La veu de Jordi Estadella s'ha apagat per sempre

Crec que és just dedicar unes paraules en homenatge a Jordi Estadella, periodista, showman i actor de doblatge que ha mort als 61 anys. En persona, vaig coincidir amb ell una vegada fa més de 10 anys, pujant en un ascensor a la seu de RNE a Catalunya, al passeig de Gràcia de Barcelona. Jo només era un becari i Estadella ja havia deixat de ser una primera espasa de la televisió, tot i que crec que encara feia ràdio. De fet, el seu últim programa important a la televisió va ser "El Semáforo", que havia acabat el 1997. El seu cas és un més dels casos dels extraordinaris comunicadors que tenim en aquest país, i que la petita pantalla va cremar injustament, abans d'hora. Estadella, que va substituir a Josep Maria Bachs al "Filiprim" de TV3, va ser substituït per aquest altre showman -també força desaparegut- com a presentador del concurs "Un, dos, tres..." Són dos casos de presentadors immensos de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, que van ser esborrats cruelment del negoci de la televisió. Podríem dir el mateix de Constantino Romero o d'Àngel Casas, tot i que potser són dos presentadors que han anat fent més coses i s'han reciclat en altres projectes, amb el pas dels anys.De tota aquella època en què TV3 tot just arrancava i el circuit de TVE a Sant Cugat encara era una maquinària potent, potser els dos únics supervivents a la petita pantalla són l'incombustible Jordi Hurtado (aguanta a "Saber y ganar" des del 1997!), Alfons Arús i Jordi González, aquest últim reciclat per a un altre tipus de televisió per a les cadenes privades espanyoles. Amb la mort d'Estadella s'apaga la veu d'un dels grans.