Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris star wars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris star wars. Mostrar tots els missatges

4 de set. 2009

A la pel·lícula El precio de la verdad (Shattered Glass), un film de Billy Ray produït l'any 2003 per Tom Cruise, el jove Stephen Glass és un redactor de plantilla de la pretigiosa revista d'actualitat i política The New Republic, l'única que pot presumir del fet de trobar-se a l'avió del president dels Estats Units, l'Air Force One. Grass està interpretat per l'actor Hayden Christensen, que recordareu pel seu paper del jove Anakin Skywalker a la nissaga d'Star Wars. La pel·lícula, que està basada en fets reals, explica la història d'aquesta promesa del periodisme polític de Washington, que l'any 1998 va caure en desgràcia quan va descobrir-se que en realitat s'inventava la majoria dels seus articles i reportatges. En aquest sentit, el film retrata com les rutines de producció periodístiques van facilitar que Glass s'inventés durant anys no només les històries que explicava, sinó les fonts que havia consultat per redactar els articles.




El clímax de la pel·lícula és quan Charles Lane (Peter Sarsgaard), que acaba de ser nomenat director de la revista, es veu obligat a acomiadar el més jove i prometedor dels seus reporters. Tot es destapa quan una publicació de la competència descobreix que Glass hauria pogut inventar-se un article de rabiosa actualitat empresarial, sobre un hacker menor d'edat que aconsegueix un contracte milionari amb una companyia de software que havia estat víctima del pirata informàtic. De mica en mica, Lane i els espectadors anem descobrint la veritat sobre Glass, i com anava teixint les seues invencions i evitant els controls dels seus caps. De fet, hem de tenir en compte que els mitjans de comunicació nord-americans tenen, en principi, un exhaustiu sistema de verificació de les fonts, en què els caps de redacció s'encarreguen de confirmar allò que escriuen els seus redactors, si és necesari tornant a trucar i entrevistant les persones amb què han parlat. Però Glass, amb la seua simpatia personal, la seua capacitat per explicar històries i coneixedor, també, de com funcionava aquesta rutina de control de les fonts, va aconseguir inventar-se molts dels seus reportatges durant anys.

El precio de la verdad tracta de l'ètica del periodisme, però també de l'equilibri de forces que es produeix en moltes redaccions, i de la dinàmica psicològica a les oficines. La pel·lícula esbossa com són els consells de redacció d'una revista als Estats Units, però encara és més interessant veure com un director amb pocs suports dins del seu equip ha de defensar primer el redactor acusat de mentir, però després ser prou valent com per voler descobrir la veritat i fer-la pública, amb totes les conseqüències. En aquest sentit, tant important és l'evolució del personatge de Glass (aquí Cristensen està sensacional) com el dilema personal i professional que ha d'afrontar Lane (també un Sarsgaard impecable, que per aquest paper va ser nominat al millor actor de repartiment als Globus d'Or de l'any 2004). D'altra banda, un dels aspectes més importants del guió i de la direcció de Billy Ray és la distància i l'objectivitat amb què ens explica els fets, com si El precio de la verdad fos també un exercici periodístic per reconstruir tot el que va passar perquè Glass pogués inventar-se almenys 27 dels seus 41 articles en una revista de prestigi.

[Cinema i periodisme] 'El precio de la verdad', aprèn a llegir entre mentides

13 de febr. 2009

Ja era hora que el canal Cartoon Netwoork ens donés una alegria com aquesta. Avui, a partir de les 21.35 hores, estrenen els dos primers episodis d'Star Wars: The Clone Wars, la sèrie d'animació creada i produïda per George Lucas per donar continuïtat a l'univers propi de La Guerra de las Galaxias. De fet, és la primera sèrie d'animació creada per Lucas Animation, i situa l'acció de la nissaga en el temps comprès entre l'episodi segon, El ataque de los clones, i l'episodi tercer, La venganza de los Sith. En realitat, Lucas va començar la producció d'Star Wars: The Clone Wars l'any 2005, poc després del rodatge del tercer episodi. Durant tres anys, els equips d'efectes especials, artistes i guionistes van treballar junts per crear una de les sèries animades més esperades de la història de la televisió. Quant a la producció, Lucas va preferir deixar de banda l'estil 2D de la sèrie animada del 2003, també emesa des de fa temps a Cartoon Network, i va optar per imatges generades per ordinador, tot conservant l'aspecte anime que tant li agrada. Quan va veure com quedaven les imatges en pantalla gegant, el director va decidir estrenar el capítol pilot als cinemes, l'estiu passat, amb una pel·lícula que té el mateix títol i que serveix de pòrtic per a les històries de la sèrie de televisió.



