Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reality show. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reality show. Mostrar tots els missatges

23 d’ag. 2011

La cadena catòlica 13tv ha programat aquest dimarts a la nit (22.30 hores) la pel·lícula 'Perseguido', una distopia futurista protagonitzada per Arnold Schwarzenegger el 1987, el mateix any que va interpretar 'Depredador'. L'actor hipermusculat ja era una estrella gràcies sobretot als seus papers a 'Conan el Bárbaro' (1982) i 'Conan el Destructor' i 'The Terminator' (1984), però encara faltaven tres anys perquè interpretés el Douglas Quaid/Hauser de 'Desafío total', una pel·lícula que inevitablement recorda 'Perseguido'. El film dirigit per Paul Michael Glaser ens avança fins al 2019 (curiosament, el mateix any que el 'Blade Runner' de Ridley Scott), quan els Estats Units tenen el primer govern totalitari de la seua història (sic!). Els dissidents són internats en camps de treball, però Ben Richards no està d'acord amb la seua sort i decideix fugir. Així, la seua única sortida és participar en un concurs televisiu -es podria dir que la pel·lícula avança els reality shows- en què els participants eliminats són directament ajusticiats davant de les càmeres. 'Perseguido' està basada en un relat d'Stephen King, 'The Running Man', tot i que el mestre del terror va publicat-lo sota un dels seus pseudònims, Richard Bachman. La pel·lícula està plantejada com un film d'acció i aventures, però alhora també convida a fer una reflexió sobre els mitjans de comunicació i la seua relació amb el poder polític, sobretot ara que han passat gairebé 25 anys i podem comprovar cap a on ha anat la televisió i quin tipus de programes d'entreteniment tenim.


'Perseguido', a 13tv

13 de jul. 2011


He de confessar que ja enyorava, els dimecres a la nit, la meua dosi setmanal de 'Alaska & Mario', el docu-reality de la cadena MTV España. Ha estat un dels programes més divertits de la temporada passada en la televisió en obert, i després del capítol final, amb el casament entre Alaska i el seu company Mario Vaquerizo, ja necessitàvem una segona temporada. Per sort, aquest dimecres, a partir de les 21.30 hores, MTV ens ofereix un especial titulat 'Un millón de amigos', amb imatges encara inèdites del reality. Com el mateix títol deixa entreveure, Alaska i Mario tornaran a la pantalla de l'MTV acompanyats pels seus amics, gent com Topacio, Carmen Lomana, América (la mare d'Olvido Gara Alaska) o Nancy Travesti, per mi el personatge secundari més interessant de la docu-sèrie. De fet, penso que Nancy Travesti es mereix més que ningú un possible spin-off de 'Alaska & Mario'.




'Alaska & Mario' tornen a MTV per una nit

21 de febr. 2011


A can Telecinco fa dies deuen haver un munt d'executius munyint-se el cervell, per esbrinar les causes del fracàs de la vuitena edició d'"Operación Triunfo", un dels formats més exitosos de l'última dècada a la televisió espanyola. Finalment, va guanyar Nahuel, un dels favorits des del principi, però la seua victòria té un èxit relatiu, tenint en compte que ha estat després de només cinc gales i d'una final precipitada, a causa de la cancel·lació cantada (i mai més ben dit) del programa. No vaig veure la gala final. De fet, d'aquesta edició només vaig veure una estona del programa inaugural, i ja en vaig tenir prou per concloure que es tractava del pitjor "Operación Triunfo" de la història. I no només per la presentadora: Pilar Rubio no és Javier Vázquez, però tampoc ho feia tan malament, i crec que ha estat una víctima més d'un format que Telecinco ha adulterat completament.



