'G.I. Joe' anima la cartellera

G.I. Joe és una de les estrenes cinematogràfiques més potents d'aquest cap de setmana. Si no ho sabeu, G.I. Joe és l'adaptació al cinema d'una popular sèrie de joguines bèl·liques, que després de l'èxit aconseguit per Hollywood amb els Transformers també han pres vida gràcies a la màgia del setè art. Qui no ha desitjat mai, de petit, que els seus soldadets de joguina es comencessen a moure tot sols? Més o menys ja ho vam veure a la infravalorada Pequeños guerreros (Joe Dante, 1998), però ara és diferent. Els ninots de G.I. Joe es transformen, de la mà d'un director molt criticat i irregular, Stephen Sommers, en personatges reals, de carn i ossos. El realitzador de l'exitosa La momia i de la fallida Van Helsing situa l'acció de G.I. Joe en un futur imaginari, a deu anys vista, quan el terrorisme internacional es troba concentrat sota una mateixa unitat, l'organització criminal Cobra. Per fer front a l'amenaça terrorista, hi ha els G.I. Joe (Global Integrad Joint Operating Entity), un equip d'elit de l'exèrcit dels Estats Units comandat pel general Hawk (Dennis Quaid). A més, l'organització Cobra té un nou mecanisme d'una energia molt poderosa, que pot arrasar tot el que troba al davant. En aquest sentit, els principals atractius del film -al marge de saber què redimonis feien a la vida aquests ninots tan coneguts als anys vuitanta i noranta- són els poderosos efectes especials (com l'espectacular caiguda de la Torre Eiffel que hem vist al tràiler), l'acció frenètica i la presència de l'actriu Sienna Miller.


Altres estrenes de cinema són:

#Exorcismo en Conneticut, de Peter Cornwell. Argument: "La família Campbell es muda a una impressionant casa victoriana a Connecticut, sense saber res del seu terrible passat: no només va ser una funerària on van ocórrer esdeveniments inconcebibles, sinó que el fill del propietari, Jonah, va ser utilitzat com a missatger satànic i com a portal a través del qual esperits malignes van arribar al nostre món."



#Mein Führer, de Dani Levy. Argument: ""Desembre del 1944: la "guerra total" ja està totalment perduda. Però Goebbels no vol donar-se per vençut tan ràpidament. El primer dia de l'any, el Führer ha de reconquerir les masses amb un discurs de lluita. El pla té un punt feble: el Führer ja no pot més. Malalt i depressiu evita qualsevol contacte amb el públic i només una persona està en condicions d'ajudar-lo: el seu antic professor d'interpretació Adolf Grünbaum... un jueu. Goebbels ordena que el transfereixin juntament amb la família des del camp de concentració a Sachsenhausen fins a la Cancelleria Imperial. El temps s'acaba i el Führer té només cinc dies per estar en forma..."



#Mi vida en ruinas, de Donald Petrie. Argument: "Comèdia romàntica, ambientada a Grècia, que narra les peripècies d'una guia turística encarregada d'ensenyar aquest país a un excèntric grup de turistes, més interessats en comprar souvenirs que en visitar els monuments."



#N Napoleon y yo, de Paolo Virzì. Argument: "El 1814 Napoleó (Daniel Auteuil) arriba desterrat a l'illa d'Elba, acollit per l'entusiasme exaltat del poble i de les personalitats locals. Però hi ha algú que no ho celebra: el jove Martino Papucci (Elio Germano), fill d'una família de comerciants de Portoferraio, mestre idealista i llibertari, jove poeta i amant llibertí de la bella i madura Baronessa Emilia (Monica Bellucci). Martino detesta l'exemperador i somia cada nit a matar-lo, per venjar els ideals revolucionaris traïts i els molts joves enviats a massacrar-se sobre els camps de batalla de tot Europa; d'aquesta manera quan li ofereixen ser escrivà i bibliotecari del nou rei d'Elba, accepta, amb la intenció de complir finalment el delicte per al qual se sent predestinat."