'El retrato de Dorian Gray', el nou aspecte d'un clàssic de la literatura i del cinema

"El retrato de Dorian Gray" és l'estrena més destacada de la cartellera cinematogràfica del cap de setmana. La pel·lícula, dirigida per Oliver Parker, és la darrera adaptació a la gran pantalla d'una de les obres més conegudes del polèmic escriptor irlandès Oscar Wilde, en què l'actor Ben Barnes interpreta el jove Dorian Gray, un atractiu aristòcrata que torna al seu Londres natal després de passar l'adolescència aïllat en el camp. Així, aclaparat per la vida nocturna de la capital britànica, Dorian s'hi submergeix de la mà de Lord Henry Wottom (Colin Firth), qui li mostra els llocs més recòndits i peculiars de la ciutat. Tot seguit, Dorian comença a obsessionar-se a arribar a l'eterna joventut. Per això, un retrat seu pintat per Basil Hallward (Ben Chaplin), es convertirà en un recordatori palpable de les seues greus faltes amb el pas del temps. Però, a diferència de la resta dels mortals, Dorian aconsegueix mantenir-se jove tot i el pas dels anys, mentre és el retrat, en canvi, qui envelleix i assumeix la seua degradació, tan física com moral.



D'altra banda, no és la primera vegada que Parker adapta una obra de Wilde, ja que abans ja va dirigir "Un marido ideal" (1999) i "La importancia de llamarse Ernesto" (2002). Tampoc és el primer cop que "El retrato de Dorian Gray" arriba al cinema, ja que hi ha altres versions i adaptacions. Amb tot, potser la més celebrada és The Picture of Dorian Gray, el film fantàstic que Albert Lewin va dirigir l'any 1945. D'aquella pel·lícula, recordem la impecable direcció de Lewin i les grans interpretacions de Hurd Hatfield, George Sanders, Donna Reed i Angela Lansbury, així com l'esplèndida fotografia en blanc i negre, amb algunes insercions justificades d'alguns plans en color: les del retrat que envellia al mateix temps que el seu protagonista es mantenia jove però perjudicat per dins...