L'"Operación Triunfo" ja no era el mateix programa que Endemol va començar a produir per a TVE ara fa 10 anys. Després de dues primeres edicions amb un èxit brutal, "Operación Triunfo" ja semblava esgotat en la tercera edició (algú se'n recorda de Vicente Seguí, l'últim guanyador del programa a TVE?), però Telecinco va aconseguir reflotar el format en la quarta edició, la que va guanyar Sergio Rivero. Després, la cadena privada només ha mantingut un cert èxit del programa gràcies a les intervencions del publicista Risto Mejide com a jurat, i quan aquest va deixar "Operación Triunfo" es va acabar el bròquil. Els càstings de cantants-concursants han estat cada vegada pitjors, i el programa s'ha assemblat cada cop més a "Gran Hermano". De fet, aquesta edició ha coincidit en antena amb "Gran Hermano", i ha estat una errada que Telecinco mantingués simultàniament dos realitys tan semblants. Tampoc ha ajudat que la cadena programés les gales els diumenges a la nit, competint pel mateix públic adolescent amb la sèrie "Los Protegidos" d'Antena 3, i també perdent espectadors amb les pel·lícules sense publicitat de La 1 de TVE. Durant aquestes setmanes, he pensat que "Operación Triunfo" hauria d'haver acabat a Cuatro, després de la fusió de Telecinco amb l'excanal de Prisa. Per exemple, el nou programa "Hijos de papá" va aconseguir divendres una quota de pantalla del 13,5% en la seua presentació, mentre que tota una gala final d"Operación Triunfo" va tenir ahir un trist 14,7%, el mateix resultat (rècord) que va tenir "Hermano mayor" a Cuatro, també el divendres.

Imatge: Vaya Tele!

'Operación Triunfo', un final cantat

4 de des. 2009


El coach-show més conegut és Supernanny, un programa original del Channel 4 britànic i adaptat amb èxit a molts països, que ensenya els pares com educar els fills. La televisió ens entreté però també ens ensenya a tenir una vida més fàcil i feliç. És l'adaptació dels llibres d'ajuda a la petita pantalla. Ara arriba al nostre país, de la mà del canal de pagament Decasa, el programa Sex Inspectors, també del Channel 4, un coach-show en què els experts Tracey Cox i Michael Alvear observen les parelles en la seua intimitat, i els donen pautes de conducta per estimular i millorar les seues relacions sexuals. En cada capítol, els inspectors sexuals segueixen de prop el comportament de les parelles, gràcies a la col·locació de càmeres estratègicament situades. Així, els experts saben amb quina freqüència tenen relacions, les posicions que prefereixen al llit, el tipus de sexe que els agrada i els problemes als que han d'enfrontar-se. Per tant, amb la informació obtinguda d'aquestes imatges i les entrevistes personals als afectats, els experts els poden aconsellar millor perquè el sexe torne a ser un plaer per als dos. Per exemple, en el primer episodi, els dos inspectors sexuals hauran d'assessorar una parella, perquè la noia puga assolir l'orgasme. El canal Decasa estrenàra Sex Inspectors aquest divendres a les 22.00 hores. Ara només caldrà veure quant trigarà alguna cadena espanyola a adaptar aquest format tan interessant.

'Sex Inspectors', arriben els supernannys de les relacions de parella

28 de set. 2009


Ja fa tems que tinc clar que la televisió actual pertany als publicistes, més que als programadors o als creadors de continguts. Per això no m'estranya gens l'intrussisme professional de Risto Mejide al G-20 de Telecinco, ni l'aventura que Lluís Bassat comença aquesta nit (22.30 hores) a La Sexta amb la versió espanyola d'El aprendiz, el programa que va popularitzar el multimilionari Donald Trump als Estats Units. En aquest nou reallity, Bassat haurà de seleccionar el millor empresari d'entre 16 candidats, després d'haver fet una primera tria entre 50 aspirants, que van arribar a l'entrevista final tot sobresortint enmig de 2.300 currículums. En aquest sentit, el que més m'interessa del xou és veure com els concursants (perquè no hem de perdre de vista que això no deixa de ser un concurs) vendran les seues idees a un dels millors publicistes del país. Però també apunto que haurem d'estar al cas de quins trucs utilitzen a El aprendiz per vendre's en producte, tenint en compte que La Sexta és una cadena on s'abusa sovint dels guions. Més enllà d'això, El aprendiz original no em va agradar gaire quan a casa nostra el  vam poder veure pel canal temàtic People+Arts. Espero que la versió de La Sexta puga millorar l'original. A més, Lluís Bassat és molt millor comunicador que Donald Trump...

