Primera impressió sobre 'Plutón BRB Nero'

Bé, ja ha arribat un dels moments més esperats de la temporada televisiva, i finalment ahir a la nit va estrenar-se a La 2 de TVE el primer episodi de la sèrie Plutón BRB Nero. El nou projecte del director Álex de la Iglesia ha fet vessar rius de tinta (com es diuen, els rius de tinta a les pantalles dels ordinadors?), i la veritat és que l'expectativa era molt alta. Hem pogut veure l'enregistrament del capítol pilot aquest migdia, i la sensació general és prou bona, tot i que ja hem copsat els primers comentaris en contra de la sèrie, com la del crític David Broc al programa Arucitys de la cadena privada 8TV. Tot i que la majoria de vegades estem d'acord amb ell, avui sentim profundament haver de discrepar-hi. Diu Broc que Plutón BRB Nero ha confirmat "les pitjors expectatives" sobre la sèrie. Però com ha escrit avui l'admirada Ruth al bloc Vaya Tele!, nosaltres també teníem unes expectatives molt altes dipositades en aquesta sèrie, que sens dubte us agradarà més si ja sou fans del director d'Acción Mutante, o si com a mínim us agrada el cinema de De la Iglesia. Si no us agrada gens, difícilment us farà el pes, aquesta telesèrie...
Estem d'acord en què, sobretot, el gran valor de Pluton BRB Nero és que és una proposta diferent i absolutament innovadora dintre del que era fins ara la ficció espanyola. No és cert, com se'ns ha venut en altres llocs, que es tracte de la primera sèrie de ciència ficció espanyola, ja que els que fan aquesta afirmació no han volgut tenir en compte l'espai infantil Los mundos de Yupi. En qualsevol cas, la nova sèrie d'Álex de la Iglesia no beu de la sèrie que va substituir el Barrio Sésamo i l'entranyable Espinete, sinó de la mateixa Acción Mutante i de la britànica El Nan Roig. Però el millor són els referències als clàssics de la ciència-ficció (Alien, Cuando el destino nos alcance -Soylent Green-, Desafío total o Star Trek) i les al·lusions més o menys frikis, com el fet que la nau Plutón BRB Nero porti al casc una enganxina del refresc Mirinda (recordeu que un dels curtmetratges d'Álex de la Iglesia es titulava, precisament, Mirindas asesinas). Potser el guió del capítol pilot va ser una mica fluix en alguns aspectes: no ens ha agradat la veu en off del principi, que intentava fer gràcia a la força, amb frases presumptament ingenioses, ni tampoc les excessives videoconferències del capità Valladares amb la seua dona. Plutón BRB Nero és molt millor en aquells moments i en aquells diàlegs d'aparença improvisada i més frescos, en què es nota la mà de De la Iglesia. Evidentment, ajuda molt el fet de tenir actors com Carlos Areces (l'habitual de Muchachada Nui fa aquí de l'oficial Querejeta) o Enrique Villén, impressionant en el seu esgarrifós paper de l'extraterrestre Roswell. No ens acaba de fer el pes l'encarregat d'interpretar el capità Valladares, l'actor Antonio Gil, que en alguns moments sembla un sucedani de Javier Manquiña. Però sí ens han agradat força els androides Lorna (Carolina Bang) i Wollensky (Manuel Tallafe), així com Hoffman (genial, com gairebé sempre, Enrique Martínez) i l'actor que interpreta el president Maculay Culkin III (desconegut Mariano Venancio, tota una sorpresa). Per tant, esperem que l'episodi pilot haja posat les bases per desenvolupar una veritable sèrie de culte, ja que té molts dels ingredients per aconseguir-ho. Per començar, ahir el primer capítol va aconseguir una audiència que va superar la mitjana de La 2, amb un 5,8% de quota de pantalla i un total de 844.000 espectadors, cosa que no està gens malament si tenim en compte que Plutón BRB Nero no va anar al prime time, sinó a partir de les 23.30 hores, després de Perdidos.
Si voleu saber més coses de la sèrie, podeu visitar la web oficial al lloc de RTVE, on ja es pot veure el primer episodi, però sobretot el bloc oficial de Plutón BRB Nero que ha preparat Álex de la Iglesia.