Lamentable final de 'Los Serrano'

Ahir, gairebé per compassió, vam mirar els últims minuts del capítol final de Los Serrano, que s'acomiadava de les pantalles de Telecinco després de més de cinc anys en antena i amb un total de 147 episodis. Segons les dades d'audiència que ja s'han facilitat aquest matí, el capítol Desmontando a Diego va aconseguir reternir el 25,6% de l'audiència, i el van veure més de tres milions i mig de persones. Amb aquests resultats, l'episodi final va ser el més vist de la temporada, i la realitat és que no aconseguia una audiència tan bona des del dia de Sant Esteve. Només podem dir que el final de Los Serrano va estar a l'altura de la decadència que ha afectat la sèrie estel·lar de Telecinco en les últimes dues temporades. Va ser un espectacle lamentable. En els dies previs, s'havia anunciat que Diego Serrano tornaria amb Lucía, que com recordareu havia mort tràgicament fa molts capítols. Preparats per veure quin truc de guió s'haurien empescat, vam comprovar que s'havia optat per la solució més fàcil, d'aquelles que avui en dia només poden provocar vergonya aliena. Desbordat pels esdeveniments, Diego salta d'un pont per acabar amb la seua vida. Però quan es desperta en el més enllà i es retroba amb Lucía, descobreix que el cel li ha donat una segona oportunitat, per fer millor les coses. És a dir, es torna a repetir l'escena del primer episodi, just l'endemà de la boda entre Diego i Lucía, amb la casa plena de fills una altra vegada. Des del punt de vista moral, que ara no entrarem a jutjar, la perillosa apologia del suïcidi és el que menys ens importa. El problema és que el truc de guió és molt barroer. El que no quadra és que Diego està molt més envellit que fa cinc anys, i que als xiquets encara se'ls nota més que han crescut. Sobretot, al més menut, Curro, que apareix amb el mateix aspecte que cinc minuts abans, quan la policia se'l portava detingut per haver atropellat algú. De fet, l'únic moment remarcable del capítol d'ahir és el crossover amb El comisario. Però per mi el cas més greu és el d'Eva (Verónica Sánchez), de la qual només se sent la veu dins del lavabo, quan discuteix amb Marcos. Devien aprofitar l'àudio del primer episodi? Per tot plegat, ens sembla un final indigne per una sèrie que ha marcat una època en la història de la ficció televisiva a Espanya, i que cada dia estem més convençuts que hauria d'haver-se acabat molt abans.