L'altre dia us comentàvem una de les últimes estrenes del canal Paramount Comedy, la sèrie Sarah Silverman, i avui toca repassar una altra novetat, Reglas de compromiso. Així, si la comèdia de l'actriu i humorista Sarah Silverman ha estat una sorpresa molt agradable, ja podem dir que Reglas de compromiso ha estat una decepció, que certifica la crisi general que pateix la sitcom nord-americana. De les últimes comèdies, només salvaríem Me llamo Earl, The Office, Rockefeller Plaza, Dos hombres y medio i Big Bang, així com la citada Sarah Silverman, per no parlar de sèries d'animació com els eterns The Simpsons i Padre de familia, o de sèries juvenils com El show de Andy Milonakis. En canvi, Joey, l'spin-off de Friends, va ser un gran fracàs, i aquesta Reglas de compromiso no només ens recorda molt Hasta que la muerte nos separe (vista recentment a Canal+), sinó que també ens fa pensar en productes hispànics com Escenas de matrimonio. La idea de la sèrie és reflectir les diferents etapes per les que passa una parella home-dona, a través d'una parella que s'acaba de prometre, d'un matrimoni que fa anys que estan casats, i d'un solter molt promiscu. Tot i que aquest argument ple de tòpics, Reglas de compromiso va ser una de les sèries que van consolidar-se durant el 2008, tot acumulant una audiència de més 12 milions d'espectadors, i la cadena CBS ja ha confirmat que la renovarà per a una tercera temporada. El més interessant són les històries de la parella jove (el noi és l'actor Oliver Hadson, de la sèrie Dawson Crece), així com les aventures del solter Russell (Megyn Price, de la sèrie Dame un respiro). Però vistos els tres primers episodis, les situacions són tan costumistes que tens la sensació que ja has vist Reglas de compromiso en una altra vida. Per no parlar del títol (Rules of engagement), que tant en espanyol com en anglès manlleva el títol d'una pel·lícula de William Friedkin de l'any 2000, amb Samuel L. Jackson i Tommy Lee Jones, que tractant-se d'una cinta bèl·lica tenia un argument molt diferent.
