Plats bruts continua sent la millor sèrie de ficció de la curta però intensa història de TV3. De fet, és la sitcom més semblant a un fenomen com Friends que s'ha fet en aquest país: les històries són divertides i intel·ligents, els personatges són molt carismàtics i està farcida de referències extratelevisives, que són alguns dels ingredients perquè una sèrie siga mítica. A partir d'aquesta nit, el canal 300 de la televisió digital terrestre (TDT) torna a reposar Plats bruts des del primer episodi, a partir de les 22.00 hores, amb l'emissió dels dos primers capítols. En el primer, titulat Tinc pis, assistim al moment en què en Lopes i en David es coneixen. Lopes treballa en una ràdio petita, i amb 34 anys s'ha d'independitzar i buscar pis, mentre que David Güell, fill d'una família benestant de Barcelona, comença a estudiar a l'Institut del Teatre d'amagat dels seus pares, i també decideix que ha de buscar un pis per viure-hi. Sens dubte, per mi el millor personatge és en Lopes (interpretat per Jordi Sánchez): pessimista, apàtic, hipocondríac, poruc i cagadubtes; el complement ideal del personatge encarnat per Joel Joan: egocèntric, vanitós, manipulador i immadur. Però personalment també m'ha agradat sempre en Ramon (Lluís X. Villanueva), ja que el tècnic de so de la ràdio en què treballa en Lopes era un secundari genial, d'aquells que fan que una comèdia siga rodona. Plats bruts va començar a emetre's per TV3 a l'abril del 1999, i va tenir un total de 73 episodis, dividits en sis temporades. La sèrie era una producció entre Televisió de Catalunya, la companyia teatral Kràmpack i El Terrat, i de fet l'Oriol Grau n'era un dels directors. Plats bruts va ser un èxit d'audiència ja des del segon episodi, assolint una mitjana de 900.000 espectadors i una quota de pantalla del 35%. Després del futbol, Plats bruts va ser el programa més vist a Catalunya en aquell any. La sèrie també es va veure fora de Catalunya, ja que va ser doblada al castellà i emesa per ETB2 i pel canal de pagament Paramount Comedy. Tot seguit, podeu veure un fragment d'un dels millors capítols, Tinc nació...30 de maig 2008
'Plats bruts' torna des del principi al 300
Plats bruts continua sent la millor sèrie de ficció de la curta però intensa història de TV3. De fet, és la sitcom més semblant a un fenomen com Friends que s'ha fet en aquest país: les històries són divertides i intel·ligents, els personatges són molt carismàtics i està farcida de referències extratelevisives, que són alguns dels ingredients perquè una sèrie siga mítica. A partir d'aquesta nit, el canal 300 de la televisió digital terrestre (TDT) torna a reposar Plats bruts des del primer episodi, a partir de les 22.00 hores, amb l'emissió dels dos primers capítols. En el primer, titulat Tinc pis, assistim al moment en què en Lopes i en David es coneixen. Lopes treballa en una ràdio petita, i amb 34 anys s'ha d'independitzar i buscar pis, mentre que David Güell, fill d'una família benestant de Barcelona, comença a estudiar a l'Institut del Teatre d'amagat dels seus pares, i també decideix que ha de buscar un pis per viure-hi. Sens dubte, per mi el millor personatge és en Lopes (interpretat per Jordi Sánchez): pessimista, apàtic, hipocondríac, poruc i cagadubtes; el complement ideal del personatge encarnat per Joel Joan: egocèntric, vanitós, manipulador i immadur. Però personalment també m'ha agradat sempre en Ramon (Lluís X. Villanueva), ja que el tècnic de so de la ràdio en què treballa en Lopes era un secundari genial, d'aquells que fan que una comèdia siga rodona. Plats bruts va començar a emetre's per TV3 a l'abril del 1999, i va tenir un total de 73 episodis, dividits en sis temporades. La sèrie era una producció entre Televisió de Catalunya, la companyia teatral Kràmpack i El Terrat, i de fet l'Oriol Grau n'era un dels directors. Plats bruts va ser un èxit d'audiència ja des del segon episodi, assolint una mitjana de 900.000 espectadors i una quota de pantalla del 35%. Després del futbol, Plats bruts va ser el programa més vist a Catalunya en aquell any. La sèrie també es va veure fora de Catalunya, ja que va ser doblada al castellà i emesa per ETB2 i pel canal de pagament Paramount Comedy. Tot seguit, podeu veure un fragment d'un dels millors capítols, Tinc nació...About the Author
Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.
2 COMENTARiS:
NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí senyor, la millor sèrie catalana de lluny! Quins farts de riure em vaig fer en el seu dia... i em segueix fent gràcia a cada reposició!
ResponEliminaA mi també. Encara em fa molta gràcia. Trobo que no ha envellit gens. Ara acabo de veure aquest capítol sencer i veig que encara té molta actualitat.
ResponElimina