar una cançó per a la pel·lícula, però després de veure les imatges del film van quedar tan impressionants que van decidir composar tota la banda sonora. Per tant, en part gràcies a la banda sonora de Queen, 'Los inmortales' va ser una pel·lícula uqe va marcar tota una generació de xiquets, adolescents i joves dels anys vuitanta i noranta, que ara som adults.

Però 'Los Inmortales' va tenir un èxit comercial que va anar de menys a més, sobretot a partir que va sortir en vídeo i la van passar per la televisió. Així, ja als anys noranta es van fer dues seqüeles, 'Los Inmortales II el desafío' i 'Los inmortales III, el hechicero'. Encara el 2000 es va fer una quarta entrega de la nissaga, 'Higlander, juego final'. Però cap d’aquestes pel·lícules va tenir ni la força ni l’interès de la primera.

D'altra banda, en el programa d'aquesta nit també recomanarem la sèrie de televisió 'New Amsterdam', que també tracta del tema de la immortalitat. La sèrie comença el 1642, l’època en què Nova York era la colònia holandesa de Nova Amsterdam. Un militar anomenat John Amsterdam salva la vida d’una noia indígena, però cau molt malferit per un company seu. La noia el salva utilitzant un encanteri indi, el qual li concedeix la immortalitat fins que puga trobar l’amor de veritat. Així, passen els anys i més de 600 parelles, sense que John Amsterdam trobe l’amor de veritat. Això fa que la història avance fins al present, quan el protagonista fa de policia d’homicis a la Nova York actual, i encara no ha trobat l’amor que busca. Evidentment, durant el primer capítol de la sèrie coneixerà una dona que potser és la dona de la seua vida.

La sèrie és del 2008 i va ser produïda per la FOX, amb direcció i producció pel director Lasse Hallström, conegut per pel·lícules com 'Las normes de la casa de la sidra'. Però 'New Amsterdam' es va veure perjudicada per la vaga de guionistes, cosa que va ajornar la seua estrena. Al nostre país també es va poder veure pel canal de pagament Fox. Era una sèrie interessant, sobretot per l’ús dels flasbacks i les recreacions de Nova York en les diferents èpoques. Però les males dades d’audiència als Estats Units van fer que la Fox decidís suspendre-la amb només vuit capítols. Per tant, es pot veure com si fos una minisèrie o una pel·lícula llarga, ideal per veure-la durant un cap de setmana. Que jo sàpiga, no està editada en DVD. Per tant, el millor és buscar-la per internet.

'Los inmortales', Queen i 'New Amsterdam': qui vol viure per sempre?

18 d’oct. 2011

El clàssic obligat que avui recomanarem al programa Districte 21 és 'Poltergeist', de Tobe Hooper, un director especialitzat en cinema de terror després d'haver realitzat la mítica 'La matanza Texas' (1974') i una primera adaptació de 'Salem's Lot' (1979), l'obra vampírica d'Stephen King. El film va ser el primer èxit d'Steven Spielberg com a productor. A més, no seria l'última col·laboració entre Spielberg i Hooper, ja que el director de 'Poltergeist' també va firmar, anys més tard, alguns dels capítols de la minisèrie 'Abducidos' (Taken). Així, 'Poltergeist' va estrenar-se l'any 1982, amb un aclaparador èxit de crítica i públic. De fet, va convertir-se en una de les pel·lícules més vistes de la dècada dels vuitanta, però també en un clàssic modern del cinema de terror.

En realitat, 'Poltergeist' es basava en un episodi de la sèrie televisiva 'La dimensió desconeguda', i està plena de referències al món de la televisió. De fet, la pel·lícula en sí és una metàfora perfecta sobre els perills de la televisió, orquestrada per una generació de cineastes que havien crescut amb la televisió, però que volien fer un tipus de cinema que fes que el gran públic tornés a la foscor de les sales. Més enllà dels extraordinaris efectes visuals, realment innovadors en la seua època, el millor de 'Poltergeist' és la seua doble lectura i la manera com està construïda la narració, amb tota una sèrie de senyals que vaticinen el que passarà després. A la pel·lícula, un matrimoni (Craig T. Nelson i JoBeth Williams) i els seus tres fills viuen a la casa dels seus somnis, en una urbanització idíl·lica, sense sospitar que una maledicció afecta la casa. L'àmbit domèstic protector, habitual en el cinema d'Spielberg, és aquí una terrible amenaça, amb una història que combina el terror tecnològic amb els contes clàssics de fantasmes. Així, no només es comencen a moure els objectes de la casa, sinó que la petita Carol Anne (Heather O'Rourke) veu coses estranyes a la pantalla de la tele quan s'acaba la programació. De fet, quan una força maligna s'emportarà Carol Anne cap a una altra dimensió, la seua família podrà parlar amb ella a través del vidre de la tele, com si la xiqueta hagués quedat atrapada dins de la televisió.

