'Katrina Ville', magnífica sèrie fallida

Fa uns dies hem acabat de mirar els onze episodis que teníem enregistrats de la sèrie Katrina Ville, lamentablement cancel·lada després de la seua primera i única temporada. K-Ville és una sèrie creada per Jonathan Lisco, responsable de la mítica Policías de Nueva York, que va sorprendre tothom amb un drama policial ambientat en una ciutat de Nova Orleans encara recuperant-se dels efectes de l'huracà Katrina. De fet, diuen que el mateix Lisco va escriure la sèrie després d'haver patrullat pels carrers de Nova Orleans amb els agents del departament de policia. Així, el títol de la sèrie respon a una pintada que va veure amb el lema Katrina Ville mentre patrullava.

Amb tot, la principal errada de Katrina-Ville és no haver plantejat una sèrie coral sobre els policies de Nova Orleans, a l'estil d'altres produccions com la mateixa Policías de Nueva York o la més recent The Wire. Pel nostre gust, Katrina Ville se centra excessivament en els casos de la parella formada per Marlin Boulet (interpretat per l'actor Anthony Anderson, de les sèries Ley y orden i The Shield) i el seu nou company, el policia ex-convicte i ex-soldat a l'Afganistan Trevor Cobb (l'actor Cole Houser, que vam veure a les pel·lícules El indomable Will Hunting i Hi-Lo Country, i que sens dubte triaríem si haguéssem de fer una pel·lícula sobre Paul Newman, per la seua gran semblança física). És cert que els dos personatges principals donen molt de joc (sobretot Boulet), però pensem que la sèrie hauria pogut tenir més recorregut si els guionistes haguessen desenvolupat millor els personatges dels altres policies, que queden en un pla molt secundari. És el cas del capità James Embry, interpretat pel magnífic actor de repartiment John Carrol Lynch, que com a mínim té un capítol en què la història recau sobre el seu personatge. Però res sabem de les vides dels altres dos policies "principals", el jove Jeff Godden (Blake Shields) i la noia afroamericana Ginger LeBeau (Tawny Cypress), o de la fiscal Lyndsay Swann, interpretada per l'actriu Milena Govich en un paper molt semblant al que ja va fer a les sèries Ley y orden i N.Y. Distrito judicial (Conviction). Per no parlar de la pobra Amanda Righetti, que tot i ser contractada com un dels atractius de la sèrie com a personatge recurrent, només apareix a K-Ville interpretant una investigadora dels bombers que acaba al llit amb el policia Trevor Cobb, però després no tornem a saber res més d'ella. De fet, finalment només es van emetre 11 dels 13 capítols de Katrina-Ville previstos en un primer moment

La sensació, per tant, és que Katrina Ville és una magnífica sèrie fallida, i que la cadena Fox no va tenir prou paciència per mantenir-la o intentar reconduir-la. Els casos criminals i les històries personals dels protagonistes ens permeten fer un recorregut per la Nova Orleans post-Katrina, amb interessants episodis sobre prostitució, drogues, assetjament immobiliari, corrupció política i especulació urbanística, i tot plegat guarnit amb una memorable banda sonora en què destaquen diferents temes de rock i rap, però sobretot de jazz i de blues. Els casos estan molt ben escrits i narrativament la sèrie és més que acceptable. A més, tant l'ambientació com la factura tècnica són impecables. Especialment recomanable és l'episodi pilot, dirigit pel mestre de la televisió Deran Sarafian, realitzador entre d'altres de sèries com Perdidos, House, Sin Rastro o CSI. A més, a Katrina Ville es nota la implicació de la ciutat i de la policia de Nova Orleans, que tot i l'estil realista de la sèrie apareixen com els veritables herois després de l'huracà i les inundacions del Katrina.