Mor el gran actor Fernando Fernán Gómez

Acabo de sentir a la ràdio que aquesta tarda ha mort un dels millors actors de tots els temps, Fernando Fernán Gómez. Fa uns dies que havia estat hospitalitzat, i ja m'imaginava que el seu estat de salut devia ser molt precari, pel secretisme que havia envoltat la seua hospitalització. De veritat que la seua mort m'ha sabut greu. L'altre dia vaig pensar en ell perquè vaig escoltar la seua veu en un anunci de cervesa que van fer abans d'un partit de futbol, i també vaig recordar que Fernán Gómez va ser l'encarregat de doblar el personatge del Quixot a la sèrie de dibuixos animats que més em va agradar quan jo era menut. Després, he pogut disfrutar i valorar el gran treball de Fernán Gómez, sobretot gràcies a pel·lícules com Botón de ancla, La ironía del dinero, El fenómeno, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La colmena, la sensacional El viaje a ninguna parte (que ell mateix va dirigir), Belle epoque, Todo sobre mi madre o En la ciudad sin límites, per citar-ne només algunes de les més conegudes. Però especialment voldria destacar un dels papers que més m'han fet plorar en un cinema: el mestre republicà de La lengua de las mariposas. Ens ha deixat un gran actor, director i escriptor (quina gran obra Las bicicletas son para el verano), però ens queda l'enorme patrimoni del seu treball.
Com a curiositat, només dir que ja han incorporat el traspàs de Fernán Goméz a l'article sobre ell que podem trobar a la Wikipedia.