El millor Batman i el millor Joker

Encara no hem acabat de pair l'allau de pensaments i sensacions que ens van envair després d'acabar de veure El caballero oscuro, però no voldríem que passessin més dies sense fer una crítica de la segona pel·lícula que Christopher Nolan ha dirigit sobre Batman. Si la seua primera incursió al personatge, Batman Begins, era la millor adaptació que fins ara s'havia fet per a la gran pantalla, superant fins i tot les dues pel·lícules de Tim Burton, ara Nolan s'ha superat a ell mateix i amb El caballero oscuro ha fet una obra mestra. L'expectació creada era molt gran, després de mesos d'una intensa campanya viral amb pòsters, tràilers i imatges filtrades a través d'internet, però el director britànic no ens ha decebut. El caballero oscuro és la continuació de Batman Begins, en què continuen Christian Bale (Bruce Wayne-Batman), Michael Caine (Alfred), Gary Oldman (Gordon) i Morgan Freeman (Lucius Fox) en els papers principals, però en què no repeteix Katie Holmes (la dona de Tom Cruise) en el paper de Rachel Dawes, ara amb la cara de Maggie Gyllenhaal. Aquesta actriu és germana de Jake Gyllenhaal, l'actor que a la pel·lícula Brokeback Mountain va compartir protagonisme amb el malaguanyat Heath Ledger, que en el nou Batman interpreta el seu enemic més temut, el Joker.
És un gran encert que Nolan comptés amb Ledger per encarnar el Joker, ja que l'actor australià (a qui ja es parla que se li podria concedir l'Oscar pòstum) va construir un personatge més fidel a còmics com Batman: La broma asesina o bé Batman: Arkham Asylum. És un Joker macabre, psicòpata, cruel i molt fosc, molt allunyat de l'estereotip colorista i bufonesc creat a la sèrie dels anys 60, i consolidat amb la interpretació de Jack Nicholson en la primera pel·lícula de Tim Burton. També ha estat un encert la tria de l'actor Aaron Eckhart, que interpreta el fiscal Harvey Dent i la seua degradació física i moral, el dolent Dos Caras. Però el millor d'El caballero oscuro és que manté l'esperit dels millors còmics de Batman, millorant allò que Nolan ja havia aconseguit amb Batman Begins. És a dir, que Batman no semble una pel·lícula de superherois, sinó la història d'un anti-heroi clarament contradictori, que no sap quin és el paper que ha de jugar en una ciutat corrupta i decadent. De totes maneres, Gotham no és ara la Gotham neogòtica i excessiva dels Batman de Tim Burton (estètica molt vàlida en aquells anys a cavall dels anys vuitanta i noranta), sinó una Gotham realista i post-11S, que s'apropa a qualsevol gran ciutat de principis del segle XXI. De fet, és aquest look internacional de la nova Gotham retratada per Nolan el que fa que la història sobre màfia i terrorisme d'El caballero oscuro siga vàlida per a qualsevol ciutat occidental. I per tant, que qualsevol de nosaltres es puga identificar amb les inquietuds no només de Batman, sinó de la resta dels personatges que l'acompanyen. Quina és l'actitud que hem d'adoptar com a ciutadans davant de l'amenaça, la corrupció política i policial, el xantatge criminal o el terror? Con a democràcia, hem de permetre que apareguin vigilants al marge de la llei? Un tema que recentment també s'ha explorat a la sèrie de còmics Civil War, i que molt aviat també veurem portada a la pantalla amb un altra pel·lícula basada en un còmic mític, la versió de Watchmen que està preparant Zack Snyder.
El guió d'El caballero oscuro és tan senzill com perfecte, amb moments de reflexió filosòfica i les inevitables escenes d'acció, que converteixen la nova pel·lícula de Batman en un entreteniment intel·ligent, un pur espectacle visual que també conté moments encongits i molt íntims. L'excel·lent guió està acompanyat d'una fotografia espectacular i d'uns efectes especials
molt mesurats, tot i que en algun moment també és cert que trenquen el to voluntàriament realista de la pel·lícula (com quan Batman surt amb la moto de dintre del Batmòbil trencat). Amb tot, és una pel·lícula que també agradarà els que rebutgen les pel·lícules de superherois, ja que El caballero oscuro és una veritable novel·la gràfica en moviment, cinema pur.