La televisió és un personatge més a la casa de 'Poltergeist', ja que hi ha pantalles en gairebé totes les habitacions. Per tant, Spielberg i Hooper ens vaticinen l'any 1982 el que ha acabat passant en moltes de les nostres coses. A més, l'espectador nota que alguna cosa no va bé quan es produeixen les interferències amb el comandament a distància de la casa del veí, que sí deixa que el seu fill vegi programes infantils. En canvi, els fenòmens paranormals de la casa semblen un càstig, primer, per un consum excessiu de televisió, però també per haver ultratjat un antic cementiri amb les obres de la urbanització. Totes les coses tenen un límit, sembla la sentència dels responsables de la pel·lícula, just en una època en què el liberalisme salvatge de la naixent Era Reagan animava els nord-americans a crèixer sense aturador. De fet, en una de les escenes més intimistes, al llit dels pares i just abans de l'esclat de la tempesta, veiem que el pare està llegint un llibre sobre la figura humana i política de Reagan. És un dels elements que ajuda a posar 'Poltergeist' en el seu context històric i cultural, al costat de les referències al cinema del mateix Spielberg (hi ha una cita indirecta de 'Tiburón') i del seu amic George Lucas, ja que l'habitació dels xiquets està plena d'articles de merchandising de 'La Guerra de las Galaxias', estrenada només cinc anys abans. Finalment, cal destacar la música inquietant i apegalosa que va composar Jerry Goldsmith. La meua escena favorita? Quan sembla que tot ha acabat i la família arriba a un motel, i el pare decideix traure l'aparell de televisió al carrer.

'Poltergeist', un clàssic obligat del cinema de terror

7 d’oct. 2011



'El meu veí Totoro', del mestre de l'anime Hayao Miyazaki, arribarà el proper 12 d'octubre al canal Super3. De fet, coincidint amb la festivitat del Pilar, el canal Super3 modificarà la seua graella i emetrà sis pel·lícules i un capítol especial d''Una mà de contes', a més de les sèries ja habituals. Les sis pel·lícules que s'emetran són: 'Bob el manetes, cursa cap a la meta' (8.45 h), 'L'Scooby-Doo! El campament de la por' (9.50 h), ' El meu veí Totoro (11.05 h), 'L'ull del llop (12.30 h), 'El detectiu Conan: el gratacel explosiu (15.05 h)' i 'Tom i Jerry i el tresor del galió pirata' (20.20 h). Quant a 'El meu veí Totoro', es tracta d'una pel·lícula dirigida per Miyazaki el 1988, i es considera una de les joies del mitic Studio Ghibli. De fet, va tenir tant d'èxit al Japó que Totoro es va convertir en la insígnia de l'estudi. Totoro és un esperit del bosc que només poden veure els xiquets. En aquest sentit, la pel·lícula és un simpàtic retrat de la vida rural al Japó de la posguerra, quan un professor universitari es trasllada amb les seues filles menudes a una casa a prop d'un bosc, mentre que la seua dona es recupera de tuberculosi en una clínica de la ciutat. Un cop instal·lats a la casa, les xiquetes descobreixen l'existència dels 'conillets de la pols', i aprenen que hi ha éssers que no tothom pot veure, ja que només la gent amb el cor pur pot veure els esperits dels bosc. Un dia, la petita Mei es perd al bosc i la seua germana Satsuki demana ajuda al fullet Totoro, que recorre al Nekobasu, un gat-autobús tan espectacular com divertit.




