17 de febr. 2011

Santi Santamaria, el Sant


La mort sobtada del xef Santi Santamaria durant un viatge a Singapur és una trista notícia per al país, ja que es tracta d'una gran pèrdua per a la cultura -la gastronomia és cultura- i la projecció internacional de Catalunya. TV3 ha difós avui les últimes imatges del cuiner a Singapur, on havia anat per inaugurar un nou restaurant. Santamaria va ser el primer cuiner català en aconseguir la tercera estrella Michelin, i ara ja en tenia set. La cobertura mediàtica del seu traspàs, per tant, em sembla més que justificada, però el procés de beatificació al que l'estan encimbellant els seus companys de professió -molts dels quals el van criticar durament en vida, només per expressar lliurament les seues opinions- em sembla excessivament hipòcrita. Això és perquè quan algú destacat en la vida pública es mor, una rutina periodística és prendre declaracions dels que més o menys l'han conegut, per tenir una valoració del que suposa la seua pèrdua per a la seua professió i per al país. Però la realitat és que molts no li van perdonar en vida unes polèmiques declaracions sobre l'ús d'ingredients artificials i productes químics en la cuina de disseny, o bé que critiqués altres cuiners com Ferran Adrià o Sergi Arola. Ni tampoc que Santamaria se signifiqués tant en els moviments socials contra els productes transgènics. Si fins i tot van haver 800 cuiners de tot l'Estat que van signar un manifest contra Santamaria, amb noms com Karlos Arguiñano, Carme Ruscalleda, Sergi Arola, Carles Abellán, Martín Berasategui, Arzak... Només cal recuperar alguns vídeos o alguns articles per recordar les bastonades que li van caure per limitar-se a defensar els productes naturals i de proximitat, i les seues conviccions personals. Per això, si ara esdevé un Sant per a la immensa majoria de la gent, no és perquè tots de cop haguéssim vist la llum, sinó perquè tenim un país necrofílic i hipòcrita.





Imatge: TV3

About the Author

Gustau Moreno Pérez

Author & Editor

Has laoreet percipitur ad. Vide interesset in mei, no his legimus verterem. Et nostrum imperdiet appellantur usu, mnesarchum referrentur id vim.

1 COMENTARiS:

  1. joan forcadell i pinyol11:21 p. m.

    Tu no puedes entender mis pensamientos,hijos de la mar,ni me interesa que los comprendas.Prefiero seguir solitario en el mar.
    Amigo; amic meu; quan pertu sera de nit; per mi sera de dia. amb el teu record i el pensamen enfonsat amb la prufunditat de la tristessa. No et dire ADEU sempre siras dintre del meu mon DEL NOSTRE MON; que per mi i per tu sempre sera "L'ART INTEMPORAL DE LA HUMANITAT"

    et tindre sempre en el meu somriure fins la eternitat. adeu Santi no et plorare si que et recordare fins al final del meu
    coneixement viu.

    Joan Forcadell i Pinyol.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
Pantalla-Completa és un bloc personal de caràcter informatiu, que permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així Pantalla-Completa no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

 
#Pantalla-Completa © 2015 - Designed by Templateism.com