Aquests ninos costen uns 100 dòlars i representen l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe i la famosa Annabel Lee, protagonista de l'últim poema escrit l'any 1849 per l'autor d'El corb. No cal ser gaire expert en l'obra de Poe per adonar-se que Annabel Lee és un personatge inspirat en Virginia Clemm, la cosina estimada amb qui va casar-se quan ella només tenia 13 anys, i que va morir de tuberculosi amb només 24 anys. De fet, la mort de Clemm -només dos anys de la mort del poeta, en solitud i encara sota estranyes circumstàncies- va ser un cop molt fort per a Poe, que va quedar abatut i va esdevenir un alcohòlic. Per tant, els ninos poden ser una veritable delícia per als amants de l'obra de Poe, però també pels aficionats a les joguines gòtiques.Avui, amb motiu del segon centenari del naixement de l'escriptor i atenent a la crida que hem fet a través del bloc Hespèria a la resta de la blocosfera catalana, recordem el poema Annabel Lee, que de fet va ser el nostre primer contacte amb l'obra de Poe, quan un servidor encara era molt petit. Va ser a través del mític espai de televisió La Bola de Cristal, que La 1 de TVE feia els dissabtes al matí, que vam veure el videoclip amb què el programa promocionava un grup encara emergent aleshores, Radio Futura. En aquella època, la indústria del videoclip encara no estava prou desenvolupada a Espanya per la crisi de les discogràfies estatals, i és gràcies a cançons de Radio Futura com La estatua del jardín botánico o la mateixa Anabel Lee que el videoclip assoleix la seua majoria d'edat a l'Estat. Per això, La Bola de Cristal va iniciar la producció de videoclips cap a la segona meitat del 1985, amb l'objectiu de promocionar els artistes locals, sobretot els de la coneguda Movida Madrileña. El videoclip de la cançó Annabel Lee va ser dirigit pel realitzador Manolo Soriano...
La força de les imatges, però sobretot la història de dos xiquets que s'estimaven sota la mirada envejosa dels àngels celestials, ens va captivar i ja no ens va abandonar mai més, potser perquè també ens va inocular el concepte que tenim d'amor romàntic. La cançó pertany al disc La canción de Juan Perro (1987), el tercer treball de Radio Futura, i la lletra és una traducció que el mateix Santiago Auserón va fer de l'últim poema conegut de Poe. És, possiblement, una de les millors cançons de Radio Futura, amb tocs de rock clàssic i arranjaments new wave, i també una de les millors traduccions que hi ha d'aquest poema immortal [clicant aquí podeu veure la lletra original i la traducció d'Auserón]. Així, vam fer-nos fans de Radio Futura per sempre, però també de l'obra de Poe. De la mateixa manera, també es molt recomanable la versió que va fer Enrique Bunbury per al disc de tribut Arde la calle (2004).
Un altre exemple del que esteu parlant seria la versió que van fer la Union del fantàstic relat de Boris Vian LLop Home. Tan Ananabel Lee com Llop Home em van encantar quan els vaig llegir.
ResponElimina