Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris king kong. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris king kong. Mostrar tots els missatges

7 de jul. 2009

Aquesta nit arriba a Canal+ la pel·lícula Monstruoso, un ambiciós projecte cinematogràfic de J.J. Abrams, el director de l'última versió d'Star Trek i el creador de sèries d'èxit com Perdidos i Fringe. La pel·lícula va estrenar-se al gener del 2008 als Estats Units amb el títol de Cloverfield, després d'una intensa campanya publicitària a través d'internet (primer es va donar a conèixer amb l'enigmàtic títol de 1-18-08, que és la data de l'estrena seguint el format anglosaxó, amb un joc numèric que recorda els números de Lost). Dirigida per Matt Reeves, Monstruoso està construïda a partir dels hipotètics enregistraments d'una videocàmera que les autoritats han trobat després d'una catàstrofe. Per tant, també permeten els espectadors saber què és el que va passar, a mode de flash back i seguint la tradició de cintes com El proyecto de la bruja de Blair. Les imatges ens mostren la festa que un jove anomenat Rob (Michael Sahl-David) està celebrant amb motiu d'un ascens important i el seu imminent viatge al Japó. El seu milloc amic, Hud (T.J. Millar) està enregistrant la festa amb una càmera casolana, i quan han sortit al terrat de l'edifici i estan gaudint de la nit de Nova York, la casa comença a tremolar, hi ha una apagada general i comencen a caure boles de foc des del cel. Els convidats a la festa s'espanten quan veuen que hi ha explosions per tot arreu, surten al carrer i la videocàmera capta una ombra misteriosa. Alguna cosa està atacant Nova York i sembla que és alguna cosa que no és humana...

El més interessant d'aqueta barreja de gèneres que és Monstruoso, una pel·lícula que cal veure en versió original si de veritat voleu apreciar el realisme de les interpretacions, és que J.J. Abrams i el seu guionista habitual, Drew Goddard, van fer una lectura moderna de clàssics de la ciència-ficció com Godzilla o King Kong. De fet, Abrams ha explicat que va tenir la idea de fer Cloverfield després d'un viatge al Japó amb el seu fill, i de visitar una botiga de joguines que tenia ninots de Goldzilla. En realitat, Monstruoso és un Godzilla post-11S, que més que centrar-se en la figura del monstre prefereix posar el focus de la càmera en les experiències personals dels ciutadans que estan patint l'atac. Per això no és estrany que la pel·lícula es narrés utilitzant la primera persona i que es filmés usant l'estil de càmera no estabilitzada, per fer veure que era l'enregistrament d'una videocàmera casolana. El problema, però, és que aquesta tècnica no sempre té els efectes desitjats, i que hi ha molta gent que es mareja quan veu una pel·lícula com Monstruoso en el cinema. Tot i així, recomanem veure Cloverfield en pantalla gran, amb els llums apagats i el volum una mica alt, per gaudir dels espectaculars efectes de so. La pel·lícula va tenir un pressupost aproximat de 30 milions de dòlars, i al final va tenir uns guanys nets de més de 120 milions. És per això que Paramount va autoritzar la segona part de la pel·lícula, si bé Abrams ha anunciat fins a cinc parts de Cloverfield. La veritat és que Monstruoso es fa curta, i que quan acaba et quedes amb ganes de saber què va passar després...

