Llegim avui al web d'El Periódico que l'allau de relliscades comunicatives comeses pels membres del nou govern català ha encès l'alarma a la cúpula de CiU. La incontinència verbal del govern "dels millors" ha sembrat la inquietud a la federació, i ja hi hauria alguns dirigents, com Josep Antoni Duran Lleida, que han advertit a Artur Mas que cal corregir la política de comunicació de la Generalitat. Una de les causes podria ser que encara no hi ha nomenat el nou secretari general de Comunicació, però d'altres creuen que els consellers parlen massa, sobretot els que no tenen cap experiència política prèvia. Podríem dir que és el cas del conseller de Salut, Boi Ruiz, que primer va recomanar els ciutadans que s'apuntin a una mútua, potser sense calcular que les seues declaracions provocarien una certa polèmica, ja que ell prové del sector de la sanitat privada. Dies més tard, el mateix Ruiz també va reencendre l'incendi a les Terres de l'Ebre anunciant l'ajornament del nou hospital de Tortosa, tot afegint també el nou Trueta de Girona en la carpeta de projectes que queden al calaix a causa de la crisi. A més, els dos episodis van tenir lloc als programes Àgora, de TV3, i El matí de Catalunya Ràdio, dos mitjans de comunicació públics que depenen del govern català.
Es pot estar més o menys d'acord amb les polítiques i amb el fons del discurs, però aquí el problema és comunicar. És a dir, comunicar bé i fer-ho tenint en compte que la gent no s'informa de la mateixa manera que fa set anys, que és quan CiU va abandonar la Generalitat. I que no es pot comunicar igual quan estàs a l'oposició que quan estàs al govern. L'oposició comença a traure profit del descontrol comunicatiu al govern de CiU, ja que, tot i que el més elegant seria donar al govern els 100 dies de gràcia, seria de ser molt passerells desaprofitar l'ocasió de proclamar que el rei va despullat. Mas va rebutjar ahir al Parlament que es parli de "desgavell" del nou govern, i més encara tenint en compte l'experiència dels dos tripartits, però la realitat és que el seu executiu està tenint greus problemes de comunicació, com en tota la gestió de l'eliminació de límit de velocitat dels 80 Km/h. als accessos de Barcelona. Un altre cas més recent és el de la reunió del president Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero, dilluns passat a La Moncloa. S'ha donat la imatge que Mas anava a Madrid a pidolar més endeutament per a Catalunya, i que ha aconseguit un "tracte de favor" per part del govern del PSOE que José Montilla i el PSC no havien estat capaços d'aconseguir. Evidentment, això s'ha girat en contra de CiU i els mitjans espanyols s'han acarnissat de valent, tant amb Zapatero com amb Catalunya. Fins i tot la popular Alícia Sánchez-Camacho va haver de posar ahir una mica de seny, tot dient que no és cert que Catalunya estiga demanant més del que li pertoca.
Imatge: Boi Ruiz, al programa 'Àgora' de TV3
Això dels 100 dies de gracia pot ser molt elegant però efectivament, a més de passerells, seria no fer els deures d'oposició deixar passar ocasions tant clamoroses com algunes de les que s'han donat quan encara no s'han complert aquests 100 dies.
ResponEliminaQue no hagi passat el temps de "gracia" no pot ser excusa per a que el "govern dels millors" no coordine com caldria i més si tenim en compte que una de les critiques, no sense raó, a l'anterior govern, era el desgavell o que cadascú anava a la seva. Per altra part, una cosa son qüestions anecdòtiques sense importància però, ja n'hi ha hagut de certa transcendència: 80 K/h; Mossos, ara càmeres, ara no, codi si, no; Sanitat amb la invitació a fer-nos d'una mútua; per no parlar a nivell local, amb l'"engany", "dibuix" i "fum" de l'hospital i posterior reculada.
I francament, en la mesura que no estem parlant d'un partit neòfit en qüestions de govern i experiència, calia esperar més coordinació, uniformisme i coherència.
El diagnòstic del Periódico em sembla correcte pel que fa a les causes: els consellers parlen massa, sobretot els inexperts en política. Alguns d'aquests darrers no estan gaire acostumats a les "navallades" de la política i és fàcil buscar-los la boca. Les emprenyades de Mas-Collell són significatives: tot i tenir experiència de govern prèvia, és una persona acostumada a sentar càtedra (en el sentit més literal del terme) i sembla que no porti gaire bé que li portin la contrària.
ResponEliminaA més, no tot és comunicació, sinó inconcreció a l'hora d'aplicar promeses, que és un problema polític o de govern, i no de comunicació. El tema dels 80 km/h ho exemplifica prou bé: un no pot fer promeses contundents si no està segur de poder-les portar a la pràctica. En particular, un no pot dir que el primer que farà serà tal cosa i després marejar la perdiu durant un mes i mig, per acabar donant una solució intermèdia.
És una opinió, però crec que fonamentada.