30 d’abr. 2010

La veu de Jordi Estadella s'ha apagat per sempre

Crec que és just dedicar unes paraules en homenatge a Jordi Estadella, periodista, showman i actor de doblatge que ha mort als 61 anys. En persona, vaig coincidir amb ell una vegada fa més de 10 anys, pujant en un ascensor a la seu de RNE a Catalunya, al passeig de Gràcia de Barcelona. Jo només era un becari i Estadella ja havia deixat de ser una primera espasa de la televisió, tot i que crec que encara feia ràdio. De fet, el seu últim programa important a la televisió va ser "El Semáforo", que havia acabat el 1997. El seu cas és un més dels casos dels extraordinaris comunicadors que tenim en aquest país, i que la petita pantalla va cremar injustament, abans d'hora. Estadella, que va substituir a Josep Maria Bachs al "Filiprim" de TV3, va ser substituït per aquest altre showman -també força desaparegut- com a presentador del concurs "Un, dos, tres..." Són dos casos de presentadors immensos de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, que van ser esborrats cruelment del negoci de la televisió. Podríem dir el mateix de Constantino Romero o d'Àngel Casas, tot i que potser són dos presentadors que han anat fent més coses i s'han reciclat en altres projectes, amb el pas dels anys.De tota aquella època en què TV3 tot just arrancava i el circuit de TVE a Sant Cugat encara era una maquinària potent, potser els dos únics supervivents a la petita pantalla són l'incombustible Jordi Hurtado (aguanta a "Saber y ganar" des del 1997!), Alfons Arús i Jordi González, aquest últim reciclat per a un altre tipus de televisió per a les cadenes privades espanyoles. Amb la mort d'Estadella s'apaga la veu d'un dels grans.

About the Author

Gustau Moreno

Author & Editor

Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.

2 COMENTARiS:

  1. A n'aquells que pels anys 70 estàvem funambulant per la Barcelona franquista, una veu a la mitja nit ens feia canviar el cansament de l'àlgebra, o de les pèrdues d'autobús, en un somriure còmplice de crítica als models socials vigents. El seu nom, Tito B. Diagonal, o Tato Ganduxer, segons convingués.
    Impagables els moments que ens has fet viure!
    Bon viatge Jordi!

    ResponElimina
  2. M’identifico plenament com un “funàmbul” mes de l’ època que ha tingut la sort de sentir-lo.
    Gracies Jordi

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com