Ahir a la nit vam estar mirant l'últim capítol de la sèrie El cor de la ciutat, l'episodi número 1.906. Finalment, el capítol que va tancar la telenovel·la més llarga de TV3 va aconseguir aplegar 764.000 espectadors de mitjana, i va assolir el 24,2% de quota de pantalla a Catalunya. De fet, va batre el seu rècord de les tres últimes temporades. Tot i que feia temps que no miràvem la sèrie, a casa no ens vam voler perdre el darrer episodi (és una de les coses estranyes, gairebé inexplicables, que fem els telespectadors). Així, vam poder veure que en aquesta última temporada han tornat a Sant Andreu alguns dels personatges de les primeres temporades d'El cor..., que havien deixat el barri per diferents motius. Però no vam veure un dels personatges que més ens agradava dels primers capítols, el Ramon de les olives, interpretat magistralment per l'actor Ruben Ametllé. Quina mala llet, quin sarcasme, quin humor negre, quines contradiccions internes, quins grans diàlegs i frases memorables, quina tendresa, la del perdedor més important que ha donat mai la ficció produïda a Televisió de Catalunya. De fet, ja sabia que a Facebook hi ha un parell de grups que reclamaven el retorn del Ramon de les olives a El cor de la ciutat. Però malauradament, ahir només vam veure el Ramon de les olives a l'escena final, fugaçment, entre el públic que mirava l'actuació de la K fent la seua versió del Que tinguem sort, de Lluís Llach... En concret, el Ramon de les olives es veu perfectament en el minut sis amb vint-i-cinc segons del següent vídeo:
Com recordareu, el Ramon era el fill adoptiu de la Pilar Balaguer (Carme Fortuny), que es pensava que era la reencarnació d'un fill que havia mort en un accident de moto. El Ramon de les olives, que es deixa així perquè regenta una parada de venda d'olives al mercat, es va obsessionar amb la Mari, amb qui va aconseguir casar-se, tot i que ella no l'estimava. L'odi que sentia cap a la Mari el va portar a lluitar per la custòdia de la filla de la Mari, la Desi. Després, el Ramon va tenir una relació amb la Remei, a qui va acabar maltractant, i desprès, amb la Judith, una noia que havia conegut en una congregació religiosa en la que va buscar consol i refugi. Tot seguit, va apallissar en Nacho, un xicot de la Mari que l'havia violada. Després d'un temps fora, s'havia rehabilitat i era Mosso d'Esquadra, encara que les coses que havia fet en el passat li van acabar passant factura. De fet, en Nacho va sortit del coma i es va venjar d'ell acusant-lo de ser el violador del barri. Un secundari de luxe, que donava un joc increïble a les trames, i que El cor de la ciutat no hauria d'haver perdut mai de la vida.
Potser és casualitat, però la protagonista de la sèrie Dirt, interpretada per l'actriu Courtney Cox, es diu igual que Lucy, la mítica protagonista de la sèrieI love Lucy, històrica sitcom de la CBS. Aquesta, però, no és l'esbojarrada mestressa de casa Lucy Ricardo sinó Lucy Spiller, la implacable directora d'una poderosa revista sensacionalista de Hollywood, anomenada Dirt Now. La sèrie, que recentment ha estat cancel·lada per la cadena FX després de concloure la seua segona temporada, s'està emetent actualment a Espanya a través del canal Fox, i Cuatro també ha anunciat que té els drets per emetre-la en obert. Coproduïda per la mateixa Cox, que sembla que va insipirar-se en la persecució mediàtica que pateixen ella i el seu home David Arquette, Dirt va començar amb mal peu, ja que va ser una de les sèries més afectades per la passada vaga de guionistes. Ni l'increment de les escenes pujades de to ni la presència de Jennifer Aniston, antiga companya de Courtney Cox a la sèrie Friends, va servir per engrescar l'audiència dels Estats Units, que la temporada passada es va interessar per un altre tipus de sèries (Californication o Dexter van ser, potser, l'única excepció). Però la realitat és que Dirt és una sèrie molt ben feta, amb trames ben dibuixades i personatges complexos i ben interpretats. En aquest sentit, mereixeria un comentari a banda el personatge del fotògraf esquizofrènic Don Konley (encarnat per un magnífic Ian Hart), que posa el contrapunt fantàstic i còmic a una sèrie que intenta explicar amb realisme com és el dia a dia d'una revista sensacionalista i del món de la premsa rosa a la Meca del cinema. Però el més interessant, vistos encara els 10 primers episodis, és constatar l'evolució del personatge protagonista. Lucy Spiller és primer una dona seriosa i freda, rígida i frígida, molt diferent del personatge histèric i simpàtic que era la Monica Geller de Friends. Lucy és calculadora i cruel, ja que actua sense escrúpols si amb això pot aconseguir una portada exclusiva i explosiva. Amb tot, amb el pas del temps anirem coneixent una Lucy molt vulnerable, capaç d'enamorar-se secretament d'un actor (una de les seues víctimes), de ser absolutament fidel al seu amic Don o d'admetre el seu patiment per haver descobert el cadàver del seu pare, que s'havia suïcidat, quan ella només tenia quinze anys. Amb tot, també demostrarà que continua sent una dona forta quan afrontarà amb determinació el segrest de la redacció de Dirt Now a mans d'una antiga estrella infantil, un home embogit interpretat magistralment per Vincent Gallo. Per cert, un capítol que té un clar homenatge a South Park, quan el segrestador dispara contra el secretari de Lucy i hi ha un altre personatge que crida: ¡Dios mío, han matado a Kenny!
