La portada de la revista Teleprograma de fa 25 anys, la setmana del 19 al 25 de novembre de 1984, estava dedicada a un jove Emilio Aragón, que acabava d'estrenar a La Primera la segona temporada del programa d'humor Ni en vivo ni en directo. Els més veterans recordareu aquest espai de gags, un dels més populars de TVE durant la primera meitat dels anys vuitanta. El fill del pallasso Miliki havia començat la seua carrera artística al costat del seu pare, el seu tiet Gaby i el seu cosí Fofito, al programa El gran circo de TVE, però Ni en vivo ni en directo el va convertir en un dels showman de referència dels anys vuitanta i noranta. Després, amb l'aparició de les cadenes privades, Emilio Aragón va presentar programes com VIP Noche o El gran juego de la Oca, i també va protagonitzar sèries d'èxit com Médico de familia.
Però sens dubte, la carrera de l'actual president de La Sexta va arrencar amb Ni en vivo ni en directo, un programa enregistrat per la gent de TVE a Catalunya i que va començar el 9 d'abril de 1983 amb unes crítiques força negatives [mireu la notícia aEl País]. De fet, Ni en vivo ni en directo va ser acusat d'imitar l'humor visual de Benny Hill, però també alguns gags del programa nord-americà Saturday Night Live. En qualsevol cas, en aquella època en què no hi havia ni parabòliques ni internet per poder comparar, Ni en vivo ni en directo va ser un èxit que va anar guanyant adaptes amb el temps i amb les diferents reposicions, i és un dels programes d'humor que més ens ha fet riure. L'últim capítol del programa es va emetre en l'horari estel·lar dels dilluns un 17 de desembre de 1984, just abans de l'últim episodi de la sèrie Shogun, un dels èxits dels anys vuitanta amb Richard Chamberlain. Podeu recuperar els millors gags de Ni en vivo ni en directo gràcies al DVD de la col·lecció El humor de tu vida, així com en molts vídeos com aquest, penjat a You Tube...
Ja vam criticar la decisió de Cuatro de fer una adaptació espanyola del programa nord-americà Saturday Night Live, així com de situar-lo a la nit dels dijous, tot traint la primera paraula del títol. Setmanes més tard, amb motiu de la baixada en les audiències i per la necessitat de fer un lloc a l'estrena de Gossip Girl (que finalment ha acabat a la tarda dels diumenges, fent companyia a les absurdes maratons de Perdidos), Cuatro va traslladar Saturday Night Live a la nit dels dimecres, encara més lluny de la nit dels dissabtes. Ara, ja anunciada la no renovació per a una segona temporada, l'últim despropòsit de Cuatro ha estat emetre el programa produït per Globomedia sense les parts en directe, és a dir, només amb gags enregistrats. La sensació global és que, tot i la qualitat dels actors i presentadors, sobretot Llum Barrera, Secun de la Rosa i Gorka Otxoa, el poc atractiu d'uns guions poc adaptats a l'actualitat espanyola han fet fracassar un format que, tot i l'èxit als Estats Units, no tenia per què funcionar al nostre país. Un altre problema, al nostre parer, és el fet que tenies la sensació d'estar veient els mateixos convidats de sempre, amb aquesta mania de Globomedia de caure en l'endogàmia de les seues sèries i programes, amb hosts com Fernando Tejero, Florentino Fernández, Amparo Baró, Paco León o Antonio Resines. Dimecres passat, amb Santi Millán com a convidat, el programa va obtenir un discret 5,9% de quota de pantalla, enfonsant l'audiència prèvia d'El Hormiguero (9,7) i quedant-se darrera de Bones a La Sexta (9,3%) i més d'un punt per sota de la mitjana de Cuatro dimecres (7,1%). A més, SNL va ser el segon espai menys vist al prime time, només per davant de La historia d'El Bulli, a La 2 de TVE (3%).
