Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el incal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el incal. Mostrar tots els missatges

10 de febr. 2009

El dibuixant francès Jean Giraud, potser més conegut com Moebius, és el protagonista del documental que Canal+ estrena aquest vespre a partir de les 19.50 hores. De fet, la fama internacional va arribar-li encara com a Giraud i gràcies a una de les seues obres més conegudes, El teniente Blueberry, una obra mestra en què el dibuixant va reinterpretar els cànons del western tradicional per renovar-lo a través del còmic. Després, l'autor va aprofundir la seua relació amb el còmic de ciència-ficció i va esdevenir Moebius, i sobretot se'l recorda per la seua participació a la històrica revista Métal Hurlant. A partir del 1974, Moebius havia format el grup dels Humanoides Associats amb altres autors com Dionnet, Philippe Druillet i Farkas. La revista va revolucionar el món del còmic amb sèries d'historietes de fantasia i ciència-ficció, i va representar una veritable alternativa europea als còmics nord-americans de superherois. Però sobretot, cal destacar la seua obra magna, El Incal (1980), feta en col·laboració amb el polifacètic guionista Alejandro Jodorowsky.


Durant la dècada dels vuitanta, Moebius també va participar en el disseny de pel·lícules com Tron, Blade Runner, Masters del Universo, Willow, Abyss i, ja durant els noranta, com El quinto elemento, però sens dubte la seua col·laboració més destacada van ser els dibuixos que van inspirar el disseny artístic d'Alien (1979). Amb tot, també cal recordar els seus esbossos per a la versió fallida de Dune que havia de dirigir Jodorwsky. Moebius, que també s'havia llegit la novel·la de Frank Herbert, de la qual era un entusiasta, va acabar fent 3.000 dibuixos per al projecte Dune, amb un repartiment d'actors tan estrambòtic com el que haguessin format Orson Welles, Salvador Dalí, Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. La pel·lícula no va tirar endavant, però fruit d'aquesta col·laboració amb Jodorowky, Moebius va publicar El Incal, i els seus dibuixos van acabar impregnant l'estil del Dune que David Lynch va acabar dirigint l'any 1984.

Més informació:
-Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Moebius, dibuixat a Canal+

18 de març 2008

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com