Star Wars: The Clone Wars torna a explicar les aventures de personatges ja coneguts com Anakin Skywalker, Obi Wan Kenobi i Yoda; però també introdueix nous protagonistes com Ahsoka Tano, una adolescent de l'espècie Togruta que és una padawan impacient per ensenyar el seu valor al seu mestre Anakin. A més, la sèrie també abordarà el misteriós passat del comte Dooku, del general Griveous i les relacions entre els comandants clons a la guerra, en el marc de l'efrontament de la República Galàctica contra el Cost Fosc, integrat per l'exèrcit separatista i la seua immensa tropa de robots. En aquest sentit, Lucas ha explicat que estava convençut que es podien explicar encara més històries relacionades amb Star Wars, i que està desitjant tornar a contar totes les aventures a través de l'animació. Unes declaracions, precisament, que s'han interpretat com que Lucas podria estar pensant en fer una nova versió animada dels sis episodis de la nissaga galàctica, cosa que sens dubte seria molt ben rebuda pels fans més joves, i que per tant garantiria la renovació del públic de la nissaga d'Star Wars.

Star Wars: The Clone Wars té fins ara 27 episodis, i s'emetrà a partir d'aquesta nit a les 21.35 hores a Cartoon Network, que també ha programat una sèrie de redifusions durant tota la setmana. La primera serà demà dissabte les 22.10 hores, però també hi haurà una altra diumenge a les 10.25 hores i a les 19.00 hores, així com dilluns a les 16.45 hores i a les 21.35 hores.

'Star Wars: The Clone Wars', sèrie d'animació a Cartoon Network

26 de gen. 2009

M'he emportat una bona sorpresa quan he comprovat que la sèrie de dibuixos animats Érase una vez el espacio ha tornat de nou a TVE. En aquest cas, però, no l'emet ni La 1 ni La 2, i que jo sàpiga tampoc Clan TVE, sinó que la televisió pública espanyola ha recuperat aquesta sèrie tan recordada dels anys vuitanta per a TVE Internacional, el seu canal via satèl·lit. En concret, els 26 únics episodis de Érase una vez el espacio es poden veure tots els diumenges al matí, cap a les 10.15 hores, hora de Madrid. La sèrie va ser creada pel cèlebre Albert Barillé per als estudis Procidis, i va ser emesa per primer cop per la cadena France 3 a partir de 9 d'octubre de 1982. A Espanya es va poder veure per TVE, que també va participar en la seua coproducció al costat d'altres cadenes de Bèlgica, Canadà, Itàlia, Japó, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa.

Potser per influència de l'èxit de La Guerra de las Galaxias, la sèrie utilitzava els recursos de la ciència ficció per criticar la intolerància, la ignorància i l'avarícia humana, així com l'excessiva modernització de la societat i els perills de la robotització, uns arguments que molts han interpretat com un precedent d'altres nissages del gènere com Matrix o Terminator. La història passa al futur, a l'any 3023, i és un veritable cant a la multiculturalitat, quan aquest concepte encara quedava molt lluny. Com hem llegit avui, Érase una vez el espacio és possiblement la millor però menys promocionada de les sèries d'Érase una vez... Així, tot i que va ser la segona, molt aviat es va veure eclipsada per l'anterior, Érase una vez el hombre, i per la que va venir després, Érase una vez el cuerpo humano, potser per ser Érase una vez el espacio la menys didàctica de totes. De fet, és la que menys vegades s'ha reposat a la televisió, i és força complicat trobar-la en vídeo o en DVD...

