El canal de pagament Animax, que va nàixer a Espanya el 12 d'abril del 2008 de la mà de Sony com una cadena temàtica especialitzada en l'animació japonesa, consumarà avui, amb l'estrena de Sobrenatural, el seu canvi d'estratègia. L'objectiu únic és atraure un públic més ampli, amb menys cost. Ja hem comentat altres vegades que el canvi d'hàbitats de la gran majoria dels otakus, que prefereixen veure els últims animes a través d'internet, abans d'esperar-se a l'estrena de les sèries en el nostre país, tant a la televisió com al mercat del DVD, havien fet canviar d'estratègia canals com Buzz. Ara, Animax la producció nord-americana Sobrenatural, que és la tercera sèrie d'imatge real en la història del canal. Primer va ser Samurai Girl, una sèrie nord-americana que els fans de l'anime podien acceptar amb més o menys il·lusió, ja que es tracta d'una producció per a adolescents ambientada en el món dels samurais, i en què la història transcorre a cavall del Japó i dels Estats Units. Però després va arribar Reaper, la comèdia sobre un jove Faust que AXN, l'altre canal de Sony a Espanya, ja havia estrenat a casa nostra. Així, avui ha a arribat el torn de Sobrenatural, una altra sèrie sobre joves i dimonis que ja s'ha vist a AXN. De fet, aquest canal ja ha emès quatre de les cinc temporades de la sèrie, peò Animax la recuperarà des del primer episodi, tot emetent Sobrenatural de dilluns a divendres, a les 21.30 hores. A més, la sèrie també s'ha pogut veure en obert, tant a La 2 com a Cuatro.
Siga com siga, l'estrena de Sobrenatural és una mala notícia per als seguidors de l'anime, que, després del canvi d'estratègia que també va fer Buzz, tenien en Animax l'únic oasi televisiu dedicat íntegrament a l'animació japonesa. A més, el proper 28 de febrer Animax també estrenarà una altra sèrie d'imatge real, la producció britànica Invasión Jurásica. A banda, en les últimes setmanes el mateix canal també ha emès pel·lícules en imatge real, com per exemple Resident Evil o El Único.
Els morts que tornen al món dels vius, però no per protegir-nos sinó com a greu amenaça, és una de les creacions més inquietants de la cultura universal. Els morts vivents, els no-morts, els zombies i els fantasmes en general apareixen més o menys representats en totes les cultures. La postmodernitat i abans la cultura underground van fixar-se en l'adaptació anglosaxona dels tradicionals zombies haitians, creant fins i tot un subgènere zombie dintre del cinema i també en els còmics. De fet, penso que els morts vivents més famosos són Drácula i el monstre de Frankenstein, però que els zombies estan més a prop del príncep dels vampirs que de la criatura de Mary Shelley, tot i que també hi ha la creença d'un origen científic de la conversió en zombie, per la ingestió d'alguna droga o verí. Per parlar del fenomen zombie, TV3 té previst emetre aquesta nit el reportatge de producció pròpia Zombis pertot arreu, que estrenarà just abans de l'emissió de la pel·lícula Resident evil: Apocalipsi. Al marge de l'escàs valor cinematogràfic de la cinta, el més interessant del reportatge és que conté entrevistes als cineastes Jaume Balagueró i Paco Plaza, autors de la recentment estrenada REC, i també de la periodista especialitzada Desirée de Fez. Però sobretot, del director George A. Romero, l'autor de La nit dels morts vivents, sens dubte l'obra canònica del subgènere zombie. Quina és la vostra pel·lícula zombie favorita? Personalment, a part de la paròdia Braindead (a la foto), de Peter Jackson, o de la trilogia Evil Dead de Sam Raimi, per mi la millor és 28 días después, del britànic Danny Boyle. Amb tot, també m'agrada el clàssic I walked with a zombie, de Jacques Tourner.