M'han sorprès les males xifres d'audiència de Gossip Girl, la nova sèrie nord-americana que Cuatro havia programat pels dijous a la nit. Vista la gran qualitat de la primera temporada de la sèrie, que fa uns mesos es va poder veure pel canal temàtic AXN, una estrena amb 1,2 milions d'espectadors i poc més del 6,5% de quota de pantalla és un registre insuficient. De fet, l'estrena de Cuatro fins i tot es va veure superada per la sèrie El mentalista, de La Sexta, que va tenir un màxim d'1,5 milions d'espectadors i un més que acceptable 8,1% de quota de pantalla. Estava clar que Gossip Girl ho tindria difícil d'entrada en la nit dels dijous, amb la sèrie revelació de la temporada, Águila Roja, que va assolir un màxim de 4,7 milions d'espectadors i un share espectacular del 25,4%; però també competint amb l'estrena de la setena temporada de Sin rastro a Antena 3 (11,3%) i amb els Supervivientes de Telecinco (20,7%). Però si analitzem les dades de Gossip Girl en comparació amb els programes que precedien i seguien la sèrie en la graella, veiem que va traure uns resultats molt pobres al costat dels 9,9% de la gent d'El Hormiguero, i del 7% de Cuestión de sexo. De fet, Cuatro potser hagués fet bé deixant Cuestión de sexo en prime time, ja que és una de les poques sèries espanyoles que li ha funcionat. La impressió, per tant, és que Cuatro ha situat malament una sèrie que podia donar-li més joc un altre dia o en un altra franja,; però també que ha fet una campanya promocional un pèl equivocada. Presentar Gossip Girl com una sèrie de xiquetes pijes és un error. Gossip Girl és una sèrie per a adolescents que viuen envoltats de luxe, però té més en comú amb Dawson Crece que amb Sensación de vivir. És un producte intel·ligent, que tracta el públic juvenil com a espectadors adults, però Cuatro va preferir vendre la sèrie amb un embolcall escessivament frívol, pensant-se que així atrauria un públic més ampli. Un comentari a banda mereix Saturday Night Live, programa d'humor que Cuatro va córrer al dimecres a la nit per deixar lloc dijous a l'estrena de Gossip Girl. Els últims rumors són que Cuatro s'està plantejant el fet de no encarregar una segona temporada de programes a Globomedia. No m'estranya gens. El programa ha anat de mal en pitjor, si bé reconec que ric molt amb les imitacions que Llum Barrera fa de Penélope Cruz. Si SNL continua la temporada vinent, serà més per orgull de la gent de Cuatro que pels resultats de qualitat i d'audiència que està aconseguint.
Mal dia ha triat Cuatro per a l'estrena del nou programa Saturday Nigh Live (SNL). Serà avui, a partir de les 22.30 hores. I no només és mal dia perquè avui es juga l'anada de la semifinal de Copa entre el Barça i el Mallorca (21.30 hores, a Telecinco), sinó perquè és una mica absurd estrenar en dijous un programa que porta el dissabte al seu nom. Però Cuatro ha decidit que un programa d'humor en directe no tindria possibilitats en l'estranya nit espanyola dels dissabtes. Potser sí, però el que més por ens fa és aquesta mania de Cuatro de voler adaptar d'una manera literal els formats nord-americans, tant en el camp de la ficció com de l'entreteniment. La versió espanyola de Matrimonio con hijos ens feia vergonya aliena, i molt ens temem que el SNL de Cuatro també serà un nyap.
La fórmula del SNL original, el prestigiós i veterà programa de la cadena NBC (ja té 30 anys i acumula 18 premis Emmy) que des de fa uns mesos també es pot veure a Canal+ amb subtítols en castellà, és combinar esquetxos sobre l'actualitat nacional i internacional, amb actuacions musicals, cameos sorprenents i monòlegs, i tot això en directe. Habitualment, els gags són d'una finura i d'una qualitat extraordinària, ja que el SNL original té un potent equip de guionistes que reescriuen els esquetxos una vegada i una altra, fins que queda redó, així com un grup d'actors que ha esdevingut una veritable pedrera de còmics per al cinema de Hollywood (Steve Martin, Eddie Murphy o Tina Fey, de la sèrie Rockefeller Plaza i ara encara més coneguda per la seua imitació de Sarah Palin). D'altra banda, la sèrie Studio 60, com Rockefeller Plaza, també ens ensenyava des de la ficció com es fa un programa de l'estil de SNL. De fet, quan vam llegir que Cuatro estrenaria SNL, vam pensar que també faria com Canal+, i emetria els mateixos programes originals amb uns quants dies de retard. En canvi, Cuatro ha preferit fer un SNL "made in Spain", amb un càsting d'actors format per Eva Hache, Yolanda Ramos, Secun de la Rosa, Edu Soto (el Neng) i Gorka Otxoa, potser el nostre preferit, una de les cares conegudes de Vaya semanita, el programa d'humor d'Euskal Telebista.