Lluís Bassat busca un aprenent d'empresari a La Sexta

10 de febr. 2009

El problema és que ja no ens sorprèn res. Estem tan immunitzats de veure la televisió, que nos ens ha escandalitzat gens que Antena 3 hagués seleccionat un parricida per al seu nou concurs de telerrealitat, La vuelta al mundo en directo. El seu presentador, Óscar Martínez, ja va anunciar la setmana passada que l'estrena del programa tindria un gir imprevist, que canviaria La vuelta al mundo en directo des del començament. Així, tot i que no va quedar prou clar en antena, després va saber-se que el concursant Cyril Jaquet, de 29 anys, havia matat els seus pares amb una arma de foc quan només en tenia 15, perquè el renyien i de vegades li pegaven. Com que Jaquet era menor de 16 anys, la justícia no va aplicar-li el Codi Penal i només va passar dos anys en un centre de menors. Una vegada refeta la seua vida, Jaquet i la seua companya, Paola Alberdi, van decidir participar en un concurs d'Antena 3, en què 15 parelles recorreran 12 països.
Segons la cadena, el seu reality itinerant va fer un càsting a 15.000 parelles. I d'aquestes 15.000 parelles, Antena 3 ha anat a topar amb una formada per un parricida confès. Ja és mala sort! O no... La cadena assegura que va conèixer els antecedents penals del concursant només 48 hores abans de l'estrena, i farem un esforç per creure-la; però després potser caldrà preguntar si calia aprofitar aquesta situació en la primera nit del concurs. L'estratègia per aconseguir audiència és lícita, però la manera com Antena 3 està aprofitant els fets només fa que confirmar-nos la seua intencionalitat sensacionalista. El web de la cadena està ple de referències a la polèmica pel concursant parricida, i altres programes d'Antena 3 com Tal cual lo contamos també estan explotant el filó. De fet, van entrevistar la psicològa del concurs. Una psicòloga que no va poder avaluar-lo a fons durant el temps que va estar amb el concursant, però que va poder veure que Cyril Jaquet era un jove "segur de sí mateix i amb les idees molt clares", que sabia que el seu passat "terrible" podria tornar a la llum amb la seua participació al concurs. En aquest sentit, no sabem quin tipus de test psicològic van fer-li durant el càsting. Però no podrien haver-li preguntat, simplement, si tenia antecedents penals i per quin motiu?

Antena 3 i els límits de la telerealitat

22 de set. 2008

Telecinco ha demostrat que ja no li queda ni la més mínima vergonya, a l'hora de dissenyar els seus programes. Ahir va començar la desena edició del reality Gran Hermano, i aquest matí hem vist al web del canal que un dels aspirants a entrar dins de la casa és el showman Germán Ramírez. Aquest barceloní de 37 anys, que viu amb la seua mare i no para quiet ni un moment, és relacions públiques i presentador de televisió. Si un dels atractius de Gran Hermano, quan encara era un experiment sociològic, era posar dins d'una casa amb càmeres gent normal i corrent, que mai havia tingut cap experiència televisiva, què hi fa, el simpàtic Germán, dins d'aquest programa? És evident que la fórmula de Gran Hermano està totalment adulterada, ja que aquest noi, a qui recordem per haver presentat un dels call show de Canal Català, fa poques setmanes que també va participar al concurs de telerealitat Ven a cenar conmigo, que no és de Telecinco sinó de l'altra cadena privada, Antena 3. De fet, Germán Ramírez va ser el millor amfitrió de la setmana del 30 de juny al 4 de juliol, com es pot veure clicant aquí. Això és el que passa quan una mateixa productora, Zeppelin TV, s'encarrega de fer dos programes per a dues cadenes diferents. Si un concursant funciona bé en un programa, posem-lo també en un altre, encara que només siga per omplir i fer soroll, que l'audiència és tan ximple que no se'n recordarà... És aquest noi un concursant professional? Quan trigarà aquest admirador confès de Jim Carrey a tenir el seu propi programa d'abast estatal, en alguna de les dues televisions privades?

