'American Dreamz', una sàtira sorprenent sobre la televisió i la política nord-americana

Ahir a la nit vaig veure la pel·lícula American Dreamz (Salto a la fama), que Canal+ va estrenar just després de l'episodi de la sèrie Ladrón. Inicialment, el que més em va atraure d'aquesta comèdia dirigida per Paul Weitz (In Good Company, American Pie) és que American Dreamz està concebuda com una crítica al món de la televisió i als reality shows basats en el descobriment de nous talents de la cançó, a l'estil d'American Idol, que és l'Operación Triunfo nord-americà. A més, entre el repartiment hi figuren actors de la solvència de Hugh Grant, Dennis Quaid i Willem Dafoe. La veritat és que la pel·lícula em va sorprendre molt positivament, ja que és una comèdia pausada, àcida i intel·ligent sobre l'espectacularització de l'entreteniment televisiu, però també sobre la manipulació de l'opinió pública, i per tant una crítica feroç a la política exterior dels Estats Units. Els finalistes són una noia de classe mitjana-baixa (Mandy Moore) que vol utilitzar el seu promès (ferit de guerra a l'Iraq) per guanyar el concurs; un jueu ortodox i un terrorista iraquí que forma part d'una cèl·lula adormida, però que és un gran amant dels musicals nord-americans. A més, Dennis Quaid interpreta un president dels Estats Units, exalcohòlic i curt de gambals, que recorda moltíssim George W. Bush, ja que també és fill d'un expresident i es deixa manipular per la seua dona i pel seu conseller (Willem Dafoe), caracteritzat com si fos Dick Cheney. Per rentar-li la imatge pública, faran que el president siga el jurat exclusiu de la final d'American Dreamz, situació que els terroristes voldran aprofitar per atemptar contra la vida del "cap de la serp". De veritat que American Dreamz és una comèdia gens frívola, que us farà reflexionar sobre el món de la televisió, la política nord-americana i la guerra de l'Iraq, ara que es compleixen cinc anys de la invasió per part de les tropes aliades.