Josep Cuní, l'home de La Marató

Josep Cuní ha arribat un punt en què, o t'agrada molt, o no t'agrada gens. Per tant, puc dir obertament que sóc dels que podem confessar que ens agrada molt. Si puc, m'agrada veure una estona Els matins de TV3, sobretot el moment de la tertúlia d'actualitat. Avui, Cuní ha estat notícia al seu propi programa, ja que ahir va conduir La Marató de TV3 durant unes 15 hores en antena, tot arribant a recaptat més de 5,5 milions d'euros. Al llarg del diumenge, el programa conduït per Cuní va combinar els reportatges divulgatius, per donar a conèixer les malalties minoritàries, els treballs sobre la investigació biomèdica de les quals es destinaran els diners recaptats, amb entrevistes, actuacions musicals i entreteniment. Cuní va fer una feina impecable, tant des del punt de vista periodístic com des del punt de vista de la televisió, dos conceptes que no sempre casen al cent per cent. Adaptar-se als diferens registres que requeria La Marató i aguantar 15 hores de programa no és gens fàcil, i menys quan abans ja s'han fet disset edicions, i cal anar readaptant el format perquè no semble un producte televisivament obsolet, o la típica telemarató benèfica. Per això m'ha fet una mica de pena que, aquest migdia, Jordi Basté i Sergi Pàmies aprofitessen els micros d'El món a Rac1 per criticar veladament Cuní i afirmar que cada cop s'asssembla més a la seua imitació del Polònia. He trobat que el comentari era injust, i fins i tot una mica de mal gust, lamentable.