
Fa uns dies hem acabat de mirar els onze episodis que teníem enregistrats de la sèrie
Katrina Ville, lamentablement cancel·lada després de la seua primera i única temporada.
K-Ville és una sèrie creada per
Jonathan Lisco, responsable de la mítica
Policías de Nueva York, que va sorprendre tothom amb un drama policial ambientat en una ciutat de
Nova Orleans encara recuperant-se dels efectes de l'huracà
Katrina. De fet, diuen que el mateix
Lisco va escriure la sèrie després d'haver patrullat pels carrers de Nova Orleans amb els agents del departament de policia. Així, el títol de la sèrie respon a una pintada que va veure amb el lema
Katrina Ville mentre patrullava.
Amb tot, la principal errada de
Katrina-Ville és no haver plantejat
una sèrie coral sobre els policies de Nova Orleans, a l'estil d'altres produccions com la mateixa
Policías de Nueva York o la més recent
The Wire. Pel nostre gust,
Katrina Ville se centra excessivament en els casos de la parella formada per
Marlin Boulet (interpretat per l'actor
Anthony Anderson, de les sèries
Ley y orden i
The Shield) i el seu nou company, el policia ex-convicte i ex-soldat a l'Afganistan
Trevor Cobb (l'actor
Cole Houser, que vam veure a les pel·lícules
El indomable Will Hunting i
Hi-Lo Country, i que sens dubte triaríem si haguéssem de fer una pel·lícula sobre
Paul Newman, per la seua gran semblança física). És cert que els dos personatges principals donen molt de joc (sobretot Boulet), però pensem que la sèrie hauria pogut tenir més recorregut si els guionistes haguessen desenvolupat millor els personatges dels altres policies, que queden en un pla molt secundari. És el cas del capità
James Embry, interpretat pel magnífic actor de repartiment
John Carrol Lynch, que com a mínim té un capítol en què la història recau sobre el seu personatge. Però res sabem de les vides dels altres dos policies "principals", el jove
Jeff Godden (
Blake Shields) i la noia afroamericana
Ginger LeBeau (
Tawny Cypress), o de la fiscal
Lyndsay Swann, interpretada per l'actriu
Milena Govich en un paper molt semblant al que ja va fer a les sèries
Ley y orden i
N.Y. Distrito judicial (
Conviction). Per no parlar de la pobra
Amanda Righetti, que tot i ser contractada com un dels atractius de la sèrie com a personatge recurrent, només apareix a
K-Ville interpretant una investigadora dels bombers que acaba al llit amb el policia
Trevor Cobb, però després no tornem a saber res més d'ella. De fet, finalment només es van emetre 11 dels 13 capítols de
Katrina-Ville previstos en un primer moment
La sensació, per tant, és que
Katrina Ville és una magnífica sèrie fallida, i que la cadena
Fox no va tenir prou paciència per mantenir-la o intentar reconduir-la. Els casos criminals i les històries personals dels protagonistes ens permeten fer un recorregut per la Nova Orleans
post-Katrina, amb interessants episodis sobre prostitució, drogues, assetjament immobiliari, corrupció política i especulació urbanística, i tot plegat guarnit amb una
memorable banda sonora en què destaquen diferents temes de rock i rap, però sobretot de jazz i de blues. Els casos estan molt ben escrits i narrativament la sèrie és més que acceptable. A més, tant l'ambientació com la factura tècnica són impecables. Especialment recomanable és l'episodi pilot, dirigit pel mestre de la televisió
Deran Sarafian, realitzador entre d'altres de sèries com
Perdidos, House, Sin Rastro o
CSI. A més, a
Katrina Ville es nota la implicació de la ciutat i de la policia de Nova Orleans, que tot i l'estil realista de la sèrie apareixen com els veritables herois després de l'huracà i les inundacions del Katrina.