Avui, amb motiu del 97è aniversari de la mort de
Bram Stoker, us volem parlar d'una de les moltes versions de
Dràcula que ha donat la cultura popular. Es tracta dels còmics de
Dràcula que
Marvel va publicar a partir del 1972, i que va encetar l'escenari vampíric de l'Univers Marvel en què finalment destacaria el personatge de
Blade. Tot va començar a principi dels anys setanta, quan els responsables de
la Casa de les Idees van considerar que ja havia arribat l'hora d'incorporar els grans personatges del terror al seu univers gràfic. Perquè això fos possible,
Stan Lee havia trencat abans les barreres que imposava el
Comics Code, quan va aconseguir la publicació de la seua coneguda trilogia d'
Spiderman sobre el món de les drogues. Després d'un absurd intent de censura,
Lee va decidir enfrontar-se al
Comics Code i la trilogia va aparèixer sense el ridícul codi a la portada, cosa que va obrir el camí perquè la indústria del còmic als Estats Units es tragués la seua cotilla moral. Així, el
1971 la
Marvel es va llançar al mercat dels magazines en blanc i negre, que es podien vendre sense l'aprovació del
Comics Code. Però amb la reforma d'aquest sistema,
Marvel va començar a editar còmics a tot color, protagonitzats pels monstres de tota la vida. Va ser així com va nàixer
La Tomba de Dràcula (
1972), en què el
Príncep de les Tenebres adopta l'aparença més popular en aquella època, la de l'actor
Christopher Lee. En l'apartat de dibuix trobem mestres com
Neal Adams, John Buscema, Gil Kane i sobretot
Gene Colan, amb un excel·lent domini de les ombres. Primer, amb guió de
Gerry Conway i més tard amb històries del mític
Marv Wolfman, que va ser l'encarregat de
marvelitzar el personatge esbossat per
Stoker a la seua coneguda novel·la. De fet, va ser el tàndem format per
Wolfman i
Colan el que va aconseguir que
La Tomba de Dràcula es convertís en un dels millors títols de la història de
Marvel, tot deixant els capítols tancats de l'etapa de
Conway i apostant per trames llargues i intenses, amb molts personatges secundaris. És així, també, com
Dràcula protagonitza sonats
crossovers amb personatges llegendaris de l'editorial, com
Spiderman. A més,
Wolfman i
Colan van presentar-hi
Blade, un caça-vampirs que acabarà convertint-se en el gran oponent del
Príncep de les Tenebres. En concret,
Blade va aparèixer a la segona pàgina del número 10 de
La Tomba de Dràcula. D'altra banda, l'èxit internacional dels còmics de
Dràcula va derivar en la producció d'una pel·lícula d'animació japonesa, de la qual ja us hem parlat alguna vegada. Es tracta de
Yami no teio kyuketsuki Dracula, dirigida el
1980 per
Minoru Okazaki i
Akinori Nagaoka. La pel·lícula inclou esdeveniments narrats a la sèrie de còmics, si bé l'anime dóna un major protagonisme a Satanàs, en detriment de personatges secundaris del còmic com Blade, King i el reverend Frost, que no apareixen a la pel·lícula d'animació.
Al nostre país, els còmics de
Dràcula estan editats dintre de la col·lecció
Biblioteca Grandes del Cómic, de
Planeta DeAgostini. Tot seguit teniu una fotogaleria mòbil amb algunes imatges...
