Els morts que tornen al món dels vius, però no per protegir-nos sinó com a greu amenaça, és una de les creacions més inquietants de la cultura universal. Els morts vivents, els no-morts, els zombies i els fantasmes en general apareixen més o menys representats en totes les cultures. La postmodernitat i abans la cultura underground van fixar-se en l'adaptació anglosaxona dels tradicionals zombies haitians, creant fins i tot un subgènere zombie dintre del cinema i també en els còmics. De fet, penso que els morts vivents més famosos són Drácula i el monstre de Frankenstein, però que els zombies estan més a prop del príncep dels vampirs que de la criatura de Mary Shelley, tot i que també hi ha la creença d'un origen científic de la conversió en zombie, per la ingestió d'alguna droga o verí. Per parlar del fenomen zombie, TV3 té previst emetre aquesta nit el reportatge de producció pròpia Zombis pertot arreu, que estrenarà just abans de l'emissió de la pel·lícula Resident evil: Apocalipsi. Al marge de l'escàs valor cinematogràfic de la cinta, el més interessant del reportatge és que conté entrevistes als cineastes Jaume Balagueró i Paco Plaza, autors de la recentment estrenada REC, i també de la periodista especialitzada Desirée de Fez. Però sobretot, del director George A. Romero, l'autor de La nit dels morts vivents, sens dubte l'obra canònica del subgènere zombie. Quina és la vostra pel·lícula zombie favorita? Personalment, a part de la paròdia Braindead (a la foto), de Peter Jackson, o de la trilogia Evil Dead de Sam Raimi, per mi la millor és 28 días después, del britànic Danny Boyle. Amb tot, també m'agrada el clàssic I walked with a zombie, de Jacques Tourner.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris evil dead. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris evil dead. Mostrar tots els missatges
7 de des. 2007
Els morts que tornen al món dels vius, però no per protegir-nos sinó com a greu amenaça, és una de les creacions més inquietants de la cultura universal. Els morts vivents, els no-morts, els zombies i els fantasmes en general apareixen més o menys representats en totes les cultures. La postmodernitat i abans la cultura underground van fixar-se en l'adaptació anglosaxona dels tradicionals zombies haitians, creant fins i tot un subgènere zombie dintre del cinema i també en els còmics. De fet, penso que els morts vivents més famosos són Drácula i el monstre de Frankenstein, però que els zombies estan més a prop del príncep dels vampirs que de la criatura de Mary Shelley, tot i que també hi ha la creença d'un origen científic de la conversió en zombie, per la ingestió d'alguna droga o verí. Per parlar del fenomen zombie, TV3 té previst emetre aquesta nit el reportatge de producció pròpia Zombis pertot arreu, que estrenarà just abans de l'emissió de la pel·lícula Resident evil: Apocalipsi. Al marge de l'escàs valor cinematogràfic de la cinta, el més interessant del reportatge és que conté entrevistes als cineastes Jaume Balagueró i Paco Plaza, autors de la recentment estrenada REC, i també de la periodista especialitzada Desirée de Fez. Però sobretot, del director George A. Romero, l'autor de La nit dels morts vivents, sens dubte l'obra canònica del subgènere zombie. Quina és la vostra pel·lícula zombie favorita? Personalment, a part de la paròdia Braindead (a la foto), de Peter Jackson, o de la trilogia Evil Dead de Sam Raimi, per mi la millor és 28 días después, del britànic Danny Boyle. Amb tot, també m'agrada el clàssic I walked with a zombie, de Jacques Tourner.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
