La ucronia és un gènere ebrenc

El Museu del Vent de l'Aldea ha previst un interessant seminari per aquest dissabte, que forma part del cicle de conferències dissenyades en el marc de l'exposició Al Vent del Món. Camins i Llocs de l'Antifranquisme a les Terres de l'Ebre. En concret, el seminari es titula Senyals ucrònics, i parlarà de la memòria, el paisatge i el desig en la militància antrifranquista durant la postguerra. La jornada començarà a les 9,45 amb una presentació del director del Museu del Vent, Edmon Castells, i seguirà amb una conferència d'Andreu Mayayo, professor d'història contemporània de la Universitat de Barcelona. La conferència, titulada “Ucronia: orígens i trajectòria d'una idea”, donarà pas a un descans, en què se servirà un refrigeri, i a una altra sessió de Mayayo sobre les tradicions i militàncies ucròniques a la Catalunya Contemporània. Finalment, els reponsables del Museu del Vent ens oferiran una visita comentada a l'exposició Al vent del Món..., que encara es pot veure en aquesta instal·lació museística de l'Aldea. Tots els participants rebran un dossier de textos i un certificat d'assistència al seminari, que té un preu general de 5 euros (2 euros per a estudiants, jubilats i aturats).

Si existís una literatura de caràcter fantàstic pròpia de les Terres de l'Ebre, la ucronia seria un subgènere de la ciència ficció que caldria tenir molt en compte. També coneguda com a narrativa històrica alternativa, o com a història contrafactual, la ucronia es caracteritza perquè la trama transcorre en un món, en una realitat, que es desenvolupa a partir d'un punt del passat en què algun esdeveniment important va succeir de forma diferent a la que coneixem. A les ucronies, la ciència ficció no especula sobre com serà el futur, sinó com hauria sigut el passat si la història s'hagués desenvolupat d'una altra manera. Per tant, és lògic que una literatura fantàstica de les Terres de l'Ebre explorés aquestes vies argumentals, tan entroncades en el costum del “si no fos”, expressió tortosina per excel·lència. Si no fos perquè Tortosa no va aconseguir ser província d'Espanya... Si no fos perquè Tortosa va quedar molt destrossada pels bombardejos de la guerra... Si no fos perquè el tren de la Val de Safan no va arribar a la Ràpita... Si no fos perquè CiU va governar durant 23 anys... De fet, totes les preguntes també poden fer-se d'una altra manera: Què hagués pogut passar si s'hagués fet el transvasament de l'Ebre? Què passaria si les Terres de l'Ebre fossin una província aragonesa? Què hagués passat si Tortosa no hagués estat conquerida per Ramon Berenguer IV? Que hagués passat si els republicans haguessin guanyat la Batalla de l'Ebre?
En l'àmbit internacional, l'exemple més conegut, i el que va posar de moda les ucronies, és l'argument que plantejava què hagués passat a Europa i a la resta del món si els nazis haguessin guanyat la Segona Guerra Mundial als aliats. De fet, les ucronies només van reinar com a subgènere durant la primera postguerra, ja que amb la instauració de la Guerra Freda els subgèneres més habituals a la ciència ficció van ser els cataclismes nuclears amb totes les seues variants (monstres gegants, científics amb poders extraordinaris, estranyes mutacions...) i les històries d'invasions extraterrestes.
Una de les ucronies més famoses sobre una hipotètica victòria nazi és El hombre en el castillo, de Philip K. Dick, l'autor de la novel·la que va inspirar Blade Runner. Un gir curiós de la història és el que proposa Norman Spinrad a El sueño de hierro, en què un Hitler emigrat als Estats Units acaba convertint-se en un escriptor de ciència ficció de segona fila. Altres ucronies es barregen amb els viatges en el temps. Poul Anderson, l'autor de La nave de un millón de años, va esciure diferents relats ucrònics agrupats sota el títol Guardianes del tiempo. Al conte Delenda est..., Anderson presentava un passat alternatiu en què Cartago venç Roma. En aquest sentit, els experts distingeixen entre ucronies pures i impures. Les impures són les que són fruit d'un viatge en el temps: algú que es trasllada al passat amb una missió clara. Assassinar Hitler, per evitar l'inici de la Segona Guerra Mundial, és també l'exemple més clar entre les ucronies impures. En canvi, a les ucronies pures no hi ha cap situació deliberada, és a dir, cap intervenció externa que expliqui la història alternativa.
En el cas de l'Estat espanyol, la ucronia més habitual és la que imagina que la Segona República va aconseguir guanyar la guerra civil, cosa que hauria evitat la dictadura de Franco. La ucronia espanyola més coneguda és En el día de hoy, de Jesús Torbado, que va guanyar el premi Planeta el 1976, només un any després de la mort del dictador. Fa poc temps, amb motiu de la reedició dels premis Planeta, vam poder aconseguir un exemplar d' En el día de hoy, llibre que ja al títol ens recorda el famós informe militar del final de la guerra. La diferència és que a la novel·la de Torbado l'exèrcit que ha perdut la guerra civil és el franquista: “En el día de hoy, cautivo i desarmado el ejército faccioso, han alcanzado las tropas republicanas sus últimos objectivos militares. La guerra ha terminado. Madrid, 1 de abril de 1939. Manuel Azaña, Presidente de la República.” Així comença la novel·la de Torbado, en què Franco, amb alguns incondicionals com Dávila i Carrero, s'han refugiat a la Cuba del dictador Batista, mentre els seus partidaris s'han dispersat pel món, uns lluitant sota la bandera portuguesa a Angola, i els altres, com Queipo de Llano, a les ordres de Hitler. Serrano Suñer, per contra, es troba a Bolònia, traduint obres jurídiques, i les primeres espases de Falange han marxat a Roma, amb Mussolini... Una altra ucronia espanyola és El coleccionista de sellos, de César Mallorquí, que va guanyar el prestigiós premi de literatura de ciència ficció de l'UPC l'any 1995. Un llibre que vam trobar fa uns mesos en una llibreria d'estocs del carrer Comtal de Barcelona, i que inevitablement va caure a les nostres urpes.
I ja per acabar, us direm que fa uns dies, per casualitat, un periodista veterà de les Terres de l'Ebre ens va comentar que tenia obra de ficció per publicar, i més concretament una “novel·la que podia ser molt divertida de llegir”. I aquesta novel·la no és cap altra cosa que una ucronia sobre què hagués passat si la sublevació militar no hagués triomfat, amb una Batalla de l'Ebre en què no lluiten franquistes contra republicans, sinó aliats contra les forces de l'eix Roma-Berlín, ja en plena Segona Guerra Mundial...

Si voleu saber més coses sobre les ucronies de la Guerra Civil espanyola, cliqueu aquí mateix, on tindreu accés a un interessant assaig de Juanma Santiago, director de la revista Gigamesh.