El creador d'Expediente X, el prestigiós Chris Carter, ho va tenir clar de seguida que va veure l'actriu Gillian Anderson: "Ja tinc la meua Dana Scully", asseguren que va dir. Nascuda l'agost del 1968, Anderson era poc coneguda fins que va aparèixer al costat de David Duchovny protagonitzant la sèrie que va canviar la ficció televisiva dels anys noranta. El seu carisma i talent a l'hora d'interpretar Scully és indubtable, tot i que Carter va haver d'enfrontar-se durament als executius de la cadena Fox, que consideraven que Anderson no tenia el perfil que buscaver per protagonitzar la sèrie. Expediente X va estrenar-se el 10 de setembre de 1993 i va acabar després de nou anys d'emissió, el 19 de maig del 2002. Sens dubte, la curiositat que més em crida l'atenció, pel que fa als personatges, és que Anderson sí creu en els OVNIS a la vida real, mentre que Duchovny és un escèptic del tema ufològic. Just al contrari que a la sèrie. Perquè com ja sabreu, Expediente X ens explica la història d'una parella d'agents de l'FBI que reben l'encàrrec d'investigar casos paranormals. Mentre que l'agent Fox Mulder està obsessionat amb aquest tipus de casos des que la seua germana Samantha va ser abduïda pels extraterrestres, l'agent Dana Scully és una jove catòlica que només confia en la ciència, amb totes les contradiccions que això implica. A Expediente X, el seu personatge creix i madura molt més que el de Mulder, en la mesura que cada vegada que investiga un nou cas acaba apropant-se més a les tesis del seu company, i per tant obre la seua ment. També és determinant l'apropament sentimental a Mulder, la seua greu malaltia i embaràs, però sobretot la desaparició de Mulder a les últimes temporades. Scully esdevé la principal protagonista de la sèrie, una veritable icona popular i un dels mites sexuals més importants del canvi de segle. Per sort, tornarem a veure Gillian Anderson interpretant Dana Scully, ja que s'està rodant la segona pel·lícula basada en la sèrie, amb l'estrena prevista per a l'estiu del 2008.
Vull començar aquesta nova secció del bloc Ebremedia homenatjant un dels meus personatges favorits de les noves sèries de ficció, el metge Jack Shephard de la sèrie Perdidos (Lost). Interpretat per l'actor nord-americà Mathew Fox (Tots cinc), és sens dubte un dels protagonistes principals d'aquesta sèrie coral, de la qual ja s'han emès les tres primeres temporades. Segons s'ha arribat a dir, la idea dels guionistes era que Jack morís al capítol pilot, però suposo que de seguida van veure que podia donar molt de joc a Perdidos. A més, el personatge encarna a la perfecció el problema pare-fill, que és una de les obsessions temàtiques més habituals a les sèries del guionista i productor J.J.Abrams (Felicity, Alias). En part, Jack és com és per la mala relació que va tenir amb el seu pare, també metge i addicte a les begudes alcohòliques. També és per la influència del seu pare que Jack decideix estudiar medicina, i és fent de metge que coneix la seua dona Sarah (que també l'acabarà marcant molt) i també altres personatges, com el misteriós Desmond, amb qui coincideix fent footing, com recordarà quan se'l trobi una altra vegada a l'illa. De fet, és per anar a buscar el cadàver del seu pare, a Austràlia, que Jack agafa el malaguanyat avió 815 d'Oceanic, que va de Sydney a Los Angeles. A partir d'aquí, Jack és el paradigma de la persona perduda en el món actual, que vol ser normal per superar els seus traumes, però que serà el líder del grup de supervivents, forçat per les circumstàncies. D'altra banda, el personatge encara madurarà més durant la tercera temporada, quan és empresonat per Los Otros i obligat a operar el dolentíssim Ben d'un tumor medul·lar. A partir d'aquí, i pel desencís de la relació frustrada amb Kate, és quan trobem el Jack més ambigu i també el més interessant. S'ha passat Jack a l'altre bàndol? Per què confia en Juliet? En la mateixa línia, el doble episodi amb què s'acaba la tercera temporada, amb un Jack barbut i addicte a les pastilles, que no troba consol vivint fora de l'illa, encara ens promet gaudir més d'aquest personatge, a la quarta temporada de la sèrie.