'Monstruoso' s'estrena a Canal+

2 de febr. 2009

El director Steven Spielberg i el també realitzador Peter Jackson, que en aquest cas farà de productor, ja han elegit l'actor que farà de Tintin a la pel·lícula que han previst estrenar l'any 2011, un cop confirmada la baixa de Thomas Sangster (Love Actually), que ha decidit abandonar el projecte pel retard en la producció. La nova cara del popular personatge de còmic creat per Hergé serà l'actor britànic Jamie Bell, conegut per haver interpretat Billy Elliot, el xiquet que volia ser ballarí a la pel·lícula de l'any 2000 dirigida per Stephen Daldry. De fet, Jamie Bell ja coneix Peter Jackson, ja que va ser un dels actors de la seua versió de King Kong fent de Jimmy, el tripulant més jove del vaixell SS Venture. El fitxatge de Jamie Bell arriba just després que ja se sàpiguen els actors que faran del capità Haddock (serà Andy Serkis, actor senyera de Jackson, que ja el va elegir per interpretar Gollum a la trilogia dels Anells i també el goril·la gegant a King Kong), així com els germans Dupont i Dupont (en la pell dels còmics Nick Frost i Simon Pegg, protagonistes de les pel·lícules Arma fatal i Zombies party) i el pirata Rackam el Roig (tindrà la cara de l'actor Daniel Craig, qui ja comparteix cartell amb Bell a la pel·lícula Resistencia, ara mateix als cinemes). Les companyies Paramount i Sony Pictures ja han confirmat l'inici de la producció, que utilitzarà la tècnica de captura en moviment de 3D per fer una pel·lícula que està pensada com una nova franquícia de Hollywood a l'estil de Harry Potter, ja que també s'ha previst que Peter Jackson puga dirigir la segona part.

Billy Elliot serà Tintin

26 d’ag. 2008

Los viajes de Gulliver, dels germans Max i Dave Fleischer, va ser el segon llargmetratge d'animació de la història (1939), just després de Blancanieves y los siete enanitos, que Walt Disney havia produït només dos anys abans. Vaig veure aquesta pel·lícula quan era menut a la televisió i després, ja de gran, no vaig poder evitar comprar-me el DVD, i encara reviso Los viajes de Gulliver molt sovint. La pel·lícula no és tan bona com Blancaneus, però sí va representar un altre punt d'inflexió important en la creació de dibuixos animats. Els germans Fleischer, assetjats per la censura del codi Hays (que van promulgar l'any 1934, i que representava la primera cotilla moral per a les pel·lícules), havien perdut pistonada amb el seu personatge femení més conegut, la sensual Betty Boop, i es jugaven el seu prestigi com a estudi amb només una carta, Popeye el marino, que en aquella època encara competia amb popularitat amb el ratolí Mickey de Disney.
Amb tot, la seua distribuidora, Paramount Pictures, va ordenar els germans Fleischer que imitessen l'estil i el contingut dels dibuixos animats de Disney, i això és una cosa que es nota molt a Los viajes de Gulliver, adaptació de la primera part del llibre de Jonathan Swift. Per començar, el projecte havia de ser primer una aventura llarga de Popeye al país de Lil·liput, però Max Fleischer va descartar-ho perquè no volia que semblés una paròdia. A més, hi havia el precedent recent d'un episodi de Michey Mouse en què el ratolí també feia de Gulliver. Però l'èxit de l'estil gràfic i el to imposat per Disney a Blancanieves y los siete enanitos va acabar impregnant la pel·lícula dels germans Fleischer, que fins i tot van introduir els personatges dels prínceps David i Gloria, molt més humans que la resta d'habitants diminuts de Li·liput i del país veí de Blefuscu, perquè així recordessen la Blancaneus i el seu príncep. De fet, les diferències de tamany estaven molt de moda, ja que, a més a més dels nans de Blancaneus, als cinemes feia poc que també s'havia vist un gegant molt més animal, el goril·la King Kong i la seqüela El hijo de Kong, totes dues del 1933. De fet, hi ha un moment en què Gulliver agafa la princesa amb la mà com feia King Kong amb l'actriu Fay Wray. Després, també agafa el príncep i fa que Glòria endevine en quina mà es troba David. De fet, sembla que la influència és mútua, ja que hi ha un episodi de la novel·la original en què un mico gegant agafa Gulliver per la finestra i puja dalt d'un edifici. Un altre moment màgic és quan Gulliver accepta treballar al costat de la gent de Lil·liput, i els soldats passen per sota de les seues cames, com si el protagonista fos un arc de la victòria; si bé la pel·lícula és en realitat una gran cinta antibel·licista, que segurament presagiava les tensions internacionals prèvies a la Segona Guerra Mundial. De fet, els regnes de Li·liput i Blefuscu estan enemistats per una qüestió tan estúpida com quina és la cançó romàntica que haurien de cantar a la boda entre Glòria i David.
Malauradament, no tot és tan bo a Los viajes de Gulliver, i cal lamentar l'estil excessivament caricaturesc i antipàtic dels habitants de Lil·liput. Potser aquesta era la revenja personal dels germans Fleischer, que potser haurien apostat per un dibuix molt més realista aprofitant l'invent patentat per Max, l'anomenat rotoscopi, que permetia els animadors crear dibuixos animats a partir d'imatges reals. Una tècnica d'animació que es nota en els moviments del personatge de Gulliver, i que Disney també havia aprofitat per a la seua Blancaneus. En qualsevol cas, a canvi d'imitar l'estil de Walt Disney, els Fleischer van aconseguir de la Paramount els diners suficients per construir un estudi més gran a Miami, on van produir la pel·lícula, que va estrenar-se a les vacances de Nadal de 1939. Tot i que Los viajes de Gulliver no va repetir l'èxit comercial de Blancanives y los siete enanitos, la injecció econòmica va servir els germans Fleischer per afrontar un altre projecte encara més important, la sèrie de curtmetratges sobre Superman, amb el qual van rebre una nominació als Oscar.

