'La Tribu' millora l'audiència però ofereix poca cosa nova a l'espectador

Ahir vaig estar mirant durant una bona estona el programa La Tribu, amb què el català Xavier Sardà ha tornat a les nits de Telecinco. Bé, primer va tornar a la nit dels divendres, i des d'ahir ho fa a la nit dels dimarts, obligat per la batalla de l'audiència. La nova ubicació a la graella de Telecinco va fer-lo pujar en 3,8 punts, amb un 13,1% de quota de pantalla i un total de 813.000 espectadors. Però això no va ser suficient per escalar posicions en el rànquing, i va quedar-se en tercera posició, força per darrera de les reposicions de House a Cuatro (16,8%) i de Sin rastro a Antena 3 (11,6%). De fet, Buenafuente (que ahir va fer dues entrevistes molt divertides a Chiquito de la Calzada i Julio Salinas) va estar prop de desbancar Sardà, ja que el programa de La Sexta va registrar un 8,3% amb 731.000 espectadors. Sort va tenir Sardà que Buenafuente va acabar una mica abans que La Tribu.
La sensació és que La Tribu recorda excessivament Crónicas Marcianas, però sense representar la novetat que va suposar el late show més vist de la història de Telecinco. Sardà és un monstre de la televisió, però la cadena s'ha empenyat en reproduir un format caduc, només apte per a nostàlgics d'aquella manera de fer. Només em va semblar genial la secció de Sardà amb el pare Loring, un sacerdot de 88 anys que funciona com a assessor espiritual del presentador, i que va assegurar que quan feia Crónicas Marcias es va merèxier més d'un mastegot. També em va semblar prou interessant i prou ben feta l'entrevista a Rubén Noé, el primer espanyol transexual que espera bessons, tot i que la intervenció final de la polemista Pilar Rahola només va servir per estripar-la. A banda, només comentar que David Bustamente va fer una versió de La chica de ayer, en record d'Antonio Vega. Res de l'altre món, però com a mínim cal reconèixer que Bustamante és dels pocs cantants actuals que té clar quin és el seu ofici i que accepta cantar en directe quan va a la televisió.

'La Tribu' millora l'audiència però ofereix poca cosa nova a l'espectador

5/13/2009 antonio vega, buenafuente, crónicas marcianas, david bustamante, house, humor, la tribu, música, sèries, sin rastro, televisió

La veu d'Antonio Vega s'apaga per sempre

El músic Antonio Vega, líder de la banda Nacha Pop, ha mort avui a Madrid als 51 anys. L'autor de La chica de ayer, un dels himnes generacionals de La Movida, feia dies que estava en estat crític ingressat a l'hospital Puerta de Hierro de Madrid com a conseqüència d'una malaltia pulmonar greu, una pneumònia que va complicar-se amb el càncer de pulmó que feia anys que patia. Nacha Pop va durar 10 anys, des del 1978 fins al 1988, any en què Antonio Vega va començar una fructífera carrera com a solista. Especialment valuosos són els seus discos El sitio de mi recreo (1992), un recopil·latori de les seues millors balades; Básico (2002), un disc en directe amb un concert antològic al Círculo de Bellas Artes de Madrid, i el seu últim treball d'estudi, l'excepcional 3.000 noches con Marga (2005). També cal destacar el disc d'homenatge Ese chico triste y solitario, en què companys de professió com Tam Tam Go, Rico, Ketama, Rosendo, Gabinete Caligari, Fangoria, Aviador Dro, Manolo Tena, Los Lunes, Los Secretos, Dunchan Dhu, Ramoncín o Cómplices van retre un merescut homenatge a Antonio Vega. Una de les últimes aparicions públiques de l'artista va ser, fa unes quantes setmanes, al programa Los mejores años de nuestra vida, que presenta Carlos Sobera a La 1 de TVE, en què el líder dels Nacha Pop va interpretar en directe el seu tema més conegut. Un dels meus temes favorits és El sitio de mi recreo...

La veu d'Antonio Vega s'apaga per sempre

5/12/2009 antonio vega, los mejores años de nuestra vida, música, televisió

Especial de Quique González a 40TV

El canal temàtic 40TV (dial 80 de Digital+ i dial 112 d'Imagenio) oferirà aquesta nit, a partir de les 23.00 hores, una programa especial del cantant de rock Quique González, sens dubte un desl cantautors més interessats del panorama musical espanyol. En aquest especial, González presentarà alguns dels seus últims projectes, com la pel·lícula Dónde están las gafas de Mike, però sobretot del seu nou disc, el magnífic Avería y Redención 7. Al programa, González també explicarà alguna de les anècdotes que s'han produït durant l'enregistrament dels dos treballs, així com la seua experiència al costat d'altres músics com Deluxe, Pereza o Iván Ferreiro, amb els quals va marxar a Argentina per preparar els seus últims treballs, i per tant intercanviant diverses col·laboracions. De fet, fa dies que us volia comentar la posada a la venda de Avería y Redención 7, un dels millors discos dels últims mesos, que de fet va editar-se amb un DVD que inclou la pel·lícula Dónde estan las gafas de Mike, el resultat de més de 50 hores d'enregistrament i d'uns quants quilòmetres de carretera. En realitat, una de les coses que més m'agraden de la música i les lletres de Quique González són les seues influències rockeres i també la reivindicació que fa de la cançó folk nord-americana i d'autors com Bob Dylan, Tom Petty, Neil Young, Van Morrison i Ryan Adams. Amb tot, el cantautor madrileny no ha defugit mai altres influències més castisses, com Burning, Joaquín Sabina, Antonio Vega i Los Secretos. De fet, va ser compartint escenari amb el malaguanyat Enrique Urquijo, en un petit local de Madrid, que González va poder fer-se un forat important en el món de la música. Així, a partir d'un poema de Luis García Montero, va escriure per a Urquijo la cançó Aunque tú no lo sepas, un tema absolutament immortal, que van arribar a interpretar junts al programa Séptimo de caballería de Televisió Espanyola, i que podeu recuperar clicant aquí. Però tot seguit us poso el vídeo de la cançó Hay partida, primer single del nou disc.

Especial de Quique González a 40TV

11/29/2007 antonio vega, bob dylan, burning, deluxe, dvd, enrique urquijo, iván ferreiro, joaquín sabina, los secretos, música, neil young, pereza, quique gonzález, séptimo de caballería, van morrison