'Érase una vez el espacio' torna a TVE

28 d’abr. 2008

No sóc dels que pensa que Acción Mutante és la millor pel·lícula del director Álex de la Iglesia, però la propera nova incursió del realitzador basc a la comèdia de ciència ficció em fa certa gràcia. En aquest cas, De la Iglesia està preparant Plutón Verbenero, una sèrie de producció pròpia que s'emetria a través de La 2 de TVE. Plutón Verbenero, que segueix amb el joc de paraules iniciat per De la Iglesia amb Crimen Ferpecto, serà una comèdia de situació d'uns 35 minuts de durada cada episodi, i que se centrarà en les aventures d'un grup d'astronautes espanyols que, embarcats en una nau interestel·lar, busquen planetes habitables per encàrrec del president dels Estats Units del Món, Macaulay Culkin III.
De fet, la història podria transcórrer cap a l'any 2530, amb un planeta Terra molt deteriorat i un president que, la primera decisió que pren després d'arribar al poder, és "canviar de sexe una altra vegada" i trobar un altre planeta per garantir la supervivència de l'espècie humana. Per això, posa en marxa una missió espacial formada per cosmonautes espanyols i comandada pel cadet especial Valladares. L'estrena de Plutón Verbenero està prevista per al setembre, i la sèrie tindrà episodis setmanals. La veritat és que Plutón Verbenero és un projecte realment ambiciós, que inevitablement ens fa pensar en Acción Mutante, en Star Trek (em pensava que De la Iglesia era més d'Star Wars) i també en El Nan Roig, la mítica sèrie britànica. Encara no es coneixen els actors protagonistes, ja que De la Iglesia està escrivint els guions de Plutón Verbenero al costat del seu col·laborador habitual, Jorge Guerricaechevarría. Continuarem informant...

'Plutón Verbenero', la nova sèrie que Álex de la Iglesia prepara per a La 2

6 d’abr. 2008

Falten poc més de dues setmanes perquè es comercialitze al nostre país l'esperada edició en DVD de la sèrie completa V, també coneguda com Los Visitantes. Produïda per Kenneth Johnson entre els anys 1983 i 1985, la sèrie encara no s'havia editat mai en cap format domèstic, tot i que molts de nosaltres guardàvem algunes cintes de VHS amb les gravacions que havíem fet de la tele. De fet, l'últim canal que va emetre la sèrie va ser Cuatro, i va servir per demostrar que la mítica producció dels anys vuitanta continua sent molt impactant, tot i que alguns efectes especials hagin pogut caducar.
La capsa que surt a la venda el proper 22 d'abril, i que un servidor ja té reservada, inclou un total de 10 discos amb la minisèrie original, la sèrie V: La Batalla Final i també V: Episodios finales, que en el seu moment no es van emetre al nostre país. Tant la minisèrie original com V: La Batalla Final s'ofereixen en format panoràmic, però no l'epíleg V:Episodios finales. El so és Dolby Digital 2.0, i per qüestions òbvies hi ha poc material extra: només el documental V: Detrás de las cámaras i un comentari d'àudio amb Kenneth Johnson. Això fa que el preu siga força ajustat, i que el pack complet ens puga costar uns 60 euros. De la mateixa manera, també s'han editat les parts de V per separat: per tant, també us podeu comprar V: La miniserie original més V: La Batalla Final (35 euros) i V: Episodios Finales (35 euros). Evidentment, surt més a compte adquirir el pack complet.
D'altra banda, perquè comenceu a fer saliva, us poso un vídeo amb un dels fragments més curiosos de la sèrie. És just quan els humans organitzen una benvinguda a Los Visitantes, amb una banda de música que toca ni més ni menys que la famosa fanfara d'Star Wars, composada per John Williams. Aquest impressionant homenatge a La Guerra de las Galaxias no ens ha d'estranyar, ja que feia poc que s'havia estrenat la trilogia de George Lucas. De fet, el mateix 1983, any de la producció de V, s'acabava d'estrenar El retorno del Jedi, i la influència de la trilogia sobre la cultura popular ja era definitiu. Un altra cosa que m'agradaria destacar és que V és una de les primeres produccions de ciència-ficció que va tenir en compte l'impacte que tindria una invasió alienígena als mitjans de comunicació, i més concretament a la televisió. De fet, el mateix líder de la resistència humana, Mike Donovan, era càmera de televisió. En aquest vídeo també veiem que el contacte entre humans i alienígenes s'està retransmetent en directe...