'Gran Hermano 10' ens fa la primera trampa

11 d’ag. 2008

El diari Avui publica avui una entrevista a la periodista Sandra Barneda, la presentadora de Vacances pagades, que és la nova aposta de TV3 per a les tardes de l'estiu. Vaig coincidir amb Barneda a la facultat de Periodisme i només puc dir que ja en aquella època demostrava que tenia moltes aptituds per a la televisió, a l'igual que una altra companya de la nostra promoció, Núria Solé, la primera cara del canal 3/24 i actual conductora del Telenotícies. Si no recordo malament, Barneda va començar a l'Informatiu de TVE a Catalunya i poc després va fitxar pel reality El bus, la fallida rèplica d'Antena 3 al Gran Hermano de Telecinco. Després, la vam veure per Telemadrid, d'on avui diu que va marxar per ètica professional i per incompatibilitats laborals. Des d'aquest estiu treballa a TV3 i la veritat és que Barneda pot caure millor i pitjor, però la sensació és que Televisió de Catalunya hauria de donar-li una oportunitat en un altre format més informatiu, més seriós... En un programeta d'estiu, Barneda està clarament desaprofitada. A Telemadrid va presentar Diario de la noche, i ara que TV3 s'ha quedat sense La nit al dia, no estaria gens malament que la directora Mònica Terribas apostés per Barneda per presentar algun tipus d'informatiu nocturn. Això sí, no puc estar-me de manifestar una discrepància amb ella. Afirma Barneda, a l'entrevista de l'Avui, que la política s'està menjant la televisió; però la nostra impressió és que és la televisió, qui s'està menjant la veritable política.

La televisió s'està menjant la política

10 de jul. 2008

La importació dels karaokes a Occident i el posterior èxit de programes com Operación Triunfo ens va servir per demostrar que qualsevol amb un micròfon ja es pensa que sap cantar. Després, el llançament de videojocs com SingStar ha fet arribar les cançons amb subtítols a les sales d'estar de les cases, i s'han convertit en un entreteniment perfecte per compartir amb els amics. De fet, aquí a la fotografia ens podeu veure a mi mateix amb el meu amic Carlos López, fent un duet-duel mític al SingStar. Ara TVE ha anunciat que busca concursants per a una versió televisiva del videojoc, que es dirà Canta SingStar. En principi, el programa s'emetrà durant l'estiu i estarà presentat pel conegut Carlos Sobera. A més, TVE ha creat un web específic de Canta SignStar amb les diferents cançons, en què la gent pot gravar-se i enviar els temes als seus amics, perquè els voten i tinguen més opcions de participar al concurs. De moment, el rànquing està encapçalat per una tal Zozy, que participa amb la seua interpretació de Carolina, de MClan. La segueix molt de prop Jeb76, amb una versió de La Flaca de Jarabe de Palo. Més o menys esgotats el filó d'Operación Triunfo, que cada vegada s'assembla més a Gran Hermano, sortiran els cantants del futur gràcies a un videojoc i a un càsting fet per internet?

