'El sargento York', un clàssic a reivindicar de Howard Hawks

Aquest cap de setmana hem vist la pel·lícula "El sargento York", que Howard Hawks va dirigir l'any 1941 amb Gary Cooper com a protagonista. Un film que comença com un western, que continua com un drama rural, i que acaba com un legat antibel·licista, tot i que justifica la participació dels Estats Units en la Gran Guerra. De fet, és el tipus de pel·lícula ambientada en la Primera Guerra Mundial amb què, abans de l'atac japonès a Pearl Harbour (en realitat, es va estrenar només dos mesos abans del bombardeig), Hollywood mirava d'influir en l'opinió pública nord-americana, per donar suport a l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial. Les altres van ser les pel·lícules sobre el patiment de la població civil a França i Gran Bretanya (potser el cas més destacat en aquesta categoria siga "La señora Miniver", de William Wyler). "El sargento York" es considera sovint com un Howard Hawks menor, però és una mostra magistral del classicisme narratiu del cinema de Hollywood, amb un guió ben construït, perfectament estructurat i definit, i uns personatges per al record, en què sobresurten els interpretats per Gary Cooper i per Walter Brennan. També són molt remarcables les escenes bèl·liques i l'ambient de les trinxeres, que us recordaran Senderos de gloria, d'Stanley Kubrick.

És l'any 1916 i, en un poble de Tennessee, Alvin C. York (Gary Cooper) és un jove i humil granger que només té un defecte: li agrada massa l'alcohol i dedica bona part del seu temps lliure i els seus diners a beure amb els seus amics i a fer malifetes, sense cap respecte per res, ni tan sols per l'hora de la missa. Només l'amor per una noia (adorable Joan Leslie, que durant el rodatge només tenia 16 anys) fa que Alvin es decideixi a anar a poc a poc pel bon camí, i és en aquesta part de la història quan el protagonista redescobreix la religió, i l'espectador, que el personatge interpretat per Gary Cooper té una punteria excel·lent com a tirador. Fins ara, en aquesta vall aïllada de Tennesse, la guerra d'Europa semblava una cosa molt llunyana, però el president declara la guerra a Alemanya i un error de càlcul provoca que Alvin York siga cridat a files. A partir d'aquest moment, Alvin -que és contrari a matar per conviccions religioses, tot i que la pel·lícula desenvolupa poc la seua conversió a la fe- té un dilema moral. Haurà d'anar a la guerra com a caporal i ensenyar els seus companys a disparar per matar enemics, per protegir la llibertat al seu país i evitar la mort de més persones innocents.



Alguns rebutjaran el to excessivament patriòtic de la cinta de Hawks. Però cal entendre-la en el context de la Segona Guerra Mundial, amb el nazisme avançant per Europa i els japonesos pel Pacífic, i amb la societat nord-americana dividida sobre la intervenció en el conflicte. Siga com siga, el film està basat en la història real d'Alvin York, que va imposar Gary Cooper per al paper. Els altres candidats eren Ronald Reagan (sí, l'actor que més endavant seria president dels Estats Units) i James Stewart. En aquest sentit, el seu paper com a sergent York va representar el primer Oscar per a Gary Cooper, que no el tornaria a guanyar fins al 1952 amb "Sólo ante el peligro", de Fred Zinnemann, tot i que els anys següents també va estar nominat per "El orgullo de los yankis" (1942) i "Por quién doblan las campanas" (1943), totes dues de Sam Wood. La veritat és que Cooper fa una interpretació memorable, amb moments plens de dramatisme però també d'humor, de tendresa i de dignitat humana, que fan encara més notable la pel·lícula de Hawks. El director va estar nominat a l'Oscar com a millor director, però no el va guanyar (se'l va emportar John Ford per l'extraordinària "Qué verde era mi valle") i l'Acadèmia només el va reconèixer amb un Oscar honorífic a tota la seua carrera, el 1975. De fet, "El sargento York" només va aconseguir el premi al millor actor i al millor muntatge, de les onze nominacions que defensava. El 1941 va ser un any molt disputat, amb pel·lícules com les esmentades i amb "Citizen Kane", "Sospecha", "El difunto protesta" o "Dumbo".

Tot seguit, podeu veure un resum de la pel·lícula que hi ha a You Tube...