Amb les dades a la mà, és indubtable que l'èxit d'audiència de Les veus del Pamano ha de fer que els responsables de TV3 estiguen més que satisfets. La bona acolida del públic ha estat aclaparadora, i les opinions de la crítica han estat més que generoses. Per la nostra banda, hem de reconèixer que vam acabar de veure Les veus del Pamano per una qüestió de militància amb la producció audivisual catalana, més que perquè l'adaptació que han fet de l'obra literària de Cabré ens estigués agradant. El primer episodi va ser incompresiblement lent però amb un guió molt mal explicat en algunes fases de la història, amb un càsting d'actors força equivocat (només se salvaven el trio format per Oriol Coma, Francesc Orella i Montse German), i una direcció força desorientada, amb alguns plans que no tenien raó de ser. L'ambientació i el disseny artístic són la nota positiva de la minisèrie, tot i que vam trobar a faltar alguna parella de guàrdies civils (no se'n veu cap en 188 minuts, tot i que a Les veus del Pamano es retrata la vida d'un poble plagat de maquis durant els primers anys del franquisme; un fet incomprensible per molt que els falangistes manessen als ajuntaments i s'atrevissen a fer detencions i interrogatoris). Malauradament, el segon capítol no va millorar gaire. Les escenes de la mestra actual buscant la veritat eren ridíciules, i encara ens estem preguntant què passa amb la família de refugiats jueus que s'amagaven a les golfes de l'escola, per saber en quin moment els maquis els canvien per una emissora de ràdio. Una veritable llàstima, tot plegat. Potser en l'edició en DVD ens trobem amb una versió extesa de Les veus del Pamano, amb les escenes eliminades i una història narrativament més coherent...
Tot seguit, podeu veure els dos capítols de la minisèrie, gentilesa del servei 3alacarta de TV3:
Hola Gustau!
ResponEliminaMoltes gràcies per les teues reflexions. Com a persona poc entesa en la posada en escena a mi ja m'ha semblat bé. Pots posar-nos un exemple de "direcció desorientada o plans que no ténen raó de ser"?.
Per exemple, en el moment en què el mestre està pintant la façana de l'escola i arriba l'alcalde, hi ha unes pujades i baixades de la càmera amb la grua que no venen a cuento. Si no recordo malament, és en aquest moment quan hi ha un pla gairebé zenital de l'alcalde que no significa res. Però el pla que em va molestar més va ser durant una discussió entre el mestre i la seua dona, amb una càmera fixa a l'extrem superior de l'habitació, que dura un munt de segons. En lloc d'una sèrie d'època, em recordava Gran Hermano. D'altra banda, em faltaven primers plans per veure els sentiments i l'evolució dels personatges, sobretot al primer eppisodi.
ResponEliminaAh, una altra cosa que m'he oblidat de comentar! Com és que els únics que parlen en català occidental són els nens del poble? Segons sembla, van fer un càsting amb els autòctons perquè fessin d'extres i donar més verosimilitud a la sèrie, però els únics que tenen frases al guió són els xiquets. Així, els xiquets diuen "els peixos del Pamano", mentre que els pares parlarien dels "peixus del Pamanu". Dubto que això fos així en un poble del Pirineu l'any 1943. Avui en dia, en tot cas, serà al revés, com aquí a l'Ebre, on ja hi ha xiquets que parlen en el català oriental que escolten a TV3
ResponEliminaGràcies per les explicacions. M'ho remiraré.
ResponEliminaEn això dels accents tens raó. Jo també vaig notar una barreja que, llevat dels que venien de Barcelona,no tenia cap ni peus.