25 anys sense Tarzan

Ja he explicat altres vegades que Tarzan va ser un dels personatges que va marcar la meua infantesa. En aquest sentit, avui recordem el personatge de ficció creat per Edgar Rice Burroughs perquè es compleixen exactament 25 anys de la mort de Johnny Weissmuler, l'actor i campió olímpic de natació que va interpretar el Rei dels Micos en la saga de pel·lícules més famosa de la història de Tarzan. Weissmuller va morir un 20 de gener de 1984 a Acapulco, i recordo perfectament quan vaig saber de la notícia a través de la televisió. El Tarzan de veritat ha mort, vaig pensar. Altres actors han interpretat el personatge, però ningú com Weissmuller va saber donar-li l'animalitat, la força, la tendresa i el romanticisme que Tarzan necessitava, tot i que les pel·lícules dels anys 30 i 40 potser van suposar una de les adaptacions menys fidels del personatge original.

Abans d'interpretar Tarzan en la primera versió sonora que va fer-se del personatge, Weissmuler ja era una cara coneguda per al gran públic, gràcies a la seua carrera com a nedador. Havia guanyat cinc medalles d'or als Jocs Olímpics de París i d'Àmsterdam, els anys 1924 i 1928. A més, va acumular 67 rècords del món i va esdevenir el primer home que va baixar del minut en la prova dels cent metres. Però el que va fer que Weissmuller fos realment conegut en l'escena internacional va ser el seu debut cinematogràfic a Tarzan de los monos (1932), al costat d'una sensual Maureen O'Sullivan que els censors de Hollywood es van encarregar de tapar cada vegada més, deserotitzant-la, en les successives pel·lícules de la sèrie. La Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) va ampliar el so de diferents animals per crear el famós crit de Tarzan, però tant Weismuller com O'Sullivan van explicar que l'actor s'havia inspirat en cants tirolesos a l'hora de crear-lo. Weissmuller, la mona Chita i O'Sullivan van protagonitzar una dotzena de pel·lícules, des del 1932 al 1949, i una de les meues favorites de sempre (tot i que ara reconec que potser és una de les més dolentes) va ser Tarzan en Nueva York, dirigida el 1942 per l'artesà Richard Thorpe. Com he dit abans, Weissmuller va morir als 79 anys a Acapulco d'un vessament cerebral, i alguns afirmen que pensant-se que realment era Tarzan. En qualsevol cas, el que sí és veritat és que al seu enterrament va escoltar-se per última vegada el crit del Rei de la Jungla, com ell havia demanat abans de morir.

Tot seguit podeu veure els tràilers dels tres últims films de Tarzan protagonitzats per Weissmuller...