100 anys d'animació: 'Los viajes de Gulliver'

10 de set. 2007

En els últims mesos estic mirant Roswell, aprofitant que el canal de pagament Fox està reposant les tres temporades d'aquesta sèrie a les tardes de l'estiu. La miro perquè és una interessant sèrie de ciència ficció, amb bons efectes especials i un guió força digne, tot i que en alguns moments tinc la sensació que van voler fer una espècie de barreja entre Dawson crece i Expediente X, que acaba assemblant-se a Smallville. Però tot i així, la sèrie és molt recomanable i entretinguda. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que Roswell s'ha convertit, amb el temps, en una espectacular cantera d'actors juvenils. En aquest sentit, potser els casos més destacats són el de les actrius Katherine Heigl (Isabel Evans) i Emilie de Ravin (Tess), que després van interpretar a l'estudiant de medicina Izzie Stevens de la sèrie Anatomía de Grey, i a Claire, la noia embarassada de Perdidos. També hem pogut veure a Brendan Fehr (el problemàtic Michael Guerin) en alguns episodis de CSI Miami. Colin Hanks (Alex, personatge que només apareix fins a la segona temporada) va participar al King Kong de Peter Jackson.

Potser els que han tingut menys sort després de Roswell són Shiri Appleby (que a la sèrie interpreta a Liz Parker, la noia protagonista, que després hem vist a Seis grados, fent d'Anya, la noia que s'enamora del fotògraf Jack en els primers episodis) i Jason Behr (a la sèrie Max Evans, no l'hem vist per enlloc després de Roswell, però abans va sortir a Dawson Crece). Tampoc hem vist gens a Majandra Delphino (Maria de Luca), però sí a un dels personatges de la tercera temporada, Jesse Esteban Ramírez (interpretat per Adam Rodriguez, l'Eric Delco de CSI Miami). També a CSI Miami, entre d'altres sèries com Ley y Orden o Numb3rs, ha aparegut el veterà William Sadler, que a Rosswell interpreta el sheriff Valenti. A més, la mare de Maria de Luca, Diane Farr, també és una habitual de sèries com CSI, però sobretot ha aparegut recentment a Numb3rs i Rescume me (interpretant a la bombera Laura Miles). Finalment, en dos o tres episodis que he vist fa pocs dies, he descobert un joveníssim Jason Dohring, qui després es faria popular gràcies al seu paper de Logan Echolls a la sèrie Veronica Mars.

'Roswell', una sèrie cantera d'actors juvenils

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com