20 d’abr. 2009

El 'Dràcula' dels còmics de Marvel

Avui, amb motiu del 97è aniversari de la mort de Bram Stoker, us volem parlar d'una de les moltes versions de Dràcula que ha donat la cultura popular. Es tracta dels còmics de Dràcula que Marvel va publicar a partir del 1972, i que va encetar l'escenari vampíric de l'Univers Marvel en què finalment destacaria el personatge de Blade. Tot va començar a principi dels anys setanta, quan els responsables de la Casa de les Idees van considerar que ja havia arribat l'hora d'incorporar els grans personatges del terror al seu univers gràfic. Perquè això fos possible, Stan Lee havia trencat abans les barreres que imposava el Comics Code, quan va aconseguir la publicació de la seua coneguda trilogia d'Spiderman sobre el món de les drogues. Després d'un absurd intent de censura, Lee va decidir enfrontar-se al Comics Code i la trilogia va aparèixer sense el ridícul codi a la portada, cosa que va obrir el camí perquè la indústria del còmic als Estats Units es tragués la seua cotilla moral. Així, el 1971 la Marvel es va llançar al mercat dels magazines en blanc i negre, que es podien vendre sense l'aprovació del Comics Code. Però amb la reforma d'aquest sistema, Marvel va començar a editar còmics a tot color, protagonitzats pels monstres de tota la vida. Va ser així com va nàixer La Tomba de Dràcula (1972), en què el Príncep de les Tenebres adopta l'aparença més popular en aquella època, la de l'actor Christopher Lee. En l'apartat de dibuix trobem mestres com Neal Adams, John Buscema, Gil Kane i sobretot Gene Colan, amb un excel·lent domini de les ombres. Primer, amb guió de Gerry Conway i més tard amb històries del mític Marv Wolfman, que va ser l'encarregat de marvelitzar el personatge esbossat per Stoker a la seua coneguda novel·la. De fet, va ser el tàndem format per Wolfman i Colan el que va aconseguir que La Tomba de Dràcula es convertís en un dels millors títols de la història de Marvel, tot deixant els capítols tancats de l'etapa de Conway i apostant per trames llargues i intenses, amb molts personatges secundaris. És així, també, com Dràcula protagonitza sonats crossovers amb personatges llegendaris de l'editorial, com Spiderman. A més, Wolfman i Colan van presentar-hi Blade, un caça-vampirs que acabarà convertint-se en el gran oponent del Príncep de les Tenebres. En concret, Blade va aparèixer a la segona pàgina del número 10 de La Tomba de Dràcula. D'altra banda, l'èxit internacional dels còmics de Dràcula va derivar en la producció d'una pel·lícula d'animació japonesa, de la qual ja us hem parlat alguna vegada. Es tracta de Yami no teio kyuketsuki Dracula, dirigida el 1980 per Minoru Okazaki i Akinori Nagaoka. La pel·lícula inclou esdeveniments narrats a la sèrie de còmics, si bé l'anime dóna un major protagonisme a Satanàs, en detriment de personatges secundaris del còmic com Blade, King i el reverend Frost, que no apareixen a la pel·lícula d'animació.
Al nostre país, els còmics de Dràcula estan editats dintre de la col·lecció Biblioteca Grandes del Cómic, de Planeta DeAgostini. Tot seguit teniu una fotogaleria mòbil amb algunes imatges...

About the Author

Gustau Moreno Pérez

Author & Editor

Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com