Els actors són força solvents, però tenim molts dubtes de la qualitat dels guionistes. En la mateixa línia, cada setmana hi haurà un actor convidat que participarà en els gags, i l'estrena d'avui comptarà amb Antonio Resines. A més, l'actuació musical anirà a càrrec d'El Canto del Loco, que surten fins a la sopa en els canals de Sogecable (Cuatro, 40TV, 40 Latino...), i per tant l'aspirant a actor Dani Martín també aprofitarà per participar en els primers esquetxos. Ja veurem què surt, de tot plegat...
La cadena de pagament Paramoung Comedy va estrenar ahir a la nit, gairebé per sorpresa, la nova sèrie Sarah Silverman, una de les seues apostes internacionals per a la propera temporada. Es tracta d'una comèdia irreverent i realment divertida, però amb un sentit de l'humor políticament incorrecte, no apte per a tots els gustos. De fet, Sarah Silverman (protagonitzada i produïda per una actriu, humorista i escriptora amb el mateix nom) és una sèrie que destaca pel contrast que produeix la seua imatge de xiqueta bona i ingènua amb el to expressament provocador amb què tracta temes tan complexos com la religió, l'homosexualitat o el racisme. Silverman interpreta una dona jove, en atur i immadura, que no dubta ni un segon abans de dir qualsevol bestiesa. La veritat és que ha estat una gran descoberta, tot i que quan vam començar a veure el capítol pilot, semblava que la sèrie no ens havia de convèncer. Però vistos els dos primers episodis, cal dir que hem canviat ràpidament d'opinió. Sarah Silverman està molt bé...
El seu sentit de l'humor és brutal i desacomplexat, ja que per la seua condició de jueva no té manies a l'hora de tractar qüestions polèmiques als Estats Units com el racisme o la religió. De fet, pel que hem pogut llegir, una de les seues últimes ocurrències ha estat declarar-se partidària de Barak Obama, fins al punt de protagonitzar un vídeo de la campanya The Great Schlep. Silverman fa una crida a la resta de jueus perquè vagin a Florida a visitar els seus iaios, amb l'objectiu d'instruir-los perquè votin massivament Obama, i per tant per aconseguir que aquest estat tan important en les properes eleccions nord-americanes deixi de perjudicar el partit demòcrata. De fet, la revista Rolling Stone va presentar-la com la dona viva més divertida, després d'haver aparegut a la pel·lícula Escuela de rock, amb Jack Black. Pel que sembla, el seu peculiar estil de fer humor li arriba del seu pare, un jueu liberal amb una cadena de botigues, que des de molt menuda va ensenyar-li tot tipus d'acudits de mal gust. Així, va començar a fer monòlegs còmics i amb només 22 anys va arribar a ser guionista del mític programa Saturday Night Live, tot i que va ser acomiada només un any després perquè els seus gags difícilment s'emetien.
Paramount Comedy ha col·locat Sarah Silverman la nit dels dimarts, a partir de les 23.15hores i amb un episodi doble, dintre de la nova franja de programació Happy Hour que la cadena dedica a les sèries d'importació. De fet, avui s'emet Colgados de Filadelfia, i demà s'estrena Reglas de compromiso, una comèdia sobre les diferents fases de les relacions entre homes i dones, mentre que els dilluns és el torn de la segona temporada de Rockefeller Plaza. La sèrie de Sarah Silverman es va començar a emetre als Estats Units al febrer del 2007 a la cadena Comedy Central, amb un gran èxit d'audiència entre el públic adult de 18 a 35 anys. De fet, Sarah Silverman s'afegeix a la nova tongada de telecomèdies trencadores protagonitzades per dones, com Rockefeller Plaza (amb Tina Fey, una altra ex-guionista de Saturday Night Live) i la britànica El show de Katy Brand (que ha arribat fa poques setmanes al nostre país de la mà de Canal+).
