
Mentrestant, a TVE li ha anat molt bé, la jugada. Després de no poder consensuar una entrevista a Zapatero i Rajoy amb periodistes de primera línia, van decidir adoptar el format de la cadena TF1, que va obtenir uns bons registres d'audiència amb els candidats francesos. I el programa també va ser un èxit, amb 5,8 milions d'espectadors i un 30% de quota de pantalla. Encara que no vaig veure l'entrevista, crec que la clau de l'èxit és que no era un programa estrictament polític, sinó un espectacle televisiu: com un talk show polític. I també que els espectadors no es van identificar amb Zapatero, sinó amb els ciutadans que preguntaven qüestions molt concretes. Els ciutadans -i per tant la democràcia- van ser els grans vencedors del programa, però considero que correm el risc de frivolitzar la política i la funció dels mitjans públics. El proper 16 d'abril, Mariano Rajoy contestarà les preguntes del públic. Segur que ja es deu estar memoritzant la llista de la compra... Però també és cert que si Zapatero hagués encertat el preu del cafè, la conclusió general seria que el programa va ser un fracàs.
Si tens un bar i ve el president del govern li cobraries el cafè. La veritat és que no. (Pel simple fet que és una persona molt famosa que donaria prestigi al local... no per política.)
ResponEliminaSegon, hagués estat més encertat preguntar-li quant guanya un treballador mitjà (que és menys de mil euros diguin el que diguin les enquestes) i quant val un pis. Un cop respost preguntar-li com s'ha de fer, aleshores, per comprar-ne un.
Tercer... millor aquest programa que el tomate. XD