La relació especial entre Tony Blair i Bill Clinton

Telefilm és molt sovint un sinònim de pel·lícula dolenta. Però la realitat és que això no és així quan un telefilm porta el segell de la cadena nord-americana per cable HBO. Canal+ va estrenar aquí, ahir a la nit, "La relación especial", una de les últimes produccions de l'HBO el títol de la qual fa referència a una frase de Winston Churchill sobre els llaços culturals, històrics i polítics que uneixen els Estats Units i el Regne Unit. I utilitza aquesta frase per relatar la relació personal i política entre l'exprimer ministre britànic, Tony Blair, i l'expresident nord-americà, Bill Clinton, durant els anys en què van coincidir a la presidència dels seus respectius països. Com podeu veure a la imatge, Clinton està interpretat per l'actor Dennis Quaid, mentre que Blair està encarnat per Michael Sheen, que amb aquesta ja s'ha posat en tres ocasions en la pell de l'exprimer ministre britànic.

Dirigida per Richard Loncraine i amb cinc nominacions als premis Emmy, "La relación especial" és una pel·lícula que s'ha de veure per entendre millor com va anar la política de la Gran Bretanya, dels Estats Units i del món occidental a finals del segle XX. El tema central són els vincles personals, fins i tot d'amistat, entre Clinton i Blair, i com el president nord-americà aconsella el britànic per consolidar els governs de signe progressista a Europa. Però com tota relació, aquesta evoluciona i es deteriora a partir de dues situacions crucials: l'escàndol sexual pel cas Monica Lewinsky, en què Blair surt en defensa de Clinton, i la guerra de Kosovo, en què Clinton ha de donar suport a la invasió de Iugoslàvia per "causes humanitàries" que reclama Blair a la OTAN. Siga com siga, penso que "La relación especial" deixa molt més ben parat Clinton que Blair. El nord-americà marxa amb dignitat del càrrec, quan George W. Bush guanya les polèmiques eleccions a Al Gore, amb uns resultats molt ajustats. En canvi, Blair no té cap mania de fer-se "amic" de Bush, tot i els advertiments de Clinton. Tres anys després, Blair, Bush i Aznar formarien l'anomenat Trío de las Azores, que va decidir iniciar la guerra d'Iraq per buscar unes armes químiques que finalment no van existir.

En la versió doblada, Quaid pot semblar una mica sobreactuat, però si mireu la pel·lícula en versió original us sorprendreu gratament amb la impressionant recreació que l'actor fa de l'accent sureny de Clinton, així com de la seua manera nassal de parlar. Des del punt de vista físic, només li caldria una pròtesis facial, ja que el nas de Quaid és molt més afilat que el del Clinton de veritat. Sheen també està sensacional com a recreació de Blair. De la mateixa manera, cal destacar la feina de Helen McCrory com a Chery Blair (va fer el mateix paper a la pel·lícula "The Queen"), però sobretot el pes escènic de Hope Davis en el difícil paper de Hillary Clinton.