Enhanced by Zemanta

'El meu veí Totoro', el matí del dia del Pilar al Super3

5 d’oct. 2011

'Un día en las carreras' ('A day at the races', 1937, tràiler original) és la segona pel·lícula de Sam Wood amb els germans Marx. També és la segona de Groucho, Chico i Harpo per a la MGM, després de l'èxit de 'Una noche en la ópera' (1935). Wood era un dels grans artesans-directors comercials de Hollywood, molt conegut per la seua rigidesa, i sens dubte va saber canalitzar la bogeria creativa dels germans Marx posant-la al servei d'aquestes dues pel·lícules, que en realitat són també dos dels millors films de la trajectòria d'aquest grup de còmics. Respecte de 'Una noche en la ópera', repeteix el cantant Allan Jones en el paper que en les pel·lícules anteriors hauria fet el quart germà Marx, Gummo, i també la inefable i també inevitable Margaret Dumont. La gran novetat és l'aparició de Maureen O'Sullivan, qui ja era una estrella pel fet de ser la Jane de 'Tarzan', i que més endavant també seria coneguda per ser la mare de l'actriu Mia Farrow.

Els germans Marx van arribar a la MGM de la mà del productor Irving Thalberg, considerat el xiquet d’or de Hollywood, que va morir just enmig del rodatge d’aquesta pel·lícula. Fins a l’arribada dels germans Marx, la Metro estava especialitzada en drames, i el seu fitxatge va ser una aposta molt arriscada. Thalberg tenia molt bona relació amb els Marx, sobretot amb Groucho, i els donava molt màniga ampla. Però va posar al davant de les dues pel·lícules un director molt exigent i perfeccionista, Sam Wood. Per això són potser les seues dues pel·lícules més equilibrades, tot i que els números musicals són un pèl llargs. Però té dos dels números musicals més impressionants de la història del cine; sobretot, l’espectacular número de jazz i swing en què Harpo toca la flauta en una festa d’afroamericans, amb l’actuació estel·lar de la cantant Ivy Anderson, vocalista de l’orquestra del mític Duke Ellington.



A 'Un dia en las carreras', Maureen O'Sullivan interpreta la propietària d’un sanatori que travessa una delicada situació financera, i es veu obligada a dependre dels diners d’una pacient milionària (M. Dumont) si no vol cedir la clínica a un ambiciós home de negocis. El seu promès és un cantant en una sala de festes (Allan Jones), que compra un cavall de curses per intentar guanyar diners. Els germans Marx entren en acció, sobretot quan el doctor Hackenbush (Groucho), que és un veterinari, es fa passar per doctor per poder dirigir el sanatori i festejar amb la milionària Dumont.

Un equip de guionistes va treballar durant mesos en més d’una vintena versions de la història. Els germans Marx van estar provant els gags i fins i tot cronometrant els diàlegs durant tota una temporada teatral, fins polir i afinar els que finalment apareixerien a la pel·lícula. Així, són tan importants els acudits verbals, amb els diàlegs surrealistes de Groucho i els jocs de paraules de Chico, com els gags visuals. És la primera pel·lícula en què Harpo utilitza la mímica per explicar una cosa que ha passat, cosa que no va agrada els germans Marx, ja que per primera vegada s’entenia que Harpo no parlava perquè no podia, i no perquè no volgués, que era l’actitud gamberra que fins llavors sempre havia tingut. Hi ha moments absolutament delirants i surrealistes, com quan els germans Marx empaperen literalment una femme fatalle, o quan es renten les mans abans de començar un reconeixement a la pacient interpretada per M. Dumont. Una escena famosa? Segur que la més coneguda de la pel·lícula és la del gelat del tutti-fruti, quan Chico estafa Groucho a l’hipòdrom, venent-li informació secreta sobre els cavalls guanyadors en les carreres. Alguns han dit que està a l’altura de la famosa escena de “La parte contratante de la primera parte”, de 'Una noche en la ópera'. Però a mi la que més m’agrada és quan, durant la carrera final, trenquen un cartell de l’hipòdrom i fan que la gent que arriba en cotxe es cregue que la pista és el pàrquing, i tot s’omple de cotxes. Veure Chico i Groucho caminant i corrent entre els cotxes, i literalment per damunt dels cotxes, és genial. A més, és una escena que demostra que Sam Wood sabia perfectament com gravar una pel·lícula en exteriors i amb grans multituds.

