'Jocs de guerra' celebra els 25 anys amb una seqüela de la pel·lícula

Aquests dies d'actualitat nuclear per les fuites a la central d'Ascó, es compleix el 25è aniversari de Jocs de guerra, una de les últimes pel·lícules de ciència-ficció que va abordar la por de la humanitat a una guerra nuclear mundial. La caiguda del mur de Berlín i la desfeta del bloc soviètic va fer que també desaparegués de l'imaginari de Hollywood la paranoia per un possible atac comunista amb armes nuclears, però estem parlant d'una pel·lícula que va estrenar-se l'any 1983. Dirigida per l'irregular John Badham, la pel·lícula està ambientada en els últims anys de la Guerra Freda, i tot i que l'era Reagan havia començat, tenia un missatge clarament contrari a la cursa armamentística. A més, és una de les primeres produccions que aborda l'existència de les xarxes informàtiques de defensa militar, precedent clar de la internet actual, però sobretot de la figura del hacker. En aquest sentit, David (interpretat per un joveníssim Matthew Broderick,) és un gran coneixedor de la informàtica, que se se salta els més avançats sistema de seguretat per aconseguir jocs d'ordinador abans que apareguen al mercat. Un dia, el protagonista utilitza un mòdem per trucar a números telefònics a l'atzar, fins trobar un ordinador al que puga entrar, una tècnica que avui es coneix com a war dialing, en al·lusió a la pel·lícula Jocs de guerra (War Games). El problema és que David entra en un sistema militar i contacta amb Joshua, un ordinador que controla el llançament dels míssils nuclears contra l'enemic. El jove, pensant-se que es tracta d'un joc, activa el sistema de defensa i comença una alerta militar de màxim nivell, amb un perillós compte enrera que pot desembocar en un conflicte nuclear amb la URSS, de proporcions apocalíptiques. Com diria la frase més famosa de la pel·lícula, la guerra nuclear és un joc molt estrany, en què només hi ha una forma de guanyar: no jugar. Una altra curiositat és que l'ordinador utilitzat a la pel·lícula era un IMSAI 8080, una de les primeres microcomputadores, llançat al mercat l'any 1975, i que Jocs de guerra és un dels films que va inspirar un videojoc, titulat Defcon, l'any 2006. Enguany s'ha previst l'estrena d'una seqüela de Jocs de guerra, en què la trama se centra en una falsa amenaça terrorista i en què l'ordinador del sistema es dirà Ripley.