Un aplaudiment per a 'Studio 60'

Una de les millors sèries de la temporada, Studio 60, va arribar al seu final ahir a la nit, a Canal+. Ha estat una veritable llàstima, però així és la televisió... Al final de la temporada, la cadena NBC va decidir no renovar l'última sèrie que ens ha regalat el gran Aaron Sorkin (responable també d'El ala oeste de la Casa Blanca), i els fans d'Studio 60 ens hem quedat sense saber com continuen les vides de Matt, Harriet, Jordan, Danny... I també sense saber què passarà amb el programa. Avui diferents blocs (llegiu aquí la ressenya de Vaya Tele!) també parlen del comiat d'Studio 60. Tothom ha destacat que no es tracta d'una sèrie de masses, però la crítica especialitzada i els blocaires més o menys frikis coincidim en què Studio 60 és ja una sèrie de culte, que sobreviurà gràcies a les edicions en DVD i a l'intercanvi de fitxers per internet. Pel que he llegit, ahir Juan Cueto va fer una crítica al diari El País, en què explica un dels motius de la cancel·lació de la sèrie.
És cert que Studio 60 hauria tingut més temporades si s'hagués emès en un canal per cable, com per exemple l'HBO, i que ho ha tingut més difícil emetent en obert i en una cadena com l'NBC. La cadena HBO no es preocupa tant per l'audiència i busca més un rendiment a llarg termini, oferint sèries de qualitat i tractant els seus espectadors com a persones intel·ligents. Studio 60 hauria estat una sèrie perfecta per a l'HBO, però va ser l'NBC l'encarregada de tirar el projecte endavant. I estic segur que els productors de l'NBC han degut tenir les mateixes pressions (més o menys velades) perquè Studio 60 deixés d'emetre's. Els guions d'Studio 60 ataquen directa i indirectament la política exterior del govern de Bush, i també els moviments ultracristians dels Estats Units.
En aquest sentit, podríem dir que la realitat s'ha confòs amb la ficció, ja que aquests han estat alguns dels problemes que han tingut els personatges d'Studio 60, cada setmana, per tirar endavant el seu programa de varietats. En l'últim episodi, una de les conclusions és que el més important és la llibertat d'expressió, i que no cal demanar disculpes a ningú, per qüestionar amb clau d'humor els temes de política o de religió. En aquest sentit, l'última escena encara va més enllà: apareix Danny, el productor executiu del programa, fumant-se un cigar havà per celebrar el naixement de la seua filla i que, deprés d'un dia molt difícil, tot ha sortit bé. I és que hem de pensar que fumar a la tele nord-americana no està gens ben vist, però també hem de tenir en compte que els havans estan prohibits pel bloqueig dels Estats Units al règim cubà de Fidel Castro. La sèrie Studio 60 ha acabat i es mereix un gran aplaudiment.

Podeu llegir clicant aquí les altres referències d'Ebremedia a Studio 60.