5 d’oct. 2011

'Un día en las carreras', els germans Marx en plenitud

'Un día en las carreras' ('A day at the races', 1937, tràiler original) és la segona pel·lícula de Sam Wood amb els germans Marx. També és la segona de Groucho, Chico i Harpo per a la MGM, després de l'èxit de 'Una noche en la ópera' (1935). Wood era un dels grans artesans-directors comercials de Hollywood, molt conegut per la seua rigidesa, i sens dubte va saber canalitzar la bogeria creativa dels germans Marx posant-la al servei d'aquestes dues pel·lícules, que en realitat són també dos dels millors films de la trajectòria d'aquest grup de còmics. Respecte de 'Una noche en la ópera', repeteix el cantant Allan Jones en el paper que en les pel·lícules anteriors hauria fet el quart germà Marx, Gummo, i també la inefable i també inevitable Margaret Dumont. La gran novetat és l'aparició de Maureen O'Sullivan, qui ja era una estrella pel fet de ser la Jane de 'Tarzan', i que més endavant també seria coneguda per ser la mare de l'actriu Mia Farrow.

Els germans Marx van arribar a la MGM de la mà del productor Irving Thalberg, considerat el xiquet d’or de Hollywood, que va morir just enmig del rodatge d’aquesta pel·lícula. Fins a l’arribada dels germans Marx, la Metro estava especialitzada en drames, i el seu fitxatge va ser una aposta molt arriscada. Thalberg tenia molt bona relació amb els Marx, sobretot amb Groucho, i els donava molt màniga ampla. Però va posar al davant de les dues pel·lícules un director molt exigent i perfeccionista, Sam Wood. Per això són potser les seues dues pel·lícules més equilibrades, tot i que els números musicals són un pèl llargs. Però té dos dels números musicals més impressionants de la història del cine; sobretot, l’espectacular número de jazz i swing en què Harpo toca la flauta en una festa d’afroamericans, amb l’actuació estel·lar de la cantant Ivy Anderson, vocalista de l’orquestra del mític Duke Ellington.



A 'Un dia en las carreras', Maureen O'Sullivan interpreta la propietària d’un sanatori que travessa una delicada situació financera, i es veu obligada a dependre dels diners d’una pacient milionària (M. Dumont) si no vol cedir la clínica a un ambiciós home de negocis. El seu promès és un cantant en una sala de festes (Allan Jones), que compra un cavall de curses per intentar guanyar diners. Els germans Marx entren en acció, sobretot quan el doctor Hackenbush (Groucho), que és un veterinari, es fa passar per doctor per poder dirigir el sanatori i festejar amb la milionària Dumont.

Un equip de guionistes va treballar durant mesos en més d’una vintena versions de la història. Els germans Marx van estar provant els gags i fins i tot cronometrant els diàlegs durant tota una temporada teatral, fins polir i afinar els que finalment apareixerien a la pel·lícula. Així, són tan importants els acudits verbals, amb els diàlegs surrealistes de Groucho i els jocs de paraules de Chico, com els gags visuals. És la primera pel·lícula en què Harpo utilitza la mímica per explicar una cosa que ha passat, cosa que no va agrada els germans Marx, ja que per primera vegada s’entenia que Harpo no parlava perquè no podia, i no perquè no volgués, que era l’actitud gamberra que fins llavors sempre havia tingut. Hi ha moments absolutament delirants i surrealistes, com quan els germans Marx empaperen literalment una femme fatalle, o quan es renten les mans abans de començar un reconeixement a la pacient interpretada per M. Dumont. Una escena famosa? Segur que la més coneguda de la pel·lícula és la del gelat del tutti-fruti, quan Chico estafa Groucho a l’hipòdrom, venent-li informació secreta sobre els cavalls guanyadors en les carreres. Alguns han dit que està a l’altura de la famosa escena de “La parte contratante de la primera parte”, de 'Una noche en la ópera'. Però a mi la que més m’agrada és quan, durant la carrera final, trenquen un cartell de l’hipòdrom i fan que la gent que arriba en cotxe es cregue que la pista és el pàrquing, i tot s’omple de cotxes. Veure Chico i Groucho caminant i corrent entre els cotxes, i literalment per damunt dels cotxes, és genial. A més, és una escena que demostra que Sam Wood sabia perfectament com gravar una pel·lícula en exteriors i amb grans multituds.

About the Author

Gustau Moreno Pérez

Author & Editor

Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com