'Un día en las carreras', els germans Marx en plenitud

27 de set. 2011



Cada dimarts a partir de les 22.00 hores, en el marc del programa Districte 21, a Canal 21 Ebre, tenim una secció sobre cinema clàssic i sèries, en què recomanem una pel·lícula antiga i una producció recent per a la petita pantalla. Fa quinze dies, per exemple, vam parlar d''El extraño', d'Orson Welles, i de 'Falling Skies', la sèrie de ciència-ficció produïda per Steven Spielberg que al nostre país podem veure a través del canal TNT i de Cuatro. La setmana passada, en canvi, vam comentar 'Siete días de mayor', dirigida per John Frankenheimer, i la versió nord-americana de la sèrie danesa 'The Killing'.

'Siete días de mayo', del 1964, és una intriga política amb el tema de fons de la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. En plena política de distensió, amb un president nord-americà que vol signar un tractat de pau amb la Unió Soviètica, un coronel de l’exèrcit interpretat per Kirk Douglas descobreix que un general encarnat per Burt Lancaster està liderant una conspiració per donar un cop d’estat, derrocar el president i que els Estats Units siguen governats per una junta militar. Els set dies de maig que donen origen al títol són el compte enrere, la setmana de temps que tenen el president i el seu equip de col·laboradors, per intentar trobar les proves necessàries de la conspiració i avortar el cop d’estat. La pel·lícula està inspirada en un fet real. Una conversa d’un dels autors de la novel·la amb un general, que havia acusat el president Kennedy de covard per la seua gestió de la crisi desencadenada per la invasió de Bahía de Cochinos, quan un grup de cubans exiliats, entrenats i finançats per la CIA, van intentar una invasió de Cuba l’any 1961. En aquest sentit, cal recordar que Kennedy va ser assassinat al novembre del 1963, poc abans de l’estrena de 'Siete días de mayo' al febrer del 1964, i que això va alimentar les diferents teories sobre la conspiració. Per tant, la pel·lícula estava de molta actualitat, en el moment de la seua estrena.

Dos anys anys, Frankenheimer havia dirigit el que potser va ser el seu primer èxit important, 'El mensajero del miedo', amb Frank Sinatra. Frankenheimer era un dels directors de cinema que abans havien treballat a la televisió, i això es nota molt en les seues pel·lícules, pel ritme narratiu, des del punt de vista tècnic i també en la direcció d’actors. Havia treballat a la cadena CBS des del 1956, i abans de fer el salt al cine havia dirigit uns 125 dramàtics en directe per a la televisió. La seua experiència en el medi televisiu també es nota al llarg de la pel·lícula, que comença com si fos un reportatge d’uns disturbis, d’una manifestació, davant de la Casa Blanca, una escena enregistrada càmera amb mà. El pes dels mitjans de comunicació i la importància que ja tenia la televisió durant els anys 60 també queda molt present a 'Siete días de mayo'. A més, la fotografia en blanc i negre afegeix un efecte dramàtic a la pel·lícula, i l’apropa també a la televisió, que en aquell moment també era encara en blanc i negre. Cal destacar també la gran banda sonora de Jerry Goldsmith, un dels millors i més prolífics directors i compositors de música de cinema de Hollywood, i que com Frankenheimer també provenia de la televisió.

Frankenheimer va dirigit altres pel·lícules com 'Ronin', 'Operaión Reno', 'La isla del Doctor Moreau' (la versió amb Marlon Brando), 'Domingo negro', o la segona part de 'French Connection'. També són força conegudes 'Yo vigilo el camino', 'El mensajero del miedo 'i sobretot 'El hombre de Alcatraz', també amb Burt Lancaster. De fet, es diu Lancaster és qui va avalar John Frankenheimer en el seu pas de la televisió al cinema. Però curiosament, és l’altre protagonista, Kirk Douglas, qui havia adquirit els drets per adaptar al cine la novel·la original de Fletcher Nebel i Charles Bailey, escrita el 1962. I també es diu que va ser el mateix Kennedy qui va animar Kirk Douglas a portar la novel·la al cine, cosa que va permetre que la pel·lícula superés qualsevol obstacle o intent de censura.