El millor Batman i el millor Joker

8/17/2008 batman, brokeback mountain, ciència-ficció, cinema, civil war, còmics, el caballero oscuro, watchmen

'Civil war' arriba a Tortosa

L'altre dia, a propòsit de la meua entrada sobre el llançament de la saga Civil War , Brian em preguntava sobre els llocs de Tortosa en què es poden comprar bons còmics, i en concret els números d'aquesta nova col·lecció de la Marvel. Per tant, us comento que avui mateix he pogut trobar exemplars del primer número de Civil War en dos establiments diferents de la nostra ciutat, i més concretament a l'estanc de Viladrich i a l'estanc Foc i Fum, de la plaça d'Alfons XII. De fet, l'altre dia li comentava a Brian que és una mica complicat comprar bons tebeos a Tortosa, ja que no tenim cap botiga especialitzada en còmics (a Amposta crec que sí que n'hi ha una...). Però tot i així, de vegades és possible trobar coses bones i fins i tot alguna novetat a l'estanc de Viladrich i al quiosc-videoclub del Temple (al costat de l'edifici de la plaça de bous). Abans també es podien trobar bons materials a la benzinera de Quatre Camins i a la llibreria Doble Sis (també a Quatre Camins), però fa temps que no m'hi passo. A més de Civil War, també he trobat el número 18 de Lobezno, que en aquesta ocasió barreja la seua trama amb "el crossover més important de la història de Marvel". Altres còmics que se sumen a la febre de Civil War durant aquest mes de juny són el número 8 d'Spiderman, el número 12 de Los 4 Fantásticos i el número 8 de Factor-X.

'Civil war' arriba a Tortosa

6/12/2007 civil war, còmics, factor-x, lobezno, los 4 fantásticos, spiderman

Guerra civil a l'Univers Marvel

Alguna cosa passa als Estats Units, si en l'univers dels còmics de superherois corren temps de guerra, es posen en qüestió els valors morals dels defensors de la justícia i es produeixen enfrontaments entre personatges. Així, si l'any passat s'estrenava la tercera part d'X-Men, en què els mutants havien de decidir entre un i altre bàndol, aquesta temporada la gran sèrie revelació a la televisió ha estat Héroes (amb uns superherois quotidians i una mica desorientats), i ara ens arriba l'esperada edició espanyola del còmic Civil War, l'última gran aposta de la Marvel. El primer número de la saga Civil War, que Panini posarà a la venda aquest mes de juny, obre oficialment la cadena d'esdeveniments que modificaran per sempre la composició de l'Univers Marvel, després que els diferents superherois es posicionin a favor i en contra d'un controvertit Registre de Superherois. El registre és una llei que obliga a tots els superherois emmascarats a revelar la seua identitat secreta al Govern. Ara es posa a la venda el primer dels set volums de 48 pàgines, al preu de 3 euros. A més, per un euro menys, Panini també ha posat a la venda una guia amb 80 pàgines per entendre el que ja es defineix com el crossover més important de la història de Marvel. A la guia també hi ha una col·lecció d'esbossos de Mike McNiven, entrevistes en profunditat als responsables de la saga Civil War i un making off, a càrrec de Tom Brevoort, editor de la saga, i Joe Quesada, el famós director editorial de Marvel. Finalment, la guia també inclou articles i fitxes per ajudar els lectors a descobrir la magnitud de l'obra. La veritat és que tinc moltes ganes de llegir la saga de Civil War, tenint en compte els rius de tinta que ja s'han escrit sobre aquest còmic molt abans que s'haja publicat al nostre país. Tot seguit teniu el tràiler que un fan espanyol de la saga ha penjat a You Tube... I jo em pregunto: quant tardaran a fer la pel·lícula?

Guerra civil a l'Univers Marvel

6/06/2007 ciència-ficció, civil war, còmics, héroes, sèries, televisió, x-men