18 de nov. 2009

'Les veus del Pamano': una adaptació correcta i poqueta cosa més


La minisèrie Les veus del Pamano, la coproducció de TV3 basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré, va aconseguir dillus i dimarts una quota de pantalla total del 21,3%, i una audiència mitjana de 667.000 espectadors. A més, es calcula que més d'1,9 milions d'espectadors van sintonitzar TV3 com a mínim durant un minut, durant l'emissió de la minisèrie, cosa que demostra l'interès que havia despertat l'adaptació televisiva de Les veus del Pamano. I més ahir dimarts, quan el segon capítol de la minisèrie va haver de competir amb Crepúsculo, la pel·lícula d'adolescents vampirs que estrenava Antena 3, i que va arrasar a la resta de l'Estat espanyol amb més d'un 28% de quota de pantalla. En els minuts finals, el pic de màxima audiència de Les veus del Pamano va registrar una quota de pantalla del 25,4% i més de 678.000 espectadors mirant les desgràcies del mestre interpretat per Oriol Coma.

Amb les dades a la mà, és indubtable que l'èxit d'audiència de Les veus del Pamano ha de fer que els responsables de TV3 estiguen més que satisfets. La bona acolida del públic ha estat aclaparadora, i les opinions de la crítica han estat més que generoses. Per la nostra banda, hem de reconèixer que vam acabar de veure Les veus del Pamano per una qüestió de militància amb la producció audivisual catalana, més que perquè l'adaptació que han fet de l'obra literària de Cabré ens estigués agradant. El primer episodi va ser incompresiblement lent però amb un guió molt mal explicat en algunes fases de la història, amb un càsting d'actors força equivocat (només se salvaven el trio format per Oriol Coma, Francesc Orella i Montse German), i una direcció força desorientada, amb alguns plans que no tenien raó de ser. L'ambientació i el disseny artístic són la nota positiva de la minisèrie, tot i que vam trobar a faltar alguna parella de guàrdies civils (no se'n veu cap en 188 minuts, tot i que a Les veus del Pamano es retrata la vida d'un poble plagat de maquis durant els primers anys del franquisme; un fet incomprensible per molt que els falangistes manessen als ajuntaments i s'atrevissen a fer detencions i interrogatoris). Malauradament, el segon capítol no va millorar gaire. Les escenes de la mestra actual buscant la veritat eren ridíciules, i encara ens estem preguntant què passa amb la família de refugiats jueus que s'amagaven a les golfes de l'escola, per saber en quin moment els maquis els canvien per una emissora de ràdio. Una veritable llàstima, tot plegat. Potser en l'edició en DVD ens trobem amb una versió extesa de Les veus del Pamano, amb les escenes eliminades i una història narrativament més coherent...

Tot seguit, podeu veure els dos capítols de la minisèrie, gentilesa del servei 3alacarta de TV3:



About the Author

Gustau Moreno Pérez

Author & Editor

Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.

4 COMENTARiS:

  1. Hola Gustau!
    Moltes gràcies per les teues reflexions. Com a persona poc entesa en la posada en escena a mi ja m'ha semblat bé. Pots posar-nos un exemple de "direcció desorientada o plans que no ténen raó de ser"?.

    ResponElimina
  2. Per exemple, en el moment en què el mestre està pintant la façana de l'escola i arriba l'alcalde, hi ha unes pujades i baixades de la càmera amb la grua que no venen a cuento. Si no recordo malament, és en aquest moment quan hi ha un pla gairebé zenital de l'alcalde que no significa res. Però el pla que em va molestar més va ser durant una discussió entre el mestre i la seua dona, amb una càmera fixa a l'extrem superior de l'habitació, que dura un munt de segons. En lloc d'una sèrie d'època, em recordava Gran Hermano. D'altra banda, em faltaven primers plans per veure els sentiments i l'evolució dels personatges, sobretot al primer eppisodi.

    ResponElimina
  3. Ah, una altra cosa que m'he oblidat de comentar! Com és que els únics que parlen en català occidental són els nens del poble? Segons sembla, van fer un càsting amb els autòctons perquè fessin d'extres i donar més verosimilitud a la sèrie, però els únics que tenen frases al guió són els xiquets. Així, els xiquets diuen "els peixos del Pamano", mentre que els pares parlarien dels "peixus del Pamanu". Dubto que això fos així en un poble del Pirineu l'any 1943. Avui en dia, en tot cas, serà al revés, com aquí a l'Ebre, on ja hi ha xiquets que parlen en el català oriental que escolten a TV3

    ResponElimina
  4. Gràcies per les explicacions. M'ho remiraré.
    En això dels accents tens raó. Jo també vaig notar una barreja que, llevat dels que venien de Barcelona,no tenia cap ni peus.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com