La cadena de pagament Paramoung Comedy va estrenar ahir a la nit, gairebé per sorpresa, la nova sèrie Sarah Silverman, una de les seues apostes internacionals per a la propera temporada. Es tracta d'una comèdia irreverent i realment divertida, però amb un sentit de l'humor políticament incorrecte, no apte per a tots els gustos. De fet, Sarah Silverman (protagonitzada i produïda per una actriu, humorista i escriptora amb el mateix nom) és una sèrie que destaca pel contrast que produeix la seua imatge de xiqueta bona i ingènua amb el to expressament provocador amb què tracta temes tan complexos com la religió, l'homosexualitat o el racisme. Silverman interpreta una dona jove, en atur i immadura, que no dubta ni un segon abans de dir qualsevol bestiesa. La veritat és que ha estat una gran descoberta, tot i que quan vam començar a veure el capítol pilot, semblava que la sèrie no ens havia de convèncer. Però vistos els dos primers episodis, cal dir que hem canviat ràpidament d'opinió. Sarah Silverman està molt bé...El seu sentit de l'humor és brutal i desacomplexat, ja que per la seua condició de jueva no té manies a l'hora de tractar qüestions polèmiques als Estats Units com el racisme o la religió. De fet, pel que hem pogut llegir, una de les seues últimes ocurrències ha estat declarar-se partidària de Barak Obama, fins al punt de protagonitzar un vídeo de la campanya The Great Schlep. Silverman fa una crida a la resta de jueus perquè vagin a Florida a visitar els seus iaios, amb l'objectiu d'instruir-los perquè votin massivament Obama, i per tant per aconseguir que aquest estat tan important en les properes eleccions nord-americanes deixi de perjudicar el partit demòcrata. De fet, la revista Rolling Stone va presentar-la com la dona viva més divertida, després d'haver aparegut a la pel·lícula Escuela de rock, amb Jack Black. Pel que sembla, el seu peculiar estil de fer humor li arriba del seu pare, un jueu liberal amb una cadena de botigues, que des de molt menuda va ensenyar-li tot tipus d'acudits de mal gust. Així, va començar a fer monòlegs còmics i amb només 22 anys va arribar a ser guionista del mític programa Saturday Night Live, tot i que va ser acomiada només un any després perquè els seus gags difícilment s'emetien.
Paramount Comedy ha col·locat Sarah Silverman la nit dels dimarts, a partir de les 23.15 hores i amb un episodi doble, dintre de la nova franja de programació Happy Hour que la cadena dedica a les sèries d'importació. De fet, avui s'emet Colgados de Filadelfia, i demà s'estrena Reglas de compromiso, una comèdia sobre les diferents fases de les relacions entre homes i dones, mentre que els dilluns és el torn de la segona temporada de Rockefeller Plaza. La sèrie de Sarah Silverman es va començar a emetre als Estats Units al febrer del 2007 a la cadena Comedy Central, amb un gran èxit d'audiència entre el públic adult de 18 a 35 anys. De fet, Sarah Silverman s'afegeix a la nova tongada de telecomèdies trencadores protagonitzades per dones, com Rockefeller Plaza (amb Tina Fey, una altra ex-guionista de Saturday Night Live) i la britànica El show de Katy Brand (que ha arribat fa poques setmanes al nostre país de la mà de Canal+).
ei, que no dius res de Generation Kill, estrenat també ahir a Canal + (pels que no sabeu, sobre la guerra de Irak)?
ResponEliminaTrobo que es molt bona/realista, i a la vegada, una mica "aburrida" pq és tal com ja imaginem que és la guerra (moderna) i els soldats. Però despres de reflexionar, penses, uf , si aixo és tal com SABEM que son les guerres, fins a quin nivell de bestieses ens hem acostumbrats a mirar/tolerar :(
Tinc gravat el capítol pilot, però encara no l'hem vist. D'alguna manera, és normal que semble "avorrida", ja que és una sèrie de la cadena HBO feta pels creadors de "The Wire". El ritme acostuma a ser lent, però els guions són sublims, els personatges molt ben fets i l'argument molt intens. Són d'aquells tipus de sèries que vas enganxant-me amb el temps, amb una mica de paciència.
ResponEliminaOk, encara no he vist The Wire però tothom diu que es lo millor de sempre-jamas ....... volia dir "avorrida" en el sentit que ho vaig trobar previsible i ple de stereo-tipus, just lo que esperes com son les situacions i soldats.
ResponEliminaAixo no vol dir "avorrit", suposo, sino "real" - per aixo, em sap mal per mi mateix que trobo la realitat avorrida, no sé si m'explico :( ......... anyway, encara que m'encanten les pelis/histories de guerra, per teleseries, m'apunto més als surreals o poc reals, House, Daisies, St Elsewhere (je je, ja havies nascut, Gustau?).
De la Sarah Silverman son molt divertits els videos "i'm fucking Matt Damon" i la resposta "i'm fucking Ben Affleck"
ResponEliminaQuina llastima que ja no podem veure el Saturday Night Live, o les noticies del John Stewart, que abans feien a Paramount Comedy.
Brian, a tv3 el st. elsewhere el van anomenar A cor obert i va ser una de les primeres series d'exit de la cadena.
ResponEliminaJo vaig creixer veient-lo.
si, per mi St Elsewhere i Hill Street Blues (canço trist del Hill St, no?) van ser el més significatius d'un altre epoca dorada de les series americanas. Tot s'ha de dir, també mirava el A-Team !
ResponElimina