SingStar, de videojoc a programa de TVE

27 de març 2008

Si he de dir la veritat, només conec o recordo els concursants de les dues primeres edicions del programa Operación Triunfo. Amb tot, l'última vegada que he seguit el concurs amb més o menys regularitat és quan participava el tortosí d'adopció Víctor Estévez (a la foto), que penso que va fer un bon paper. Però cal reconèixer que el programa dirigit per La Trinca (Gestmusic SA) ha marcat un abans i un després en la televisió, i sobretot en els formats dels concursos i reallity shows.
D'aquí a uns dies començarà la sisena edició del concurs més popular de la televisió a Espanya, i Operación Triunfo tornarà a comptar amb una versió 24 hores, ja que es tornarà a posar en marxa el seu canal temàtic, que estarà disponible a les plataformes de televisió de pagament més importants de l'Estat. També a Digital+, que en les últimes edicions s'havia quedat sense el Canal Operación Triunfo. Així, tant la plataforma de Sogecable com Imagenio i Ono inclouran el canal d'OT als seus dials a partir de l'1 d'abril, amb els millors moments dels càstings fins que comencin les emissions regulars del programa, que serà el 8 d'abril.
Fins ara, al dial de Digital+ es pot veure el canal 24 hores del concurs Fama ¡a bailar!, que està a punt d'acabar. El reallity sobre el món del ball, produït per Zeppelin TV, li ha donat uns bons resultats a Sogecable, ja que Fama s'ha convertit en un fenomen televisiu que cada dia segueixen més d'1,5 milions de persones (13% de share) a la sobretaula. A més, és un dels programes més vistos pels joves en el complicat daytime (35% de l'audiència). De fet, ja s'està preparant una versió infantil, Fama School, que només inclourà la part d'acadèmia i no el tancament a la casa, ja que es tracta d'un programa amb xiquets. De fet, les instal·lacions s'aprofitaran per al nou Supermodelo mixte que estan enllestint a Cuatro, és a dir, amb homes i dones aspirants a model. Per tant, encara no se sap si el Canal OT entrarà a Digital+ ocupant el lloc del canal de Fama ¡a bailar! o si la plataforma de Sogecable emetrà simultàniament les 24 hores de dos reallitys: Operación Triunfo més el nou Supermodelo. De moment, l'única pista és que, segons Mundoplus.tv, el Canal Operación Triunfo ocuparà el dial 18, mentre que Fama 24H està ocupant ara el 19. Potser l'avançament del dial respon al fet que per l'abril també s'espera la incorporació de dos canals més a Digital+, el nou Amimax i SET en Veo, que en algun lloc hauran d'anar. En qualsevol cas, el retorn del Canal Operación Triunfo a Digital+ també confirma la millora de les relacions entre Sogecable i Telecinco, ara que tenen amb La Sexta un nou enemic comú per la guerra del futbol. Voldrà dir això que Telecinco podria tornar també al dial de Digital+?

'Operación Triunfo', 24 hores a partir de l'1 d'abril

19 de març 2008

Ahir a la nit vaig veure la pel·lícula American Dreamz (Salto a la fama), que Canal+ va estrenar just després de l'episodi de la sèrie Ladrón. Inicialment, el que més em va atraure d'aquesta comèdia dirigida per Paul Weitz (In Good Company, American Pie) és que American Dreamz està concebuda com una crítica al món de la televisió i als reality shows basats en el descobriment de nous talents de la cançó, a l'estil d'American Idol, que és l'Operación Triunfo nord-americà. A més, entre el repartiment hi figuren actors de la solvència de Hugh Grant, Dennis Quaid i Willem Dafoe. La veritat és que la pel·lícula em va sorprendre molt positivament, ja que és una comèdia pausada, àcida i intel·ligent sobre l'espectacularització de l'entreteniment televisiu, però també sobre la manipulació de l'opinió pública, i per tant una crítica feroç a la política exterior dels Estats Units. Els finalistes són una noia de classe mitjana-baixa (Mandy Moore) que vol utilitzar el seu promès (ferit de guerra a l'Iraq) per guanyar el concurs; un jueu ortodox i un terrorista iraquí que forma part d'una cèl·lula adormida, però que és un gran amant dels musicals nord-americans. A més, Dennis Quaid interpreta un president dels Estats Units, exalcohòlic i curt de gambals, que recorda moltíssim George W. Bush, ja que també és fill d'un expresident i es deixa manipular per la seua dona i pel seu conseller (Willem Dafoe), caracteritzat com si fos Dick Cheney. Per rentar-li la imatge pública, faran que el president siga el jurat exclusiu de la final d'American Dreamz, situació que els terroristes voldran aprofitar per atemptar contra la vida del "cap de la serp". De veritat que American Dreamz és una comèdia gens frívola, que us farà reflexionar sobre el món de la televisió, la política nord-americana i la guerra de l'Iraq, ara que es compleixen cinc anys de la invasió per part de les tropes aliades.