The Killing · És una de les estrenes més esperades de la temporada a la televisió de pagament. Va arribar al canal Fox Crime el passat 1 de setembre. La crítica ja ha proclamat que es tracta del millor thriller produït per a la televisió des que David Lynch va revolucionar el món de les sèries amb 'Twin Peaks', a principis de la dècada dels noranta. 'The Killing' ens transporta fins a la humida Seattle, l'escenari perfecte per a la investigació de l'assassinat d'una altra adolescent, que ara ja no és Laura Palmer, sinó Rosie Larsen. 'The Killing' és una producció de la cadena AMC, la qual ja ha demostrat la seua aposta per la qualitat amb sèries com ara 'Mad Men' o 'The Waling Dead', amb guió de Veena Cabreros Sud ('Caso abierto'). Però, en realitat, 'The Killing' és una adaptació i ampliació de la sèrie danesa 'Forbrydelsen', que també podrem veure aquí a partir del 25 d'octubre, gràcies a l'aposta del canal de pagament AXN. Cadascun dels 13 episodis de 'The Killing' està concebut com un pas endavant en la investigació. Quant a la sèrie original danesa, cal assenyalar que 'Forbrydelsen' té dues temporades més, tot i que la tercera encara ha d'estrenar-se a Dinamarca.

Cine clàssic i sèries, cada dimarts a Districte 21

25 d’ag. 2011


La polèmica està servida. El nou 'Superman' de Zack Snyder, amb l'actor Henry Cavill (Los Tudor) interpretant l'Home d'Acer, podria no portar els famosos calçotets de color vermell tan característics del personatge creat per Joe Shuster i Jerry Siegel. La primera imatge oficial que s'ha filtrat de la pel·lícula -ara en procés de rodatge, s'estrenarà al juny del 2013- no deixava veure els calçotets, ja que aquesta peça de roba tan pròpia de Superman quedava en la penombra. Però només ha calgut esperar a les primeres imatges del set de rodatge de la pel·lícula per comprovar que, en realitat, el nou Superman de Zack Snyder, produït per Christopher Nolan ('Batman Begins' i 'El caballero oscuro'), no durà els calçotets rojos per damunt dels pantalons blaus, com marquen els cànons del còmic. Les diverses imatges les hem pogut veure en la pàgina de Facebook no oficial de la pel·lícula, titulada 'Superman: Man of Steel'.


Via E·Cartelera

El nou 'Superman', sense calçotets rojos?

23 d’ag. 2011

La cadena catòlica 13tv ha programat aquest dimarts a la nit (22.30 hores) la pel·lícula 'Perseguido', una distopia futurista protagonitzada per Arnold Schwarzenegger el 1987, el mateix any que va interpretar 'Depredador'. L'actor hipermusculat ja era una estrella gràcies sobretot als seus papers a 'Conan el Bárbaro' (1982) i 'Conan el Destructor' i 'The Terminator' (1984), però encara faltaven tres anys perquè interpretés el Douglas Quaid/Hauser de 'Desafío total', una pel·lícula que inevitablement recorda 'Perseguido'. El film dirigit per Paul Michael Glaser ens avança fins al 2019 (curiosament, el mateix any que el 'Blade Runner' de Ridley Scott), quan els Estats Units tenen el primer govern totalitari de la seua història (sic!). Els dissidents són internats en camps de treball, però Ben Richards no està d'acord amb la seua sort i decideix fugir. Així, la seua única sortida és participar en un concurs televisiu -es podria dir que la pel·lícula avança els reality shows- en què els participants eliminats són directament ajusticiats davant de les càmeres. 'Perseguido' està basada en un relat d'Stephen King, 'The Running Man', tot i que el mestre del terror va publicat-lo sota un dels seus pseudònims, Richard Bachman. La pel·lícula està plantejada com un film d'acció i aventures, però alhora també convida a fer una reflexió sobre els mitjans de comunicació i la seua relació amb el poder polític, sobretot ara que han passat gairebé 25 anys i podem comprovar cap a on ha anat la televisió i quin tipus de programes d'entreteniment tenim.


