València és aixina, segons 'The Unit'

Fa uns dies, el nostre amic Ismael ens recordava al seu bloc el mític episodi en què McGiver ha d'enfrontar-se a un grup de terroristes bascos. Això m'ha fet recordar els motius pels quals vaig deixar de mirar The Unit, una sèrie que m'agradava... Digueu-me maniàtic, però va ser pel que vaig veure en aquest episodi, en què el grup especial d'operacions de l'exèrcit dels Estats Units ha de realitzar una missió secreta a la ciutat de València. Per molt fantàstic que siga l'argument d'una sèrie, el seu univers de sentit ha de ser coherent, i sobretot no ha de diferir gaire de les coses que els espectadors coneixen de primera mà. Potser aquesta visió de València que mostrava The Unit és vàlida per a un espectador nord-americà mitjà, però a nosaltres ens sembla ridícula i resta tota la credibilitat que la sèrie ens havia generat. De fet, The Unit pretén ser una sèrie realista sobre la forma de viure dels soldats americans d'aquestes unitats especials, així com sobre la manera de conviure amb aquesta realitat que tenen les seues famílies...
I què es veu en aquest episodi, ja mític, de The Unit? Per començar, una València de cartró pedra, amb mexicans mediteranis que van tot el dia en moto o en bicicleta. Suposo que per als directors artístics de la sèrie era més fàcil situar les accions dels episodis als deserts d'Afganistan o de l'Iraq que en un país europeu. Les escenes a l'interior de l'hotel es van solucionar amb un parell de banderes espanyoles i un primer pla d'un bitllet d'euro, però el rodatge en exteriors esdevenia massa car si calia anar a València (cosa que sí haurien fet, per exemple, en una sèrie com Alias). Per tant, van preparar un decorat que barreja els ambients mexicans amb els aires napolitans. Què són els valencians, deuen pensar la gent de The Unit, si no són una barreja d'hispans i d'italians? La música dels Gipsy Kings, però sobretot els uniformes antidiluvians de la policia i de la Guàrdia Civil acaben de posar la cirera al pastís.