'American Dreamz', una sàtira sorprenent sobre la televisió i la política nord-americana

6 de març 2008

Una de les noves sèries nord-americanes que tinc més ganes de veure és New Amsterdam. Produïda pel director Lasse Hallström, la sèrie va estrenar-se dimarts a la cadena Fox, uns mesos després del previst, ja que New Amsterdam també va ser una de les afectades per la vaga de guionistes. La sèrie comença l'any 1642, època en què l'actual Nova York era la colònia holandesa de New Amsterdam. En aquest context històric, el soldat John Amsterdam, interpretat per l'actor noruec Nikolaj Coster-Waldau salva una indígena que estava a punt de ser assassinada pel seu company, que finalment el fereix a ell. Però la noia fa un encanteri que li salva la vida, i que li concedeix la immortalitat, fins que Amsterdam conegui què és el veritable amor. Tot seguit, la sèrie se situa al present, en què el protagonista, després de gairebé 400 anys, ha tingut més de 600 dones i ara treballa com a detectiu del departament d'homicidis de Nova York.
New Amsterdam
va aconseguir una més que acceptable audiència de 13,5 milions d'espectadors i el 12% de quota, aconseguint retenir una bona part dels 28 milions del reallity American Idol. De fet, la sèrie va quedar molt per davant del seu principal competidor al prime time, la novena edició de Big Brother a la cadena CBS, que va registrar 6,6 milions d'espectadors i una quota del 7%. Una xifra, aquesta última, molt semblant a l'aconseguida just després per la segona temporada de Jericho (5,8 milions d'espectadors i 7% de quota), que fa suposar que la CBS s'estigui plantejant la seua cancel·lació, després que els fans aconseguissin salvar la sèrie l'any passat. De totes maneres, tot i l'èxit en l'estrena de New Amsterdam, la nova sèrie de la Fox no ha pogut evitar algunes crítiques. La principal, l'accent de l'actor protagonista, cosa que nosaltres no notarem si la sèrie ens arribada doblada. I la més important, que l'argument recorda un llibre de Pete Hamill, titulat Forever, en què un home de Nova York també es guanya la immortalitat, amb la condició que mai abandoni la illa de Manhattan. Teniu més informació d'això al portal Pizquita. Per tant, si la sèrie continua tenint èxit, és més que possible que ens trobem amb una possible demanda per plagi.
Tot seguit, teniu una preview extreta del canal de Fox a You Tube...

Bon començament de 'New Amsterdam'

5 de des. 2007

Avui m'he indignat quan he llegit un reportatge a la secció de comunicació del diari Público. Es titula Ven a mi programa a mostrar tus miserias, i la conclusió de l'article és que els talk-shows són un format universal, amb molta audiència però sense escrúpols. Evidentment, la intenció de l'article és continuar amb la polèmica pel cas de la jove assassinada per la seua parella, després d'haver aparegut al programa El diario de Patricia, a la cadena privada Antena 3. Personalment, sóc contrari a aquest tipus de programes, sobretot si les cadenes els emeten en horari infantil i juvenil, però penso que s'estan fent moltes afirmacions carregades d'hipocresia, ja que aquí no se'n salva ningú, ni tan sols els canals públics. De fet, a Público haurien de saber que també a La Sexta (cadena participada per Mediapro, un dels grups que també formen part de l'empresa editoria d'aquest diari) també tenen programes que s'aprofiten de les misèries humanes. És el cas de Juicio de parejas, un talk show presentat per Yolanda Vázquez, basat en els problemes de les relacions de parella, i que adopta la fórmula d'un judici simulat. El format em sembla una frivolització de la justícia, ja que el programa també converteix el públic en un tribunal popular. De moment, Juicio de parejas (que com a mínim ara s'emet pel canal Hogar 10, el segon canal TDT de La Sexta) no s'ha vist implicat en cap polèmica tan greu, però precisament el format del programa podria fer que s'emboliqués molt la troca. La gent ha de tenir clar que els problemes, si de veritat són greus, es resolen als jutjats, i no en un plató de televisió.