'Perseguido', a 13tv

17 d’ag. 2011

El canal de pagament TCM homenatja Robert Redford pel seu 75è aniversari, i aquest dijous emet un cicle amb algunes de les pel·lícules més destacades de la seua filmografia com a actor. Així, la cadena de Turner celebrarà l'aniversari del prestigiós cineasta amb una programació especial que començarà a les 11.45 hores, i que durarà fins a les 00.05 hores, tot recollint alguns dels seus films més importants. En total, seran set pel·lícules: 'Tal como éramos' (1973), 'El jinete eléctrico' (1979), 'Memorias de África' (1985), 'El candidato' (1972), 'Los tres días del Cóndor' (1975), 'El golpe' (1973) i 'Las aventuras de Jeremiah Johnson' (1972). En aquest sentit, en aquesta selecció només trobem a faltar 'Dos hombres y un destino' i 'Todos los hombres del presidente', però també alguna de les seues pel·lícules com a director: 'El río de la vida', 'Quiz Show' o bé 'Leones por corderos'. Tot i així, aquest cicle és una bona excusa per repassar algunes de les millors pel·lícules de la filmografia de Redfort, una de les últimes llegendes vives que queden a Hollywood.

TCM celebra el 75è aniversari de Robert Redford amb una marató de pel·lícules

Sorprenent imatge de l'actriu Anne Hathaway interpretant la nova Catwoman en la propera adaptació cinematogràfica de 'Batman'. Sobretot, perquè l'aspecte d'aquesta Catwoman s'allunya de la imatge d'altres actrius que han interpretat aquest personatge en el passat, com ara Michelle Pfeiffer o Halle Berry. En realitat, aquesta és una de les primeres imatges de 'The Dark Knight Rises', la tercera pel·lícula sobre el Senyor de la Nit dirigida per Cristopher Nolan, després de 'Batman Begins' i 'The Dark Knight'. Per tant, és molt possible que aquest no siga el vestit definitiu de la Catwoman de Nolan. L'estrena de la pel·lícula està prevista per al 20 de juliol del 2012, i de moment només se sap que Christian Bale repeteix com a Bruce Wayne/Batman, així com Gary Oldman com el comissari Gordon, Michael Caine com el fidel majordom Alfred i Morgan Freeman com a Lucius Fox. La francesa Marion Cotillard és l'empresària Miranda Tate. Anne Hathaway, com déiem, farà de Selina Kyle/Catwoman, mentre que Tom Hardy (que ja va treballar amb Nolan a 'Origen') serà Bane, l'enemic de Batman. L'altra novetat és el fitxatge de Joseph Gordon-Levitt ('500 días juntos') com el policia John Blake.

Anne Hathaway, la nova Catwoman per al tercer 'Batman' de Cristopher Nolan

2 de jul. 2011


La revista britànica 'Empire' ofereix en exclusiva la primera portada, en tot el planeta, dedicada a l'esperada pel·lícula 'El Hobbit'. Serà en la revista del proper mes d'agost, quan 'Empire' publicarà un reportatge oficial de la preqüela natural d''El Senyor dels Anells', la trilogia de Peter Jackson. A la portada veiem un Gandalf molt més jove, un altre cop interpretat pel gran sir Ian McKellen. Per la seua banda, també reconeixem Martin Freeman com el jove Bilbo Baggins, tot llegint una carta quilomètrica mentre els nans prenen un refrigeri a la casa-forat del hobbit. En total, seran dues pel·lícules que serviran per retornar l'univers de J.R.R. Tolkien a la gran pantalla, amb un pressupost global de 620 milions de dòlars. 'El Hobbit' s'està filmant a Nova Zelanda, i la previsió és que la primera part es puga estrenar el 14 de desembre del 2012. La segona entrega, per la seua banda, arribarà a les pantalles el 13 de desembre del 2013. Ja queda menys...

