Només un vídeo de Paul McCartney pot aconseguir que tantes estrelles s'ajuntin en una mateixa habitació. Hem llegit aquesta frase i no podem estar-hi més d'acord, després de veure la versió final del videoclip del tema 'Queenie Eye', que l'exmembre de The Beatles ha començat a difondre a les xarxes d'internet fa menys d'una setmana. En el vídeo, enregistrat a l'estudio 2 dels Abbey Road Studios ha aconseguit aplegar gent com Johnny Depp, Meryl Streep, Sean Penn, Jeremy Irons, Kate Moss, Jude Law o Tamara Rojo.
'Queenie Eye' és el segon single del darrer disc de Paul McCartney, titulat 'New'. Tot un vídeo viral, ideal per fer-lo córrer per internet, on també es pot veure un 'making of' per saber com es va fer el videoclip dirigit per Simon Aboud. Per cert, 'Queenie Eye' és un tema basat en una cançó infantil que McCartney recorda de la seua infantesa a Liverpool: "Queenie eye, queen eye, who’s got the ball? It isn’t in my pocket. O-U-T spells OUT!".
Res de cançons ensucrades sobre l'esperit nadalenc, la importància de la solidaritat o el valor de l'amistat. Enguany, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han apostat per una nadala absolutament gamberra, titulada El caganer, que ha escrit l'Albert Pla, i que el cantautor interpreta al costat d'altres noms del rock i del pop en català: Gerard Quintana, Quimi Portet, el grup Manel i Joan Miquel Oliver. En aquesta banda tan peculiar també hi apareixen Estopa, amb motiu d'una de les poques col·laboracions que els germans Muñoz han fet en català. El vídeo d'El caganer, que ja es troba disponible al canal de TV3 a You Tube, té un estil amateur i un aire de cançó improvisada durant la sobretaula d'un dia de costellada en una casa rual. Una imatge certament allunyada del posat modernet, net i polit al què ens té acostumats Televisió de Catalunya. A més, també han posat en marxa unweb especial sobre la nadala, que òbviament la gent es podrà descarregar amb el telèfon mòbil.
La cadena de pagament 40TV recorda aquest cap de setmana el cantant Willy Deville, que va morir fa pocs dies a causa d'un càncer, amb la reemissió del concert que l'intèrpret de Demasiado corazón va oferir a Espanya l'any 1994, quan es troba al punt més àlgid de la seua carrera. 40TV emetrà el concert de Willy Deville el diumenge, 16 d'agost, a partir de les 22.30 hores. Es tracta d'un concert espectacular, que el cantant va enregistrar a la sala Aqualand de Madrid, i en què Deville va repassar tots els seus èxits, acompanyat d'una sensacional banda de músics de blues, jazz i R&B. El músic nord-americà, que va morir el 6 d'agost, va ser un artista maleït durant tota la seua carrera, però va tenir un gran èxit internacional gràcies a la cançó Demasiado corazón cap a l'any 1994, tot i que el seu debut a la música va ser a mitjans dels anys setanta, al davant de la banda de punk-rock Mink De Ville. En aquest sentit, a la dècada dels noranta va reaparèixer amb una imatge i un estil de dandi romàntic de Nova Orleans, i va dirigir la seua música cap als sons de la frontera amb Mèxic. En aquest sentit, més que Demasiado Corazón, el tema de Willy Deville que més ens agrada és Hey Joe, que també havia cantat Jimi Hendrix vint anys abans. Aquí el podeu veure en un show de la cadena alemanya RTL...
Ahir us parlàvem del retorn dels personatges i de les històries de Barrio Sésamo a TVE, i just avui hem vist aquest videoclipdel grup Weezer a la cadena musical MTV Two, en què la banda nord-americana liderada per Rivers Cuomo va compartir pantalla amb The Muppets, aquí coneguts com Los Teleñecos. Es tracta del tema Keep Fishin', que Weezer va incloure com a segon senzill al seu disc Maladroit (2002), el quart i més polèmic treball de la banda. El grup acabava d'incorporar el tercer baixista de la seua història, Scott Shriner, que va aportar més contundència al so de la formació. A més, a Maladroit el grup va assajar un mètode de gravació insòlit fins aquell moment, ja que cada dia ensenyava les maquetes als seus fans a través de la pàgin web. Així, tot i que el disc no va convèncer els nostàlgics del so original del grup, Weezer ens va deixar aquesta raresa per a la història del videoclip, dirigida per Marcos Siega. En un primer moment, el videoclip havia de ser dirigit per Kevin Smith, però sense comptar amb els Muppets. Per la seua banda, Siega té una llarga trajectòria com a director de sèries de televisió, amb participació en títols d'èxit com True Blood, Dexter, October Road, Life, Shark, Veronica Mars, The Nine o Caso abierto.
Aquests ninos costen uns 100 dòlars i representen l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poei la famosa Annabel Lee, protagonista de l'últim poema escrit l'any 1849 per l'autor d'El corb. No cal ser gaire expert en l'obra de Poe per adonar-se que Annabel Lee és un personatge inspirat en Virginia Clemm, la cosina estimada amb qui va casar-se quan ella només tenia 13 anys, i que va morir de tuberculosi amb només 24 anys. De fet, la mort de Clemm -només dos anys de la mort del poeta, en solitud i encara sota estranyes circumstàncies- va ser un cop molt fort per a Poe, que va quedar abatut i va esdevenir un alcohòlic. Per tant, els ninos poden ser una veritable delícia per als amants de l'obra de Poe, però també pels aficionats a les joguines gòtiques.
Avui, amb motiu del segon centenari del naixement de l'escriptor i atenent a la crida que hem fet a través del bloc Hespèria a la resta de la blocosfera catalana, recordem el poema Annabel Lee, que de fet va ser el nostre primer contacte amb l'obra de Poe, quan un servidor encara era molt petit. Va ser a través del mític espai de televisió La Bola de Cristal, que La 1 de TVE feia els dissabtes al matí, que vam veure el videoclip amb què el programa promocionava un grup encara emergent aleshores, Radio Futura. En aquella època, la indústria del videoclip encara no estava prou desenvolupada a Espanya per la crisi de les discogràfies estatals, i és gràcies a cançons de Radio Futura com La estatua del jardín botánico o la mateixa Anabel Lee que el videoclip assoleix la seua majoria d'edat a l'Estat. Per això, La Bola de Cristal va iniciar la producció de videoclips cap a la segona meitat del 1985, amb l'objectiu de promocionar els artistes locals, sobretot els de la coneguda Movida Madrileña. El videoclip de la cançó Annabel Lee va ser dirigit pel realitzador Manolo Soriano...
La força de les imatges, però sobretot la història de dos xiquets que s'estimaven sota la mirada envejosa dels àngels celestials, ens va captivar i ja no ens va abandonar mai més, potser perquè també ens va inocular el concepte que tenim d'amor romàntic. La cançó pertany al disc La canción de Juan Perro (1987), el tercer treball de Radio Futura, i la lletra és una traducció que el mateix Santiago Auserón va fer de l'últim poema conegut de Poe. És, possiblement, una de les millors cançons de Radio Futura, amb tocs de rock clàssic i arranjaments new wave, i també una de les millors traduccions que hi ha d'aquest poema immortal [clicant aquí podeu veure la lletra original i la traducció d'Auserón]. Així, vam fer-nos fans de Radio Futura per sempre, però també de l'obra de Poe. De la mateixa manera, també es molt recomanable la versió que va fer Enrique Bunbury per al disc de tribut Arde la calle (2004).