La Sexta també té programes de misèries humanes

28 de nov. 2007

La cadena privada Cuatro ha preparat un cicle cinematogràfic per al mes de desembre, amb l'objectiu d'endinsar-se en el món inquietant del director M. Night Shyamalan. Després d'acabar el show de telerealitat Supermodelo 2007, la cadena de Sogecable té previst emetre els dilluns alguna de les últimes pel·lícules del director indi, com Señales, El Bosque i El protegido, la millor pel·lícula sobre el món dels còmics. Cadascuna de les pel·lícules desenvolupen alguns dels temes favorits de Shyamalan, com la fascinació i la por per la realitat desconeguda, l'existència d'un ordre superior i la quotidianitat alterada pels fets extraordinaris. Crec que Shyamalan és un director que encara caldria reivindicar més, tot i que les seues últimes pel·lícules no hagin tingut el mateix èxit comercial que El sexto sentido, amb les que inevitablement s'ha acabat comparant altres produccions com El Bosque o Señales, però sobretot El protegido. El cicle de Cuatro és una bona oportunitat per entendre i veure amb una certa coherència la seua filmografia. El repàs a les pel·lícules de Shyamalan comença dilluns que ve, 3 de desembre, amb el passi de Señales, protagonitzada per Mel Gibson i Joaquin Phoenix.

Cicle del director M.Night Shyamalan a Cuatro

20 de nov. 2007

Al gener, la versió italiana del docu reality El coro de la cárcel, que TVE va estrenar al juny del 2006, començarà a enregistrar-se per encàrrec de la cadena MTV Itàlia. En aquesta ocasió, l'escenari elegit és la presó de Rebibbia, situada a Roma, que amb els seus 2.500 reclusos és una de les presons més massifiacades i conegudes d'Itàlia. Així, dotze presos treballaran durant dotze mesos al costat d'un professor de música, però no per cantar en una coral, sinó per formar una banda de rock. En aquest sentit, la substitució de la coral per una banda de rock no serà l'únic canvi que es farà la versió italiana, que es començaria a emetre al març del 2008. En l'actualitat, aquest format espanyol també s'està emetent a Noruega, amb el títol Fengelskoret, una versió produïda per Nordisk Films per al canal TVNorge. A més, és molt possible que el programa també tinga una versió pròpia a Turquia, França, Dinamarca, Holanda, Suècia, Austràlia i Nova Zelanda, mentre TVE ja ha anunciat que El coro de la cárcel tindrà una segona temporada, cosa que personalment no veig necessària. La idea de fer una coral amb presos era bona, però no sé de què serveix (televisivament parlant) fer una segona coral, o un orfeó sencer. Hauria trobat més interessant provocar l'evolució natural del format, i fer un El coro de la cárcel VIP, amb famosos que actualment són entre reixes o ja han sortit de la presó, com Farruquito, La Pantoja, el Dioni, Julián Muñoz, Luís Roldán, Mario Conde...

'El coro de la cárcel' tindrà una versió a l'MTV d'Itàlia

13 d’oct. 2007

Avui diferents mitjans de comunicació, tant convencionals com electrònics, parlen del grup de rock Band from TV, que l'actor Hugh Laurie ha impulsat amb fins benèfics. Així, el protragonista de la sèrie House ha dedicit formar una banda amb altres actors de sèries nord-americanes com Mujeres desesperadas o Héroes, utilitzant la plataforma d'internet MySpace per promocionar-se i aconseguir fons, que seran donats a diferents causes humanitàries a través d'una fundació, Band From Tv Global Charity Trust. El grup està format pel doctor House als teclats (potser el més normal és que toqués el saxo, no?), Mike Delfino de Mujeres desesperadas a la guitarra (James Denton), i el policia d'Héroes a la bateria (Greg Gunberg, també conegut per la seua participació en sèries com Felicity, Alias o per haver interpretat el pilot de l'avió a Perdidos). El cantant és Bob Guiney, una celebritat als Estats Units perquè va participar al reality The Bachelor. A més, també hi ha Bonnie Somervile, que va sortir a Friends i a la nova sèrie Kitchen Mafia, de la cadena Fox.
La pàgina de Band from TV a My Space és http://www.myspace.com/bandfromtv, i ja ha rebut més de 115.000 visites. Al My Space de Band from TV, els fans poden comprar articles i objectes de merchandising, així com descarregar-se les cançons i apuntar-se al club d'amics del grup, que cobra 180.000 euros per concert. Pel que he llegit, en realitat la idea no va ser de House sinó de Gunberg, després d'haver tocat en un concert de blues i comprovar que la cosa tenia molta acceptació. Més endavant, va conèixer Laurie durant l'enregistrament d'un capítol, i House va decidir unir-se al grup. A la gala dels premis Emmy, Band fron TV va tocar també amb Teri Hatcher (Mujeres desesperadas), Hayden Panettiere (Héroes) y Jesse Spencer (House). En aquest enllaç teniu un vídeo amb una notícia de la televisió en què podreu veure Band from TV en els assajos, i tot seguit un vídeo històric amb Laurie, molt abans de ser el doctor House, interpretant la cançó I'm in love with Steffie Graf...


