Primer memo de freak-EBRE! (llibres)

Fa unes dies, Al Turtusí em desafiava des del seu bloc amb un memo d'aquests que circulen per internet, perquè cités els meus trios de favorits: en llibres d'entreteniment, llibres de ciències de la comunicació, adreces d'internet, blocs, pel·lícules i discos. Per no fer-me pesat, he pensat que el millor és comentar cada dia un parell de categories. Per tant, avui només us comentaré breument tres llibres de ficció i tres llibres de la meua disciplina acadèmica. Au pos!

Tres llibres d’entreteniment:

1) Las aventuras de Tom Sawyer, de Mark Twain. Per mi, és la novel·la iniciàtica per excel·lència, plena d'humor, imaginació i nostàlgia per una Amèrica rural i d'un món fluvial, que s'acabava i deixava pas a la gran industralització. De la mateixa manera, també us recomano el seu spin off, Las aventuras de Huckleberry Finn, escrita per Twain vuit anys més tard, el 1884. De fet, és possible que la segona part sigue millor que la primera, des del punt de vista literari... Per cert, que Twain també és considerat un dels pares de la ciència ficció moderna gràcies a Un yanki en la corte del rey Arturo (1889), una fantasia històrica que en realitat és una crítica a la societat nord-americana. I tornant a Tom Sawyer, no us va córrer un calfred d'emoció per l'espinada quan vau veure que apareixia entre els personatges de La Liga dels Hombres Extraordinarios com a agent especial dels Estats Units?

2) Crónicas marcianas, del mestre Ray Bradbury. Publicat l'any 1950, és un recull de narracions que d'alguna manera ha marcat els cànons de la ficció sobre les colonitzacions humanes a l'espai. En realitat, els contes de Bradbury deixen de manifest el costat destructiu i violent de l'espècie humana, i són un precedent de la ciència ficció amb missatge social i ecologista que triomfarà més endavant, durant els anys 60 i 70 del segle XX. Del mateix autor també us recomano Fahrenheit 415 i Las doradas manzanas del sol, però sobretot la més desconeguda El árbol de las brujas, una revisió del mite de Halloween.

3) El que l'herbolària sap, de l'escriptor ebrenc Andreu Carranza. Sens dubte, la primera gran novel·la de ciència ficció de les Terres de l'Ebre, encara que comença com una novel·la negra, de detectius... Amb aquesta novel·la, el nostre amic Carranza va ser finalista del premi Ramon Llull del 2002. Us agradarà si ja us va agradar Trilogia de Nova York, de Paul Auster. Està editada per Planeta.

Tres llibres de Ciències de la Comunicació:

1) Morfologia del cuento, de Vladimir Propp. Un llibre de referència per als semiòlegs, ja que a partir dels contes populars russos analitza les unitats bàsiques de la narrativa de ficció. El llibre de Propp va ser publicat en rus l'any 1928 però que no va ser conegut a Occident fins que va publicar-se en anglès als anys cinquanta.De fet, va influir molt en l'obra dels estructuralistes Claude Lévi-Strauss i Roland Barthes.

2) Terciopelo azul, de Charo Lacalle. La meua professora de semiòtica a la Facultat de Periodisme de Bellaterra, explicant l'obra mestra de David Lynch. Per només 10 euros a l'FNAC, editat per Paidós. Molt recomanable, de veritat.

3) La llavor immortal: els arguments universals en el cinema, de Jordi Balló i Xavier Pérez. Publicat l'any 1995, és un llibre imprescindible per saber identificar els temes i l'estructura de les ficcions cinematogràfiques, a partir dels mites clàssics i moderns. És a dir, els temes ja estan tots inventats, i l'originalitat és la manera d'explicar-los i de combinar-los.