Les sèries clàssiques de TVE, debades a internet

Les sèries clàssiques de Televisió Espanyola, moltes de les quals formen part de la nostra memòria audiovisual col·lectiva, es poden veure a partir d'ara, de forma gratuïta i permanent, al portal web de RTVE. De moment, ja estan disponibles tots els capítols de les produccions El camino (1978), La barraca (1979), Los gozos y las sombras (1981), El Quijote (1992) i La Regenta (1995). Sens dubte, és tracta d'una gran notícia pels nostàlgics d'una altra manera de fer televisió, però també una gran oportunitat perquè les noves generacions de telespectadors puguen veure aquestes adaptacions dels clàssics de la literatura per a la pantalla menuda, sense haver de recórrer al DVD, als canals de pagament o a les descàrregues d'internet. De fet, RTVE.es també ha posat online nombrosos continguts extres, com reportatge sobre els rodatges, l'obra literària original, fotografies, vídeos de l'arxiu de TVE o les crítiques que van generar les sèries quan van ser emeses per primer cop per televisió. Per exemple, en el cas del Quixot, hi ha dues entrevistes en què els actors Fernando Rey i Alfredo Landa parlen dels seues personatges, imatges del rodatge, un reportatge del programa Informe Semanal, una entrevista a Camilo José Cela (que va actualitzar el llenguatge de la novel·la de Cervantes), i fins i tot un capítol complet de l'exitosa sèrie de dibuixos animats que Cruz Delgado va crear l'any 1978.
D'aquesta manera, a través del seu web, RTVE continua amb el seu objectiu de recuperar l'arxiu històric audiovisual de Televisió Espanyola, i posar-lo a disposició de tots els internautes. Aquestes sèries estan protagonitzades per alguns dels actors més destacats de la història del cinema espanyol, com Fernando Rey, Aitana Sánchez-Gijón, Charo López, Alfredo Landa, Amparo Baró, Álvaro de Luna, Victoria Abril, Terele Pávez o Carmelo Gómez, i dirigides per prestigiosos realitzadors com Manuel Gutiérrez Aragón, Fernando Méndez-Leite, Josefina Molina, León Klimovsky o Rafael Moreno Alba. Cada setmana, RTVE.es afegirà una nova sèrie a l'oferta ja disponible. Els propers estrenes seran: La plaça del diamant (1983), amb Lluís Homar i Sílvia Munt; Cañas y Barro (1978), amb Victoria Vera i José Bódalo; La forja de un rebelde (1990), amb Antonio Valero i Manuel Alexandre; Los pazos de Ulloa (1985), amb José Luis Gómez i Victoria Abril; Celia (1993), amb Ana Duato i Cristina Cruz; Entre Naranjos (1998), amb Toni Cantó i Mercedes Sampietro i Los jinetes del Alba (1990), amb Marbiel Verdú i Jorge Sanz, a més de l'obra mestra Fortunata y Jacinta (1980), amb Ana Belén i Fernando Fernán Gómez.

Les sèries clàssiques de TVE, debades a internet

3/31/2009 animació, cañas y barro, celia, don quijote, el camino, informe semanal, internet, la barraca, la plaça del diamant, la regenta, literatura, los gozos y las sombras, televisió

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

3/18/2008 alien, blade runner, ciència-ficció, cinema, còmics, don quijote, dune, el incal, el planeta de los simios, literatura, star wars, televisió, the abyss, tron

Mor el gran actor Fernando Fernán Gómez

Acabo de sentir a la ràdio que aquesta tarda ha mort un dels millors actors de tots els temps, Fernando Fernán Gómez. Fa uns dies que havia estat hospitalitzat, i ja m'imaginava que el seu estat de salut devia ser molt precari, pel secretisme que havia envoltat la seua hospitalització. De veritat que la seua mort m'ha sabut greu. L'altre dia vaig pensar en ell perquè vaig escoltar la seua veu en un anunci de cervesa que van fer abans d'un partit de futbol, i també vaig recordar que Fernán Gómez va ser l'encarregat de doblar el personatge del Quixot a la sèrie de dibuixos animats que més em va agradar quan jo era menut. Després, he pogut disfrutar i valorar el gran treball de Fernán Gómez, sobretot gràcies a pel·lícules com Botón de ancla, La ironía del dinero, El fenómeno, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La colmena, la sensacional El viaje a ninguna parte (que ell mateix va dirigir), Belle epoque, Todo sobre mi madre o En la ciudad sin límites, per citar-ne només algunes de les més conegudes. Però especialment voldria destacar un dels papers que més m'han fet plorar en un cinema: el mestre republicà de La lengua de las mariposas. Ens ha deixat un gran actor, director i escriptor (quina gran obra Las bicicletas son para el verano), però ens queda l'enorme patrimoni del seu treball.
Com a curiositat, només dir que ja han incorporat el traspàs de Fernán Goméz a l'article sobre ell que podem trobar a la Wikipedia.

Mor el gran actor Fernando Fernán Gómez

11/21/2007 belle epoque, botón de ancla, cinema, don quijote, el fenómeno, el viaje a ninguna parte, la colmena, la lengua de las mariposas, mamá cumple cien años, teatre, televisió, todo sobre mi madre