La crònica negra al segle XIX

M'acaba d'entrar un correu electrònic de l'editorial Cossetània informant de la publicació del llibre Crims a a la Catalunya del segle XIX, escrit per Manuel Bofarull i Terrades. Un llibre que no em deixaré perdre, ja que la fusió entre la crònica negra i la història, o el que és el mateix, el repàs al fenomen de la violència a través de la història i de la premsa històrica, és un tema que m'apassiona. Com indica la ressenya del llibre, el segle XIX va ser un dels més importants en la relació entre els criminals i el poble, i no només perquè la gent ajudés molt sovint els bandolers o perquè el clima de violència pogués convertir qualsevol en un assassí. També perquè, tot i que encara no hi havia uns mitjans de comunicació tan potents com els actuals, la gent coneixia ràpidament els detalls del crim, la personalitat dels autors, les circumstàncies del judici, i el posterior compliment de la sentència, que moltes vegades era la mort. En aquest sentit, Crims a la Catalunya del segle XIX recupera onze històries que van transcórrer en diferents indrets del país, entre els anys 1838 i 1892, i que van ser narrades amb tot tipus de detalls per la premsa de l'època.
Encara no sé si el llibre recull el crim de Gandesa, que just va ocórrer durant aquest període. Així, el 7 d'octubre del 1889 començava a l'Audiència la vista de la cèlebre causa, més coneguda com el crim de Valls. En aquest sentit, Tomàs Valls havia reclutat cinc homes de mal viure i els va pagar perquè assassinessen la seua dona, Rosa Serres. El crim va produir-se una tarda en què la víctima havia sortit a passejar. Els advocats defensors van ser Daniel Nivera, Ramón Foguet, Carlos Lago, Florestán Reverter i Antonio Kies. Segons Ramon Vergés Paulí, el judici va acabar el 15 d'octubre, i va ser condemnat a mort Andreu Monreal, que va ser ajusticiat a Gandesa.
Les execucions eren un esdeveniment públic. La gent sortia al carrer per veure passar el condemnat a mort, i si era possible omplia la plaça o l'esplanada per contemplar l'execució a la forca, al garrot, a la guillotina, la decapitació o l'afusellament. En el cas de Tortosa, els sentenciats a morir en garrot anaven al patíbul a cavall d'un burro, però més tard se'ls pujava dalt d'un carro, com a les pel·lícules de l'oest. Les execucions es feien a La Barbacana, l'esplanada vora la muralla que existia on avui tenim la plaça d'Alfons XII. De fet, el mateix Vergés Paulí va fer un inventari de tots els afusellaments que van fer-se a la Barbacana durant la primera guerra carlina i els anys immediatament posteriors, un total de 55 persones, sense comptar un frare que va ser afusellat a la Cortadura de Remolins. En aquest inventari no només trobem crims de caràcter polític (tot i que per a les autoritats liberals la línia entre carlins i bandolers era molt difosa), sinó altres sentenciats a mort per altres tipus de crims. És el cas de Joaquín Escorigüela, alies Cartagena, natural d'Alcanar, i Vicent Lleixà, del Mas de Barberans, que devien ser jutjats per tribunals ordinaris. El llibre Crims a la Catalunya del segle XIX és una nova oportunitat per conèixer de prop els detalls de més casos històrics i el tractament informatiu que va fer la premsa de l'època.