El canal de pagament Paramount Comedy estrena aquesta nit, molt oportunament, l'esperada segona temporada de la sèrie Rockefeller Plaza. De fet, aquesta estrena arriba just l'endemà que 30 Rock s'haja consolidat com l'última gran comèdia dels últims anys, després d'haver estat la gran triomfadora de la 60a edició dels premis Emmy. La sèrie ha aconseguit els guardons de Millor Comèdia, Millor Actriu de Comèdia (Tina Fey), Millor Actor de Comèdia (Alec Baldwin), Milló Guió, Millor Càsting i Millor Edició de So i Millor Actor Convidat. En aquesta segona temporada, el recepcionista interpretat per Jack McBrayer (Kenneth Parcell a la sèrie, que també hem vist recentment a l'últim videoclip de Mariah Carey), tindrà un major protagonisme, però un dels atractius és la participació de Jerry Seinfeld com a actor convidat, en el seu retorn a la televisió després de l'acabament de la seua mítica sèrie. Paramount Comedy emetrà la segona temporada de Rockefeller Plaza a partir de les 23.10 hores. Al nostre país, 30 Rock s'ha emet en obert a La Sexta, però en uns horaris infames, ben entrada la matinada... Tot i així, Rockefeller Plaza té tots els ingredients per ser una sèrie de culte, ja que mostra en clau d'humor, amb personatges memorables i actors de primer nivell, tot allò que hi ha darrera d'un exitós programa de televisió. Va rebre el suport d'un públic minoritari i de la crítica, tot aconseguint una segona temporada a la cadena NBC, encara que havia registrat uns resultats d'audiència discrets. Alec Baldwin ja va aconseguir el Globus d'Or al millor actor de comèdia, per la seua interpretació de Jack Donaghy, el nou executiu de la cadena en què s'emet The Girllie Show, el programa de varietats que serveix d'escenari a Rockefeller Plaza. En realitat, Rockefeller Plaza gira al voltant de la guionista Liz Lemon (Tina Fey), en què la mateixa Fey -creadora i productora de la sèrie- recull part de la seua experiència com a guionista del conegut Saturday Night Live. En aquest sentit, 30 Rock té moltes coincidències amb Studio 60,la sèrie creada per Aaron Sorkin també per a l'NBC.
La cadena privada La Sexta estrena aquesta nit una de les millors comèdies televisives dels últims anys, 30 Rock, més coneguda al nostre país com Rockefeller Plaza. El problema és que no tot és tan bonic com podria ser, ja que La Sexta ha programat Rockefeller Plaza a partir de la 01.20 de la matinada, just després de Buenafuente ha salido un momento. La primera temporada de la sèrie l'hem pogut veure des de l'estiu passat pel canal de pagament Paramount Comedy, que va començar a repetir-la quan va saber-se que La Sexta havia adquirit els drets per a la seua emissió en obert. De fet, Rockefeller Plaza té tots els ingredients per ser una sèrie de culte, ja que mostra en clau d'humor, amb personatges memorables i actors de primer nivell, tot allò que hi ha darrera d'un exitós programa de televisió. Va rebre el suport d'un públic minoritari i de la crítica, aconseguint una segona temporada a la cadena NBC tot i que havia aconseguit uns resultats d'audiència discrets. Alec Baldwin va aconseguir el Globus d'Or al millor actor de comèdia, per la seua interpretació de Jack Donaghy, el nou executiu de la cadena en què s'emet The Girllie Show, el programa de varietats que serveix d'escenari a Rockefeller Plaza. En realitat, Rockefeller Plaza gira al voltant de la guionista Liz Lemon (Tina Fey), en què la mateixa Fey -creadora i productora de la sèrie- recull part de la seua experiència com a guionista del conegut Saturday Night Live. En aquest sentit, 30 Rock té moltes coincidències ambStudio 60,la prestigiosa sèrie creada per Aaron Sorkin també per a l'NBC. Però ara La Sexta maltracta Rockefeller Plaza situant-la més enllà del late-night i amb dos episodis seguits, cosa que vol dir que el segon episodi acabarà cap a dos quarts de tres de la matinada. Si el que volia La Sexta era que ningú mirés aquesta sèrie excepcional, ja ho ha aconseguit...