Via Vertele

'House' crea una banda de rock amb actors de 'Héroes' i 'Mujeres desesperadas'

25 de set. 2007

Canal Sur, la televisió autonòmica d'Andalusia, va estrenar diumenge a la nit el seu primer docu-reality, titulat El Cortijo de 1907. La idea del format és una barreja de Simple Life, el reality protagonitzat per Paris Hilton i Nicole Richie, i una espècie de Gran Hermano o Supervivientes, ja que dues famílies han d'anar-se'n a viure a un cortijo i fer-ho com ho feien els nostres avantpassats, ara fa 100 anys. El programa, del qual vaig poder veure un fragment a través del canal per satèl·lit Andalucía Televisión, està presentat per Rocío Madrid i per Rafael Cremades, una cara habitual de Canal Sur. Pel que he vist, El Cortijo de 1907 va tenir una bona estrena, amb més de 530.000 espectadors i un 19,8% de quota de pantalla. Potser perquè era el primer programa, no es va veure gran cosa del cortijo i la majoria del temps estaven al plató, fent un tipus de televisió que més semblava un talk show de mitja tarda que un programa de telerealitat documental. Cosa que em va fer gràcia, ja que just després vaig fer un zàpping i vaig veure una promoció en què Televisió de Catalunya també anunciava la propera estrena de La Masia de 1907, amb un enfocament totalment diferent. Com a mínim a l'anunci, el programa se'ns presenta com una docu-sèrie amb un to molt semblant a les que ja ens ha acostumat TV3, a l'estil de Sense tele o Veterinaris. Amb això no vull dir que l'adaptació del format per Televisió de Catalunya siga millor o pitjor que la de Canal Sur, sinó que cada televisió sap quin tipus de programa s'ajusta millor als gustos dels seus espectadors.

TV3 i Canal Sur adapten un mateix format: la masia i el cortijo de 1907

19 de juny 2007

Antena 3 va estrenar l'altre dia la sèrie Boston Legal, i seguint el seu acord de col·laboració amb Fox també té previst emetre aquest estiu en obert el popular reality show Simple Life, protagonitzat per la polèmica Paris Hilton i la seua amiga Nicole Richie. Aquesta pobra noia multimilionària, que actualment compleix condemna en una presó per conduir borratxa, va batre rècord d'audiència als Estats Units amb un reality que ens explica les seues aventures en una granja. El canal de pagament Fox va estrenar-lo al nostre país dissabte passat a la nit, dintre de la nova franja de programació FX, i vaig tenir l'oportunitat de veure el primer episodi. Tot i així, Antena 3 no sap si emetrà el programa de forma independent, respectant el seu format original, o bé com a bloc dintre d'algun dels seus magazins de premsa rosa. Personalment, el primer programa em va agradar força, i no m'importa dir que vaig riure molt amb les cares que posaven Hilton i Richie quan havien de desplomar un parell de pollastres morts, o quan va aparèixer un escarabat a l'habitació de la granja en què dormien... Lamentablement, hem associat reality show a televisió dolenta, quan el reality no és més que un gènere que, com tots els altres, les cadenes i les productores poden fer bé o malament.

Antena 3 emetrà 'Simple Life', el reality de Paris Hilton i Nicole Richie

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com