La primera portada dedicada a 'El Hobbit'

23 de maig 2011


'San Francisco' és una pel·lícula del 1936, dirigida per W.S. Van Dyke, que es pot considerar com la primera gran pel·lícula de cinema catastròfic produïda per Hollywood. El film, interpretat per Clark Gable només tres anys abans de l'èxit d''Allò que el vent s'endugué', s'emmarca en els fets històrics del terratrèmol de San Franciso, que va destruir la ciutat el 18 d'abril del 1906. Per tant, feia només trenta anys d'aquests fets, la tragèdia era molt recent i això va provocar que fos la pel·lícula més vista del 1936 als Estats Units. Sens dubte, 'San Francisco' és molt recordada per la recreació del terratrèmol, amb uns espectaculars efectes especials -artesanals- tenint en compte que estem parlant dels anys trenta i encara faltaven dècades per als efectes digitals. Però la imatge que reproduïm aquí es correspon a l'escena dels incendis posteriors al sisme, i que van acabar de devastar la ciutat. De fet, quan semblava que res pitjor no podia passar, van començar a declarar-se incendis arreu de la ciutat. Les canonades de gas, rebentades, van propagar el foc a les cases caigudes, però també va haver-hi propietaris sense escrúpols que cremaven les propietats per cobrar les assegurances. Això és, precisament, el que explica l'interessant documental que el canal 33 emet aquest vespre a les 21.40 hores, dins del programa 'Cronos'.

El terratrèmol de San Francisco

9 de maig 2011


La 2 de TVE va recuperar ahir a la nit el documental 'Gitanos en Buenos Aires', un documental dirigit por Xavier Villaverde i Regina Álvarez. La pel·lícula explica la història de David Amaya, un guitarrista flamenc que va marxar d'Espanya fugint de la seua addició a les drogues per emigrar a Buenos Aires. Un cop allà, dedica tota la seua vida a la música i buscant una guitarra espanyola en una botiga d'antiguitats descobreix una comunitat de gitanos d'origen andalús, que van emigrar durant el franquisme fugint de la misèria de la postguerra i de la marginació social.  Actualment, la comunitat gitana de Buenos Aires està formada per unes 250 persones, que mantenen la seua cultura, el seu accent i la seua llengua ancestral, i que viuen del flamenc o del comerç. A banda, juguen a futbol en les pistes de barri de la capital argentina, amb les samarretes de l'albiceleste, de Boca Juniors o de River Plate, i comparen amb sorpresa com els gitanos espanyols són rebutjats i molts van caure en el món de la droga, mentre que ells s'han integrat fàcilment pel fet haver arribat d'Espanya, i no han sofert tan brutalment el fenomen de la drogoaddicció. Podeu tornar a veure 'Gitanos en Buenos Aires' gràcies al servei de vídeos a la carta del web de RTVE.


Gitanos de Buenos Aires from Kalida Producciones on Vimeo.

'Gitanos en Buenos Aires', una veritable joia

27 d’abr. 2011


Un dels millors moments d'aquesta Setmana Santa, parlant des del punt de vista televisiu, ha estat l'emissió del documental "La primera Passió", que el canal 33 va emetre divendres a la nit. Si se us va escapar, encara es pot veure íntegrament al servei de vídeos 3alacarta, tot i que deixarà d'estar disponible aquest divendres a la nit, just una setmana després de l'estrena. "La primera Passió" repassa el procés de creació de la pel·lícula "From the Manger to the Cross", una veritable joia del cinema mut dirigida el 1912 pel nord-americà Sidney Olcott. De fet, es considera com el primer llargmetratge produït a Hollywood, però sobretot és coneguda per ser la primera pel·lícula basada en la vida i la mort de Jesús de Natzaret. Amb tot, el que més destaca el documental de Philippe Baron és que "Del pessebe a la Creu" ha estat l'única pel·lícula sobre Jesucrist que s'ha filmat en els llocs descrits al Nou Testament. Així, el documental redescobreix, gràcies a la col·laboració de fotògrafs locals i historiadors, les localitzacions que Olcott va utilitzar per filmar "From the Manger to the Cross", tant a Israel com a Palestina. Mogut per una voluntat d'autenticitat i de rigor històric, Olcott es va basar, també, en la coneguda Bíblia il·lustrada pel gravador francès James Tissot. Com deien en el documental, la Bíblia de Tissot va ser, en realitat, un magnífic story board per a la pel·lícula d'Olcott. Tot seguit, podeu veure la pel·lícula original, gràcies als vídeos penjats a YouTube...

'La primera Passió', un documental imprescindible

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com