La sèrie "V" completa en un pack de luxe

18 de març 2008

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

13 de juny 2007

Tothom sap que el jove Anakin Skywalker va acabar transformant-se en Darth Wader, un dels personatges més coneguts i recordats de la saga de La Guerra de les Galàxies. Ho vam poder comprovar, perquè ja no en quedés cap dubte, amb motiu de La venganza de los Sith, el tercer episodi (en realitat, la sisena entrega) de la nissaga galàctica creada per George Lucas. Ara la casa Chubby Dolls acaba de posar a la venda una nova col·lecció amb els principals personatges d'Star Wars, en què les figureta d'Anakin queda col·locada dintre de la figura de Darth Wader, seguint el model de les famoses nines russes. La figura més petita té 4,8 centímetres, mentre la més gran fa 5,8 centímetres. La gràcia costa uns 15 euros. També s'han comercialitzat els Chubby Dolls dels Sith (Palpatine, Comte Dokuu i Darth Maul), dels Wookis (Captain Merumeru, Chewbacca i Salporin), d'Obi-Wan Kenobi i de C-3PO, entre d'altres.

Darth Wader com les nines russes

25 de maig 2007

El nou canal de pagament TNT, disponible al dial 45 de Digital+, dedica la franja de mitjanit a emetre l'espai d'animació adulta Adult swim. Molt sovint emeten animacions de ninots utilitzant la tècnica de l'stop motion. Al You Tube he localitzat aquest tràiler especial, en què parodien la saga d'Star Wars. Per tant, aquesta entrada, que és la contribució d'Ebremedia per celebrar el Dia de l'Orgull Friki, serveix també per commemorar el trentè aniversari de l'estrena de la primera pel·lícula de La Guerra de las Galaxias, quan jo només tenia quinze dies de vida! Així, qui pot dir, més que jo, que ha crescut amb Star Wars?

'Adult swim'i 'Star Wars'

23 de març 2007

El canal de pagament Sci Fi emet aquesta nit a les 22.00 hores el primer episodi de la minisèrie Dune, adaptació televisiva de la novel·la de Frank Herbert que el director David Lynch també va portar al cinema l'any 1984. De la mateixa manera, la segona i la tercera part de la minisèrie s'emetran demà dissabte i diumenge a la mateixa hora. Pels que no sapigueu de què va la cosa, Dune és la història de la lluita de dues grans famílies del futur, les dinesties dels Atreides i els Harkonnen, que s'enfronten per dominar un planeta insignificant i desèrtic, però que és l'únic lloc en què es conrea l'espècie, el bé escàs i més valuós de l'univers. A la minisèrie, una producció entre Itàlia i els Estats Units de l'any 2000, ens trobem actors de la categoria de William Hurt o Giancarlo Ginannini, però també altres més desconeguts, com Alec Newman i Saskia Reeves. Des de la seua publicació l'any 1965, la novel·la de Frank Herbert ha venut més de 12 milions d'exemplars arreu del món, i ha provocat l'aparició d'una sèrie de llibres seqüela. De fet, hi ha qui parla del sorgiment d'un subgènere literari que incorpora a la ciència ficció elements com la crítica política, els problemes del neocolonialisme, l'ecologisme, la lluita de classes o el fanatisme religiós. Personalment, crec que l'última trilogia de La Guerra de las Galaxias, els episodis I, II i III de la nissaga de George Lucas, estan ideològicament més a prop de Dune que de la trilogia original d'Star Wars.

La minisèrie de 'Dune', a partir d'avui i tot el cap de setmana a Sci Fi

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com